Sant Antoni de Pàdua

Un sant amb molta devoció a tot el món i al que se li atribueixen molts miracles, ja en vida i també després de mort, fins al punt que va ser canonitzat menys d'un any després del seu decès, és Sant Antoni de Pàdua (c. 1191/95 - 1231), nascut a Lisboa però que va viure sobretot a Itàlia i especialment a Pàdua, la ciutat a la que se l'ha associat.

Sant Antoni de Pàdua, a qui es sol representar amb el Nen Jesús als braços, per un fet 
miraculós de la seva vida, és un sant de devoció universal al món catòlic i un dels més populars.

Frare menor franciscà, predicador de gran èxit, teòleg i defensor de la veritable doctrina front a l'heretgia, proclamat doctor de l'Església l'any 1946, va estar a diversos països a part de Portugal i Itàlia, especialment a França, i una tradició diu que va passar per Catalunya igual que St. Francesc d'Assís, essent amb els dos sants franciscans més coneguts i celebrats. Des de l'Edat Mitjana la devoció a aquest gran sant ha estat constant, invocant-lo sobretot contra els accidents i els perills. Sant Antoni és el "sant de tot el món", és a dir de tots, i advocat de les coses perdudes o oblidades, patró de Portugal, Brasil, Lisboa, Pàdua i de diversos oficis i situacions humanes, com els pobres o aquells que busquen parella per casar-se i fundar una família. És també a destacar la institució de l'anomenat pa de Sant Antoni o pa dels pobres, com a acció caritativa. La primera església dedicada a la seva advocació va fer-se a Barcelona l'any 1236, havent-n'hi actualment moltíssimes arreu del món, així com capelles i ermites on, sovint després d'una novena, s'hi celebra Missa sobretot el 13 de juny, aniversari de la seva entrada al Cel. Ell i Sant Antoni Abat són els dos grans sants d'aquest nom. 

L'Immaculat Cor de Maria

Des de l'any 1969 la festa de l'Immaculat Cor de Maria es celebra el dissabte després del divendres del Sagrat Cor de Jesús, és a dir l'endemà. Així es mostra la unitat dels Sagrats Cors, l'Amor diví i la resposta humana perfecta i adequada a tan gran amor, l'amorosa de la Verge Maria, Mare de Déu. 

Imatge de l'interior de l'església de l'Immaculat Cor de Maria de Barcelona

Molts sants han sigut molt devots de Maria i especialment del seu Immaculat Cor, el seu amor envers Déu i envers tothom. Grans sants marians han sigut per exemple St. Bernat de Claravall i St. Alfons Maria de Ligori i d'ells St. Joan Eudes, St. Lluis Maria Grignon de Montfort, St. Antoni Maria Claret i St Joan Pau II (amb el seu lema papal "Totus tuus" referit a la Verge) han sigut grans propagadors de la devoció al Cor Immaculat de la Verge Maria. Ella que tan ens estima, protegeix, consola i ajuda.

Concretament el Pare Claret va fundar a Vic, el 16 de juliol de 1849, la congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, coneguts popularment com els Claretians. El seu centre està a Vic, on està la tomba del sant, i tenen filials per tot el món. Són grans propagadors de la devoció al Cor de Maria, amb pràctiques pietoses com les dels 5 primers dissabtes de mes. i de l'espiritualitat mariana.

A Barcelona hi ha una església dedicada a aquesta advocació de la Mare de Déu, que és parròquia de la ciutat i va ser acabada l'any 1913, que està junt a la casa residència dels Claretians i al Col·legi del Cor de Maria. 

Siguem ben devots de la nostra Mare del Cel i del seu Cor immaculat! 

Festa del Sagrat Cor de Jesús

El Sagrat Cor de Jesús és l'Amor infinit de Déu a la Humanitat i a cada un dels éssers humans del passat, present i futur. Així com la festa del Corpus està relacionada amb el Dijous Sant, la del Sagrat Cor de Jesús rememora el Divendres Sant, quan ja mort Jesús a la creu, un soldat romà d'un cop de llança al pit li obrí el cor diví i d'ell rajà sang i aigua, és a dir l'Eucaristia i el Baptisme. I així com del costat d'Adam sortí Eva i la Humanitat, del costat obert de Jesús, el nou Adam tal com Déu el volia, en sortí l'Església i tots els fills de Déu. La devoció al Sagrat Cor de Jesús ja té arrels al Nou Testament, però va ser molt potenciada per les aparicions del mateix Jesucrist a una monja francesa, Santa Margarida Maria d'Alacoque (1647 - 1680) entre els anys 1673 i 1675, en les que li mostrà el seu Cor ardent d'amor i li demanà que propagués la devoció al mateix, amb diverses promeses associades a on la seva imatge fou entronitzada i adorada i també a la pràctica dels 9 primers divendres de mes, prometent la salvació final a qui la realitzés, entre d'altres. El Cor de Jesús és l'expressió completa i total del seu Amor infinit envers tots els homes i dones. I també és el més profund de la intimitat divina, perquè Déu és Amor.  Que tots el reconeguem, l'agraïm, ens hi refugiem i li tornem tant d'amor com poguem!  

