Corpus Christi

La Solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist

Pròpiament aquesta festa és el dijous després de la Santíssima Trinitat. Com deia la dita: "Hi ha tres dijous a l'any que brillen més que el Sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió". Tots tres es celebraven tradicionalment un dijous, però com que des de fa anys aquí no són festa civil, per motius pastorals els dos últims es traslladen al diumenge següent, per tal que el poble cristià els pugui celebrar degudament. 

En aquesta solemnitat s'agraeix i s'honora particularment, adorant el Santíssim Sagrament, aquest miracle, misteri i maravella de la transubstanciació del pa i el vi consagrats en el Cos i la Sang de Crist, que va instituir l'Eucaristia en el Sant Sopar del vespre abans de l'inici de la seva Passió, per que tinguessim no sols la seva presència invisible però real sempre que estem dos o més cristians reunits en nom seu, sinó, a més del do de l'Esperit Sant que ho fa possible, la seva presència física, material i sacramental, encarnat en el Pa i el Vi després de la consagració. Així a més, no sols Ell es fa present al món i el món se li fa present a Ell en la Missa, sinó que se'ns dona com aliment espiritual, el Pa del Cel que és el de la vida eterna i el Calze de la Salvació que ens neteja del pecat. Perquè com Ell mateix va dir, el seu Cos és veritable menjar i la seva Sang és veritable beguda, i si no ens alimentem d'ells no podem tenir la vida eterna. I com bé s'ha ressaltat, l'Església viu de l'Eucaristia i per a l'Eucaristia. És això el que celebrem especialment el dia de Corpus.  

En aquest miracle, misteri i meravella de la presència real de Jesucrist a l'Eucaristia, Ell és el sacerdot, l'altar i la víctima que s'ofrena, actualitzant sempre i arreu el seu sacrifici a la Creu per a salvar-nos, redimir-nos i alliberar-nos dels nostres pecats i del poder del diable i fer-nos participar de la seva victòria, resurrecció i immortalitat. Com bé diu l'Escriptura, és sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec, el qui oferí pa i vi com oblació al Déu altíssim, Creador del Cel i de la Terra, i a qui Abraham reconegué com al veritable sacerdot de Déu. Jesucrist és l'únic Gran Sacerdot, i els qui ell escull per a ser els seus instruments sacerdotals són els que hi posen la veu i les mans, però els qui realment actuen són Jesucrist i l'Esperit Sant, que transformen el que seria sense ells un recordatori, un memorial i un símbol, en una participació viva i real en el Sant Sopar, en el Calvari i en la Pasqua en cada Missa que un sacerdot seu celebra com a instrument per Ell escollit. 

Quan combreguem, Déu ve al nostre interior i nosaltres fem un tast del Cel. Per això hem de fer-ho sempre en les necessàries, adequades i si pot ser les millors condicions de contrició i gràcia, de fe, esperança i caritat, de pietat, devoció, fervor, puresa i amor, per rebre'l, acollir-lo, abraçar-lo i unir-se totalment a Ell. En la comunió hem de ser conscients de la seva presència real, agraïr i estar contents i feliços del gran do que això representa, estimant-lo i adorant-lo amb tot el nostre cor, la nostra ànima i les nostres forces per ser Ell el Senyor de l'Univers qui sen's dona per tal que participem d'Ell i de la seva Glòria, i també resta al sagrari, per estar sempre entre nosaltres. Tot això que per a nosaltres hagués sigut gairebé inconcebible, se'ns ha donat pel seu Amor envers nostre i és el més gran miracle, misteri i meravella de tots, un fet únic i l'acte suprem a la Creació. Per això hem de demanar sempre que Déu mateix inflami amb el seu Amor el nostre cor, per tal que sigui ben ardent d'amor per Ell. 

