Profetes de l'Antic i sants del Nou Testament

Representació de principis del segle XX d'Eliseu ressuscitant el fill de la Sunnamita

El profeta Eliseu és un dels majors profetes de l'Antic Testament. Deixeble del gran profeta Elies (1ª meitat s. IX aC) Eliseu a partir de l'arrebatament al Cel del seu mestre en un carro de foc al voltant del riu Jordà, va estar actiu al regne d'Israel com el seu successor, aproximadament entre els anys 850 - 800 aC. continuant l'obra i l'esperit d'Elies de retorn d'aquest regne del Nord, corromput per la idolatria, al culte de l'únic Déu real, viu i veritable.  

La que la tradició reconeix com la font purificada per Eliseu, a Jericó 

El nom d'Elies (Eliyahu) significa "El méu Déu és Jahvè" i el d'Eliseu (Elisha) "El meu Déu és salvació". Tots dos tenien relació amb el Mont Carmel i van fer molts miracles mostrant la veritat de l'existència i presència de l'únic Déu autèntic i de la seva actuació totpoderosa. Tant Elies com Eliseu són dos cims dels profetes i de tot l'Antic Testament, amb la revelació de Déu al seu poble escollit, per tal de preparar la vinguda redemptora i salvadora al món del seu propi Fill, Nostre Senyor Jesucrist, per la que en aquell moment faltaven mil anys menys dos segles.

I amb el transcurs de quasi tres mil anys, ja realitzat el canvi al Nou Testament i al món nou salvat i redimit des de bastant més d'un mil·leni i mig, l'endemà de la festa d'Eliseu el 14 de juny l'Església celebra el dia 15 a Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament (1809 - 1865), una religiosa espanyola totalment dedicada a l'adoració divina i a la caritat amb el proïsme segons la voluntat de Déu, fundadora  a partir de 1845 i sobretot de l'any 1856 de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat.

Sta. Maria Micaela del Santíssim Sacrament (1809 - 1865),
va triar viure l'autèntica aristocràcia, la de la religió i de l'esperit 

De família aristocràtica i molt relacionada amb la Cort reial a Madrid, aquesta santa va preferir la noblesa espiritual, de veritat i duradora a la noblesa temporal, aparent i vana d'aquest món, i així va canviar la seva vida cortesana i de luxe per l'autèntica de l'adoració eucarística a Déu sagramentat i present entre nosaltres, i la caritat volguda i manada per Déu, especialment cap als pobres, malalts, necessitats o errats en la seva vida. I aquesta elevació vital la va portar fins a l'extrem, morint contagiada pel còlera a València, atenent a malalts d'aquesta epidèmia. Una vida molt meritòria que la feu guanyar una noblesa molt més alta davant de Déu, la de la santedat. 

Les seves filles, les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat, trien seguir-la en aquest camí d'estar sempre amb Déu i amb els germans, especialment els més necessitats pel motiu que sigui, sense jutjar ningú sinó al contrari ajudant a tothom a recuperar la seva dignitat humana i de fills de Déu. I la seriositat del seu compromís es veu en que durant la Guerra Civil 27 membres femenines de la Congregació van morir màrtirs per la fe, de les quals 23 d'elles, assassinades a Madrid el novembre de 1936 per ser membres de l'Orde ja han tingut el reconeixement de beates. 

Que Déu protector i redemptor dels homes, que es manifesta admirable en els seus escollits i que va fer passar l'esperit d'Elies endut al Cel al profeta Eliseu ens concedeixi pel seu Fill Jesucrist Nostre Senyor un augment dels dons de l'Esperit Sant a fi que plens del do profètic poguem donar testimoni arreu que Ell ens és present i provident, i que Déu que estima els homes i perdona els nostres mancaments ens doni també aquell esperit d'amor i generositat que va moure Sta. Maria Micaela a descobrir-lo en els més pobres i necessitats de la nostre ajuda i així col·laborem amb Déu a salvar ànimes i portar-les al Cel! 

