dissabte, 12 de juny del 2021

L'Immaculat Cor de Maria

Des de l'any 1969 la festa de l'Immaculat Cor de Maria es celebra el dissabte després del divendres del Sagrat Cor de Jesús, és a dir l'endemà. Així es mostra la unitat dels Sagrats Cors, l'Amor diví i la resposta humana perfecta i adequada a tan gran amor, l'amorosa de la Verge Maria, Mare de Déu. 


Imatge de l'interior de l'església de l'Immaculat Cor de Maria de Barcelona


Molts sants han sigut molt devots de Maria i especialment del seu Immaculat Cor, el seu amor envers Déu i envers tothom. Grans sants marians han sigut per exemple St. Bernat de Claravall i St. Alfons Maria de Ligori i d'ells St. Joan Eudes, St. Lluis Maria Grignon de Montfort, St. Antoni Maria Claret i St Joan Pau II (amb el seu lema papal "Totus tuus" referit a la Verge) han sigut grans propagadors de la devoció al Cor Immaculat de la Verge Maria. Ella que tan ens estima, protegeix, consola i ajuda.

Concretament el Pare Claret va fundar a Vic, el 16 de juliol de 1849, la congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, coneguts popularment com els Claretians. El seu centre està a Vic, on està la tomba del sant, i tenen filials per tot el món. Són grans propagadors de la devoció al Cor de Maria, amb pràctiques pietoses com les dels 5 primers dissabtes de mes. i de l'espiritualitat mariana.

A Barcelona hi ha una església dedicada a aquesta advocació de la Mare de Déu, que és parròquia de la ciutat i va ser acabada l'any 1913, que està junt a la casa residència dels Claretians i al Col·legi del Cor de Maria. 

Siguem ben devots de la nostra Mare del Cel i del seu Cor immaculat! 

divendres, 11 de juny del 2021

Festa del Sagrat Cor de Jesús


El Sagrat Cor de Jesús és l'Amor infinit de Déu a la Humanitat i a cada un dels éssers humans del passat, present i futur. Així com la festa del Corpus està relacionada amb el Dijous Sant, la del Sagrat Cor de Jesús rememora el Divendres Sant, quan ja mort Jesús a la creu, un soldat romà d'un cop de llança al pit li obrí el cor diví i d'ell rajà sang i aigua, és a dir l'Eucaristia i el Baptisme. I així com del costat d'Adam sortí Eva i la Humanitat, del costat obert de Jesús, el nou Adam tal com Déu el volia, en sortí l'Església i tots els fills de Déu. La devoció al Sagrat Cor de Jesús ja té arrels al Nou Testament, però va ser molt potenciada per les aparicions del mateix Jesucrist a una monja francesa, Santa Margarida Maria d'Alacoque (1647 - 1680) entre els anys 1673 i 1675, en les que li mostrà el seu Cor ardent d'amor i li demanà que propagués la devoció al mateix, amb diverses promeses associades a on la seva imatge fou entronitzada i adorada i també a la pràctica dels 9 primers divendres de mes, prometent la salvació final a qui la realitzés, entre d'altres. El Cor de Jesús és l'expressió completa i total del seu Amor infinit envers tots els homes i dones. I també és el més profund de la intimitat divina, perquè Déu és Amor.  Que tots el reconeguem, l'agraïm, ens hi refugiem i li tornem tant d'amor com poguem!  





La resposta humana

Temple Expiatori del Sagrat Cor al Tibidabo (1961)

Basílica del Sacré Coeur a Montmartre (1919)




















A més de la devoció individual i comunitària, també s'ha honorat el Sagrat Cor de Jesús amb diverses iniciatives d'envergadura, com el Sacré Coeur de París i el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo a Barcelona, i moltes altres esglésies i capelles així com consagració de persones i països i en moltes medalles i estampes. 

Que el Sagrat Cor de Jesús regni sobre tot el món ara i sempre! 

dijous, 10 de juny del 2021

Consagració d'Espanya

Al Sagrat Cor de Jesús 


La consagració d'Espanya al Sagrat Cor de Jesús fou feta pel rei Alfons XIII, com a màxima autoritat del país,  al Cerro de los Ángeles el 30 de maig de 1919, amb presencia de les auroritats eclesiàstiques, presidides pel nunci Francesco Ragonesi, que va beneïr el monument recent acabat, i moltíssima gent que omplia l'esplanada i que va participar molt devotament en la cerimònia. D'aquesta consagració,  que va seguir a la consagració del gènere humà al Sagrat Cor de Jesús feta pel papa Lleó XIII l'any 1900 i al Congrés Eucarístic de Madrid del 1911, recentment se n'ha complert el centenari. 