I en les aparicions de la Verge a La Salette, a França, l'any 1846, ella li va dir als vidents que hi havia dos pecats que ofenien especialment a Déu. Un eren les blasfèmies i sacrilegis, perquè són el més contrari al respecte, amor, culte i adoració que mereix Déu, per ser Ell qui és, i que participar en aquesta bona relació amb Ell a nosaltres ens eleva i fa molt bé, i per això Déu, que no ho necessita, ho vol de nosaltres. I havent-hi tants pecats greus, el segon que va dir Maria que ofenia especialment a Déu era la inasistència a la Missa dominical i dels dies festius de precepte. I amb tot motiu perquè no sols el 3è manament és el de santificar les festes i en l'oració que el mateix Jesucrist ens va ensenyar diem que sigui santificat el nom de Déu i demanem que vingui a nosaltres el seu Regne, sinó perquè la Missa amb l'Eucaristia és el més gran do que Déu ens dona i no assistir-hi quan està manat és un gran menyspreu i un gran desaire a la Divina Majestat, preferint tota una sèrie d'altres coses a quan Ell es fa present en el més gran miracle de tots, assistència que tant bé ens fa a nosaltres i tant ens convé i per tant Déu ens la mana, pel nostre propi bé etern. Tinguem-ho sempre present i assistim sempre a Missa, fent-ho a més amb tota la consciència, consideració i respecte filial que mereix aquesta trobada personal i col·lectiva amb el Déu de l'Univers i recordant i posant en pràctica en la mesura que sapiguem i poguem que l'Amor només es pot respondre amb el nostre amor!   

Confiem en Déu!

Estem en les mans bondadoses i amoroses de Déu

Ell es cuida de tota la seva Creació

Participant de l'alegria d'unes Noces d'Or

Oficiant la Missa en unes Noces d'Or d'un matrimoni 

Els qui donaven gràcies a Déu per aquest mig segle com esposos, Josep Maria i Anna Maria, es van casar a l'església del Roser de Sant Julià de Vilatorta el 27 d'abril de 1972, dia de la Mare de Déu de Montserrat, i la celebració dels 50 anys va tenir lloc a l'ermita de Sant Roc de Sant Julià de Vilatorta el diumenge 24 d'abril de 2022. 

Fotos d'Eva i Clara Vilamala, cortesia d'elles i d'Anna Rifà

Després de la cerimònia litúrgica hi va haver un dinar familiar a Sta. Eugènia de Berga. I posteriorment el matrimoni va anar a passar uns dies a Montserrat, també dins dels actes d'acció de gràcies per la celebració de l'aniversari. 

Felicitats i que si Déu vol puguin celebrar molts aniversaris més! 

Dos sants màrtirs, mare i fill

Sant Quirze i Santa Julita, màrtirs  

Imatge de St. Quirze i Sta. Julita a la rectoria de St. Quirze de Besora

La tradició situa el seu martiri a Tars l'any 305 amb l'inici de la persecució de Dioclecià i la seva celebració al món catòlic és el 16 de juny. Sempre es cita primer a Sant Quirze, perquè essent un nen d'uns 3 anys, va saber parlar com un adult defensant la seva mare i donant testimoni de que ell també era cristià i volia córrer la seva mateixa sort, i també perquè va ser el primer dels dos en morir màrtir, sent-lo la seva mare a continuació, i per tant en entrar al Cel i començar a regnar amb Crist per sempre. I la seva veneració conjunta a la Terra n'és una mostra.

Altar de l'església parroquial de St. Quirze de Besora. Les fotos són de Joan Arimany.

Molts pobles porten el nom de St. Quirze, com a la comarca d'Osona Sant Quirze de Besora i Sant Quirze Safaja i a la resta de Catalunya Sant Quirze del Vallès, Sant Quirze de Pedret... 

Felicitats als pobles que porten el nom del nen, i de la seva mare, màrtirs. i que els tenen per patrons i en son devots, que ells preguin Déu que ens doni força per ser dignes testimonis de la fe en Jesucrist, Nostre Senyor!

