La petita i dolça màrtir de la puresa

Santa Maria Goretti (1890 - 1902), màrtir de la virginitat i la puresa. 

Sta. Maria Goretti va ser sempre molt religiosa i devota de la Verge Maria

Quan era una noia, gairebé una nena, amb 11 anys, va lluitar defensant la seva castedat angelical i amb l'ajut de Déu va vèncer en aquesta terrible lluita, i essent ferida de mort pel seu assaltant va consagrar la seva virginitat i puresa amb la glòria del martiri. Tot i que no li desagradava el jove que la va assaltar, al que coneixia i tractava, la seva defensa per no cedir a aquell impuls va ser "No, que això ofèn a Déu!", "No, que és pecat!", "No, que Déu no ho vol!", "Si fas això aniràs a l'Infern!", o sigui per motius de fe i religiosos. I en l'interval d'un dia entre que la va intentar assaltar i la seva mort a l'hospital de resultes de les ferides, va perdonar al seu agressor i va arribar a dir: "El vull al Cel al meu costat!". I així va ser, el seu assassí després de passar molts anys a la presó, es va convertir segons sembla després d'una aparició de Maria Goretti que l'avisava bondadosament del perill esperitual en que estava i animant-lo a canviar, va reconèixer quanta raó tenia ella i l'impuls diabòlic al que va cedir d'intentar violar-la i al no aconseguir-lo matar-la, va demanar perdó a Déu i després també a la mare de la víctima, que li va atorgar, i va entrar en un convent com a llec per fer penitència durant la resta de la seva vida del seu pecat de luxúria i ira, reconeixent en ella a una santa, encomanant-s'hi i essent-ne devot, i va poder assistir a la canonització de Sta. Maria Goretti a Roma l'any 1950 a Roma, on va donar el seu testimoni públicament, i vivint en camí de salvació fins a la seva mort. Un miracle també per a la jove gairebé nena que va preferir morir abans que pecar, deixar aquest món abans que perdre la innocència. 

Perquè Déu estima especialment la virginitat i les virtuts associades a ella. Jesucrist va ser verge i l'Anyell immaculat de Déu, i va voler rodejar-se de verges, com la seva Mare, la Immaculada sempre Verge Maria, i també Sant Joan Baptista, el seu cosí i precursor, que va ser verge, igual com el seu deixeble més estimat, Sant Joan apòstol i evangelista, que va ser l'únic dels apòstols que va estar al peu de la Creu amb Ell al Calvari junt amb la Verge i Mare i les dones, i al que Jesucrist va donar a la Verge Maria com a mare i a ella li va donar a ell com a fill. La virginitat, innocència, castedat i puresa són un gran signe de la vida futura i ja un tast d'aquesta en aquest món. 

Que Santa Maria Goretti pregui i intercedeixi davant Déu per nosaltres per tal que ens adonem del terrible horror del pecat, tinguem un veritable respecte per la llei divina que se'ns ha donat pel nostre bé corporal i espiritual, temporal i etern, i que tots i molt especialment el jovent se n'adonin dels grans dons de la virginitat, la castedat i la puresa i com n'és d'important i valuós viure'ls!.  

Ja en la nova Creació

Sant Miquel dels Sants (Vic 1591 - Valladolid 1625) 

Aquest sant vigatà va ser religiós, frare trinitari descalç, i prevere. Així com a participant en la vida consagrada va viure lluny i lliure del món, un dels tres enemics de l'ànima humana junt amb el diable i la carn, i dedicat molt devotament a l'oració fervorosa, a la contemplació de Déu, l'eternitat i l'infinit, i a l'amor pur a Déu i la caritat pietosa amb el proïsme, les úniques coses que iniciades ja en aquest món no s'acaben amb ell amb la mort sinó que en la vida futura continuen i són més intenses que mai. I com a sacerdot va fer d'intercessor dels homes davant Déu i va presentar Déu als homes i els homes a Déu en els sacraments i molt especialment en la Missa i l'Eucaristia, amb el do individual i col·lectiu d'estar en el Sant Sopar, el Calvari i Pasqua, espiritualment i sacramentalment, i d'alimentar-se del Cos i de la Sang de Crist en el gran miracle de la Consagració, misteri i meravella únics i allò més alt que succeeix en la vida humana, en la de tot ésser humà i en la història de la Humanitat. Rentat del pecat original i fet fill de Déu pel Baptisme, va participar de l'Esperit Sant per la gràcia i aquest el va anar modelant a Jesucrist, arribant així a la santedat. Va viure doncs en la Nova Creació, redimida i reconciliada i no és d'estranyar que hi haguessin molts i grans miracles en la seva vida, ja que amb un bri de fe es fan miracles i ell en tenia molta, essent tota la vida creient i totalment lliurat a Crist.

