dimarts, 11 de gener del 2022

La institució del Baptisme per Nostre Senyor Jesucrist

Jesucrist mateix va instituir el Baptisme igual que tots els altres sagraments i ho feu fent-se batejar pel seu cosí St. Joan Baptista a les aigües del riu Jordà, amb la qual cosa va iniciar, d'una manera molt humana i humil, la seva vida pública. 

St. Joan Baptista predicava la conversió, el penediment dels propis pecats, el demanar perdó a Déu, la voluntat d'esmenar la vida amb l'ajut diví i el bateig amb aigua al riu Jordà, prop d'on predicava, com a símbol de tot aquest procés i del desig de ser guarit i regenerat per Déu. 

Jesús es posa entre les files dels pecadors penedits que anhel·len de Déu el perdó i la conversió de cor, i que ho manifesten públicament deixant-se batejar pel Precursor del Messies. Evidentment Jesús no ho necessitava perquè no tenia cap pecat ni el va tenir mai, Ell tenia la naturalesa divina junt amb la humana, però va voler solidaritzar-se amb els pecadors desitjosos de ser salvats, Ell que va venir al món a salvar als pecadors. I també va voler començar la seva vida pública no amb un miracle, sinó amb un gest humil de la seva humanitat. 

St. Joan Baptista protesta, "ets tu qui m'hauries de batejar a mi, no jo a tu" li diu. Però Jesús el convenç: "deixa'm fer ara, cal complir-ho tot". Perquè Jesús havia sigut presentat al Temple pels seus pares, que havien pagat el preu estipulat del rescat del primogènit, un parell d'ocells, i l'havien fet circumcidar, perquè amb totes aquestes coses que Ell no necessitava, donava exemple complint la Llei. I ara ho fa possant-se a la fila dels pecadors que volen ser perdonats i renovats, igual que després en la seva predicació els atendrà amablement i amorosament i menjarà amb ells a la seva taula, per tal que el perdó dels seus pecats i la salvació els hi arribi a ells, la seva família i la seva casa. Ja que el cas habitual és que primer fan la trobada amb Jesús i després, a partir d'aquest encontre decisiu per a la vida de tothom, es converteixen. 

Un bateig catòlic, Barcelona gener de 1966






















En el Baptisme al Jordà, el Senyor concedeix a l'aigua el poder de batejar de forma sacramental quan s'usi per a tal fi, no sols un bateig simbòlic com el de St. Joan sinó un bateig, com aquest mateix diu, amb l'Esperit Sant. Aquest nou i definitiu bateig per al perdó dels pecats, ens deslliura del pecat original i de tots els pecats personals comesos, ens fa fills adoptius de Déu Pare en el seu Fill propi Jesucrist, del que el baptisme ens fa membres del seu Cos de Crist, que és l'Església, i ens fa també partíceps del do de l'Esperit Sant, podem rebre els altres sagraments, resar a Déu com a Pare i tenim tota la vida una protecció especial de Déu per l'afiliació divina conferida, i a més se'ns obren les portes del Paradís i som fets hereus del Cel. El gest de Jesús al Jordà tenia una força redemptora importantíssima, realment decisiva. 

I aquesta humilitat de Jesús fent-se batejar per a la salvació humana es corresposta per una manifestació de la Santíssima Trinitat. La veu de Déu Pare diu "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut", Déu Esperit Sant davalla sobre Ell com un colom i Déu Fill, Nostre Senyor Jesucrist, humanament fent-se batejar i resant, divinament instituteix el sagrament del Baptisme i obre els cels per a la manifestació trinitària i per al destí dels humans. És una de les manifestacions de la Trinitat de les que n'hi ha unes quantes a l'Antic Testament i unes altres de molt explícites i clares al Nou Testament. 

Hauriem de recordar el dia del nostre baptisme, agrair aquest gran do que l'amor i la bondat de Déu envers nosaltres ens va donar, agraïr-lo i reflexionar sobre com el vivim aquest naixement espiritual que se'ns ha concedit sense cap mèrit nostre, de forma gratuïta i tan admirable com meravellosa. Podem preguntar-nos "què en fem del nostre baptisme?". Vulgui Déu que el fem fructificar! 

dilluns, 10 de gener del 2022

Verges pel Regne dels Cels

Sant Julià (+ 304) va morir màrtir a Antinoe (Egipte) o bé a Antioquia, d'on era, en la persecució anticristiana de l'emperador romà Dioclecià. 


Imatges d'una antiga església de St. Julià a Valladolid, que s'atribueixen a St. Julià (esquerra) i Sta. Basilisa (dreta)


























De la seva vida es sap que havent-los obligats els seus pares a casar-se, St. Julià i Sta. Basilisa, havent fet tots dos vot de celibat, van portar durant els seus anys de casats un matrimoni blanc, sense relacions sexuals i amb les mostres d'afecte i tendressa limitades a les pròpies de germans o amics, conservant així tots dos la seva virginitat consagrada. Més encara, tot i estar casats, van decidir que cadascú d'ells entraria en un convent, on van arribar tots dos a ser superiors, ella de monges i ell de monjos. Havent guardat sempre la castedat i la puresa d'ànima, ment i cos, tots dos van sofrir persecució de les autoritats romanes quan l'edicte de Dioclecià i consta que St. Julià fou torturat i decapitat mentre que la seva esposa també va sofrir el martiri, ja abans que ell, amb totes les altres monges del seu convent. Junt amb St. Julià van morir màrtirs Sta. Marcionil·la i el seu fill St. Cels, convertits per un miracle que van veure fer a St. Julià, així com el sacerdot St. Antoni, que els havia batejat, i un altre company, St. Anastasi, al qui havia fet un miracle i s'havia fet cristià, així com 7 germans d'una mateixa família i 20 soldats als qui St. Julià havia convertit i altres. 

