diumenge, 12 de juny del 2022

La Santíssima Trinitat

Unes reflexions sobre la Santíssima Trinitat: 


La Trinitat i la Sagrada Família (1682) de Murillo, amb Jesús com el punt comú.

Per la intel·ligència i la raó que Déu ens ha concedit, els éssers humans podem arribar al coneixement de l'existència de Déu i la seva unicitat, però tant sols perquè Ell ens ho ha revelat podem conèixer la seva essència i intimitat com Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant. 

Els jueus de l'Antic Testament, que veien Déu de lluny, sabien que era U i únic, però només els cristians, que hem vist i veiem Déu de prop en Jesucrist, Fill de Déu, i que vam rebre i tenim el do de l'Esperit Sant enviat pel Pare i el Fill, sabem per la Revelació que és U i Tri. 

A l'Antic Testament la Trinitat hi apareix d'una forma encara velada en diversos llocs: en l'inici del llibre del Génesi quan Déu Pare crea l'Univers a través de la seva Paraula i l'Esperit Sant plana sobre l'inici de la Creació, quan s'usa el plural Elohim però amb el verb en singular, quan Déu diu "Fem l'home a la nostra imatge i semblança" i després comenta "com un de nosaltres" amb motiu del pecat dels primers pares. També en el fet simbòlic dels tres àngels de Mambré que visiten a Abraham i aquest es dirigeix a ells adorant i dient "Senyor!". I encara hi ha més llocs, d'altra manera estranys i inexplicables, on s'hi pot reconèixer la Trinitat divina, un cop es coneix. 

Tot el Nou Testament està ple de referències a la Trinitat divina, començant per l'Anunciació quan l'arcàngel Gabriel li dona a conèixer a la Verge Maria l'elecció de Déu Pare i amb el seu "Si!" tal com li anuncia l'àngel l'ombra de l'Esperit Sant la cobreix i concep a Déu Fill en el seu sí virginal. I en el Baptisme, quan a l'inici de la seva vida pública el Fill de Déu és batejat pel precursor St. Joan Baptista al riu Jordà, se sent la veu del Pare "Aquest és el meu Fill, l'estimat, escolteu-lo!" i es veu davallar l'Esperit Sant sobre Ell en forma com d'un colom. Igualment a la Transfiguració, amb la veu de Déu Pare, Crist mostrant un entrelluc de la seva divinitat i el núvol que els envolta. I així en forces altres moments, com en la Crucifixió, quan Jesús diu "Pare, a les vostres mans encomano el meu Esperit" i exhala el seu alè, en la Pasqua i les aparicions de Jesús ressuscitat quan diu "Me'n vaig al Pare" i "Rebeu l'Esperit Sant" atorgant amb Ell la capacitat divina de perdonar els pecats, a l'Ascensió, a la Pentecosta... Ressaltant l'explícit de la missió "Aneu i convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant" per tal que la seva Salvació arribi a tot el món i a totes les èpoques. 

La Trinitat és un misteri incomprensible per a la ment humana, que està més enllà de les matemàtiques, ja que 3 són 1 i 1 és 3, però un cop coneguda per la Revelació divina es pot veure que no és irraonable sinó tot al contrari. Des de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana s'han proposat molts símbols que permetin fer-se'n una certa idea, com el trèbol de 3 fulles o l'arbre de 3 branques, per exemple. També es pot fer una analogia amb el temps, que és passat, present i futur, però un de sol, més encara quan ja a l'AT Déu diu de sí mateix a Moisès que li pregunta pel seu nom davant l'esbarzer que crema sense consumir-se, "Jo sóc el qui sóc" o "Jo era, sóc i seré" i encara "Jo era/soc/seré el qui era/sóc/seré" amb totes les 9 combinacions possibles i implicades.

