divendres, 13 de gener del 2023

Una trobada especial l'11 de gener

Una celebració d'acció de gràcies a l'encisadora capella de Sta. Rita de Sant Julià de Vilatorta. 

Mn. Agustí Arrubla, Mn. Ricard Lázaro, Mn. Jordi Castellet i Mn. Andrei Castrillón

Amb Missa presidida per Mn. Jordi Castellet i concelebrada per tres sacerdots més, amb la presència de quatre seminaristes de la diòcesi de Vic, que van col·laborar en la música i els cants. 

Una capella tan bonica que és ja com un tast del Cel 

























Es va fer l'11 de gener en agraïment per l'any passat i per encomanar l'any nou 2023 amb motiu de l'aniversari de naixement de l'amfitrió Miquel Alsina.  

Compartint l'alegria i felicitat del moment a continuació de la litúrgia


























Després de la Missa hi va haver un dinar de festa dels familiars, els eclesiàstics participants i alguns assistents a la celebració, segons la dita llatina "Post Missam in mensa" o el castellà "Misa y mesa", que correspon a les primeras celebracions cristianes i que en català diríem, "Primer la Taula de la Paraula i l'Eucaristia i després la taula festiva de la fraternitat". 

L'Evangeli compara sovint la vida futura amb un gran banquet amb molts convidats 


























Una molt bona manera de començar l'any i celebrar una festivitat familiar! 

dijous, 12 de gener del 2023

Nadals d'abans i d'ara

Tot i que el temps de Nadal acaba amb la festa del Baptisme de Jesús, hi ha dos motius pels que pot continuar ja passada aquesta data: 

Un, que un temps de Nadal ampliat i no tan oficial pot estendre's si es vol, sobretot de forma particular i privada, amb pessebre i decoració nadalenca, fins a la Presentació del Senyor, el 2 de febrer, tot i que litúrgicament ja estiguem al temps de durant l'any. 

L'altre que l'efecte del Nadal viscut pot perdurar, i per anar bé cal que ho faci, en tots els que l'hem viscut, i a més el podem evocar en el record i és convenient fer-ho de tant en tant, per no oblidar-lo.

Per tant, en aquest sentit, unes imatges del Nadal de Nostre Senyor:

Un Nadal de fa temps, Vic finals de desembre de 1968

Dinar de Nadal en familia a Folgueroles, 1972


L'ambient festiu a casa del Nadal de 1975

I és que el Nadal, ja des del primer, és etern, d'abans, d'ara i de sempre! 

dimecres, 11 de gener del 2023

Gent de tot el món

Avui dia pots conèixer gent de tot el món sense sortir de casa, per exemple buscant per internet algunes coses que te'ls facin presents, en el meu cas últimament he descobert els "shorts" de youtube i se m'han fet familiars gent d'arreu del món. 

Per exemple: 

Gran Bretanya/ Estats Units
La parella formada per Sam Patterson (1995) i Monica Gartner (1996), que viuen a EE.UU.


https://www.youtube.com/watch?v=V9EnoI_-Ftc



Estats Units
La parella Hunter Crist (1997) i Lilly Ann (1997)


https://www.youtube.com/watch?v=peq68woUKC0


Estats Units/Corea del Sud

Rachel Kwon (1991), de soltera Rachel Hehe, americana que es va casar amb el cantant sudcoreà de K-pop Jae Hwan Kwon (1987) després d'uns anys de viure a Corea del Sud i aprendre coreà i viuen allà. 