Un sant de tot el món

Sant Antoni de Padua (1195 - 1231) 

Nascut a Lisboa, prevere i religiós franciscà des de 1220, el mateix any després d'un intent fallit d'anar a predicar als musulmans del Marroc va passar a Itàlia on va viure la resta de la seva vida, predicant i evangelitzant amb molt èxit i realitzant molts miracles. Dit en ocasions el sant de l'amor, és doctor de l'Església i va ser canonitzat pel Papa a la Pentecosta de 1232, menys d'un any després de la seva mort, essent el segon sant més ràpidament portat als altars de tota la Història, cosa que mostra bé la seva santedat de vida i de doctrina i els seus molts miracles. Se'l sol representar amb el Nen Jesús als braços, per un episodi de la seva vida, i és el sant patró dels paletes i constructors entre molts altres oficis i necessitats. El seu culte és universal a tot el món catòlic i és un dels sants més populars i pels que hi ha més devoció a tot el poble cristià, mantenint-se extesa i ben viva al llarg dels segles. 

Felicitats a tots els Antoni i Antònia que celebren la seva onomàstica el dia de la seva festa, i a tots els qui estan sota el seu patronatge, en son ben devots o tenen el costum de recorrer a ell per molt diversos motius i li agraeixen la intervenció milagrosa en els perills, situacions difícils i complicades i en totes les necessitats, ja que és reconegut com "el sant dels miracles", i demanem-li que intercedeixi des del Cel per tal estiguem sempre sota la seva protecció i que Déu ens concedeixi en la nostra època molts i sants predicadors eficaços, plens de caritat per tothom i que amb els seus miracles revifin i refermin la fe del poble! 

La Santíssima Trinitat

Unes reflexions sobre la Santíssima Trinitat: 

La Trinitat i la Sagrada Família (1682) de Murillo, amb Jesús com el punt comú.

Per la intel·ligència i la raó que Déu ens ha concedit, els éssers humans podem arribar al coneixement de l'existència de Déu i la seva unicitat, però tant sols perquè Ell ens ho ha revelat podem conèixer la seva essència i intimitat com Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant. 

Els jueus de l'Antic Testament, que veien Déu de lluny, sabien que era U i únic, però només els cristians, que hem vist i veiem Déu de prop en Jesucrist, Fill de Déu, i que vam rebre i tenim el do de l'Esperit Sant enviat pel Pare i el Fill, sabem per la Revelació que és U i Tri. 

A l'Antic Testament la Trinitat hi apareix d'una forma encara velada en diversos llocs: en l'inici del llibre del Génesi quan Déu Pare crea l'Univers a través de la seva Paraula i l'Esperit Sant plana sobre l'inici de la Creació, quan s'usa el plural Elohim però amb el verb en singular, quan Déu diu "Fem l'home a la nostra imatge i semblança" i després comenta "com un de nosaltres" amb motiu del pecat dels primers pares. També en el fet simbòlic dels tres àngels de Mambré que visiten a Abraham i aquest es dirigeix a ells adorant i dient "Senyor!". I encara hi ha més llocs, d'altra manera estranys i inexplicables, on s'hi pot reconèixer la Trinitat divina, un cop es coneix. 

Tot el Nou Testament està ple de referències a la Trinitat divina, començant per l'Anunciació quan l'arcàngel Gabriel li dona a conèixer a la Verge Maria l'elecció de Déu Pare i amb el seu "Si!" tal com li anuncia l'àngel l'ombra de l'Esperit Sant la cobreix i concep a Déu Fill en el seu sí virginal. I en el Baptisme, quan a l'inici de la seva vida pública el Fill de Déu és batejat pel precursor St. Joan Baptista al riu Jordà, se sent la veu del Pare "Aquest és el meu Fill, l'estimat, escolteu-lo!" i es veu davallar l'Esperit Sant sobre Ell en forma com d'un colom. Igualment a la Transfiguració, amb la veu de Déu Pare, Crist mostrant un entrelluc de la seva divinitat i el núvol que els envolta. I així en forces altres moments, com en la Crucifixió, quan Jesús diu "Pare, a les vostres mans encomano el meu Esperit" i exhala el seu alè, en la Pasqua i les aparicions de Jesús ressuscitat quan diu "Me'n vaig al Pare" i "Rebeu l'Esperit Sant" atorgant amb Ell la capacitat divina de perdonar els pecats, a l'Ascensió, a la Pentecosta... Ressaltant l'explícit de la missió "Aneu i convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant" per tal que la seva Salvació arribi a tot el món i a totes les èpoques. 

