És Nadal a tot el món!

El Nadal a tot el món en pessebres: 

Tots els pobles i totes les cultures poden i volen rebre al Nen Déu que ha nascut! 

Tot el món rep a Jesús

La tradició del pessebre vivent la va iniciar St. Francesc d'Assís a principis del segle XIII i això va popularitzar molt també els betlems de figures. Però ja molts segles abans hi havia representacions del Nadal i fins avui dia n'hi segueixen havent i si Déu vol n'hi seguiran havent arreu i sempre. 

L'Epifania és la manifestació de la divinitat 

Construir o tenir un pessebre és una expressió externa de que es rep a Jesús. I així, com diu una cançó de Missa "manifestar-me a tu que ets aquí i et manifestes a mi".

La trobada més excelsa i sublim del món

Dit amb altres paraules, estar present davant de Jesús, que vé al món i es fa present entre nosaltres, i així viure el miracle i la meravella en una relació d'amor mútu entre Déu que es fa humà, un nadó recent nascut, i els éssers humans a qui Ell mateix crida a compartir la seva divinitat. 

Donem-ne gràcies a Déu i estimem-lo per sobre de totes les coses! 

Vigilia del dia de Reis

És una nit màgica, com eren mags els qui anaren a adorar el nen Jesús a la seva humil estança de Betlem. 

Adoració dels mags, Roma segle IV 

Ho conegueren aparentment mitjançant càlculs humans mirant les estrelles, però fou Déu qui, veient la seva bona intenció i el seu bon cor, donà encert al seus desigs i permeté que trobessin al seu Fill, fet un nadó, i l'adoressin portant-li com a regal or, encens i mirra. 

Els mags, amb vestits perses, seguint l'estrella i dirigint-se a adorar al Nen Jesús, Ràvenna segle VI

I fou també la inspiració divina la que va fer que encertessin plenament amb els seus regals: or, com a Rei; encens com a Déu i com a gran sacerdot; mirra com a humà, com a metge de cossos i ànimes i com a víctima voluntàriament sacrificada pel bé de tots els homes i dones de tots els temps. Això no els hi ho podia haver suggerit cap pensament ni consideració humans, sinó que va venir-lis de dalt, del Cel. 

La nit de Reis és d'una gran il·lusió pels nens i també pels seus pares i tota la seva família. Les festes i celebracions de tota mena, públiques i privades, que s'hi fan, les converteixen en un dels dies més entranyables i de més entusiasme de tot l'any per tots aquells qui són petits o que es fan com infants i així poden entrar en el Regne del Cel. 

Les celebracions exteriors, il·luminació, adorns, càntics de nadales, felicitacions i postals, cavalcades i regals, són autèntiques i ben vàlides si es corresponen amb l'expressió externa d'un coneixement i un sentiment intern del perquè ho celebrem i s'obra en conseqüència, perquè sinó es queden en superficials, aparents i buides de contingut. Però quan responen no a una mera tradició cultural sinó a una fe viscuda i practicada són extraordinàries, perquè és com si fossim allà a Betlem fa dos mil i anys i escaig, o com si els fets passessin ara i arreu, a tots els països del món. I litúrgicament i espiritualment és ben bé així! 

Visquem-ho doncs amb tota l'alegria i la felicitat que ens és donada, en poder-hi participar!.  

Nits de Nadal

La Nit de Nadal per excel·lència és la del 24 al 25 de desembre, la Nochebuena española, la Weihnacht alemanya i la Christmas Eve anglesa, i aquesta, com tot el Nadal té quatre grans protagonistes: 

El Nen Jesús, el Fill de Déu fet home, que neix virginalment. 

La Verge Maria, Mare de Déu, que és l'escollida per Déu entre totes les dones per a ser Mare seva i Mare nostra. 

Sant Josep, el qui Déu va triar com a pare adoptiu del seu Fill i com a cap i protector de la Sagrada Família.

Aixi com hi han els dies de Nadal, també hi han les Nits de Nadal

I el quart és la Humanitat sencera de tot arreu i de tots els temps que rep aquest gran do de Déu de la seva presència amorosa en la Creació, encarnat en la naturalesa humana tot i conservar la divina, és a dir quan el Creador i Senyor de tot, que és el centre de tot el món invisible etern, apareix de la forma més humil i discreta en el món visible temporal, per compartir la vida de les seves criatures i rescatar als éssers humans del domini del diable, del pecat i del mal. 

Amb Ell la més gran llum de l'esperit apareix en aquest món de les tenebres materials, i ens porta amor, pau, bondat i perdó, iniciant ja amb la seva presència un món nou i millor. Potser fent-ne una imatge visible, les Nits de Nadal s'il·luminen de manera festiva i alegre.

I cada Nadal a tot el món tots els qui ho coneixen, ho reconeixen i ho viuen amb gran alegria, ho celebren i expressen de moltes maneres la seva benvinguda, acollida i rebuda al Déu fet home que ve al món a salvar-nos! 