Profetes de l'Antic i sants del Nou Testament

Representació de principis del segle XX d'Eliseu ressuscitant el fill de la Sunnamita

El profeta Eliseu és un dels majors profetes de l'Antic Testament. Deixeble del gran profeta Elies (1ª meitat s. IX aC) Eliseu a partir de l'arrebatament al Cel del seu mestre en un carro de foc al voltant del riu Jordà, va estar actiu al regne d'Israel com el seu successor, aproximadament entre els anys 850 - 800 aC. continuant l'obra i l'esperit d'Elies de retorn d'aquest regne del Nord, corromput per la idolatria, al culte de l'únic Déu real, viu i veritable.  

La que la tradició reconeix com la font purificada per Eliseu, a Jericó 

El nom d'Elies (Eliyahu) significa "El méu Déu és Jahvè" i el d'Eliseu (Elisha) "El meu Déu és salvació". Tots dos tenien relació amb el Mont Carmel i van fer molts miracles mostrant la veritat de l'existència i presència de l'únic Déu autèntic i de la seva actuació totpoderosa. Tant Elies com Eliseu són dos cims dels profetes i de tot l'Antic Testament, amb la revelació de Déu al seu poble escollit, per tal de preparar la vinguda redemptora i salvadora al món del seu propi Fill, Nostre Senyor Jesucrist, per la que en aquell moment faltaven mil anys menys dos segles.

I amb el transcurs de quasi tres mil anys, ja realitzat el canvi al Nou Testament i al món nou salvat i redimit des de bastant més d'un mil·leni i mig, l'endemà de la festa d'Eliseu el 14 de juny l'Església celebra el dia 15 a Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament (1809 - 1865), una religiosa espanyola totalment dedicada a l'adoració divina i a la caritat amb el proïsme segons la voluntat de Déu, fundadora  a partir de 1845 i sobretot de l'any 1856 de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat.

Sta. Maria Micaela del Santíssim Sacrament (1809 - 1865),
va triar viure l'autèntica aristocràcia, la de la religió i de l'esperit 

De família aristocràtica i molt relacionada amb la Cort reial a Madrid, aquesta santa va preferir la noblesa espiritual, de veritat i duradora a la noblesa temporal, aparent i vana d'aquest món, i així va canviar la seva vida cortesana i de luxe per l'autèntica de l'adoració eucarística a Déu sagramentat i present entre nosaltres, i la caritat volguda i manada per Déu, especialment cap als pobres, malalts, necessitats o errats en la seva vida. I aquesta elevació vital la va portar fins a l'extrem, morint contagiada pel còlera a València, atenent a malalts d'aquesta epidèmia. Una vida molt meritòria que la feu guanyar una noblesa molt més alta davant de Déu, la de la santedat. 

Les seves filles, les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat, trien seguir-la en aquest camí d'estar sempre amb Déu i amb els germans, especialment els més necessitats pel motiu que sigui, sense jutjar ningú sinó al contrari ajudant a tothom a recuperar la seva dignitat humana i de fills de Déu. I la seriositat del seu compromís es veu en que durant la Guerra Civil 27 membres femenines de la Congregació van morir màrtirs per la fe, de les quals 23 d'elles, assassinades a Madrid el novembre de 1936 per ser membres de l'Orde ja han tingut el reconeixement de beates. 

Que Déu protector i redemptor dels homes, que es manifesta admirable en els seus escollits i que va fer passar l'esperit d'Elies endut al Cel al profeta Eliseu ens concedeixi pel seu Fill Jesucrist Nostre Senyor un augment dels dons de l'Esperit Sant a fi que plens del do profètic poguem donar testimoni arreu que Ell ens és present i provident, i que Déu que estima els homes i perdona els nostres mancaments ens doni també aquell esperit d'amor i generositat que va moure Sta. Maria Micaela a descobrir-lo en els més pobres i necessitats de la nostre ajuda i així col·laborem amb Déu a salvar ànimes i portar-les al Cel! 

