Estudi de Rússia (II): un poble molt religiós

Als anys 1960s, en plens anys de la Unió Soviètica, del comunisme d'Estat i de les campanyes ideològiques antireligioses de Khrushchev (1953 - 1964), un expert en la matèria ens va dir que els russos en lloc de ser ateus eren un poble molt religiós, que els que eren ateus activistes eren els seus governants, imbuïts de l'ideologia marxista-leninista, però que els russos, ucraïnesos i bielorussos com a gent eren històricament místics i en el fons seguien essent creients, tot i les dificultats que llavors els hi posaven per a viure la seva fe cristiana (1). 

Processó de Pasqua (1893) d'Ilarion Pryanishnikov (1840 - 1894)

I ja d'abans, en l'època de Stalin (1924 - 1953), que havia fet moltes campanyes antieclesiàstiques i antireligioses, amb sagnats persecucions del clergat, monjos i creients i destrucció d'esglésies, fins que l'entrada en la Segona Guerra Mundial a partir de la invasió alemanya del 1941 el va fer canviar d'opinió i afavorir l'Església ortodoxa per donar força i consol als soldats, les seves famílies i el poble en general, i també després en l'època de Brezhnev (1964 - 1982), quan les execucions, la presó, els treballs forçats i els camps de Sibèria dels temps més durs de Stalin ja havien sigut substituits en general com amb Khrushchev per l'ostracisme, la marginació i els manicomis en els casos considerats més rebels i greus, es va constatar ja bastant aviat que a les misses només hi assistia normalment gent gran i els ideòlegs del socialisme real van predir, i amb molt gust seu, que en unes dècades, quan aquestes persones majors es morissin, ja no hi hauria creients a la U.R.S.S. i la religió organitzada desapareixeria, substituida segons aquests il·luminats, per una visió atea, racional i científica del món, la de l'home nou soviètic, seguidor del pensament de Marx segons la interpretació de Lenin, i per tant de l'ideologia política comunista que, com també preveien, aniria guanyant país rera país fins que acabaria dominant tot el món, començant per Àsia i Europa. 

I no sols els seus propis adversaris polítics i ideològics occidentals s'ho creien (2) i es contentaven amb resistir i retardar-ho el més possible, dècades o alguns segles, i mantenir la resistència, un cop perduda també Àfrica, a Amèrica i Oceania, sinó que hi va haver uns anys, cap al 1977, precisament quan Brezhnev va assolir ja tot el poder en solitari, que semblava que seria així: Cuba, el Vietnam victoriós i reunificat, Laos i Cambodja, Etiòpia i altres països del Tercer Món s'anaven fent comunistes. I com era la creença general de propis i contraris aleshores, quan un país queia sota el domini comunista, ja no en podia sortir.  

Però tornant a la pràctica religiosa, aquesta no va desaparèixer a Rússia amb el pas de les dècades. Als anys 1920s anava gent gran als oficis i celebracions religioses, als 1930s també, igual que als 1940s, 1950s, 1960s, 1970s... Passaven les dècades i sempre es veia gent major, i més o menys en la mateixa quantitat, a les esglésies, per moltes persecucions cruentes o incruentes, i per més campanyes amenaçadores, ofensives, ridiculitzadores i en ocasions seductores que es fessin. I es van tenir que rendir a l'evidència de la realitat: el poble eslau oriental seguia essent religiós, i si la gent quan era jove es resignava a no practicar, dissimulava, feia veure que no era creient per no patir les conseqüències en les seves carreres acadèmiques, vida laboral ni familiar, i fins es feia membre del Partit per les facilitats i oportunitats, un cop jubilats ja no tenien aquests constrenyiments i cada cop més retornaven a la pràctica cristiana considerant la vellesa, les malalties, la mort i el destí etern tant d'ells com dels seus éssers estimats, i buscant el perdó de Déu, la pau i el benestar espiritual. 