dimecres, 9 de juny del 2021

L'arpa de l'Esperit Sant



St. Efrem de Síria (Mar Afrem, c. 306 - 373) va ser un diaca i monjo sirià, nascut a Nisibis, fundador de l'escola de teologia de Nísibis i després cap de l'escola de teologia d'Edessa, que va composar molts himnes, poemes, sermons en vers i obres teològiques i religioses,  en el seu natal siríac, la llengua més propera a l'arameu que parlaven Jesús i els apòstols. Pare de l'Església, considerat el més gran de l'Església siríaca i un dels més grans sinó el major del Cristianisme oriental, és reconegut com a sant per tota la Cristiandat: oriental, ortodoxa, catòlica i algunes denominacions protestants. Va ser proclamat pel Papa Benet XV com Doctor de l'Església l'any 1920. Són tan meravelloses les seves cançons, poesies i obres i tan sublim la seva doctrina, que per la seva redacció tan excelsa se la va considerar inspirada i a ell se'l ha conegut com "L'arpa de l'Esperit".  

dimarts, 8 de juny del 2021

Tres sacerdots que ens han deixat últimament

Alguns dels sacerdots de la diocesi de Vic que ja han arribat a la Casa del Pare:




Tres d'ells són Mons. Josep Jutglà (1927 - 2019), Mn. Josep Guitart (1930 - 2020) i Mn. Joan Carles Serra (1959 - 2021).

Mn. Josep Jutglà Caralt va ser molts anys secretari del bisbe de Vic, amb els bisbes Ramon Masnou (1955 - 1983) i Josep Maria Guix (1983 - 2003) i encara ho va ser un any amb el bisbe Romà Casanova (que ho és des del 2003) fins a la seva retirada l'any 2004. Home molt afable, que tractava amb afecte i gairebé amb tendresa a tothom, va fer una labor molt important durant la major part de la seva vida. 

Mn. Josep Guitart Piella va estar bastant anys a Suïssa exercint de prevere a un cantó de parla romanx, on no tenia dificultats per entendre's, ja que la llengua s'assembla molt al català. De tornada entre d'altres destins va ser finalment rector de Malla i es va retirar a la residència de Sta. Maria de Corcó, actual L'Esquirol, on fins quasi el final de la seva vida ajudava fent misses a la parròquia i parròquies veïnes. Era un sacerdot de parlar suau i reposat, que sabia escoltar i que sempre estava obert a atendre els problemes de la gent. 

Mn. Joan Carles Serra, de família de tradició eclesiàstica, amb un germà missioner al Brasil i un nebot recentment ordenat sacerdot entre d'altres, ja era diaca durant uns 15 anys a Sant Joan de Vilatorrada quan l'any 2009 es va decidir a fer el pas i va ser ordenat sacerdot. Primer va ser rector d'Aiguafreda i pobles veïns i des del 2018 ho era de Ripoll i parròquies veïnes i arxiprest del Ripollès. També durant dècades va ser professor de religió i últimament ho era de l'Institut de Centelles. Destacava la seva capacitat de treball i de lideratge i la seva solidaritat, implicació i simpatia. 

Tots tres han deixat molt bon record i el seu traspàs ha sigut una pèrdua important per a la diocesi de Vic, on exercien el seu ministeri. Amb vocació fidel d'entrega i servei des de la seva joventut, 1973, 1975 i 1990 van ser els anys centrals de les seves vides. Que Déu els hi hagi perdonat les faltes que la naturalesa humana els hagués pogut fer cometre i que els hi premiï tot el gran bé que, consagrats a Ell, han fet al seu servei i al de la seva Església. Al Cel siguin!

dilluns, 7 de juny del 2021

Una flor ben especial




És coneguda com la flor de l'Esperit Sant per la seva forma central evocadora d'un colom, un dels símbols de la 3ª persona divina, junt amb el vent, les llengües de foc, l'aigua viva i altres. També dita l'orquídea del colom, científicament té el nom de Peristeria elata i floreix entre juliol i octubre en el seu hàbitat d'Amèrica Central i noroest d'Amèrica del Sud. Des de l'any 1980 és oficialment la flor nacional de Panamà, que és el país on més abunda. 

diumenge, 6 de juny del 2021

Corpus Christi: la solemnitat del Cos i la Sang de Crist

Junt amb el Dijous Sant, amb el qui té molta relació, i el dia de l'Ascensió, el dia de Corpus, amb les processions eucarístiques amb la Custodia, l'adoració al Santíssim Sacrament, les catifes de flors adornant alguns carrers i l'especial atenció a Crist realment present en l'Eucaristia sota les espècies del pa i el vi un cop consagrades pel sacerdot a la Missa, era un dels tres dijous de l'any que, segons la dita popular, "relluien més que el Sol", pel seu significat espiritual i religiós. Ara, amb l'excepció és clar de Dijous Sant, en les nostres terres les altres dues celebracions, al no ser festa civil, han sigut traslladades al diumenge. És una de les festes variables de l'any, perquè té lloc la setmana que segueix a la festa de la Santíssima Trinitat i al diumenge de Pentecosta, que també ho són perquè dependen del dia en que caigui cada any la Pasqua. 