Un sant de tot el món

Sant Antoni de Padua (1195 - 1231) 

Nascut a Lisboa, prevere i religiós franciscà des de 1220, el mateix any després d'un intent fallit d'anar a predicar als musulmans del Marroc va passar a Itàlia on va viure la resta de la seva vida, predicant i evangelitzant amb molt èxit i realitzant molts miracles. Dit en ocasions el sant de l'amor, és doctor de l'Església i va ser canonitzat pel Papa a la Pentecosta de 1232, menys d'un any després de la seva mort, essent el segon sant més ràpidament portat als altars de tota la Història, cosa que mostra bé la seva santedat de vida i de doctrina i els seus molts miracles. Se'l sol representar amb el Nen Jesús als braços, per un episodi de la seva vida, i és el sant patró dels paletes i constructors entre molts altres oficis i necessitats. El seu culte és universal a tot el món catòlic i és un dels sants més populars i pels que hi ha més devoció a tot el poble cristià, mantenint-se extesa i ben viva al llarg dels segles. 

Felicitats a tots els Antoni i Antònia que celebren la seva onomàstica el dia de la seva festa, i a tots els qui estan sota el seu patronatge, en son ben devots o tenen el costum de recorrer a ell per molt diversos motius i li agraeixen la intervenció milagrosa en els perills, situacions difícils i complicades i en totes les necessitats, ja que és reconegut com "el sant dels miracles", i demanem-li que intercedeixi des del Cel per tal estiguem sempre sota la seva protecció i que Déu ens concedeixi en la nostra època molts i sants predicadors eficaços, plens de caritat per tothom i que amb els seus miracles revifin i refermin la fe del poble! 

La Santíssima Trinitat

Unes reflexions sobre la Santíssima Trinitat: 

La Trinitat i la Sagrada Família (1682) de Murillo, amb Jesús com el punt comú.

Per la intel·ligència i la raó que Déu ens ha concedit, els éssers humans podem arribar al coneixement de l'existència de Déu i la seva unicitat, però tant sols perquè Ell ens ho ha revelat podem conèixer la seva essència i intimitat com Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant. 

Els jueus de l'Antic Testament, que veien Déu de lluny, sabien que era U i únic, però només els cristians, que hem vist i veiem Déu de prop en Jesucrist, Fill de Déu, i que vam rebre i tenim el do de l'Esperit Sant enviat pel Pare i el Fill, sabem per la Revelació que és U i Tri. 

A l'Antic Testament la Trinitat hi apareix d'una forma encara velada en diversos llocs: en l'inici del llibre del Génesi quan Déu Pare crea l'Univers a través de la seva Paraula i l'Esperit Sant plana sobre l'inici de la Creació, quan s'usa el plural Elohim però amb el verb en singular, quan Déu diu "Fem l'home a la nostra imatge i semblança" i després comenta "com un de nosaltres" amb motiu del pecat dels primers pares. També en el fet simbòlic dels tres àngels de Mambré que visiten a Abraham i aquest es dirigeix a ells adorant i dient "Senyor!". I encara hi ha més llocs, d'altra manera estranys i inexplicables, on s'hi pot reconèixer la Trinitat divina, un cop es coneix. 

Tot el Nou Testament està ple de referències a la Trinitat divina, començant per l'Anunciació quan l'arcàngel Gabriel li dona a conèixer a la Verge Maria l'elecció de Déu Pare i amb el seu "Si!" tal com li anuncia l'àngel l'ombra de l'Esperit Sant la cobreix i concep a Déu Fill en el seu sí virginal. I en el Baptisme, quan a l'inici de la seva vida pública el Fill de Déu és batejat pel precursor St. Joan Baptista al riu Jordà, se sent la veu del Pare "Aquest és el meu Fill, l'estimat, escolteu-lo!" i es veu davallar l'Esperit Sant sobre Ell en forma com d'un colom. Igualment a la Transfiguració, amb la veu de Déu Pare, Crist mostrant un entrelluc de la seva divinitat i el núvol que els envolta. I així en forces altres moments, com en la Crucifixió, quan Jesús diu "Pare, a les vostres mans encomano el meu Esperit" i exhala el seu alè, en la Pasqua i les aparicions de Jesús ressuscitat quan diu "Me'n vaig al Pare" i "Rebeu l'Esperit Sant" atorgant amb Ell la capacitat divina de perdonar els pecats, a l'Ascensió, a la Pentecosta... Ressaltant l'explícit de la missió "Aneu i convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant" per tal que la seva Salvació arribi a tot el món i a totes les èpoques. 

