L'opció fonamental a la vida: creure o no

Un debat radiofònic de la BBC als anys 1920s o primers 1930s reuní a l'apologista catòlic Chesterton amb un notable intel·lectual ateu. 

G.B. Shaw, Hilaire Belloc i G.K. Chesterton, tres grans intel·lectuals britànics
 molt amics, Shaw era ateu mentre que Belloc i Chesterton eren cristians i catòlics.

El punt més important i crucial del diàleg, quan Chesterton ja havia desmontat els arguments expressats per l'escèptic i l'havia acorralat bastant, va anar aixi: 

- Jo creuria - digué l'ateu - si algun cop la realitat s'estripés i una veu digués "Sóc Déu!". 

- No - li respongué Chesterton - quan això ja hagués passat, vostè diria: "Hi ha hagut un terratrèmol i he sofert una al·lucinació"... 

Cap prova és suficient pel qui no vol creure, igual que cap falta de prova fa desistir al que si vol fer-ho.  

Ja Pascal deia que "Al món hi ha prou llum i prou foscor, hi ha prou llum per qui vol creure i prou tenebres per qui no vol creure, així l'home és lliure de creure o no creure i per tant creure és meritori i mereix el premi". 

Com també un professor de Filosofia universitari, que volia que els seus alumnes molt majoritariament creients s'acostumessin a les crítiques per tal d'afermar i depurar la seva fe i els parlava d'opinions d'autors mestres de la sospita, va sentir la queixa d'una alumne seva: 

- Vostè em fa posar en perill d'anar perdent la fe - va protestar

- No, si qualsevol cosa que jo digui o faci li fa perillar de perdre la fe, és que no l'ha tinguda mai - li replicà.

Creure o no creure és l'opció fonamental humana de la que parla el teòleg Dietrich von Hildebrand, la fe és un do diví que l'home pot acceptar i així viure-la o pot refusar i pretendre ignorar-la.