dilluns, 18 d’abril del 2022

Vetlla Pasqual i Dia de Pasqua!

La Nit i el Dia de Pasqua són la commemoració litúrgica del fet més important de la Història de la Humanitat. 

Germanetes dels Pobres de Vic. Foto cortesia Mare Teresa


Crist ressuscità!

Folgueroles. Foto cortesia Mn. Joan Tió

Si, realment Ell ha ressuscitat.

Foto cortesia Mare Teresa

Transfigurat i gloriós, com a primicia de la nostra pròpia resurrecció obrada per Ell a la fi dels temps. 

Foto cortesia Mare Teresa


Tot el món exulta d'alegria i de joia!


Foto cortesia Mare Teresa




















Que la força de la Pasqua arribi a tot el món i que puguin gaudir d'ella tots els homes de bona voluntat, que estimen a Déu! 

dissabte, 16 d’abril del 2022

Dissabte Sant

Dissabte Sant és l'espera en l'esperança. 

I podem recordar els fets que ens hi han portat, els més importants, centrals i decisius de la Història de la Humanitat: Rams, el Sant Sopar, la Passió i el Calvari...


Foto cortesia d'Anna Rifà


El Via Crucis de Divendres Sant, aquí pels boscos del voltant de Sant Julià de Vilatorta. 

Ja precedit per l'Últim Sopar del Dijous Sant, amb la institució per part de Nostre Senyor Jesucrist de l'Eucaristía, és a dir de la Missa, i del sacerdoci. 

Foto cortesia d'Anna Rifà




































El Monument de Dijous Sant de l'església parroquial de Sant Julià de Vilatorta.

Una mirada retrospectiva als dies decisius de la Setmana Santa, la porta de la Pasqua! 

divendres, 15 d’abril del 2022

Divendres Sant, dia de la Passió del Senyor

Jesucrist mor per tots nosaltres, pecadors, i la Humanitat és així salvada i reconciliada amb Déu. 


Altar al lloc de la Crucifixió, Jerusalem 

Al Calvari, a la Creu, s'acompleix l'obra de la Redempció divina, i en brolla el perdó junt amb l'aigua i la sang del Baptisme i de l'Eucaristia. 

Feliç en aquest món i eternament qui s'hi acull i en Ell es refugia! 

dijous, 14 d’abril del 2022

Dijous Sant

El dia de la Institució de l'Eucaristia, quan Jesús instituí la Missa, com a presència sacramental quotidiana seva, dia rera dia fins a la fi dels temps. 

Foto cortesia Glòria Sanglas 


Foto cortesia Glòria Sanglas

I també de l'Orde sacerdotal, els servidors de l'altar, també és un dia eminentment sacerdotal. 


Foto cortesia Glòria Sanglas 

I això ens dona l'oportunitat d'estar espiritualment i sacramentalment presents al Sant Sopar, a la Passió i al Calvari i al matí de Pasqua amb la resurrecció del Senyor. Com si haguéssim estat allà llavors o sí això succeïs aquí i ara arreu on hi ha una celebració litúrgica, la qual cosa és un gran do diví. 

És clar que no ho veiem físicament, sinó sols amb els ulls de la fe, però el mateix Senyor Jesús va dir "Perquè has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!" i així ens diu que sóm especialment feliços nosaltres, que creiem sense veure!


Foto cortesia Glòria Sanglas


























Visquem amb molta devoció tot el Tríduum Pasqual! 

dimecres, 13 d’abril del 2022

Regals de Setmana Santa

A més de la pròpia Missa crismal de fraternitat sacerdotal i de comunió del col·legi de preveres amb el seu bisbe, que ja és per si mateixa un do i un gran regal de Setmana Santa, en el posterior àpat de trobada i festa hi ha hagut també uns regals, com sol ser tradicional amb motiu d'aquesta celebració i d'aquests dies especialment religiosos, que són el cim de la nostra fe, obsequis festius com una anticipació ja de la gran alegria de la Pasqua. 



