Les vingudes de Nostre Senyor Jesucrist al seu món, creat per Ell.
Jesucrist està permanentment invisible però real arreu on hi ha Església: "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món" i "On hi hagin dos o tres reunits en el meu nom, allà estic entre ells", com també actua en tots els sagraments. L'Església és presencia de Crist en el món, animada i actuant per l'Esperit Sant que el fa present.
També està present Jesucrist en les aparicions seves a diversos sants, com St. Francesc d'Assís, St. Tomàs d'Aquino, Sta. Teresa de Jesús, Sta. Margarida Maria d'Alacoque i Sta. Faustina Kowalska, espaiades però continues al llarg dels segles i mil·lenis de l'Era Cristiana.
Però de les vingudes com a tal al món, n'hi ha dues de grans que són la inicial i la final, és a dir l'Encarnació ara fa més de 2 000 anys per a redimir la Humanitat captiva del pecat, del diable i del mal, i salvar-la, i el Retorn gloriós com a Jutge Universal, a la Fi del món i dels temps.
Ara bé, de vingudes com a tal no n'hi ha sols dues, la del principi en la plenitud dels temps i la de la fi per fer realitat plena el Regne de Déu, sinó que en realitat n'hi ha quatre:
L'Encarnació
Va tenir lloc a Natzaret a Galilea, en el si de la Verge Maria que hi va donar el seu assentiment i així va fer possible el miracle. En aquesta va nèixer a Betlem i excepte unes curtes estances a Egipte, Samària, Síria, Líban i Transjordània, en regions veïnes o de pas, va transcorrer tota a Israel, entre Galilea i Judea, on a Jerusalem va ser executat per les seves pròpies criatures, tan estimades per Ell, va morir i ressuscitar als tres dies i després d'un període d'aparicions als deixebles va ascendir al Cel, per obrir-no-hi l'entrada i l'estança en ell, començant per la seva Mare Verge en la seva assumpció en cos i ànima al Cel uns anys després.
L'Eucaristia
Jesucrist s'encarna quotidianament en totes les consagracions que es celebren al món. A la Missa el pa i el vi oferts es converteixen miraculosament, amb la seva vinguda per la força de l'Esperit Sant que actua en el sacerdot i en la fórmula consagratòria del Sant Sopar, en el Cos, Sang, Ànima i Divinitat de Nostre Senyor, que es dona com aliment celestial i diví pels qui combreguen, i una reserva de formes consagrades es guarda al Sagrari, fent així la seva presència permanent. Aquesta vinguda és múltiple, repetida, contínua i universal.
El Nadal
D'una manera litúrgica, però no menys real, Jesucrist ve al món tots els anys en el Nadal, especialment en les Misses que s'hi celebren però també senyalant i marcant la renovació del món en el nou any litúrgic. Pel Nadal podem participar espiritualment de la seva vinguda i del seu Naixement, com si nosaltres fossim allà fa dos mil anys, o encara millor, succeïnt aquesta meravella aquí i ara. En el temps de Nadal el Senyor de l'Univers se'ns presenta com un nadó, recent nascut, com el Nen Jesús, i es deixa estimar i adorar per nosaltres des d'aquesta condició d'infant dèbil, vulnerable i necessitat, per tal que nosaltres poguem mostrar-li el nostre amor envers Ell. Cada any per Nadal això passa arreu del món on es celebra, essent una forma més de vinguda seva entre la seva Creació.
El Judici Final
Jesucrist retornarà amb poder i majestat a la fi de tot, per restablir la justícia i la veritat i reivindicar les víctimes i els innocents. En aquell moment gloriós i terrible, segons Ell mateix ha dit, els pecadors penedits que s'hagin deixat convertir i s'acullin a la seva misericòrdia, la trobaran i seran perdonats i així podran entrar a la vida futura, però els pecadors endurits i impenitents, els morts en pecat mortal, els qui no creguin que se'ls hagi de perdonar res, els qui justifiqun els seus pecats, els qui no el reconeguin i no l'acceptin, trobaran que Ell És, i havent menyspreat el seu perdó hauran de trobar la seva justícia, i així se'ls tancarà l'entrada a la vida i aniran a la mort i la condemnació eternes, amb el diable i els dimonis, perquè Ell serà el Jutge just de vius i morts, i tot haurà de trobar-se i passar per Ell, tant els seus amics com els indiferents i els enemics. La vinguda de Jesucrist en el punt final de tota la Història de la Humanitat ho posarà tot al seu lloc i serà el triomf de l'amor, la bondat, la veritat i la justícia.
Acceptem i agraïm la salvació que les seves vingudes al món ens porten, reconeguem que no hi ha res més bo i dolç que sentir-se estimat i salvat per Ell i que Ell és tot allò que volem i necessitem, que el seu amor i la seva companyia, la seva bondat i el seu perdó, és el que ens fa feliços i ens dona una suavitat interior, una pau, i una serena alegria amb el que res altre es pot comparar i en comparació de la qual tot l'Univers sencer és irrellevant. Quina sort tenim d'aquest Déu tan bo i que ens estima tant! Demanem-li que ens ensenyi a estimar-lo i a estimar els altres, tal com Ell fa i tal com Ell vol!