https://youtube.com/shorts/watch?v=OYwaYkouTZ8


Mèxic
El matrimoni de Gustavo Zapiain (1994) i Gabriela Garza (1995), de Monterrey


https://www.youtube.com/watch?v=lSOjs5kwTA0 


Mèxic
La parella de Jennifer i Miguel, de Jalisco 


https://www.youtube.com/watch?v=XQ7XSbCISjA


Sudàfrica:
Tevin Musara (1996), el superherointraining 


https://youtube.com/shorts/watch?v=XfMLV-G2ZCs

Tot i que en els vídeos de parella són com una comèdia i algunes situacions surten repetides, com si fossin estàndard, llocs comuns representats per uns i altres, l'interès que suscita seguir-los és més autèntic i real que veure pel·lícules, perquè són gent de veritat i tot i que actúen davant la càmera no són actors. Potser el més original és el sudafricà Tevin Musara amb les cares que posa davant vídeos de la gent més afortunada, més desafortunada o amb habilitats "fora d'aquest món" com ell mateix diu, comentant així l'impacte que li produeixen. Però tots són interessants per conèixer gent de tot el món i a més gent jove, intel·ligents i de bona pasta, cosa que els fa entretinguts i agradables i que és d'agrair, perquè es veuen les interaccions humanes, sobretot de parella, i hi ha una espontaneitat i sinceritat que és d'agrair. 

A més, referint-ho a la relació humana amb Déu, Jesús ha vingut per a tots nosaltres, d'arreu del món i de tots els temps, i ens coneix, Ell que és el nostre Creador, i cada un de nosaltres quan és bo mostra a tothom una petita faceta de Déu, en que podem endevinar la bondat i l'amor divins tan creatius i variats, i també que Ell els estima i ens estima a tots! 

dilluns, 9 de gener del 2023

El sagrament del baptisme instituït per Nostre Senyor

Jesús es va voler fer batejar per Joan Baptista al riu Jordà per iniciar la seva vida pública. I allà, en aquell acte d'extrema humilitat, unes senyals celestials anunciaren qui era i l'inici de la seva missió.

Senyal al cel. Foto cedida per Pere Planesas.

































Igual que va néixer humilment, que sense necessitar-ho va ser presentat al Temple i circumcidat i la seva mare la Verge santíssima i immaculada va ser purificada per donar exemple i complir tots els manaments de la Llei, Jesús també va començar la seva missió amb un gest tan humil que resulta sorprenent i gairebé paradoxal. 

Ell, que no sols no té cap rastre de pecat sinó que és Déu fet home, es posa en la fila dels pecadors que acudeixen a Joan Baptista per tal de fer-se batejar mostrant així la seva conversió de cor, desig de perdó per part de Déu i voluntat d'esmena, per solidaritzar-se amb ells, amb aquest desig de ser salvats per Déu, Ell que ha vingut al món a salvar-los. 

El seu cosí St. Joan Baptista, que el coneix i sap que és el Messies i l'Anyell de Déu que ell ha vingut a precedir i anunciar, se n'admira i s'estranya, perquè Déu sempre sorprèn, i es mostra reticent a fer-ho, però Jesús el convenç de que li permeti ser batejat perquè és el que convé. 

Perquè tot i que aparentment Jesús és batejat com un més, el que Ell està fet en realitat és santificar l'aigua per tal que tingui el poder de batejar en el nou i definitiu baptisme, no el senzill d'aigua i desig de Joan sinó en el que aquest anunciava que vindria darrera seu, el Baptisme d'aigua i sang, d'Esperit Sant i foc, que és el que el Salvador institueix en el seu propi baptisme joànic al riu Jordà. 

I en aquest moment d'humiltat màxima de l'home Jesús, és quan és exalçat al màxim en la manifestació trinitària que reflecteix la seva naturalesa divina: Ell batejat i redimint ja el món al instituir el sagrament baptismal, l'Esperit Sant que davalla sobre d'Ell en forma com de colom i el cel obert i la veu de Déu Pare que diu "Aquest és el meu Fill, el meu Estimat, escolteu-lo!". 

Aquests fets del riu Jordà són molt importants. De manifestacions trinitaries n'hi ha d'altres als Evangelis, com en la Transfiguració que és com el cim i el tast, i en la Passió quan Jesús mor a la Creu dient "Pare, en les vostres mans encomano el meu esperit!" i exhala el seu últim alè, donant ja l'Esperit Sant, i encara d'altres com en les aparicions de la Resurrecció i en l'Ascensió, però aquesta del Jordà és la inauguració de la seva manifestació oberta al món, quan comença a predicar, ensenyar, curar, fer miracles i constituir la seva Església que continuarà en el món la seva obra. 