La Trinitat és un misteri incomprensible per a la ment humana, que està més enllà de les matemàtiques, ja que 3 són 1 i 1 és 3, però un cop coneguda per la Revelació divina es pot veure que no és irraonable sinó tot al contrari. Des de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana s'han proposat molts símbols que permetin fer-se'n una certa idea, com el trèbol de 3 fulles o l'arbre de 3 branques, per exemple. També es pot fer una analogia amb el temps, que és passat, present i futur, però un de sol, més encara quan ja a l'AT Déu diu de sí mateix a Moisès que li pregunta pel seu nom davant l'esbarzer que crema sense consumir-se, "Jo sóc el qui sóc" o "Jo era, sóc i seré" i encara "Jo era/soc/seré el qui era/sóc/seré" amb totes les 9 combinacions possibles i implicades.

A més, Déu és Amor i l'amor és comunicació, compartir, crear, donar existència i vida, unió... i no pot estar sol. Déu és U i únic, sí, però no està sol, la soledat no és una avantatge ni una virtut o perfecció, i Déu les té totes sense que ni manqui cap, i aquestes inclouen la companyia en igualtat. Els teòlegs han arribat a explicar-ho dient que Déu Pare es coneix a si mateix perfectament i aquesta imatge idèntica és Déu Fill, i l'Amor que el Pare té al Fill i el Fill té al Pare és una tercera Persona, l'Esperit Sant, que és també l'Amor que totes 3 Persones tenen a tota la seva Creació, feta per Amor. També es pot dir, com s'havia dit ja d'antic o com a mínim en temps medievals, i crec que ho cita Ramon Llull tot i que és anterior, que essent Déu Amor això ja implica en si mateix i per essència que Ell és qui estima, qui és estimat i l'amor, és a dir l'Amor, l'Amant i l'Amat, la font de tot amor, tot l'amor que es dona o es rep i la meta última de tot amor. L'Amor és trinitari i la Trinitat és un dinamisme infinit d'existència, vida, creació, felicitat, bondat i amor, que ens fa existir i comparteix amb nosaltres els seus atributs fent-nos als humans a la seva imatge i semblança, acompanyant-nos provident, amorós i misericordiós tot el temps de la nostra vida i cridant-nos al final de nou a Ell convidant-nos a participar d'Ell. Perquè aquesta nostra existència, experiència de la vida i destí sigui exitosa, reeixida i feliç, Ell mateix ens ha salvat i ens ha fet fills seus adoptius perquè siguem de la seva família igual que Ell és en sí una família de 3 Persones, de les que l'equivalència més propera en el món és la Sagrada Família de Natzaret, amb l'eslabó comú del Fill de Déu que al fer-se home en la seva Encarnació s'ha afiliat en una família humana, amb la seva Mare física, biològica i humana la Verge Maria i amb el seu pare adoptiu, protector i legal St. Josep. 

També podem considerar des d'un punt de vista celestial el fet que la Trinitat sempre actua conjuntament, però que hi ha fets que s'atribueixen més especialment a una determinada Persona, així el Pare és el Creador, el Fill el Salvador i Redemptor i l'Esperit Sant el Santificador, com es recita en el Credo. I des d'un punt de vista terrenal el fet que l'Univers és u perquè Déu és U i que és variat perquè Déu és Trinitat. I com aquestes es podrien fer moltes més consideracions i reflexions.   

Però més que intentar entendre-la intel·lectualment el que cal fer amb el coneixement que Déu ens ha donat de la seva intimitat i essència com a Trinitat de Persones divines iguals en naturalesa, poder i majestat és saber-ho i agraïr-ho, estimar-la i adorar-la ja mentre vivim en aquesta vida i després veure-la i lloar-la eternament en la Glòria del Cel!.