Sempre gent gran, ancians, com a norma, però que com es veia es mantenia així sempre, perquè eren gent naturalment religiosa i, en el fons, ho havien sigut sempre, encara que haguessin aconseguit enganyar als altres i, a vegades, durant molts anys a sí mateixos i tot. Els ateus militants, tot i l'ateisme d'Estat i la propaganda ideològica, sempre van ser minoria, en algunes èpoques nombrosa o molt nombrosa, però minoria al cap i a la fi. Perquè l'ésser humà és naturalment religiós i per instint o per intuïció busca satisfer la seva set de Déu, i encara més, i sobretot, perquè Déu sempre actua. I això afegit en aquest cas de Rússia, Ucraïna i Bielorussia, a una característica forta religiositat que impregna la seva mentalitat i cultura, amb arrels històriques i de fervorosa adhesió popular molt llunyanes. És un fet que cal tenir molt en compte quan es parla d'aquests països, com també d'altres com Polònia, Irlanda, Hongria, Romania, l'ex-Iugoslàvia, Grècia, Itàlia, Portugal, Amèrica Llatina i, fins ara, també Espanya (3), en els que el Cristianisme està íntimament lligat a la seva mentalitat, història, civilització i cultura.  

I quan per sorpresa general d'uns i altres, que no ho havien vist venir i ni tan sols ho sospitaven ni creien possible, va caure el Mur de Berlín i el comunisme als països de l'Est d'Europa l'any 1989, cosa en la que hi va tenir molta part el Papa Sant Joan Pau II (1978 - 2005) i la seva consagració del món i de Rússia a l'Immaculat Cor de Maria el 1984, tal com la mateixa Verge havia demanat en les aparicions de Fàtima de 1917, així com pel fet de ser polonès i el seu activisme alliberador visitant la majoria de països i congregant immenses multituds, també de joves, i un parell d'anys després el 1991 es van dissoldre el Pacte de Varsòvia, el COMECON i, al final de l'any la mateixa U.R.S.S., substituida per Rússia i la C.E.I, de seguida va augmentar espectacularment la pràctica religiosa a tots aquests països recent alliberats del jou físic, ideològic, social i psicològic. L'ésser humà recuperava ràpidament en tots ells la seva dignitat d'ésser espiritual i religiós, fet cristià i fill de Déu pel baptisme, vivint en gràcia mitjançant els sagraments, resant i tenint amb Déu una relació bona i amorosa també per part seva i transmetent la salvació de Jesucrist i la vida de fe, esperança i caritat, i tenint una Mare al Cel a qui recórrer cercant protecci, empar i consol, i una Església per al perdó dels pecats i les celebracions litúrgiques. 

I que Déu faci que això segueixi essent així, amb l'acceptació. agraïment i gaudi personal i col·lectiu, tant privat com públic, de la presència de Crist i l'Esperit Sant entre nosaltres, dia rera dia i segle rera segle, fins a la fi del món! 

(1) Tant si eren ortodoxos, la religió majoritària i sobretot a Rússia, com encara molt més si eren greco-catòlics o catòlics romans, aquests a Ucraïna i Bielorussia. 

(2) Als Estats Units als anys 1950s hi va haver una autèntica psicosis entre governats, compartida per molts nord-americans que de forma paranoica creien veure comunistes arreu del seu país, com una quinta columna interior i traïdora que estava molt estesa a Hollywood i els mitjans de comunicació, entre molts polítics i altra gent que es sospitava que dissimulava i que fingia una cosa i n'era un altre, i treballava en secret per fer que el socialisme triomfés també als Estats Units i Occident. La caiguda de Xina en poder comunista (1949), les grans crisis de Berlín de 1948-49 i 1958, la guerra de Corea entre 1950 - 1953, la guerra freda i la proliferació d'armes nucleats cada cop més potents i nombroses, capaces de destruïr no una sinó moltes vegades la vida humana sobre el planeta, la derrota francesa a Indoxina davant del Vietminh (1945 - 1954) i els potents partits comunistes europeus a França i Itàlia, semblaven prou justificació per al temor, després agreujat per la crisi dels míssils de Cuba de 1962 i la implicació massiva nord-americana entre 1964 i 1975 a la guerra de Vietnam.

(3) Igual que la Índia, els països àrabs i islàmics, els tibetans i alguns països budistes, els ultraortodoxos jueus... si bé aquests d'altres religions.