Perquè la revelació de Déu i de la seva Salvació per a la Humanitat té diverses etapes. S'inicia amb Abraham, el pare en la fe, i Melquisedec, el gran sacerdot,  així com els patriarques Isaac i Jacob, a la primera meitat del II mil·leni aC, i es va perfilant cada cop més successivament amb Moisès, l'Èxode i la Teofania del Sinaí al segle XIII aC amb Israel el poble escollit i la Terra Santa promesa, amb David als segles XI-X aC, amb Elies al segle IX aC i tots els altres profetes posteriors a ell començant per Eliseu i arribant a Isaïes, Jeremies i Ezequiel i els demés profetes literaris, i molts més (1) que ho van anunciant a molts segles vista en el seu futur o hi contribueixen amb la seva col·laboració amb els plans divins, amb tot l'Antic Testament hebreu i la traducció inspirada de la Septuaginta en grec. I allò que mostra que ja ha arribat el moment s'inicia amb la Immaculada Concepció de la Verge Maria, segueix amb l'Anunciació a aquesta, la revelació en somni a Josep, l'expressiva alegria prenatal de Joan i la inspiració d'Elisabet, el Naixement a Betlem, els cants dels àngels i l'anunci als pastors, el reconeixement per un do diví de Simeó i Anna, el gran do als mags d'Orient de saber-ho, buscar-lo i trobar-lo en l'Epifania i arriba al punt decisiu en el baptisme de Joan a Jesús i la manifestació de la Trinitat que inaugura la seva missió messiànica, tan anunciada i proclamada. 

Després encara n'hi ha més, com quan Joan els hi diu als seus deixebles que Jesús és l'Anyell de Déu, el reconeixement dels primers apòstols "Hem trobat el Messies", els diversos reconeixemts de Pere i especialment el "Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu!", la Transfiguració, el Sant Sopar, el "Realment aquest home era el Fill de Déu" del centurió al peu de la creu, la Pasqua, l'Ascensió i la Pentecosta, quan amb el do de l'Esperit Sant ho comprenen bé tot i neix l'Església investida de la missió d'evangelitzar, batejar, celebrar l'Eucaristia i perdonar els pecats, per salvar els pecadors, el moment no definitiu però sí decisiu és el bateig de Jesús, amb el que dona la fora sacramental salvífica al baptisme que perdona el pecat original, fa fill adoptiu de Déu en el seu Fill propi Jesucrist i permet resar-li a Déu com a Pare també nostre i dona una especial protecció divina paternal , fa membre del Cos de Crist que és l'Església i membre i participant de l'Esperit Sant que actua en ella, permet rebre tots els altres sacraments i amb ells la gràcia que fa que les oracions i bones obres siguin divinament inspirades i participades i tinguin eficàcia i mèrit, i obre les portes del Paradís i fa hereu del Cel. El Baptisme és l'entrada en la salvació, que culmina en la Confirmació i la Comunió, que té les vocacions divines del Matrimoni i de l'Orde, la reparació sempre disponible de la Confessió i el consol en moments de perill i en el final de la vida de l'Unció. 

I és que tots els sacraments han estat instituit pel mateix Fill de Déu, Nostre Senyor Jesucrist, que ha fundat també l'Església universal i eterna, la dels apòstols, i el seu lloc primer i dirigent en ella per a St. Pere i els seus successors. El Baptisme al Jordà, l'Eucaristia al Sant Sopar, la Confirmació amb la Pentecosta, la Confessió amb el "Rebeu l'Esperit Sant, a qui els hi perdonareu els pecats els hi quedaran perdonats", el Matrimoni amb el miracle de les noces de Canà, l'Orde amb l'elecció dels apòstols, els successors dels quals són els bisbes que en tenen la plenitud, i també amb el Sant Sopar i en la seva mort en creu i resurrecció pasqual, la Unció amb els seus molts miracles de guarició i en la resurrecció de morts...