Una foto del bisbe Romà Casanova amb el Papa Francesc. 



El menú del dinar, molt concorregut i amb molt bon ambient, on en l'alegria del retrobament es feien coneixences i es començaven o reforçaven amistats. 



Un nou llibre de Mn. Jordi Castellet, Semper reformanda, regalat per ell a tots els presents amb motiu de les noces d'argent de la seva ordenació sacerdotal, que celebra amb tota una sèrie d'actes. 



I, també donat pel bisbe, un CD amb l'Oratori Diàleg patriarcal en homenatge a l'abat-bisbe Oliba i al bisbe Torras i Bages, de Vic. 

dimarts, 12 d’abril del 2022

Missa crismal a la catedral de Vic

Foto cortesia de Mn. Agustín Arrubla


Aquest Dimarts Sant, a les 11 del matí ha tingut lloc la Missa Crismal de la diòcesi de Vic, presidida pel bisbe Romà Casanova, aquella en que es beneeixen els sants olis pel proper any. 


Foto cortesia de Josep Maria Vilar 

En aquesta ocasió no hi havia gaire assistència de poble al principi de la Missa, però més tard la catedral ja estava mig plena. 


Foto cortesia de Josep Maria Vilar 























Un molt gran nombre de preveres del bisbat l'han concelebrat també en aquesta Missa. En la seva homilia Monsenyor Romà Casanova va exhortar a tots els germans sacerdots a la fidelitat a la seva vocació i al do rebut en l'ordenació, i a continuació aquests van renovar els seus vots. 

Foto cortesia de Mn. Agustín Arrubla


























En aquesta ocasió s'homenatjava al claretià Antoni Costa, pels seus 50 anys de sacerdoci, als sacerdots diocesans Jordi Castellet i Paul Badibanga pels seus 25 anys d'ordenats i a Lluís Vidal en el seu primer any. Junt amb ells han oficiat a l'altar amb el bisbe el vicari general Josep Maria Riba i el canonge degà Joan Mir, amb l'assistència d'alguns diaques. 

També s'ha pregat pels sacerdots morts l'últim any, Joan Carles Serra de 62 anys, Pere Soler de 93 i Amat Berenguer de 80, aquest últim havia sigut missioner a Rwanda.
 
Un altre pregària i un breu parlament s'ha fet per la pau a Ucraïna, el bisbat de Vic té des de fa molts anys un sacerdot greco-catòlic ucraïnès, Volodymyr Kalabishka, que atèn les importants colònies ucraïneses al bisbat, celebrant sobretot a Sant Joan de Vilatorrada però també a altres pobles, litúrgies segons el ritus oriental. El bisbat de Vic també acull en diversos punts refugiats ucraïnesos que fugen de la guerra al seu país. 


Foto cortesia de Mn. Agustín Arrubla


























La Missa crismal concorreguda ja es va tornar a fer l'any 2021, després del parèntesi del 2020, però aquest any també hi ha hagut el tradicional dinar de germanor sacerdotal amb el que el bisbe de Vic obsequia als preveres, religiosos i diaques, així com seminaristes, que actualment a la diòcesi són un de propi i uns vinguts de fora. També s'han presentat els sacerdots que acaben d'arribar al bisbat, procedents sobretot d'Amèrica Llatina i d'Àfrica. 

diumenge, 10 d’abril del 2022

Diumenge de Rams, abans, ara i sempre

Dia de Rams a Barcelona, pare i fill c. 1959

El Diumenge de Rams es va començar a celebrar ja amb el fet original, ara fa uns dos mil anys, de l'humil entrada muntat sobre un burret de Nostre Senyor Jesucrist a Jerusalem, rebut apoteòsicament per la multitud, que l'aclamava encatifant amb vestits i branquillons els llocs per on havia de passar, brandant palmes i cridant "Hossana al fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor!". 