Poca cosa més es sap de la vida de St. Julià d'Antioquia ni de la seva esposa Sta. Basilisa, perquè el martirologi cristià coneix 39 sants de nom Julià, dels quals 8 es celebren el més de gener. En ocasions se l'ha confós amb St. Julià de Cilícia (+ c. 308), al que també s'anomena de Tars o d'Antioquia, perquè va ser executat en aquesta ciutat, però que fou llargament torturat amb molts diversos suplicis, de la pitjor mena, en el més extrem dels quals morí. 

St. Julià és el sant patró, entre d'altres pobles, de St. Julìà de Vilatorta a Osona, i la seva festa es celebra el 9 de gener, ocasió en la que es canten els seus Goigs. 

diumenge, 9 de gener del 2022

El misteri de Nadal inaugura el Regne de Déu

El Regne de Déu s'ha inaugurat amb el misteri del Nadal. 



























































































I ho fa amb les diverses epifanies: l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a la Verge Maria i amb el seu consentiment l'Encarnació en ella del Fill de Déu, St. Josep informat per un àngel en un somni, la Visitació amb el reconeixement de Sta. Elisabet i de St. Joan Baptista en el seu si, el Naixement virginal a Betlem i l'adoració dels pastors avisats per l'àngel i pel cor d'àngels, la Presentació de Jesús al Temple amb la proclamació de Simeó i Anna, l'adoració dels savis d'Orient, Jesús al Temple als 12 anys, el Baptisme de Jesús en el Jordà per Sant Joan Baptista, i el miracle de les noces de Canà per la intervenció de la Verge Maria demanant-li al seu Fill Jesucrist, que avança la seva hora de manifestar-se públicament. 

dissabte, 8 de gener del 2022

Betlems de tot el món

A tota la Terra es celebra l'Advent, el Nadal i l'Epifania. 


De les Germanes de Betlem, França 
























De peces de resina, Rússia 

























Kirguisistan 

















Xina



















Kenya


Església de la Visitació, Montreal, Canadà 














Colòmbia








Bolívia

















Samoa 



















La bellesa amb la que a tot el món es procura viure el temps de Nadal és una manifestació de la gran bellesa divina d'aquest gran esdeveniment redemptor obsequiat per Déu a la Humanitat de tots els temps i d'arreu del món. 

divendres, 7 de gener del 2022

És Nadal a tot el món!

El Nadal a tot el món en pessebres: 





































































































Tots els pobles i totes les cultures poden i volen rebre al Nen Déu que ha nascut! 

dijous, 6 de gener del 2022

Tot el món rep a Jesús

La tradició del pessebre vivent la va iniciar St. Francesc d'Assís a principis del segle XIII i això va popularitzar molt també els betlems de figures. Però ja molts segles abans hi havia representacions del Nadal i fins avui dia n'hi segueixen havent i si Déu vol n'hi seguiran havent arreu i sempre. 


L'Epifania és la manifestació de la divinitat 
























Construir o tenir un pessebre és una expressió externa de que es rep a Jesús. I així, com diu una cançó de Missa "manifestar-me a tu que ets aquí i et manifestes a mi".


La trobada més excelsa i sublim del món

Dit amb altres paraules, estar present davant de Jesús, que vé al món i es fa present entre nosaltres, i així viure el miracle i la meravella en una relació d'amor mútu entre Déu que es fa humà, un nadó recent nascut, i els éssers humans a qui Ell mateix crida a compartir la seva divinitat. 

Donem-ne gràcies a Déu i estimem-lo per sobre de totes les coses! 

dimecres, 5 de gener del 2022

Vigilia del dia de Reis

És una nit màgica, com eren mags els qui anaren a adorar el nen Jesús a la seva humil estança de Betlem. 


Adoració dels mags, Roma segle IV 
















Ho conegueren aparentment mitjançant càlculs humans mirant les estrelles, però fou Déu qui, veient la seva bona intenció i el seu bon cor, donà encert al seus desigs i permeté que trobessin al seu Fill, fet un nadó, i l'adoressin portant-li com a regal or, encens i mirra. 


Els mags, amb vestits perses, seguint l'estrella i dirigint-se a adorar al Nen Jesús, Ràvenna segle VI


























I fou també la inspiració divina la que va fer que encertessin plenament amb els seus regals: or, com a Rei; encens com a Déu i com a gran sacerdot; mirra com a humà, com a metge de cossos i ànimes i com a víctima voluntàriament sacrificada pel bé de tots els homes i dones de tots els temps. Això no els hi ho podia haver suggerit cap pensament ni consideració humans, sinó que va venir-lis de dalt, del Cel. 

La nit de Reis és d'una gran il·lusió pels nens i també pels seus pares i tota la seva família. Les festes i celebracions de tota mena, públiques i privades, que s'hi fan, les converteixen en un dels dies més entranyables i de més entusiasme de tot l'any per tots aquells qui són petits o que es fan com infants i així poden entrar en el Regne del Cel. 

Les celebracions exteriors, il·luminació, adorns, càntics de nadales, felicitacions i postals, cavalcades i regals, són autèntiques i ben vàlides si es corresponen amb l'expressió externa d'un coneixement i un sentiment intern del perquè ho celebrem i s'obra en conseqüència, perquè sinó es queden en superficials, aparents i buides de contingut. Però quan responen no a una mera tradició cultural sinó a una fe viscuda i practicada són extraordinàries, perquè és com si fossim allà a Betlem fa dos mil i anys i escaig, o com si els fets passessin ara i arreu, a tots els països del món. I litúrgicament i espiritualment és ben bé així! 

Visquem-ho doncs amb tota l'alegria i la felicitat que ens és donada, en poder-hi participar!.