Amb la celebració de la festa del Baptisme del Senyor comença litúrgicament el temps de durant l'any que dura fins l'inici de la Quaresma amb el dimecres de Cendra. Ja que hem seguit a Jesús en tots els passos anteriors, especialment en els de l'Advent, continuem seguint-lo, aprenent d'Ell i gaudint dels beneficis de la seva presència divina, omniscient, totpoderosa, bondadosa i d'un Amor infinit! 

(1) Destacadament Ezequies, Josies, el llibre del Deuteronomi, l'Exili, Esdres i Nehemies i la Tanakh de la Torah, Profetes i Escrits, els llibres deuteronòmics. La persona de Jesús a més de molt clarament anunciada en profecies com la del Servent de Jahvè d'Isaïes, també és prefigurada per moltes figures bíbliques com Abel, Isaac, el Josep d'Egipte, Jonàs pel signe dels tres dies...

Els dies més bonics de l'any

Els de finals d'un any i els de principis d'un altre, és a dir el temps de Nadal, són els dies més bonics de l'any fins i tot des d'un punt de vista ja no religiós ni social sinó merament estètic, com a reflex etern del que succeeix espiritualment en profunditat: la vinguda de Déu a la seva Creació, fet una de les seves criarures, un dels nostres. És un miracle, un misteri, una meravella que ho transforma i embelleix tot. 

La Terra vista des de la Lluna per la tripulació de l'Apollo 8 el 25.12.1968,
el nostre planeta es veu molt bell,  atractiu i entranyable, i en tot ell era Nadal!

Gaudim doncs d'aquests dies tan especials i procurem que la joia, alegria i felicitat del que significa el Nadal ens durin a tots ja no sols tot l'any sinó tota la vida, no oblidant mai el que hem viscut!

diumenge, 8 de gener del 2023

Escenes nadalenques del món

El Nadal es viu a tot el món, adorant el Nen Déu, Jesús, tot just nat. 


Tot i que el  diumenge 1 de gener de 2023 es va acabar l'Octava de Nadal, quan cada dia és Nadal, encara estem en el temps de Nadal, com a mínim fins a Reis el 6 de gener, i encara fins el diumenge 8, en que començarà ja el temps de durant l'any. Però els pessebres i altres decoracions de la gran festa de la Nativitat es poden mantenir fins a la Presentació, la popular Candelera, el dijous 2 de febrer. 

Argentina

Colòmbia

RD Congo 

Mèxic

Paraguai

Perú 


Rwanda 

Per tant encara podem gaudir de decoracions nadalenques com aquestes de diversos països del món que tenen sacerdots a la diòcesi de Vic.  

Tant de bo l'experiència del Nadal perdurés en els homes i dones de tot el món i la visquessim tot l'any!

divendres, 6 de gener del 2023

La Manifestació de Déu fet home a tota la Humanitat

Epifania és una paraula grega que significa manifestació, aparició o revelació. 

En la festa de l'Epifania, el 6 de gener, es celebra que Déu encarnat en un nadó es deixa trobar i es dona a conèixer pel signe meravellós de l'estrella de Betlem a tres savis d'Orient que el buscaven amb la seva ciència i que inspirats divinament el van saber observar al cel, buscar-lo viatjant i preguntant, trobar-lo per un do diví i reconeixer-lo i adorar-lo en un nen de molt poca edat i en una situació pobre i humil.  

El Nadal és una festa més privada, restringida al cercle de la família immediata de Jesús, la seva mare la Verge Maria, el seu pare legal adoptiu St. Josep i uns pastors avisats per un àngel, que el troben i l'adoren oferint-li coses senzilles, això sí acompanyats del Cor angèlic celest que fa resonar el Glòria in excelsis Deo. Els pastors són illetrats i poc considerats per la societat i en ells es veu que els pobres són els primers en conèixer la salvació de Déu. És quelcom íntim, gairebé reservat. 