El Nom que està per damunt de tot altre nom

El Santíssim Nom de Jesús, celebrat el 3 de gener, és la festa litúrgica en la que reconeixem aquest nom que Déu volgué per al seu Fill quan aquest nasquè com a ésser humà aquí a la Terra. 

Era el nom que l'àngel havia dit que havia de rebre, perquè Ell salvaria al seu poble dels pecats, i el seu poble no és només el Poble Escollit i hereu de les promeses, sinó tot el poble del qui creuen en Ell i s'hi acullen, és a dir els cristians, i en potència tota la Humanitat sencera.  

יֵשׁוּעַ 
ܝܫܘܥ

Ιησούς

Iesvs

Jesús en hebreu, arameu/siríac, grec i llatí

Jesús significa "Déu salva", "Salvació de Déu" o "Déu Salvador" i això explicita molt bé el que va venir a fer Jesús al món, a alliberar-nos dels pecats i a ensenyar-nos el camí de la salvació. Perquè Ell va carregar sobre seu tots els pecats de tots els éssers humans passats, presents i futurs i els va expiar a la Passió i al Calvari en la seva mort sacrificial a la Creu, i amb la seva ressurrecció va obrir el món nou, ja lliure de pecat. 

El nom de Jesús és molt poderós, per que és el del Fill de Déu i a Ell es refereix. Per això en ocasions els apòstols feien miracles dient "En el nom de Jesús..." i després el que demanaven com "queda curat" o "surt d'aquest home" i així, invocant el seu nom i per tant a Ell, obraven el miracle recorrent a que el fes aquell en nom del qual el feien. Fins i tot a l'Evangeli es diu que un que no era del grup de deixebles expulsava dimonis pel nom de Jesús i que li ho van, o li volien, prohibir, i en canvi Jesús els diu que el deixin fer, que aquell que havia tingut la idea i la iniciativa, també col·laborava d'alguna manera en la instauració del Regne de Déu, perquè ho feia de bona fe. Avui dia encara es recorre en els exorcismes a la fórmula "en el Nom de Jesús t'ordeno!" i com diuen els exorcistes aquest nom de Jesús és molt eficaç i poderós. 

També s'usa en moltes circumstàncies, invocant "Jesús!" com una jaculatòria, ja sigui sol o acompanyat, com en "Jesús, Maria!" o "Jesús, Maria, Josep!", que són peticions d'ajuda i d'assistència. I quan qui això escriu era nen, un pare religiós, parlant del nom de Jesús i del seu significat, ens deia que una oració que ell mateix i/o algú altre feia era "Jesús sigues per mi Jesús!" o alguna versió per l'estil.

El títol de la Creu en 3 llengües en el quadre de la Crucifixió de Velázquez de 1632 en hebreu/arameu, grec i llatí.
El sagrat nom de Jesús també va ser protagonista en el moment mateix de la Redempció, a la Creu del Calvari.

És clar que tot això es refereix a quan volem evocar a Nostre Senyor Jesucrist, el Messies, Fill de Déu i Redemptor del món. Perquè Jesús és la versió grega de Yeshua, que al seu torn és la versió abreujada del nom Yehoshua, que es troba en alguns personatges de l'Antic Testament, com Jesús fill de Sira, autor sapiencial autor del llibre de la Saviesa també dit el Siràcida, i amb una petita variant és en definitiva el mateix nom que Josuè, el conqueridor de la Terra Promesa per a les 12 tribus del poble d'Israel, o encara un altre Josuè, el primer summe sacerdot escollit per a la reconstrucció del Temple  l'any 515 aC, cosa que també és significativa. Perquè com recalcava un professor de l'ISCR de Vic,a la Bíblia sempre cal mirar quins personatges anteriors o posteriors porten el mateix nom, perquè això dona pistes, ja que els noms eren entre els hebreus, com en altres pobles i encara una mica per nosaltres, una mena de vocació o missió que s'esperava que portessin a terme. I com en tot l'AT es troba en llavor, de forma col·lectiva, terrenal i en vistes a aquest món, allò que en el Nou Testament ja és en fruit, individual, espiritual i en vistes a la vida futura i eterna amb Déu al Cel, es poden trobar alguns paral·lelismes entre la saviesa, humana però inspirada, de Jesús fill de Sira, amb Jesús, que és la Saviesa  i la Paraula de Déu, i entre la victòria sobre els enemics, la destrucció dels ídols i l'obertura i entrada del poble a la terra d'Israel promesa i meravellosa a nivell material (1), amb la victòria sobre el diable i els dimonis, el trencament de l'esclavatge del pecat i l'obertura i entrada dels batejats membres de l'Església al Paradís de la Glòria, "del que cap ull ha vist, cap orella ha sentit ni el cor de l'home somniava el que té Déu preparat pels qui l'estimen". I Jesús també és un nom cristià usat com a nom de pila (2).  

