Una narració popular a Rwanda explica en forma de faula l'actitud i conducta d'alguns animals.
Així, diu que la cabra li deu a tot el món, per això quan hi ha cabres en un camí i s'acosta un vehicle, les cabres es separen, fugen i s'amaguen. L'ovella en canvi està en pau amb tothom, ni deu ni li deuen, de manera que quan n'hi ha al camí i ve un cotxe, no s'immuta i segueix com si res.
 |
| Les ovelles coneixen la veu de Jesús, l'Anyell de Déu i Bon Pastor, i el segueixen i Ell les reconeix |
Junt amb fets molt coneguts com que les ovelles són dòcils, van en grup i es deixen portar i no protesten quan les maten i en canvi les cabres són rebels i belicoses, van a la seva i xisclen quan les maten, i d'altres fets no tan coneguts com que les ovelles mengen la part de sobre la terra de l'herba però deixen les arrels i aquesta rebrota, i les cabres en canvi no s'acontenten amb això sinó que també arranquen les arrels per menjar-se-les i així van desertitzant les zones on abunden, i encara altres com que a l'antiga Mesopotàmia a les estrelles en constel·lacions anant sempre totes juntes en un moviment regular se'ls deia ovelles, i als planetes amb els seus moviments errants i estranys se'ls anomenava cabres, o la hipersexualitat atribuïda a les cabres i la sexualitat molt més moderada i ordenada de les ovelles, tot ajuda a entendre millor i a matissar l'afirmació bíblica de la separació final de les ovelles a la dreta i les cabres a l'esquerra pel seu diferent destí final.
A Israel es sacrificava i menjava l'anyell pasqual en obediència al manament diví en record de la nit de la sortida d'Egipte com inici de l'Èxode i de la llibertat, i l'ovella sempre tenia un sentit d'inocència i de puresa, mentre que en el cas de les cabres i cabrits, tot i que també servien per sacrificis i per menjar, hi havia el cas del boc expiatori que s'abandonava al desert per ser lliurat al diable.
El mateix fet de posar les ovelles a la dreta i les cabres a l'esquerra ens mostra que la dreta va associada al bé i a la rectitud angelicals mentre que l'esquerra té una connotació fosca, sinistre i diabòlica. Encara avui dia en diversos idiomes dreta vol dir directe (de dret), recta (tot dret), justícia i llei (el Dret), correcte (el right anglès) i fins l'orientació sexual natural i normal (l'straight anglès que aplicat a una persona indica que és heterosexual) i esquerra té les connotacions contràries, negatives, associada a allò sinistre, a un accident, al deixat o perdut (el left anglès). S'associa la dreta amb el bé i l'esquerra amb el mal, i per això educar, sobretot els animals, es pot dir com en castellà "adiestrar" per ensenyar-lis a fer les coses bé, o com en català "ensinistrar", que no vol dir ensenyar-lis a fer-les malament sinó a evitar fer allò inapropiat.
Fer les coses bé és fer-les segons la voluntat divina i l'ordre natural inherent a l'essència de cada ésser, és a dir sense pecar, delinquir ni fer coses perjudicials o inapropiades, que tot això correspon a no encertar el sentit de l'existència i a separar-se de la realitat. I molt menys a invertir els valors o canviar les normes que venen de la fe i l'obediència a Déu, la veritat i l'humilitat, l'amor i la bondat, la intel·ligència i la raó, la realitat i l'ordre natural. Fins i tot el pecat original, de desobediència i desconfiança, d'ambició i descontent, de preteses autosuficiència i autodeïficació diabòliques, l'anomenat coneixement del bé i del mal, es devia referir a la voluntat dels éssers humans de decidir ells mateixos les seves pròpies valoracions del que considerarien que estava bé i del que estava malament, començant ja d'entrada per fiar-se de la serp i desobeïr a Déu, que només els hi havia prohibit això, decidir ells, enlloc de Déu, Creador omniscient i totpoderós, i d'una bondat i un amor infinits, que seria bo i que dolent, segons la seva intel·ligència i visió limitades i parcials, la seva voluntat sovint no sols errònia sinó contradictòria i contraproduent, els seus desigs equivocats i variables, en resum volent ser com uns pseudodéus en miniatura, realment semblant a dimonis. I el resultat va ser la pèrdua de la relació directa, propera i familiar amb Déu, la pèrdua del Paradís, la dura realitat de les seves pròpies equivocacions i errors, i com a culminació de tot la mort, perquè pel pecat va entrar la mort en el món, un món que havia perdut la pau i l'harmonia, i que s'anava inclinant cada cop més cap a l'egoisme, la mentida, els conflictes, l'enemistat i l'hostilitat, la lluita i la maldat. Perquè si als bons tots se'ls hi torna bo, als dolents tot se'ls torna dolent, no sols ells mateixos sinó l'ambient i el món, perquè la infecció es contagia i s'estèn.
Per sort Déu fins del mal en treu un major bé i així va castigar l'enveja, els gelos, la ràbia i el desig del diable de pervertir i de fer perdre als humans el que ell havia perdut i arrosegar-los amb ell al seu càstig, amb un amor i una bondat incondicionals cap a la Humanitat enganyada i vençuda en la temptació i a un món corromput per aquest fet, amb la vinguda al món de Déu Fill, Nostre Senyor Jesucrist, el Fill de Déu nascut de la Verge Maria, encarnat en ella per obra de l'Esperit Sant el dia de l'Anunciació i que en el Nadal apareix com el Nadó diví arribat al món per redimir-lo i salvar-lo. Així va fer Déu una nova Creació, albirada ja en la Concepció Immaculada de Maria, la Mare de Déu, i en la que aquesta és la nova Eva i el seu diví fill Jesús el nou Adam, una Creació lliure del pecat i de la mort, ja que el qui creu en Ell encara que mori, viurà, i no patirà la mort eterna, sinó que tindrà la llum de la vida eterna.
El Nadal no sols compensa la pèrdua del Paradís sinó que junt amb la Pasqua, l'Ascensió i la Pentecosta, ens porta no al terrenal sinó al celestial, a la Glòria del Cel i la visió beatífica de Déu, en el misteri de la Santíssima Trinitat. Al encarnar-se i fer-se home en Jesucrist, Déu ha realitzat una unió indissoluble entre Ell i la condició humana, i per això a la Pasqua es proclama "feliç pecat que ens va meréixer tan gran Redemptor!". No ens ho deixem perdre i pendre de nou, mantinguem-nos ben units a Déu i gaudim com els sants de les meravelles i miracles de la Nova Creació!
