Epifania és una paraula grega que significa manifestació, aparició o revelació.
En la festa de l'Epifania, el 6 de gener, es celebra que Déu encarnat en un nadó es deixa trobar i es dona a conèixer pel signe meravellós de l'estrella de Betlem a tres savis d'Orient que el buscaven amb la seva ciència i que inspirats divinament el van saber observar al cel, buscar-lo viatjant i preguntant, trobar-lo per un do diví i reconeixer-lo i adorar-lo en un nen de molt poca edat i en una situació pobre i humil.
El Nadal és una festa més privada, restringida al cercle de la família immediata de Jesús, la seva mare la Verge Maria, el seu pare legal adoptiu St. Josep i uns pastors avisats per un àngel, que el troben i l'adoren oferint-li coses senzilles, això sí acompanyats del Cor angèlic celest que fa resonar el Glòria in excelsis Deo. Els pastors són illetrats i poc considerats per la societat i en ells es veu que els pobres són els primers en conèixer la salvació de Déu. És quelcom íntim, gairebé reservat.
En la Presentació al Temple amb la circumcissió, ni el sacerdot ni els levites el reconeixen com el Fill de Déu nat en el món, si bé ho fan per un do de l'Esperit Sant, els ancians Simeó i Anna, però també en un cercle reduït i la discreció presideix l'acte, com en el cas dels pastors els principals receptors del missatge de reconeixement són Maria i Josep, que ja ho saben, però tot i així se n'admiren i ho mediten, perquè ells no diuen res i estan a l'expectativa.
Per tant la gran presentació a la Humanitat del Messies promès en forma d'infant té lloc amb la trobada que en fan els anomenats mags de l'Orient, és el moment de la veritable Teofania o visió de Déu, amb uns destinataris vinguts de lluny, que el buscaven i han tingut el favor diví de trobar-lo. En ells es veu que Jesús ve no només pel poble d'Israel sinó per a tots els pobles.
Perquè els mags no són jueus d'ètnia ni de religió i això és molt sorprenent. Per un do han vist un fenòmen astronòmic o potser miraculós que entenen que anuncia el naixement del rei dels jueus. I admirats i meravellats, potser perquè tenien coneixements de la religió jueva i de l'expectativa messiànica jueva, es posen en marxa i fan un llarg camí per descobrir-lo i tenir el privilegi de veure'l i fer-li presents. És un fet admirable, perquè quan arriben a Jerusalem i pregunten pel rei dels jueus que ha nascut, el rei Herodes els fa cridar al seu palau, els obsequia amb una festa, fa que el summe sacerdot i els mestres de la Llei diguin on ha de nèixer el Messies promès, resultant que segons està profetitzat ha de ser a Betlem, el poble de David, a uns 5 km de Jerusalem, i els demana de buscar-lo i, li informin de les seva recerca que si l'han trobat ell, diu falsament, també vol anar a fer-li homenatge.
És molt curiós tot el tema. El fet que el rei els convidi a palau, els hi tingui consideració i atencions, compleixi el seu desig de saber on hauria de nèixer i els encarregui una missió, sense manar-los-hi ni fer-los acompanyar de soldats i ni tant sols de delegats seus indica com a mínim dues coses. La primera que, com ha considerat sempre la tradició, no són uns simples savis, probablement perses, sinó que tenen una alta consideració social, poden ser d'estirp reial o bé ser governadors d'algun lloc, molt probablement ja porten un sèquit de servidors. Per això la tradició els ha dit reis, els reis mags, i tot sembla indicar que se'ls reconeix la seva dignitat i se'ls tracta en conseqüencia, potser fins i tot porten les seves insignies o elements que ho mostren i qui sap si venen també en representació d'instàncies més altes del seu país, en aquella època probablement de l'Imperi Part arsàcida, que cal recordar que no gaires dècades abans havia conquerit breument el país jueu i Jerusalem, si bé en aquell temps, i des de feia ja molts anys, estaven en pau amb els romans. La segona cosa que indica la conducta d'Herodes és que malgrat tot l'enrenou que la declaració ha fet a la ciutat i la Cort, ni ell ni els seus consellers ni les autoritats eclesiàstiques s'ho acaben de creure i potser fins i tot tenen por de fer el ridícul si els acompanyen o els fan acompanyar i resulta ser una falsa alarma, alhora que potser opten pel secret o almenys la discreció i la prudència per tal de no complicar les coses amb els romans, aixecant la llebre d'un possible nou messianisme al país, amb tots els problemes que això podria comportar; potser també es té en compte que venen d'un país poderós amb el que no es vol espatllar les relacions. Sigui com sigui, Déu escriu recte amb els renglons torts dels éssers humans, i fa la seva voluntat provident tot i respectar la llibertat humana. Els reis mags, que ja se'ls pot dir així, marxen sols, lliures i ben informats a ultimar la seva recerca.
