La Verge Maria, Mare de Déu

Sant Ciril d'Alexandria (c. 375 - 444), patriarca d'Alexandria des de l'any 412, quan va succeir al seu oncle Teòfil, i Doctor de l'Església.

Va presidir el 3è Concili ecumènic d'Efes del 431 i va tenir un gran paper en l'afirmació del reconeixement general de la Verge Maria com a Mare de Déu, superant l'oposició dels nestorians que no la reconeixien com a tal, sinó sols com la mare de Crist. 

La crida universal a la santedat

Sant Josepmaria Escrivá de Balaguer (1902 - 1975) va ser l'instrument de Déu al segle XX per recordar la crida universal a la santedat, que no és només la vocació d'uns pocs sinó la general dels creients. Naixem per a ser sants. 

St. Josepmaria va fundar l'Opus Dei (1928) i va ser un avançat al seu temps en el paper dels laics en l'Església

Perquè com diu Jesucrist "sigueu perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte", és a dir "sigueu sants, com Déu és sant". I està molt clar com es fa perquè Jesús mateix ens ho diu: estimant Déu sobre totes les coses i al proïsme com a un mateix, per amor a Déu. I es pot, perquè el mateix Déu ens hi ajuda, amb la Redempció, amb la gràcia, amb l'Església, amb els sacraments, amb els manaments, l'oració, la consciència, la llei natural... Si es vol recórrer aquest camí, es pot fer i no és difícil perquè on hi ha dificultats, temptacions, pecat i mal, Jesucrist mateix actua a favor nostre...

Un altre do que va fer Déu a aquest sant del segle XX és la inspiració de que es pot santificar la vida quotidiana, oferint el treball, la vida de família, l'estudi i fins el descans i les vacances com ofrena i oració a Déu. En un món corrupte, no es tracta tant de ser una de les poques flors que neixen i creixen en mig de la corrupció general, per molt bó que això sigui també, sinó de convertir el femer en un jardí de flors, i això requereix esforç, voluntat i dedicació constant, però és possible quan som instruments de Déu, perquè per a Déu res és impossible. Miracles més grans veurem si en lloc d'intentar arreglar les coses al nostre gust deixem que Déu ens usi com eines en les seves mans. 

També diu la Saviesa divina que "pels seus fruits els coneixereu", perquè aquests fruits bons i bonics només apareixen quan estem implantats en Jesucrist, ja que sense Ell res no podem. Per això l'arbre bo dona fruits bons que perduren, com en el cas dels sants. 

Que Déu que per intercessió de la Santíssima Verge Maria va atorgar incomptables gràcies a Sant Josepmaria, sacerdot i fundador, i el va fer un instrument seu molt fidel, ens ensenyi també a tots a saber santificar la nostra vida quotidiana i saber convertir tota la nostra vida en una ofrena d'amor i servei a Déu i la seva Església, estimant-lo en el proïsme, especialment donant testimoni, transmetent la fe i practicant la caritat, i a fer-ho amb la veritable alegria cristiana de fills de Déu i deixebles de Nostre Senyor Jesucrist. Que així sigui!   

Els dos camins

Hi ha dos camins, el camí de la vida, que es recorre amb Déu i segons Déu, i el camí de la mort, que es recorre sense Déu i desobeint Déu. 

Els camins coexisteixen, quin triem?

La nostra societat occidental fa dècades que ha escollit el camí de la mort, que es materialitza en fets com l'avortament i l'eutanàsia, intervencions humanes contra la santedat de la vida. Però tot i que els éssers humans, homes i dones, ens equivoquem i errem, la Providència divina segueix exercint-se i ens crida a adonar-nos-en i a retornar per a seguir el camí de la vida. I la gent intel·ligent i la bona gent en són sensibles, recapaciten, i en fan cas. I així es salven. 

Tant de bó que així sigui per a tota la societat, ara tan esgarriada, i si Déu vol ho serà! 