En la Presentació al Temple amb la circumcissió, ni el sacerdot ni els levites el reconeixen com el Fill de Déu nat en el món, si bé ho fan per un do de l'Esperit Sant, els ancians Simeó i Anna, però també en un cercle reduït i la discreció presideix l'acte, com en el cas dels pastors els principals receptors del missatge de reconeixement són Maria i Josep, que ja ho saben, però tot i així se n'admiren i ho mediten, perquè ells no diuen res i estan a l'expectativa. 



Per tant la gran presentació a la Humanitat del Messies promès en forma d'infant té lloc amb la trobada que en fan els anomenats mags de l'Orient, és el moment de la veritable Teofania o visió de Déu, amb uns destinataris vinguts de lluny, que el buscaven i han tingut el favor diví de trobar-lo. En ells es veu que Jesús ve no només pel poble d'Israel sinó per a tots els pobles. 

Perquè els mags no són jueus d'ètnia ni de religió i això és molt sorprenent. Per un do han vist un fenòmen astronòmic o potser miraculós que entenen que anuncia el naixement del rei dels jueus. I admirats i meravellats, potser perquè tenien coneixements de la religió jueva i de l'expectativa messiànica jueva, es posen en marxa i fan un llarg camí per descobrir-lo i tenir el privilegi de veure'l i fer-li presents. És un fet admirable, perquè quan arriben a Jerusalem i pregunten pel rei dels jueus que ha nascut, el rei Herodes els fa cridar al seu palau, els obsequia amb una festa, fa que el summe sacerdot i els mestres de la Llei diguin on ha de nèixer el Messies promès, resultant que segons està profetitzat ha de ser a Betlem, el poble de David, a uns 5 km de Jerusalem, i els demana de buscar-lo i, li informin de les seva recerca que si l'han trobat ell, diu falsament, també vol anar a fer-li homenatge. 

És molt curiós tot el tema. El fet que el rei els convidi a palau, els hi tingui consideració i atencions, compleixi el seu desig de saber on hauria de nèixer i els encarregui una missió, sense manar-los-hi ni fer-los acompanyar de soldats i ni tant sols de delegats seus indica com a mínim dues coses. La primera que, com ha considerat sempre la tradició, no són uns simples savis, probablement perses, sinó que tenen una alta consideració social, poden ser d'estirp reial o bé ser governadors d'algun lloc, molt probablement ja porten un sèquit de servidors. Per això la tradició els ha dit reis, els reis mags, i tot sembla indicar que se'ls reconeix la seva dignitat i se'ls tracta en conseqüencia, potser fins i tot porten les seves insignies o elements que ho mostren i qui sap si venen també en representació d'instàncies més altes del seu país, en aquella època probablement de l'Imperi Part arsàcida, que cal recordar que no gaires dècades abans havia conquerit breument el país jueu i Jerusalem, si bé en aquell temps, i des de feia ja molts anys, estaven en pau amb els romans. La segona cosa que indica la conducta d'Herodes és que malgrat tot l'enrenou que la declaració ha fet a la ciutat i la Cort, ni ell ni els seus consellers ni les autoritats eclesiàstiques s'ho acaben de creure i potser fins i tot tenen por de fer el ridícul si els acompanyen o els fan acompanyar i resulta ser una falsa alarma, alhora que potser opten pel secret o almenys la discreció i la prudència per tal de no complicar les coses amb els romans, aixecant la llebre d'un possible nou messianisme al país, amb tots els problemes que això podria comportar; potser també es té en compte que venen d'un país poderós amb el que no es vol espatllar les relacions. Sigui com sigui, Déu escriu recte amb els renglons torts dels éssers humans, i fa la seva voluntat provident tot i respectar la llibertat humana. Els reis mags, que ja se'ls pot dir així, marxen sols, lliures i ben informats a ultimar la seva recerca.

