Diumenge de Rams, abans, ara i sempre

Dia de Rams a Barcelona, pare i fill c. 1959

El Diumenge de Rams es va començar a celebrar ja amb el fet original, ara fa uns dos mil anys, de l'humil entrada muntat sobre un burret de Nostre Senyor Jesucrist a Jerusalem, rebut apoteòsicament per la multitud, que l'aclamava encatifant amb vestits i branquillons els llocs per on havia de passar, brandant palmes i cridant "Hossana al fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor!". 

 Diumenge de Rams, membres d'una família anant a Missa, Barcelona 1967

Diumenge de Rams a les Germanetes dels Pobres de Vic, 2022

Des de llavors no s'ha deixat d'evocar i celebrar, ja des dels primers cristians i durant els 20 segles transcorreguts. És la festa que marca l'entrada en la Setmana Santa, la Passió, la crucifixió i mort i la resurrecció de Crist el dia de Pasqua. I hi ha prou motiu, perquè són els fets més importants i trascendentals de tota la Història de la Humanitat, la Redempció dels éssers humans segons el pla salvador de Déu, i l'inici d'un món  nou perdonat i reconciliat per a tots qui creuen en Ell i s'hi acullen, tenint-lo com a Mestre, Senyor i Salvador i seguint els seus manaments i el seu camí, tot fets fills adoptius de Déu en el seu Fill propi i vivint en la seva Església, on actua l'Esperit Sant, que ens ha estat donat, amb  poder, intensitat i eficàcia. 

És una gran festa, que a la Missa comença amb goig, alegria i felicitat, però després continua amb la Passió del Senyor, aquest any segons l'Evangeli de Sant Lluc, i acaba amb la injusta condemna de l'Innocent, la seva tortura, crucifixió i mort a la Creu al Calvari, i el seu davallament i enterrament en un sepulcre nou proper, a l'espera del gran esdeveniment del seu triomf total i definitiu a la Pasqua, amb la seva gloriosa resurrecció, un fet inèdit i únic, que només Ell que era plenament home i va morir però que també era plenament Déu, la Segona Persona de la Trinitat, i va ressuscitar, podia realitzar. Crist, assumint tots els nostres pecats, ens ha salvat, pagant per ells i vencent la mort, l'infern i el pecat, com només el Fill de Déu podia fer-ho. 

Missa a l'església de les Germanetes dels Pobres de Vic el Diumenge de Rams de 2022

Reconeixent aquest Amor diví i acceptant-lo, la Festa de Rams, primera etapa de la Passió, s'ha viscut i celebrat tots els anys rememorant aquells fets. La Missa amb l'Eucaristia és la millor i més gran acció de gràcies. Participar-hi i escoltar la Passió del Senyor, tan en aquest dia destacat com en el Dijous Sant, dia del Sant Sopar i de la institució de l'Eucaristia, i el Divendres Sant amb la lectura de la Passió en el dia de la seva crucifixió i mort al Calvari, i després viure la glòria de la Vetlla Pasqual, el dia de Pasqua, les aparicions als deixebles i també l'Ascensió i la Pentecosta, és un gran do, ja que espiritualment és com si estiguéssim a Jerusalem al lloc i moment dels fets, o bé com si aquests fets succeïssin i els visquessim aquí i ara, arreu on es celebren aquestes festes i cerimònies litúrgiques. Déu ens concedeix la gràcia de poder-hi estar presents litúrgicament i sacramentalment, que és encara més gran i millor que s'hi hi haguéssim estat físicament i històricament, tenint en compte l'afirmació de Jesús: "Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!". 

Esperem que no ens falti mai i que sempre la poguem viure i seguir celebrant arreu del món, ara i a partir d'ara com s'ha fet ja durant dos mil·lenis. Per la part de Déu no ens fallarà, perquè com va deixar dit el mateix Jesús: "Jo estarè amb vosaltres, dia rera dia, fins a la fi del món".  

I en la mesura de les nostres possibilitats amb l'ajuda divina, fem santa per tots i cadascun de nosaltres, tant individualment com en comunitat, aquesta Setmana Santa, assistint amb les necessàries, i adequades, i si pot ser les millors, condicions de contrició i gràcia, de fe, esperança i caritat i de devoció, pietat, puresa i fervor, a totes les celebracions d'aquests dies!

Nota: les fotos antigues en blanc i negre són familiars meves, les actuals en color són cortesia de les Germanetes dels Pobres de Vic i especialment de la Mare Superiora, que n'és l'autora i me les ha cedit, cosa que li agraeixo molt.