A principis del segle XX es van fer unes aliances destinades, segons es deia, a evitar una guerra. Així la que feren l'Imperi Francès, l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, sovint enfrontats per temes colonials dècades abans. I també la que feren l'Imperi Alemany del Kaiser, l'Imperi Austro-Hongarès per pangermanisme i el naixent Imperi Italià en una mena de coalició centreuropea, tot i que els dos últims s'havien en guerres durant molt temps. I n'hi havia d'altres de menors. L'objectiu, deien, era impedir que mai més tornés a esclatar una guerra entre dues potències europees. Aquestes grans coalicions havien d'impedir-ho, en la teoria d'aquell temps.
 |
Els arxiducs Francesc Ferran i Sofia, després d'un primer atemptat fallit amb bomba, on van resultar il·lesos, sortint
d'una recepció a l'Ajuntament de Sarajevo, i dirigint-se a l'hospital a visitar els ferits, 5 minuts abans de ser assassinats. |
Però va succeïr l'atemptat de Sarajevo en que un grup terrorista serbi va assassinar al arxiduc Francesc Ferran (1863 - 1918), hereu de l'Imperi Austro-Hongarès, i la seva dona l'arxiduquesa Sofia (1868 - 1918). Amb l'evidència de la connexió i l'implicació estatal sèrbia, Àustria-Hongria va exigir responsabilitats a Sèrbia i aquesta, sabent-se respaldada per Rússia, va acceptar tots els punts excepte un, que les dues parts consideraven innegociable. Per això va esclatar la guerra entre aquests dos països (1).
Hagués sigut una altre guerra dels Balcans, de les que ja n'hi havien hagut diverses en els anys abans, si no fos pel joc d'aliances establert "per evitar una guerra general". L'Imperi Rus tenia una estreta relació amb Sèrbia per paneslavisme i va sortir a protegir al seu país aliat, amb el que l'unien llaços jurídics. Davant això l'Imperi Alemany, que tenia una aliança amb Àustria-Hongria va sortir a donar suport a aquesta. Encara hagués sigut una gran guerra però no la Gran Guerra europea, després dita Primera Guerra Mundial.
 |
| Soldats britànics a la Gran Guerra amb una metralladora Vickers i caretes antigas |
Però va resultar que el joc d'aliances teòricament construit per garantir la pau, un cop aquesta va esclatar, va fer justament tot l'efecte contrari. França i el Regne Unit, que per intentar impedir una nova guerra franco-alemanya com la de 1870 s'havia implicat en que Bèlgica era neutral i un atac a aquesta el consideraria un casus belli, es van veure arrossegats gairebé contra la seva voluntat a entrar en un conflicte que ni desitjaven ni volien ni els afectava en principi. Itàlia en canvi va mantenir la seva neutralitat i dos anys després entraria en guerra però en el bàndol contrari, per interessos seus. Pel mateix motiu l'Imperi Turc otomà també hi va entrar, en el cantó dels Imperis Centrals. I com que eren Imperis i tenien colònies, la guerra va afectar no sols a Europa sinó també a Àsia, Àfrica i Oceania. Aquest va ser el resultat d'una estratègia de coalicions de nacions teòricament dissenyades per mantenir l'equilibri i la pau. Però en molts camps de batalla, excepte els dels directament implicats primer, gairebé tots i anaven al principi, fins que les passions es van encendre, a desgana i a contracor. Per això la propaganda, sobretot la britànica, per movilitzar l'esperit guerrer, va tenir que satanitzar l'enemic i així des de bon principi es van atribuïr als alemanys barbaritats inconcebibles, totalment falses, que suposadament haurien comès a Bèlgica, tot i que els mateixos que les deixaven anar sabien que tot era mentida, uns enganys inventats, però com després va dir bastant cínicament per intentar justificar-ho un encara relativament jove Winston Churchill: "la primera víctima de les guerres és la veritat".
Estats Units, que era neutral i pacifista i la opinió pública del qual era totalment contrària a involucrar-s'hi, i en tot cas les simpaties de la majoria de la seva gent eren d'entrada més pro-germàniques que pro-francorussobritàniques, va tenir que fer una gran campanya en els seus mitjans de comunicació de suposats incidents i de fer cas a la propaganda aliada i els seus enganys per inclinar la balança de l'opinió general, però no va ser fins mesos després de l'enfonsament d'un vaixell de passatgers pels alemanys en el seu bloqueig a Gran Bretanya, paral·lel al que els britànics establien amb Alemanya, que es van motivar finalment per entrar-hi. I això a més de decidir la guerra en poc més d'un any portaria també a la terrible pandèmia de l'anomenada "grip espanyola", perquè Espanya, país neutral, era l'únic que al principi n'informava, que va causar desenes de milions de morts a tot el món, iniciada a un campament militar de Kansas a principis de 1918, la propagació de la qual no es va evitar per alt secret militar i per no deixar d'enviar tropes a Europa, malgrat la situació, per no delatar-se ni mostrar debilitat.