I tornen a veure l'estrella, que molt oportunament havia desaparegut durant el temps de l'estança a Judea i Jerusalem, afegint un nou element d'incredulitat ambiental, i recuperar-la els alegra i anima molt. D'alguna manera aquesta estrella els guia al portal de Betlem, on estan Josep, Maria i el nen Jesús. I en una senzilla mare amb un fill de poc temps, dies, setmanes o mesos, tenen la certesa d'haver trobat el que buscaven, cosa que també és un do diví. Tot i ser d'un altre poble i religió l'adoren, és a dir que d'alguna manera es fan seguidors ja del Déu veritable. I li fan tres ofrenes molt importants i significatives.
Perquè li porten or. L'or vol dir que el reconeixen com a rei i senyor i ho encerten plenament. Ells busquen al rei dels jueus, és a dir al Rei del Poble de Déu, i aquest títol que en el seu naixement Jesús rep d'aquests personatges primer que ningú altre, serà el mateix de l'INRI de la Creu, en la seva mort: "El rei dels jueus". Que a més és el Rei de la Humanitat, de la Història, de tot l'Univers, i això semblen intuïr-ho els oferents, ja que li porten en nom seu i potser dels seus i tot.
Li porten també encens. Usat en la litúrgia, l'encens indica que el reconeixen com a Déu i/o summe sacerdot. I Jesús és les dues coses, el diví Summe Sacerdot per sempre, adorat ja en la seva vinguda al món, que quan culmini la seva missió serà Ell mateix el sacerdot, l'altar i la víctima a la Creu, i amb el seu sacrifici únic, si bé actualitzat sempre i arreu, salvarà a tots els homes i dones que l'acceptin i s'hi acollin, i a tot el món, iniciant una nova Creació renovada i lliure del pecat.
El tercer regal és mirra. La mirra és una substància fosca i amargant, d'ús medicinal i també usada en els enterraments. Amb la mirra el reconeixen com a ésser humà, objecte de sofriment i dolor, alhora que metge de cossos i ànimes, i avancen d'alguna manera la seva mort i la duresa de la mateixa. És l'element que faltava per una descripció completa de Jesús, Déu i home, Senyor i Salvador del món, sacrificat, sofrent i victoriós sobre el diable, el pecat i la mort.
Que portin 3 regals va fer pensar ja des del principi, es veu ja en les primeres representacions d'ells dels segles III i IV, que eren 3 aquests reis mags oferents i adoradors del Déu veritable. No sembla propi que si fossin menys - en tot cas eren dos, doncs l'Evangeli diu "uns mags" - o més portessin 3 regals. Si fos un de sol, potser sí, però sabem que no era així. Que 2 o 4,5,6 o molts portin 3 regals no sembla correspondre, doncs venen a adorar i oferir, i el més natural és una ofrena cada un.
En ells i en la seva interacció amb Jesús i els seus familiars, es realitza una veritable hierofania, manifestant-se que Ell no ve només pel poble d'Israel sinó per a tots els pobles i nacions de la Terra. I els 3 regals són tan apropiats que cal reconèixer que la seva elecció és divinament inspirada, mostrant que l'Esperit de Déu actua també en ells i per tant en altres que no sols els jueus. És un fet transcendent, igual que la revelació en un somni de que no tornin a dir-li a Herodes qui han trobat ni on, i ells havent-ho rebut igual que les revelacions a Sant Josep, com aquest obeeixen i se'n tornen per un altre camí cap a la seva terra, sense dir res, amb igual discreció que Maria i Josep, que guarden el secret fins que Déu decideixi revelar-lo, i això es prolongarà fins i tot en la vida pública de Jesucrist.
La dels 3 Reis Mags de l'Orient és una gran festa, perquè significa que tots estem cridats a acollir-nos a la salvació que Jesús porta al món. I cal que no dubtem a fer-ho, pel nostre propi bé i el de tots!