I tornen a veure l'estrella, que molt oportunament havia desaparegut durant el temps de l'estança a Judea i Jerusalem, afegint un nou element d'incredulitat ambiental, i recuperar-la els alegra i anima molt. D'alguna manera aquesta estrella els guia al portal de Betlem, on estan Josep, Maria i el nen Jesús. I en una senzilla mare amb un fill de poc temps, dies, setmanes o mesos, tenen la certesa d'haver trobat el que buscaven, cosa que també és un do diví. Tot i ser d'un altre poble i religió l'adoren, és a dir que d'alguna manera es fan seguidors ja del Déu veritable. I li fan tres ofrenes molt importants i significatives. 

Perquè li porten or. L'or vol dir que el reconeixen com a rei i senyor i ho encerten plenament. Ells busquen al rei dels jueus, és a dir al Rei del Poble de Déu, i aquest títol que en el seu naixement Jesús rep d'aquests personatges primer que ningú altre, serà el mateix de l'INRI de la Creu, en la seva mort: "El rei dels jueus". Que a més és el Rei de la Humanitat, de la Història, de tot l'Univers, i això semblen intuïr-ho els oferents, ja que li porten en nom seu i potser dels seus i tot. 

Li porten també encens. Usat en la litúrgia, l'encens indica que el reconeixen com a Déu i/o summe sacerdot. I Jesús és les dues coses, el diví Summe Sacerdot per sempre, adorat ja en la seva vinguda al món, que quan culmini la seva missió serà Ell mateix el sacerdot, l'altar i la víctima a la Creu, i amb el seu sacrifici únic, si bé actualitzat sempre i arreu, salvarà a tots els homes i dones que l'acceptin i s'hi acollin, i a tot el món, iniciant una nova Creació renovada i lliure del pecat. 

El tercer regal és mirra. La mirra és una substància fosca i amargant, d'ús medicinal i també usada en els enterraments. Amb la mirra el reconeixen com a ésser humà, objecte de sofriment i dolor, alhora que metge de cossos i ànimes, i avancen d'alguna manera la seva mort i la duresa de la mateixa. És l'element que faltava per una descripció completa de Jesús, Déu i home, Senyor i Salvador del món, sacrificat, sofrent i victoriós sobre el diable, el pecat i la mort. 

Que portin 3 regals va fer pensar ja des del principi, es veu ja en les primeres representacions d'ells dels segles III i IV, que eren 3 aquests reis mags oferents i adoradors del Déu veritable. No sembla propi que si fossin menys - en tot cas eren dos, doncs l'Evangeli diu "uns mags" - o més portessin 3 regals. Si fos un de sol, potser sí, però sabem que no era així. Que 2 o 4,5,6 o molts portin 3 regals no sembla correspondre, doncs venen a adorar i oferir, i el més natural és una ofrena cada un. 

En ells i en la seva interacció amb Jesús i els seus familiars, es realitza una veritable hierofania, manifestant-se que Ell no ve només pel poble d'Israel sinó per a tots els pobles i nacions de la Terra. I els 3 regals són tan apropiats que cal reconèixer que la seva elecció és divinament inspirada, mostrant que l'Esperit de Déu actua també en ells i per tant en altres que no sols els jueus. És un fet transcendent, igual que la revelació en un somni de que no tornin a dir-li a Herodes qui han trobat ni on, i ells havent-ho rebut igual que les revelacions a Sant Josep, com aquest obeeixen i se'n tornen per un altre camí cap a la seva terra, sense dir res, amb igual discreció que Maria i Josep, que guarden el secret fins que Déu decideixi revelar-lo, i això es prolongarà fins i tot en la vida pública de Jesucrist. 

La dels 3 Reis Mags de l'Orient és una gran festa, perquè significa que tots estem cridats a acollir-nos a la salvació que Jesús porta al món. I cal que no dubtem a fer-ho, pel nostre propi bé i el de tots!