 |
La Primera Guerra Mundial, resultat d'idees equivocades i de grans aliances
errònies i contraproduents, va deixar directament uns 20 milions de morts i una
quantitat molt major de ferits, malalts i mutilats, i indirectament, a través de la
relacionada pandèmia mundial de grip de 1918-1920,genocidis i altres guerres
subseqüents, podria haver provocat en total fins 100 milions de morts o més. |
També s'esperava que la guerra fos ràpida, com en les anteriors guerres europees del segle XIX, però la intervenció de cada cop més països d'uns i altres la va allargar fins més de 4 anys. Les grans carnisseries de les trinxeres i de moltes grans batalles amb centenars de milers de morts per ambdós bàndols, repetides al llarg dels anys, van dessagnar els païssos participants, sobretot França, el nord de la qual va ser camp de la guerra durant tots aquests anys, provocant una enorme destrucció. L'ús de gasos químics, iniciat per Alemanya, però de seguida copiat pels aliats, va donar un caire terrorífic i monstruós a les batalles i la guerra. L'aviació, estrenada pocs anys abans i considerada un gran invent de progrés, va esdevenir el teatre de la guerra de l'aire, amb els duels mortals de necessitat, i els primers bombardejos aeris, igual com els submarins havien fet la guerra encara més particularment temible en el mar. Tot el que l'ésser humà havia ideat com millores i avenços se li va girar en contra seva. Va ser la primera guerra en que va morir molta població civil, perquè abans les guerres solien ser sobretot de militars i localitzades. Com la propaganda, que feia inhumà a l'enemic i li atribuïa tota mena de mals, crueldats, crims i vicis, també la Gran Guerra va ser un autèntic despropòsit, un cúmul de disbarats, que succeïa inesperadament a la pacífica i pròspera Europa de la Belle Epoque, entre 1871 i 1914.
En total van morir uns 10 milions de militars (6 dels aliats i 4 de les potències centrals) i també van morir 9'5 milions de civils entre els dos bàndols. Els ferits i malalts van ser encara molt més nombrosos. A continuació la pandèmia mundial d'una grip molt agressiva entre 1918 i 1920 va causar com a mínim entre 35 i 40 milions de morts més a tot el món, però en total podrien haver sigut fins i tot 55 o 60. A continuació la guerra civil russa de 1917 - 1922, conseqüència de la Gran Guerra, va causar entre 9 i 10 milions de morts més. Com també va propiciar el genocidi armeni a l'Imperi Turc otomà amb 2 milions o més de morts de forma paral·lela. Un resultat horrorós del que sense tant joc de coalicions i aliances "per la pau" hagués pogut ser un conflicte local bastant limitat.
També es va dir que aquella terrible i horrorosa Gran Guerra europea, posteriorment anomenada Primera Guerra Mundial, seria "la guerra que acabaria amb totes les guerres" i per això molts van anar voluntaris, acabant als escorxadors de les trinxeres canonejades, metrallades i sovint gasejades, on hi va haver una veritable matança de gent jove de l'època dels països implicats, que a més van ser molts perquè amb la idea de la guerra que havia d'acabar amb totes les guerres, uns quants més s'hi van anar apuntant, a part que el Regne Unit hi va fer participar a tots els seus dominis, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, i a soldats imperials colonials, sobretot de la Índia, però també d'Àfrica. Estendre la guerra va ser inútil i encara hi ha episodis sense aclarir de perquè va passar i perquè va durar tant temps, perquè veient el impasse de la situació ja es van fer propostes de pau per part d'Alemanya tant d'hora com l'any 1916, que van ser rebutjades pels aliats que volien una victòria decisiva, "per acabar amb més guerres", i que després van exigir les duríssimes condicions del Tractat de Versalles de 1919, que entre altres efectes van portar a la coneguda hiperinflació que va patir Alemanya als primers anys 1920s. Tot una sèrie de desastres des d'aquell mal inici, com si la Humanitat s'hagués tornat boja o el mal dominés al món. I tot aquests horrors inaudits per culpa del desencert d'unes idees i per l'obcecació posterior a la comissió de l'error en mantenir-lo i augmentar-lo, una guerra generalitzada sense cap motiu i sense que servís per a res, just al contrari, perquè només 20 anys més tard esclatava una altre guerra encara pitjor, la Segona Guerra Mundial.
Que si Déu vol, la Humanitat no torni a cometre tals tràgics i catastròfics errors!
(1) En els serveis d'intel·ligència i en les altes esferes d'alguns països veïns sembla que es coneixia que aquest atemptat, ordenat des de Sèrbia i amb les armes, el suport ideològic i logístic i l'entrenament que alts elements d'aquest país van proporcionar als terroristes, nacionalistes serbis exaltats, tindria lloc, però no els preocupava perquè pensaven que un cop eliminat Francesc Ferran, que per altre part era partidaria de donar molta autonomia lingüística, cultural i fins d'autogovern als eslaus de Bòsnia, sota dominació austrohongaresa, "la pau a Europa estaria garantida" (!)