Home bo i ple de l'Esperit Sant, que l'envià en missió

Sant Bernabé (+ c. 61) va ser un jueu de l'illa de Xipre que trobant-se a Jerusalem es va fer deixeble de Jesucrist i probablement va ser un del grup dels 70. 

Se'l considera apòstol per la seva especial relació amb l'Esperit Sant - en el Nou Testament se'l defineix com "home bo, ple de l'Esperit Sant i de fe" i es cita que poc després de la vinguda de l'Esperit Sant a la Pentecosta posà tots els seus béns als peus dels apòstols - i perquè aquest l'envià en missió junt a St. Pau, fent moltes conversions allà on anà destinat i essent el fundador de l'Església de Xipre, on morí màrtir.  El seu nom és un dels que es llegeix sempre al Cànon Romà de la Missa. Demanem-li que ens ensenyi a fer com ell, a tenir molta fe i deixar-nos guiar per l'Esperit Sant essent testimonis i missioners, i que pregui per tal que Déu ens concedeixi també a la nostra època apòstols evangelitzadors del món com per voluntat divina ell ho va ser!  

Arpa de l'Esperit Sant, diaca i doctor de l'Església

Sant Efrem de Síria (c. 306 - 373), sant venerat a totes les Esglésies cristianes, gran teòleg, místic i autor d'himnes, un dels més importants escriptors en llengua siríaca. És el patró dels directors espirituals i dels líders espirituals i li podem demanar que aquests siguin ben bons i segons la voluntat i inspiració divina i que siguin escoltats i seguits. I que ell que amb la seva claredat cristològica i trinitària va fer molt bé a l'Església en temps difícils, pregui i intercedeixi per tal que la Veritat divina també sigui reconeguda, defensada i viscuda en els nostres temps!  

La Renovació Carismàtica

La Renovació Carismàtica catòlica té diversos centres al bisbat de Vic, el principal a Manresa, però també a Igualada, a Vic i a altres punts de la diòcesi. 

Reunió dels Carismàtics del bisbat de Vic el passat divendres 3 de juny a l'església de Sant Josep del Poble Nou de Manresa, de la que es rector Mn. Joan Prat, que manté una estreta col·laboració amb ells, amb motiu de la Pentecosta. La foto va ser feta una estona abans de començar la Missa, que va oficiar un mossèn que ja havia sigut carismàtic abans d'ordenar-se. Aquestes reunions més completes que es fan en jornades especials, solen constar quan es fan durant tot un dia, com en el Recés de Quaresma d'aquest any 2022 a Manresa,  d'acollida, lloança, ensenyament, testimoni, dinar, lloança, Missa i adoració. En aquest cas va ser a la tarda.   

L'autor del blog és des de l'any 2013 el consiliari de la Renovació Carismàtica de la diocesi de Vic i va assistir-hi per a fer confessions, que també es solen fer en aquestes reunions sempre que es pot i que a Manresa de forma general tenen lloc els divendres a la tarda i solen constar de lloança i de pregàries d'intercessió.  

Siguem ben devots de l'Esperit Sant i demanem-li que ens guii, ens doni encert, força, vitalitat, llum i amor i que faci adequada, eficaç i segons la voluntat divina la nostra oració, tant la de lloança com la d'oferiment, d'acció de gràcies, i de petició i intercessió!

Jesucrist Gran Sacerdot per sempre

Per Ell, amb Ell i en Ell, Déu Pare en unitat amb l'Esperit Sant rep tot honor i tota glòria pels segles dels segles

Nostre Senyor Jesucrist és l'únic i etern Summe Sacerdot veritable. 

A la Creu, Ell va ser el sacerdot, l'altar i la víctima, i el seu sacrifici, eficaç i sobreabundant, es va oferir una vegada per sempre, fent-se actual en totes les misses ofertes pels sacerdots que oficien en el seu nom, com instruments seus, essent Ell qui realment actua, gràcies al do de l'Esperit Sant. 

Adorem, beneïm i lloem Déu!