A més, Déu és Amor i l'amor és comunicació, compartir, crear, donar existència i vida, unió... i no pot estar sol. Déu és U i únic, sí, però no està sol, la soledat no és una avantatge ni una virtut o perfecció, i Déu les té totes sense que ni manqui cap, i aquestes inclouen la companyia en igualtat. Els teòlegs han arribat a explicar-ho dient que Déu Pare es coneix a si mateix perfectament i aquesta imatge idèntica és Déu Fill, i l'Amor que el Pare té al Fill i el Fill té al Pare és una tercera Persona, l'Esperit Sant, que és també l'Amor que totes 3 Persones tenen a tota la seva Creació, feta per Amor. També es pot dir, com s'havia dit ja d'antic o com a mínim en temps medievals, i crec que ho cita Ramon Llull tot i que és anterior, que essent Déu Amor això ja implica en si mateix i per essència que Ell és qui estima, qui és estimat i l'amor, és a dir l'Amor, l'Amant i l'Amat, la font de tot amor, tot l'amor que es dona o es rep i la meta última de tot amor. L'Amor és trinitari i la Trinitat és un dinamisme infinit d'existència, vida, creació, felicitat, bondat i amor, que ens fa existir i comparteix amb nosaltres els seus atributs fent-nos als humans a la seva imatge i semblança, acompanyant-nos provident, amorós i misericordiós tot el temps de la nostra vida i cridant-nos al final de nou a Ell convidant-nos a participar d'Ell. Perquè aquesta nostra existència, experiència de la vida i destí sigui exitosa, reeixida i feliç, Ell mateix ens ha salvat i ens ha fet fills seus adoptius perquè siguem de la seva família igual que Ell és en sí una família de 3 Persones, de les que l'equivalència més propera en el món és la Sagrada Família de Natzaret, amb l'eslabó comú del Fill de Déu que al fer-se home en la seva Encarnació s'ha afiliat en una família humana, amb la seva Mare física, biològica i humana la Verge Maria i amb el seu pare adoptiu, protector i legal St. Josep. 

També podem considerar des d'un punt de vista celestial el fet que la Trinitat sempre actua conjuntament, però que hi ha fets que s'atribueixen més especialment a una determinada Persona, així el Pare és el Creador, el Fill el Salvador i Redemptor i l'Esperit Sant el Santificador, com es recita en el Credo. I des d'un punt de vista terrenal el fet que l'Univers és u perquè Déu és U i que és variat perquè Déu és Trinitat. I com aquestes es podrien fer moltes més consideracions i reflexions.   

Però més que intentar entendre-la intel·lectualment el que cal fer amb el coneixement que Déu ens ha donat de la seva intimitat i essència com a Trinitat de Persones divines iguals en naturalesa, poder i majestat és saber-ho i agraïr-ho, estimar-la i adorar-la ja mentre vivim en aquesta vida i després veure-la i lloar-la eternament en la Glòria del Cel!.

dissabte, 11 de juny del 2022

Home bo i ple de l'Esperit Sant, que l'envià en missió

Sant Bernabé (+ c. 61) va ser un jueu de l'illa de Xipre que trobant-se a Jerusalem es va fer deixeble de Jesucrist i probablement va ser un del grup dels 70. 


Se'l considera apòstol per la seva especial relació amb l'Esperit Sant - en el Nou Testament se'l defineix com "home bo, ple de l'Esperit Sant i de fe" i es cita que poc després de la vinguda de l'Esperit Sant a la Pentecosta posà tots els seus béns als peus dels apòstols - i perquè aquest l'envià en missió junt a St. Pau, fent moltes conversions allà on anà destinat i essent el fundador de l'Església de Xipre, on morí màrtir.  El seu nom és un dels que es llegeix sempre al Cànon Romà de la Missa. Demanem-li que ens ensenyi a fer com ell, a tenir molta fe i deixar-nos guiar per l'Esperit Sant essent testimonis i missioners, i que pregui per tal que Déu ens concedeixi també a la nostra època apòstols evangelitzadors del món com per voluntat divina ell ho va ser!  

Arpa de l'Esperit Sant, diaca i doctor de l'Església


Sant Efrem de Síria (c. 306 - 373), sant venerat a totes les Esglésies cristianes, gran teòleg, místic i autor d'himnes, un dels més importants escriptors en llengua siríaca. És el patró dels directors espirituals i dels líders espirituals i li podem demanar que aquests siguin ben bons i segons la voluntat i inspiració divina i que siguin escoltats i seguits. I que ell que amb la seva claredat cristològica i trinitària va fer molt bé a l'Església en temps difícils, pregui i intercedeixi per tal que la Veritat divina també sigui reconeguda, defensada i viscuda en els nostres temps!  

divendres, 10 de juny del 2022

La Renovació Carismàtica

La Renovació Carismàtica catòlica té diversos centres al bisbat de Vic, el principal a Manresa, però també a Igualada, a Vic i a altres punts de la diòcesi. 