Fins i tot els nens petits, quan senten a parlar les primeres vegades del Nen Jesús, interpreten en moltes ocasions aquest Jesús com una funció, com si fos "el nen jesús", com una variant de "Déu", "rei", "més important", "més estimat", "més amorós", "regal", "meravella" o similar, abans de reconeixer-lo com un nom propi, i no van desencaminats, perquè tots aquests són atributs seus. 

I la devoció al nom de Jesús l'han tingut molts sants en forma destacada al llarg de la història, i un dels que més la va propagar en el seu moment, com un veritable culte, va ser Sant Bernardí de Siena, però l'han promogut molts altres i és una devoció explícita o almenys implícita entre tota la gent creient en Ell, que confia en la seva presència salvadora. Siguem-ne també nosaltres molt devots i no dubtem a recòrrer al seu sagrat nom de Jesús en les temptacions i perills i sempre que ho necessitem! 

(1) Molt fèrtil i agradable en comparació a les estepes i deserts veïns, una terra "que raja llet i mel", i que Déu havia promés que seria pels descendents d'Abraham. Una terra al centre del Vell Món, en la cruïlla entre Àsia i Àfrica i no lluny d'Europa, de dimensions humanes, entre el mar a l'oest i el riu i dos llacs, un d'aigua dolça i un de salat, a l'est, amb serralades, muntanyes i planes al nord, pujols i turons al centre i amb desert al sud. Un món variat, amb camps de blat i cereals, vinyes i oliveres, horts i arbres fruiters i ramats d'ovelles i cabres i altres animals domèstics, a certa distància de les grans civilitzacions d'Egipte i Mesopotàmia i en contacte amb la fenícia del Líban i l'aramea de Síria i amb tres petits regnes i un grupet de ciutats-Estat costaneres, així com d'oasis i de la península del Sinaí, lloc de l'Èxode i de la trobada i Aliança amb Déu... Un panorama en principi idíl·lic, tot i que després la realitat humana i de la política ho espatllés bastant o molt, fins a autèntics i tràgics desastres gairebé totals, però el pla de Déu era molt bó, si els escollits com a poble seu haguessin estat a l'alçada.

(2) Al principi em sorprenia, essent un nen, de que hi hagués gent del nostre temps que portés el nom de Jesús, com si aquest fos tan sagrat que hagués de quedar reservat a Nostre Senyor, i no es pogués usar a la lleugera. Quan vaig saber que era possible i acceptat, tan sol com en combinació amb altres, com el nom de Maria, vaig pensar, essent encara un noi, que els que el portaven havien de ser gent molt bona i santa per vocació, i alhora que se'ls hi tenia que tenir un gran respecte, perquè portaven el nom de Jesús i això era una gran responsabilitat per als portadors i pels qui tractaven amb ells, em va costar fer-me a la idea de que podia ser un nom com els altres. 

   

Dies de Nadal

Nadal és un dia, el 25 de desembre, que comença a la tarda o vespre del 24, la vigilia i vetlla de Nadal. Però Nadal és una solemnitat tan gran que té octava, és a dir que és Nadal cada dia durant 8 dies, fins a l'1 de gener inclòs. 

Nadal: Maria la Mare Verge i Jesús el Fill diví 

A més Nadal és tot un temps, que en sentit estricte dura fins al diumenge del Baptisme de Jesús amb l'inici de la seva vida pública, que es celebra cap a principis - mitjans de gener, incloent en aquest temps fort de Nadal l'Epifania de l'Adoració dels Mags el 6 de gener. I en sentit ampli el temps de Nadal s'estèn fins a la festa de la Presentació de Jesús al Temple, popularment coneguda per la Candelera, a primers de febrer. 

I Nadal porta al món la llum, la pau, la joia, la bondat i l'amor, i així renova cada any tot el nostre món rejovenint-lo i alliberant-lo, quan és Nadal la Terra es transforma amb la presència del Nen Déu recent nascut, l'infant Jesús entre nosaltres. Déu, que és Amor, ens estima inmensament, però també es deixa estimar, que en aquest donar i rebre afecte i tendressa consisteix l'amor. En el portal de Betlem, Jesús està a la nostra disposició per estimar-lo, adorar-lo i agrair la seva vinguda al món per salvar-nos. 

Estiguem ben feliços i contents i anem i adorem-lo! 

La Mare de Déu

Cada any el comencem celebrant litúrgicament la Solemnitat de la Maternitat divina de la Verge Maria, celebrant aquest gran misteri de la bondat i l'amor diví obrat en ella i encomanant  el món i l'any a la Mare de Déu.

Així li donem gràcies a Déu i a ella per l'any que ja ha passat, amb tots els dons i favors que diàriament rebem de la seva mà, com a intercessora i mitjançera de totes les gràcies, i li demanem que segueixi assistint-nos en el nou any que comencem, que no ens deixi mai de la seva mà ni ens falti mai la seva mirada misericordiosa, el seu consol, la seva guia i el seu empar. 

Que aquest any 2022 tinguem sempre amb tots nosaltres la benedicció de Déu i la protecció de la nostra divina Mare del Cel!