Crist, realment present, se'ns dona com aliment, vida, força i consol,  pel
nostre be i també perquè nosaltres poguem esser el mateix pels altres necessitats

És una festa molt important, la del Cos i la Sang de Crist, ja que ens recorda, celebra i agraeix la presencia quotidiana de Jesucrist enmig nostre, en la consagració i comunió a la Missa i també en la reserva eucarística del Sagrari. "Jo estaré amb vosaltres, dia rera dia, fins a la fi del món" i així és, des de la institució de l'Eucaristia en el Sant Sopar, just abans de la Passió. Jesucrist ha volgut quedar-se entre nosaltres i no sols amb el do de l'Esperit Sant, des de la Pentecosta, ni amb el fet també promés de que quan hi hagin dos o tres reunits en el seu nom, Ell està present de forma espiritual i invisible enmig d'ells, sinó també materialment, encarnat en les espècies sacramentals estant el seu Cos i la seva Sang sota la forma aparent del pa i el vi. Es pot fer la comparació amb el Sol amagat en un dia ennuvolat, no se'l veu, pel vel material, però segueix estant present i donant llum i escalfor a la Terra. Igualment Jesucrist, velat per la matèria, està realment present, viu i actuant donant-nos el seu Amor, en les formes de la comunió i del sagrari. És un gran do que ens ha fet, per tal que no ens sentim sols ni desemparats i ni tan sols enyorant la seva presència, Ell hi és, invisible però real, més real que la nostra pròpia existència. I a més de ser un gran do, el de la seva estada sempre i arreu entre nosaltres, alimentant-nos d'Ell mateix, disponible per rebre la nostra visita i escoltar-nos, també és encara més una gran necessitat que tenim, perquè sense Ell no podem res i el mal ens supera. Aprofitem i visquem, doncs, aquest do tan gran de tenir accès a Ell a la Missa, en el sagrari, en els sacraments i en l'oració es faci on es faci, però amb la facilitat per a nosaltres de poder fer-ho davant seu, talment com els pocs que el conegueren personalment a Terra Santa fa dos mil anys, quan igual que al Paradís Déu es passejà entre nosaltres, visible com a home però d'incògnit, ara el tenim invisible però amb presència física i coneixent-ho. El cor ens diu "busqueu la seva Presència", i la fe necessària per creure en ella no és un obstacle sinó un mèrit, Ell mateix ens diu "Perquè has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense veure!" i això es refereix concretament a nosaltres.  


Fer una visita al sagrari o a una església és sempre una trobada
d'amistat i d'amor amb Crist, que sempre ens hi espera bondadosament

I a més s'ha de traduïr en actes, perquè aquest Amor diví que se'ns dona com a presència i aliment, ens omple i ens ha de fer vessar aquest mateix amor cap als altres, sobretot envers els més necessitats, seguint el seu exemple. Per això no ens hem de quedar en el mer coneixement, ni en el gaudi de la relació personal i comunitària tan viva i directa amb Ell, sinó que ens ha de moure a fer com Ell feia, que és precisament el que Ell vol, que seguim el seu mestratge i el seu model i exemple, estimant, perdonant, ajudant, servint, reconciliant-nos i sentint-nos units els uns amb els altres com la gran familia dels fills de Déu, en el cas dels batejats, o dels qui ho poden ser-ho i en tot cas estan creats a imatge i semblança de Déu en el cas dels altres. Per això Corpus és també el dia de Caritas, de la caritat, que és el que Déu ens mana perquè aixi no sols fem el be i complim la seva voluntat sinó que trobem el sentit de la vida i fem la felicitat dels altres i la nostra pròpia, i és que hi ha més alegria en donar que en rebre, com el mateix Crist ens va recordar. Pensem en paraboles com les del bon samarità o fins i tot des d'un punt de vista humà i temporal, la de l'administrador astut, i sobretot pensem que trobem a Crist també en el pobre, el malalt, el perseguit, el necessitat, el marginat, l'empresonat, el menyspreat, tot aquell qui sofreix, més encara si és amb culpa seva, perquè aleshores pateix una doble pena, la física i social i la moral espiritual. Recordem que Crist va venir a cridar a la conversió als pecadors, a la sanació i salvació als malalts tant de cos com d'ànima. Que es fa solidari amb ells, com ho va mostrar quan es va posar a la fila dels pecadors penedits que ansiaven el perdó amb el baptisme preparatori de sant Joan Baptista i llavors instituí Ell el Baptisme del perdó dels pecats. I que com es va dir "tot allò que feieu a un d'aquests germans meus, a mi m'ho feieu". Tinguem doncs sempre present que l'amor ha de presidir sempre les nostres vides, perquè Déu és Amor i allí on hi ha amor, allí hi ha Déu.  

Fotos: institució d'acòlit de l'autor a les Josefines de Vic, 6 juny del 2008, i el meu pare al santuari de Meritxell (Andorra), tardor de 1996.