El Cor de Maria

L'Immaculat Cor de Maria 

A l'Evangeli segons St. Lluc ja es cita que l'ancià Simeó va profetitzar que una espasa travessaria el cor de la Verge Maria, significant els dolors que havia de patir, sobretot a la Passió. També es diu als Evangelis que Maria conservava aquelles coses referents al seu diví Fill Jesús en el seu cor, i les meditava. Perquè, com diuen els comentaristes d'aquest text bíblic, allò que s'estima no s'oblida i es porta al cor, amb la vida interior formada de goigs i penes, pensaments i sentiments, i sobretot el seu amor a Déu i a tota la Humanitat.

La devoció a l'Immaculat Cor de Maria ja es troba en el Pare de l'Església St. Gregori Taumaturg (c. 213 - 270) i en el màrtir St. Teodot d'Ancira (+ 303). En temps moderns va ser St. Joan Eudes (1601 - 1680) qui va escriure sobre el Cor de Maria i va popularitzar la devoció als Sagrats Cors de Jesús i María. Diversos sants i fundadors han estat inspirats a difondre aquesta devoció, destacant en terres catalanes St. Antoni Maria Claret (1807 - 1870) que el 16 de juliol de 1849 va fundar a Vic la congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria.   

Des que la Verge Maria mateixa ho va demanar a partir de les seves aparicions a Fàtima el 1917, diversos Papes han consagrat el món a l'Immaculat Cor de Maria, començant per Pius XII el 31 d'octubre de 1942, i seguint per Pau VI (1964), Joan Pau II (1982, i de nou el 1984 en unió amb tots els bisbes catòlics) i Francesc (2013, i el 2022 amb especial esment a Rússia i Ucraïna). 

Molts països han estat consagrats també a l'Immaculat Cor de Maria, començant per Puerto Rico (1863) i Equador (1892). Espanya ho ha estat més d'una vegada, la primera el 12 d'octubre de 1954, i després el 2005. Es pot destacar també Portugal (1931), França (1940 i 1943), Holanda i Bélgica (1943), Polònia (1946, 1979 i 2017), Xile (1946, 2019), Japó (1947), Àustria (1947), Canadà (1947 i 2017), Argentina (1948), Austràlia (1948), Anglaterra i Gal·les (1948 i 2017), Bolívia (1948 i 2018)... que ho van fer de forma primerenca, i avui dia ja són molts a tot el món.   

La consagració personal a l'Immaculat Cor de Maria que va fer St. Lluís Maria Grignion de Montfort (1673 - 1716) comença per les paraules Totus tuus que el Papa St. Joan Pau II (1920/1978 - 2005) va adoptar com a lema del seu pontificat i resa "Totus tuus ego sum, et omnia mea tua sunt. Accipio te in mea omnia. Praebe mihi cor tuum, Maria". Que tots nosaltres li ho poguem dir a la Verge Maria, Mare de Déu i Mare nostra del Cel! 

El Cor de Déu

El Sagrat Cor de Jesús

La solemnitat del Sagrat Cor es celebra sempre el divendres de la 3ª setmana després de Pentecosta i el 2022 correspon al 24 de juny, pel que excepcionalment la festa del naixement de St. Joan Baptista ha passat al 23 de juny. 

La devoció al Sagrat Cor de Jesús és antiga, però es va generalitzar i popularitzar sobretot a partir de les aparicions que la monja salesa francesa Sta. Margarida Maria d'Alacoque (1647 - 1690) va tenir de Nostre Senyor Jesucrist entre els anys 1673 i 1675, en que aquest li va mostrar el seu Cor inflamat d'Amor per als éssers humans i li va dir el dolor i sofriment que li causava la poca resposta humana al seu Amor diví, molt sovint freda i indiferent, quan no de menyspreu i desdeny i les autèntiques blasfèmies i sacrilegis en contra seu. I revifant a través d'ella, com instrument escollit, aquesta devoció, Jesús li va confiar que volia donar una nova i més gran taula de salvació als homes, amb unes promeses pels qui corresponguessin a l'Amor diví infinit del seu Cor a través d'ella. 