La Trinitat és un misteri incomprensible per a la ment humana, que està més enllà de les matemàtiques, ja que 3 són 1 i 1 és 3, però un cop coneguda per la Revelació divina es pot veure que no és irraonable sinó tot al contrari. Des de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana s'han proposat molts símbols que permetin fer-se'n una certa idea, com el trèbol de 3 fulles o l'arbre de 3 branques, per exemple. També es pot fer una analogia amb el temps, que és passat, present i futur, però un de sol, més encara quan ja a l'AT Déu diu de sí mateix a Moisès que li pregunta pel seu nom davant l'esbarzer que crema sense consumir-se, "Jo sóc el qui sóc" o "Jo era, sóc i seré" i encara "Jo era/soc/seré el qui era/sóc/seré" amb totes les 9 combinacions possibles i implicades.

A més, Déu és Amor i l'amor és comunicació, compartir, crear, donar existència i vida, unió... i no pot estar sol. Déu és U i únic, sí, però no està sol, la soledat no és una avantatge ni una virtut o perfecció, i Déu les té totes sense que ni manqui cap, i aquestes inclouen la companyia en igualtat. Els teòlegs han arribat a explicar-ho dient que Déu Pare es coneix a si mateix perfectament i aquesta imatge idèntica és Déu Fill, i l'Amor que el Pare té al Fill i el Fill té al Pare és una tercera Persona, l'Esperit Sant, que és també l'Amor que totes 3 Persones tenen a tota la seva Creació, feta per Amor. També es pot dir, com s'havia dit ja d'antic o com a mínim en temps medievals, i crec que ho cita Ramon Llull tot i que és anterior, que essent Déu Amor això ja implica en si mateix i per essència que Ell és qui estima, qui és estimat i l'amor, és a dir l'Amor, l'Amant i l'Amat, la font de tot amor, tot l'amor que es dona o es rep i la meta última de tot amor. L'Amor és trinitari i la Trinitat és un dinamisme infinit d'existència, vida, creació, felicitat, bondat i amor, que ens fa existir i comparteix amb nosaltres els seus atributs fent-nos als humans a la seva imatge i semblança, acompanyant-nos provident, amorós i misericordiós tot el temps de la nostra vida i cridant-nos al final de nou a Ell convidant-nos a participar d'Ell. Perquè aquesta nostra existència, experiència de la vida i destí sigui exitosa, reeixida i feliç, Ell mateix ens ha salvat i ens ha fet fills seus adoptius perquè siguem de la seva família igual que Ell és en sí una família de 3 Persones, de les que l'equivalència més propera en el món és la Sagrada Família de Natzaret, amb l'eslabó comú del Fill de Déu que al fer-se home en la seva Encarnació s'ha afiliat en una família humana, amb la seva Mare física, biològica i humana la Verge Maria i amb el seu pare adoptiu, protector i legal St. Josep. 

També podem considerar des d'un punt de vista celestial el fet que la Trinitat sempre actua conjuntament, però que hi ha fets que s'atribueixen més especialment a una determinada Persona, així el Pare és el Creador, el Fill el Salvador i Redemptor i l'Esperit Sant el Santificador, com es recita en el Credo. I des d'un punt de vista terrenal el fet que l'Univers és u perquè Déu és U i que és variat perquè Déu és Trinitat. I com aquestes es podrien fer moltes més consideracions i reflexions.   

Però més que intentar entendre-la intel·lectualment el que cal fer amb el coneixement que Déu ens ha donat de la seva intimitat i essència com a Trinitat de Persones divines iguals en naturalesa, poder i majestat és saber-ho i agraïr-ho, estimar-la i adorar-la ja mentre vivim en aquesta vida i després veure-la i lloar-la eternament en la Glòria del Cel!.