La resposta humana

Temple Expiatori del Sagrat Cor al Tibidabo (1961)

Basílica del Sacré Coeur a Montmartre (1919)

A més de la devoció individual i comunitària, també s'ha honorat el Sagrat Cor de Jesús amb diverses iniciatives d'envergadura, com el Sacré Coeur de París i el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo a Barcelona, i moltes altres esglésies i capelles així com consagració de persones i països i en moltes medalles i estampes. 

Que el Sagrat Cor de Jesús regni sobre tot el món ara i sempre! 

Consagració d'Espanya

Al Sagrat Cor de Jesús 

La consagració d'Espanya al Sagrat Cor de Jesús fou feta pel rei Alfons XIII, com a màxima autoritat del país,  al Cerro de los Ángeles el 30 de maig de 1919, amb presencia de les auroritats eclesiàstiques, presidides pel nunci Francesco Ragonesi, que va beneïr el monument recent acabat, i moltíssima gent que omplia l'esplanada i que va participar molt devotament en la cerimònia. D'aquesta consagració,  que va seguir a la consagració del gènere humà al Sagrat Cor de Jesús feta pel papa Lleó XIII l'any 1900 i al Congrés Eucarístic de Madrid del 1911, recentment se n'ha complert el centenari. 

L'arpa de l'Esperit Sant

St. Efrem de Síria (Mar Afrem, c. 306 - 373) va ser un diaca i monjo sirià, nascut a Nisibis, fundador de l'escola de teologia de Nísibis i després cap de l'escola de teologia d'Edessa, que va composar molts himnes, poemes, sermons en vers i obres teològiques i religioses,  en el seu natal siríac, la llengua més propera a l'arameu que parlaven Jesús i els apòstols. Pare de l'Església, considerat el més gran de l'Església siríaca i un dels més grans sinó el major del Cristianisme oriental, és reconegut com a sant per tota la Cristiandat: oriental, ortodoxa, catòlica i algunes denominacions protestants. Va ser proclamat pel Papa Benet XV com Doctor de l'Església l'any 1920. Són tan meravelloses les seves cançons, poesies i obres i tan sublim la seva doctrina, que per la seva redacció tan excelsa se la va considerar inspirada i a ell se'l ha conegut com "L'arpa de l'Esperit".  

Tres sacerdots que ens han deixat últimament

Alguns dels sacerdots de la diocesi de Vic que ja han arribat a la Casa del Pare:

Tres d'ells són Mons. Josep Jutglà (1927 - 2019), Mn. Josep Guitart (1930 - 2020) i Mn. Joan Carles Serra (1959 - 2021).

Mn. Josep Jutglà Caralt va ser molts anys secretari del bisbe de Vic, amb els bisbes Ramon Masnou (1955 - 1983) i Josep Maria Guix (1983 - 2003) i encara ho va ser un any amb el bisbe Romà Casanova (que ho és des del 2003) fins a la seva retirada l'any 2004. Home molt afable, que tractava amb afecte i gairebé amb tendresa a tothom, va fer una labor molt important durant la major part de la seva vida. 

Mn. Josep Guitart Piella va estar bastant anys a Suïssa exercint de prevere a un cantó de parla romanx, on no tenia dificultats per entendre's, ja que la llengua s'assembla molt al català. De tornada entre d'altres destins va ser finalment rector de Malla i es va retirar a la residència de Sta. Maria de Corcó, actual L'Esquirol, on fins quasi el final de la seva vida ajudava fent misses a la parròquia i parròquies veïnes. Era un sacerdot de parlar suau i reposat, que sabia escoltar i que sempre estava obert a atendre els problemes de la gent. 

Mn. Joan Carles Serra, de família de tradició eclesiàstica, amb un germà missioner al Brasil i un nebot recentment ordenat sacerdot entre d'altres, ja era diaca durant uns 15 anys a Sant Joan de Vilatorrada quan l'any 2009 es va decidir a fer el pas i va ser ordenat sacerdot. Primer va ser rector d'Aiguafreda i pobles veïns i des del 2018 ho era de Ripoll i parròquies veïnes i arxiprest del Ripollès. També durant dècades va ser professor de religió i últimament ho era de l'Institut de Centelles. Destacava la seva capacitat de treball i de lideratge i la seva solidaritat, implicació i simpatia. 

Tots tres han deixat molt bon record i el seu traspàs ha sigut una pèrdua important per a la diocesi de Vic, on exercien el seu ministeri. Amb vocació fidel d'entrega i servei des de la seva joventut, 1973, 1975 i 1990 van ser els anys centrals de les seves vides. Que Déu els hi hagi perdonat les faltes que la naturalesa humana els hagués pogut fer cometre i que els hi premiï tot el gran bé que, consagrats a Ell, han fet al seu servei i al de la seva Església. Al Cel siguin!

Una flor ben especial

És coneguda com la flor de l'Esperit Sant per la seva forma central evocadora d'un colom, un dels símbols de la 3ª persona divina, junt amb el vent, les llengües de foc, l'aigua viva i altres. També dita l'orquídea del colom, científicament té el nom de Peristeria elata i floreix entre juliol i octubre en el seu hàbitat d'Amèrica Central i noroest d'Amèrica del Sud. Des de l'any 1980 és oficialment la flor nacional de Panamà, que és el país on més abunda.