 Diumenge de Rams, membres d'una família anant a Missa, Barcelona 1967

Diumenge de Rams a les Germanetes dels Pobres de Vic, 2022

Des de llavors no s'ha deixat d'evocar i celebrar, ja des dels primers cristians i durant els 20 segles transcorreguts. És la festa que marca l'entrada en la Setmana Santa, la Passió, la crucifixió i mort i la resurrecció de Crist el dia de Pasqua. I hi ha prou motiu, perquè són els fets més importants i trascendentals de tota la Història de la Humanitat, la Redempció dels éssers humans segons el pla salvador de Déu, i l'inici d'un món  nou perdonat i reconciliat per a tots qui creuen en Ell i s'hi acullen, tenint-lo com a Mestre, Senyor i Salvador i seguint els seus manaments i el seu camí, tot fets fills adoptius de Déu en el seu Fill propi i vivint en la seva Església, on actua l'Esperit Sant, que ens ha estat donat, amb  poder, intensitat i eficàcia. 


És una gran festa, que a la Missa comença amb goig, alegria i felicitat, però després continua amb la Passió del Senyor, aquest any segons l'Evangeli de Sant Lluc, i acaba amb la injusta condemna de l'Innocent, la seva tortura, crucifixió i mort a la Creu al Calvari, i el seu davallament i enterrament en un sepulcre nou proper, a l'espera del gran esdeveniment del seu triomf total i definitiu a la Pasqua, amb la seva gloriosa resurrecció, un fet inèdit i únic, que només Ell que era plenament home i va morir però que també era plenament Déu, la Segona Persona de la Trinitat, i va ressuscitar, podia realitzar. Crist, assumint tots els nostres pecats, ens ha salvat, pagant per ells i vencent la mort, l'infern i el pecat, com només el Fill de Déu podia fer-ho. 



Missa a l'església de les Germanetes dels Pobres de Vic el Diumenge de Rams de 2022



Reconeixent aquest Amor diví i acceptant-lo, la Festa de Rams, primera etapa de la Passió, s'ha viscut i celebrat tots els anys rememorant aquells fets. La Missa amb l'Eucaristia és la millor i més gran acció de gràcies. Participar-hi i escoltar la Passió del Senyor, tan en aquest dia destacat com en el Dijous Sant, dia del Sant Sopar i de la institució de l'Eucaristia, i el Divendres Sant amb la lectura de la Passió en el dia de la seva crucifixió i mort al Calvari, i després viure la glòria de la Vetlla Pasqual, el dia de Pasqua, les aparicions als deixebles i també l'Ascensió i la Pentecosta, és un gran do, ja que espiritualment és com si estiguéssim a Jerusalem al lloc i moment dels fets, o bé com si aquests fets succeïssin i els visquessim aquí i ara, arreu on es celebren aquestes festes i cerimònies litúrgiques. Déu ens concedeix la gràcia de poder-hi estar presents litúrgicament i sacramentalment, que és encara més gran i millor que s'hi hi haguéssim estat físicament i històricament, tenint en compte l'afirmació de Jesús: "Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!". 



Esperem que no ens falti mai i que sempre la poguem viure i seguir celebrant arreu del món, ara i a partir d'ara com s'ha fet ja durant dos mil·lenis. Per la part de Déu no ens fallarà, perquè com va deixar dit el mateix Jesús: "Jo estarè amb vosaltres, dia rera dia, fins a la fi del món".  

I en la mesura de les nostres possibilitats amb l'ajuda divina, fem santa per tots i cadascun de nosaltres, tant individualment com en comunitat, aquesta Setmana Santa, assistint amb les necessàries, i adequades, i si pot ser les millors, condicions de contrició i gràcia, de fe, esperança i caritat i de devoció, pietat, puresa i fervor, a totes les celebracions d'aquests dies!

Nota: les fotos antigues en blanc i negre són familiars meves, les actuals en color són cortesia de les Germanetes dels Pobres de Vic i especialment de la Mare Superiora, que n'és l'autora i me les ha cedit, cosa que li agraeixo molt.