Profetes de l'Antic i sants del Nou Testament

Representació de principis del segle XX d'Eliseu ressuscitant el fill de la Sunnamita

El profeta Eliseu és un dels majors profetes de l'Antic Testament. Deixeble del gran profeta Elies (1ª meitat s. IX aC) Eliseu a partir de l'arrebatament al Cel del seu mestre en un carro de foc al voltant del riu Jordà, va estar actiu al regne d'Israel com el seu successor, aproximadament entre els anys 850 - 800 aC. continuant l'obra i l'esperit d'Elies de retorn d'aquest regne del Nord, corromput per la idolatria, al culte de l'únic Déu real, viu i veritable.  

La que la tradició reconeix com la font purificada per Eliseu, a Jericó 

El nom d'Elies (Eliyahu) significa "El méu Déu és Jahvè" i el d'Eliseu (Elisha) "El meu Déu és salvació". Tots dos tenien relació amb el Mont Carmel i van fer molts miracles mostrant la veritat de l'existència i presència de l'únic Déu autèntic i de la seva actuació totpoderosa. Tant Elies com Eliseu són dos cims dels profetes i de tot l'Antic Testament, amb la revelació de Déu al seu poble escollit, per tal de preparar la vinguda redemptora i salvadora al món del seu propi Fill, Nostre Senyor Jesucrist, per la que en aquell moment faltaven mil anys menys dos segles.

I amb el transcurs de quasi tres mil anys, ja realitzat el canvi al Nou Testament i al món nou salvat i redimit des de bastant més d'un mil·leni i mig, l'endemà de la festa d'Eliseu el 14 de juny l'Església celebra el dia 15 a Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament (1809 - 1865), una religiosa espanyola totalment dedicada a l'adoració divina i a la caritat amb el proïsme segons la voluntat de Déu, fundadora  a partir de 1845 i sobretot de l'any 1856 de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat.

Sta. Maria Micaela del Santíssim Sacrament (1809 - 1865),
va triar viure l'autèntica aristocràcia, la de la religió i de l'esperit 

De família aristocràtica i molt relacionada amb la Cort reial a Madrid, aquesta santa va preferir la noblesa espiritual, de veritat i duradora a la noblesa temporal, aparent i vana d'aquest món, i així va canviar la seva vida cortesana i de luxe per l'autèntica de l'adoració eucarística a Déu sagramentat i present entre nosaltres, i la caritat volguda i manada per Déu, especialment cap als pobres, malalts, necessitats o errats en la seva vida. I aquesta elevació vital la va portar fins a l'extrem, morint contagiada pel còlera a València, atenent a malalts d'aquesta epidèmia. Una vida molt meritòria que la feu guanyar una noblesa molt més alta davant de Déu, la de la santedat. 

Les seves filles, les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat, trien seguir-la en aquest camí d'estar sempre amb Déu i amb els germans, especialment els més necessitats pel motiu que sigui, sense jutjar ningú sinó al contrari ajudant a tothom a recuperar la seva dignitat humana i de fills de Déu. I la seriositat del seu compromís es veu en que durant la Guerra Civil 27 membres femenines de la Congregació van morir màrtirs per la fe, de les quals 23 d'elles, assassinades a Madrid el novembre de 1936 per ser membres de l'Orde ja han tingut el reconeixement de beates. 

Que Déu protector i redemptor dels homes, que es manifesta admirable en els seus escollits i que va fer passar l'esperit d'Elies endut al Cel al profeta Eliseu ens concedeixi pel seu Fill Jesucrist Nostre Senyor un augment dels dons de l'Esperit Sant a fi que plens del do profètic poguem donar testimoni arreu que Ell ens és present i provident, i que Déu que estima els homes i perdona els nostres mancaments ens doni també aquell esperit d'amor i generositat que va moure Sta. Maria Micaela a descobrir-lo en els més pobres i necessitats de la nostre ajuda i així col·laborem amb Déu a salvar ànimes i portar-les al Cel!