Sant Miquel dels Sants és el sant patró de la seva ciutat natal, Vic, on la seva festa es celebra com a solemnitat el dia 5 de juliol, igual que té lloc la celebració de la seva memòria a tota la diòcesi de Vic, mentre que a la resta del món catòlic es celebra el 10 d'abril, dia de la seva entrada en el Cel. És també el patró de un poble proper a Vic, Sant Miquel de Balenyà, que recentment ha votat en consulta popular mantenir el nom del municipi, que porta precisament per ell, i on la seva celebració és també litúrgica i festiva, amb un dinar popular en el que es veu que el poble es una gran família, com diuen els seus Goigs de la població. I com també molt encertadament diuen els seus Goigs de Vic "d'aquest món ni se'n assabenta, ja estadant d'un món millor". I així va ser la seva vida en aquest món temporal i de prova, acabada als 33 anys, la mateixa edat atribuïda a Crist. 

Felicitats a tots els qui porten el seu nom i a totes les ciutats i pobles que el tenen per patró, com també a tots els seus devots. Que Sant Miquel dels Sants ens protegeixi, pregui per nosaltres, i ens guiï per tal que poguem seguir el seu model i exemple d'encert i èxit en l'experiència positiva de la vida, tal com Déu la vol i a nosaltres ens convé seguir perquè ens fa molt bé aquí i ara i després i sempre!     

Reina i santa com la seva tieta àvia del mateix nom

Santa Elisabet de Portugal (1271 - 1336)

Va ser filla del rei Pere III d'Aragó, que era fill de Jaume I el Conqueridor i la seva esposa Iolanda d'Hongria, germana de Sta. Elisabet d'Hongria (1207 - 1231), que va ser canonitzada ja l'any 1235 per la seva exemplar vida de pietat i caritat. En la família de les dues Sta. Elisabet medievals hi va haver molts membres devots i de vida modèlica, comptant amb sants i beats com la seva pròpia mare la reina Constança d'Aragó, esposa de Pere III. 

És possible que la Sta. Elisabet d'Aragó, que al casar-se amb el rei Dionís l'any 1282 va ser reina de Portugal fins a la mort d'aquest l'any 1325, volgués imitar a la seva parenta gran, el nom de la qual li van posar. La segona Sta. Elisabet d'estirp reial va ser molt creient i fervorosa tota la seva vida i se li atribueix un miracle de les roses igual que el de Sta. Elisabet d'Hongria i en condicions molt semblants. Quan va enviudar es va fer religiosa i va entrar en un convent que ella mateixa havia fundat, però sense fer els vots per tal de poder seguir disposant de la seva fortuna per a fer obres de caritat. 

Va mediar en molts conflictes, que va apaivagar, i va fer de mitjancera entre personatges enfrontats del seu temps, que va aconseguir reconciliar o almenys desistir. Que ella que va tenir aquest do rebut de Déu pregui i intercedeixi per nosaltres per tal que sàpiguem ser també pacífics i pacificadors, i així tinguem el premi celestial i etern que Nostre Senyor Jesucrist va dir que tindrien tots els homes de pau i els qui posen pau! 

Feliços els qui creuen per fe

St. Tomàs apòstol (+ c. 72)

Una tradició força estesa ja des dels primers segles recull que St. Tomàs viatjà fins a la Índia, on predicà com a missioner i morí màrtir. Els Cristians de Sant Tomàs provenen segons afirmen d'aquesta predicació original ja al segle I.  

La gran expressió de fe de St. Tomàs apòstol és el "Senyor meu i Déu meu!" després del seu dubte escèptic, al veure a Jesús ressuscitat i comprovar la realitat de la seva presència, al que Jesús ressuscitat li va contestar "Perquè m'has vist has cregut? Feliços el qui creuran sense veure!" i així ens diu feliços a tots els qui creiem en Ell per la fe, sense haver-lo vist. 

Que l'exemple de fe de St. Tomàs i l'afirmació de Nostre Senyor per la seva ajuda ens motivi i mogui a tots a reconèixer al nostre Déu i Senyor en Jesucrist i a viure conforme a aquesta realitat!

Ajuda, protecció i guia celestial pels viatges

"Maria es posà a caminar" (Lc 1,39) 

L'any 2022 aquest és el lema de la 54ª Jornada per a la  Responsabilitat en el Trànsit, el diumenge 14 del temps de durant l'any, en aquest any el 3 de juliol, una setmana abans de la festa de Sant Cristòfor, el 10 de juliol, tan relacionada i que en aquesta ocasió cau en diumenge.

Que la Verge Mare de Déu i St. Cristòfor, portador de Jesús, ens ajudin a tenir una conducta correcta i prudent en els nostres desplaçaments! 

Els primers vencedors de la guerra espiritual inacabable

Els protomàrtirs romans, acusats falsament i assassinats cruelment de diverses maneres i com a espectacle als últims anys de l'emperador anticristià Neró, que els donà la culpa del gran incendi de Roma de l'any 64 per intentar desviar les sospites populars que havia sigut ell mateix el qui ho havia ordenat. 

