El pecat original dels primers pares Adam i Eva, les conseqüències universals del qual arriben fins ara i arribaran fins els darrers temps en aquest món de prova que és l'entrada al món definitiu, va ser de desconfiança, de desobediència i d'orgull. Tenint la visió de Déu i havent-lo escoltat i parlat amb Ell, a la primera ocasió van fer cas d'una desconeguda serp diabòlica que passava per allà, dubtant de Déu i confiant més en si mateixos i en aquell reptil que no pas en el seu Creador i Senyor. Van menjar del fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, la qual cosa deu voler dir que van decidir que serien ells mateixos els qui establirien què està bé i que està malament, essent així "com dèus". Déu els ho havia donat tot, però en lloc de fer-li cas i acceptar els seus manaments, donats per tal de que portessin una vida bona i feliç, van decidir fer cas a si mateixos i a la primera serp demoniaca que van trobar. En lloc de fer la voluntat de Déu van decidir fer la seva pròpia, que incloïa deixar-se suggestionar pel enemic que els hi presentava la seva ruïna com si fos una cosa encara millor per ells. Tenint el Paradís i el tracte directe i amistós amb Déu, van mirar si encara hi havia una cosa superior al seu abast, com si estiguessin insatisfets amb la seva situació, no en tinguessin prou i volguessin encara més.
I el resultat del pecat original va ser desastrós, perquè un cop feta la trasgressió es van trobar que havien caigut en la trampa del temptador, es van trobar indefensos i culpables, tacats pel pecat, del que van fer la terrible experiència, van tenir por del que havien fet i de Déu i en lloc de confessar-li-ho contrits i penedits i confiant en la bondat i l'amor divins, es van avergonyir, es van amagar i no s'atrevien ni a presentar-se davant d'Ell. Havien decidit ser els coneixedors del bé i del mal, i ja en la segona ocasió van seguir la seva opció i no buscar la voluntat divina i a partir d'aquí tot va anar malament, de mal en pitjor. No sols van trencar la confiança amb Déu sinó també entre ells mateixos, el relat ens diu que Adam per intentar justificar-se va acusar Eva i aquesta va intentar descarregar-se de la seva responsabilitat al·legant la temptació diabòlica, quan eren totalment lliures d'optar per confiar plenament en Déu, que a més hagués sigut el més natural en l'estat en que estaven i van deixar-se temptar i enganyar. Volien ser ells mateixos els que jutgessin i decidissin què estava bé i que no i ho van fallar totalment i dramàticament. Va ser la rebel·lió de la criatura contra el seu Creador, que tot i que es va enfadar, va respectar la seva opció pressa amb la llibertat que els hi havia donat i encara va ser prou benevolent amb ells, prometent-los que en un futur Ell mateix intervindria per arreglar-ho. Perquè no sols van perdre el Paradís i la visió i intimitat amb Déu amb la que estava necessàriament relacionada per essència, sinó que el pecat va anar fent la seva labor destructora en la vida humana: al cap de no massa ja hi havia el primer assassinat i fraticidi, Cain matava per enveja el seu germà Abel, i les coses van anar cada vegada més tortes i espatllades degradant-se i degenerant fins la Torre de Babel, quan els éssers humans ja no s'entenien entre ells, potser perquè no es volien entendre, i fins els càstigs divins del Diluvi i de Sodoma i Gomorra, perquè la maldat humana, fruit de fer la pròpia voluntat i el propi gust i decidir un mateix el que pot o no pot fer, com si fos un déu, havia arribat al més abjecte i aquella perversitat extrema, general en un cas i local en l'altre, clamava al Cel.
Les conseqüències del pecat original dels primers pares de la Humanitat arriben fins ara i arribaran fins els darrers temps, perquè tots naixem en aquesta condició de pecat que va ser la tria inicial de la llibertat personal i va afectar irreversiblement la naturalesa humana; tots els descendents d'Adam i Eva venim a l'existència en la situació i condició que ells van escollir lliurement i voluntàriament per a si i per tant per a tota la seva descendència, va ser una transformació radical del que comporta ser humà, no volguda per Déu sinó per l'enveja i malignitat del que també va decidir, un cop ja caigut, ser enemic del gènere humà per fer oposició a Déu, que ens estima i vol el millor per nosaltres, i per tal que homes i dones també perdessin aquell Cel i felicitat que ell i els seus havien perdut i també per fer-los viure ja en aquest món en la foscor espiritual del pecat en que els dimonis viuen amb les seves desgràcies i penes. Pel pecat va entrar la mort, la mort de tots, en el món, cosa que també era la intenció del diable. Però Adam i Eva van tenir el consol de saber per Déu mateix que un dia això es revertiria per la intervenció divina. Que quan va tenir lloc amb Jesucrist, Déu Fill fet home, va ser molt més gran de l'esperat, perquè no va retornar a la Humanitat al Paradís sinó que va unir totalment l'essència humana amb la divina i ens va permetre arribar a la Glòria del Cel amb Déu.
Déu ens vol a tots cristians, és a dir redimits per Jesucrist i fets semblants a Ell, i que així visquem una vida santa, digna i feliç a la terra i després siguem ressuscitats i visquem eternament en plenitud d'amor i felicitat en el món nou i definitiu amb Ell, però pel pecat original no naixem cristians. Ens fem cristians pel baptisme, que ens perdona el pecat original - i els pecats afegits que poguem tenir, si és el cas - i ens fa fills adoptius de Déu en el seu Fill propi Jesucrist i així tenim una protecció especial i podem pregar a Déu com a pare nostra, ens fa membres del Cos de Crist, que és l'Església i així anar construint i participant del Regne de Déu ja aquí en la terra abans de ser-ho en la vida futura, i ens fa també temples de l'Esperit Sant, participants de la seva veritat, amor i llibertat per la gràcia divina que ens és donada, se'ns obren les portes del Paradís i som fets hereus del Cel, ell lloc de la llum, del consol i de la pau en la presència de Déu, contemplant el seu misteri inesgotable i adorant-lo, lloant-lo i beneïnt-lo per sempre en acció de gràcies per la seva bondat i amor i per tot el que hem rebut d'Ell i sobretot pel do més gran d'haver-nos salvat.