Perquè l'amor busca amor, fins i tot humanament, i només es pot pagar amb amor. Tots sabem el dolor, la decepció i el sofriment que causa quan l'amor que tenim i donem no és correspost o ho és de forma molt minsa i com ens alegra i fa feliços quan ens veiem correspostos. Per això davant el Sagrat Cor hem de respondre amb molt amor, tant com poguem, acceptant, agraïnt i visquent el seu Amor i estimant-lo nosaltres a Ell amb tot el nostre cor, la nostra ànima i les nostres forces, primer perquè Déu s'ho mereix i així estem en una relació justa amb Ell, després perquè Déu és Amor i allà on hi ha caritat i amor allà hi és, i finalment perquè estimar-lo ens fa bé a nosaltres mateixos, ens posa en camí de salvació eterna i ens enlaira espiritualment superant l'esclavatge del pecat, cremat per l'Amor diví, i fent-nos créixer i superar-nos, tendint cada cop més cap allò més alt i per sobre nostre, cap a on ens crida l'Amor i Bondat divines.  

Des del moment de les aparicions del segle XVII aquesta devoció s'ha anat estenent i avui dia ja és universal, amb els 9 primers divendres de mes, l'imatge del Sagrat Cor de Jesús a casa, els actes de consagració i reparació, i altres models de pietat relacionats amb aquest culte. 

I en la solemnitat d'aquest dia podem resar: "Senyor Déu totpoderós, en aquesta celebració en honor del Cor del vostre Fill estimat recordem la immensitat del seu Amor, feu que rebem l'abundor de gràcies que brolla d'aquesta font celestial. Per Crist Senyor nostre, amén!".  

El profeta precursor, bisagra dels dos Testaments

Sant Joan Baptista

Imatge de St. Joan Baptista a l'església de St. Quirze de Besora. Foto Joan Arimany.

Aquest any St. Joan Baptista, el precursor del Senyor, es celebra el 23 de juny, perquè el divendres 24 enguany és el Sagrat Cor de Jesús.

Que Sant Joan Baptista ens ajudi a descobrir i trobar a Jesús, Nostre Senyor! 

El sant bisbe convertit i ordenat sacerdot a Barcelona

El 22 de juny es celebren St. Paulí de Nola i St. Joan Fisher bisbes, i St. Tomàs More. Dels dos darrers, màrtirs durant la persecució que va desencadenar Enric VIII d'Anglaterra al separar-se de l'Església Catòlica ja se'n va escriure en aquest blog en la mateixa data de l'any passat, però no del primer, que és també una personalitat força interessant. 

Un relicari del 1890 de St. Paulí de Nola, a la seva ciutat

Sant Paulí de Nola (c. 352/355 - 431), nascut a l'actual Burdeos, essent escriptor i poeta, havent sigut ja governador de Campània, havent estat casat i estant destinat a ser senador, és va convertir en un procés personal que va començar l'any 390 a Barcelona on també va ser persuadit per una multitud a fer-se sacerdot l'any 394 o 395, però d'on després va marxar aviat, retornant a Campània. La seva vida té diversos paral·lelismes amb el seu contemporani St. Agustí (354 - 430) i cap a l'any 410 St. Paulí va ser escollit bisbe de Nola. Com a bisbe va destacar per la seva eficàcia pastoral i sobretot per la seva caritat per a pobres i necessitats, als que dedicà amb convicció i alegria els seus esforços. Va ser devot de St. Fèlix de Nola (+ 250), prevere i confessor de la fe, la figura del qual havia conegut ja a la seva primera estada a Campània, quan començava a interessar-se pel Cristianisme. Dues iniciatives seves van tenir molta resonància en el futur, una es va interessar per com s'havia convertit St. Agustí i havent-li arribat a aquest, va ser un dels principals motius que l'induiren a escriure les seves Confessions, i l'altre és que se li atribueix l'ús de les campanes per cridar els fidels, que ell començà o almenys popularitzà, per la qual cosa és també el patró dels campaners. Coneixem forces escrits seus, i per a nosaltres té una particular proximitat per la seva conversió i ordenació sacerdotal a Barcelona. Tinguem-lo com un dels nostres i que ens sigui guia i protector!