No són els primers màrtirs cristians, ja que el primer va ser St. Esteve a Jerusalem pocs anys després de l'execució a la creu i la resurrecció de Jesucrist i alhora pocs anys abans de la conversió de Sant Pau, fets que van tenir lloc als anys 30s. També hi va haver alguns màrtirs cristians més, i importants, a Terra Santa abans que els protomàrtirs romans, però aquests foren els primers a la capital de l'Imperi i probablement també fora de l'àmbit original del Cristianisme. A més entre ells s'hi comptaren St. Pere i St. Pau, el primer crucificat i segons la tradició cap per avall i el segon decapitat, perquè tenia la ciutadania romana. Els mateixos historiadors romans que citen aquesta persecució, sobretot Tàcit i en menor mesura Suetoni, tot i que no són favorables als cristians ni els veuen amb bons ulls, diuen que la mateixa gent sentia compassió per ells davant les espantoses tortures, com ser devorats per les feres a l'arena del circ, ser crucificats o cremar convertits en torxes humanes, a les que els sotmetè Neró, el prototipus de governant-Anticrist, famós per les seves aberracions de tota mena, i perquè se'n mig adonaven que no eren culpables sinó víctimes expiatòries innocents dels càrrecs que se'ls hi feien i que se'ls torturava i matava per pur interès polític i diversió del populatxo i de l'emperador. 

Des de llavors les persecucions anticristianes no han parat gairebé mai, ja que pràcticament en tots els segles dels últims dos mil·lenis hi ha hagut màrtirs per la fe cristiana almenys en algun lloc del món i el segle XX ha sigut dels que més màrtirs ha donat, destinats per la Providència divina a regir amb Jesucrist al Cel i ser llavor de nous i molts més cristians, a Mèxic, a Espanya, a Rússia i a molts altres països. I el segle XXI sembla anar igual. Molt recentment a Nigèria han sigut assassinats bàrbarament per terroristes islamistes una cinquantena de fidels que sortien de la Missa de celebració de la solemnitat de Pentecosta, ocasió en que centenars van resultar ferits, i que s'ha repetit amb poc marge de temps amb atentats menors, i igual passa a Kenya, a Moçambic, a Sri Lanka i a molts llocs del món, hi ha uns 50 països en que el Cristianisme o està prohibit per les autoritats, o té restriccions molt fortes, o és objecte de l'odi de les masses atiades en contra d'ell, especialment en Estats islàmics, com Somàlia, Afganistan i Pakistan i encara Aràbia Saudita, però també a Corea del Nord, i fins i tot la Índia, Xina i molts altres més, a part dels atacs terroristes contra cristians a Occident. El martiri és una possibilitat real en molts llocs del món i d'això ja avisa Nostre Senyor Jesucrist, dient que si el van perseguir a Ell no és d'estranyar que també es persegueixi per part del món i del diable als qui creuen en Ell i el segueixen. Però gràcies a la força de l'Esperit Sant, el dèbil es fa fort a l'hora de donar testimoni i així mostra la veracitat i solidesa de la seva fe, a part de ser exemple i model de santedat. 

Que els sants protomàrtirs de Roma i tots els altres màrtirs preguin i intercedeixin des del Cel a Déu per tots els cristians, i especialment pels perseguits, per tal que els doni força en totes les dificultats i adversitats, i així mantinguin la flama de la fe i aquesta creixi per a la salvació de tots!

Els dos grans puntals de l'Església

Sant Pere i Sant Pau, apòstols i màrtirs a Roma, d'on van anar al Cel i on estan les seves tombes. 

Sant Pere i Sant Pau són junt amb Sant Joan i Sant Jaume, els més grans apòstols

Una de les primeres representacions de St. Pere i St. Pau a unes catacumbes romanes, on hi ha també imatges primerenques d'altres apòstols, datant de c. 375. 

La seva mort i enterrament allà, junt amb el fet que St. Pere en fou el primer bisbe de Roma i que St. Pau hi culminà els seus viatges missioners, han convertit a la Ciutat Eterna, de la que tradicionalment es diu que tots els camins hi porten, en el centre de l'Església i de tot el món cristià. La fe i la predicació dels sants Pere i Pau sobre Crist, són la base de la nostra. El bisbe de Roma, el Papa, és el successor de St. Pere i té la primacia i les  prerrogatives, que li foren atorgades i confirmades al cap dels apòstols pel mateix Jesucrist. I periòdicament els bisbes catòlics d'arreu del món fan la visita "ad limina", a les tombes dels apòstols, a Roma, on es troben amb el Papa. 

Felicitats a tots els Pere i Pau i a tots els devots d'aquests sants que estan en la base de la nostra fe en Jesús el Crist, Fill de Déu i Senyor, i demanem-lis que preguin i intercedeixin per tal que la fe que ells van viure, predicar i testimoniar fins a donar la vida per ella, es mantingui viva a tot el món on ja ha arribat i encara s'expandeixi molt més arreu!