Reunió dels Carismàtics del bisbat de Vic el passat divendres 3 de juny a l'església de Sant Josep del Poble Nou de Manresa, de la que es rector Mn. Joan Prat, que manté una estreta col·laboració amb ells, amb motiu de la Pentecosta. La foto va ser feta una estona abans de començar la Missa, que va oficiar un mossèn que ja havia sigut carismàtic abans d'ordenar-se. Aquestes reunions més completes que es fan en jornades especials, solen constar quan es fan durant tot un dia, com en el Recés de Quaresma d'aquest any 2022 a Manresa,  d'acollida, lloança, ensenyament, testimoni, dinar, lloança, Missa i adoració. En aquest cas va ser a la tarda.   

L'autor del blog és des de l'any 2013 el consiliari de la Renovació Carismàtica de la diocesi de Vic i va assistir-hi per a fer confessions, que també es solen fer en aquestes reunions sempre que es pot i que a Manresa de forma general tenen lloc els divendres a la tarda i solen constar de lloança i de pregàries d'intercessió.  

Siguem ben devots de l'Esperit Sant i demanem-li que ens guii, ens doni encert, força, vitalitat, llum i amor i que faci adequada, eficaç i segons la voluntat divina la nostra oració, tant la de lloança com la d'oferiment, d'acció de gràcies, i de petició i intercessió!

dijous, 9 de juny del 2022

Jesucrist Gran Sacerdot per sempre

Per Ell, amb Ell i en Ell, Déu Pare en unitat amb l'Esperit Sant rep tot honor i tota glòria pels segles dels segles










































Nostre Senyor Jesucrist és l'únic i etern Summe Sacerdot veritable. 

A la Creu, Ell va ser el sacerdot, l'altar i la víctima, i el seu sacrifici, eficaç i sobreabundant, es va oferir una vegada per sempre, fent-se actual en totes les misses ofertes pels sacerdots que oficien en el seu nom, com instruments seus, essent Ell qui realment actua, gràcies al do de l'Esperit Sant. 

Adorem, beneïm i lloem Déu! 

dimarts, 7 de juny del 2022

Juny, el mes del Sagrat Cor de Jesús

El mes de juny està dedicat al Sagrat Cor de Jesús







































Acollim-nos tots al seu amor, bondat i misericordia! 

dilluns, 6 de juny del 2022

La Verge Maria, Mare de l'Església



La Mare de Déu és model de l'Església i de tots els creients. El títol de Mare de l'Església ja es troba en St. Ambròs de Milà al segle IV. La van considerar també així alguns Papes del segle XVIII i XIX, basant-se en la última voluntat de Jesús a la Creu abans de morir: "Mare, aqui tens el teu fill" i "Fill, aquí tens la teva Mare", referint-se a St. Joan apòstol i evangelista, el seu deixeble més estimat i l'únic al peu de la Creu junt amb Maria i les dones, i que des d'aquell moment acollí a la Verge Mare a la seva casa. Des del principi es va entendre que en aquest deixeble estimat i fidel es representaven no sols els deixebles preferits - tot i que molts sants han dit que aquests són els devots de Maria i que quan Déu concedeix a algú una gran santedat el fa molt devot de la seva Mare i Mare nostra del Cel - sinó tots els seus deixebles, tots els qui creuen en Ell.  

Però va ser St. Pau VI (1963 - 1978) qui l'any 1964 la va proclamar oficialment "Per a glòria seva i consol nostre proclamem Maria Santíssima Mare de l'Església, és a dir de tot el poble de Déu, tan dels pastors com dels fidels, que l'anomenen Mare amorossísima i volem que d'ara endavant amb aquest nom tan dolç la Verge sigui encara més honorada i invocada per tot el poble cristià". I el Papa St. Joan Pau II (1978 - 2005) va fer instal·lar la imatge de Maria Matter Ecclesiae a l'exterior del Vaticà amb el seu propi lema "Totus tuus", i finalment el Papa Francesc (des de 2013) ha instituit la festa de Maria Mare de l'Església de forma universal el dilluns següent a la Pentecosta. 

Acollim-nos sempre a la protecció i intercessió maternal de la Verge Mare de Déu, honorem-la, donem-li gràcies per tots els favors i dons que ens fa i siguem-ne vol devots, pregant-li sempre fervorosament fins que amb la seva ajuda arribem a la Glòria infinita i eterna del Cel on amb ella podrem veure i lloar sempre a Déu!