Jesús, quan ve al món ho fa en un relatiu secret i amb el coneixement concedit només a uns pocs: la seva mare la Verge Maria, el seu pare adoptiu sant Josep, santa Elisabet i familiars, els pastors de Betlem, sant Simeó i santa Anna, els mags d'Orient i aquells a qui aquests ho diuen, sant Joan Baptista...
Després, i de forma només trencada molt puntualment per l'episodi de la seva pèrdua a Jerusalem i retrobament al Temple quan tenia 12 anys, passa la major part de la seva vida vivint d'una forma normal, discreta, amagada, domèstica, com a membre de la Sagrada Família, treballant molt temps amb sant Josep i assistint junt amb Maria a aquest en la seva mort...
Quan el seu cosí sant Joan Baptista comença a predicar la conversió, anunciant la imminent arribada del Messies i batejant als pecadors penedits en l'aigua del riu Jordà, Jesús encara espera un cert temps i després apareix ja amb el gest ben sorprenent de posar-se en la fila dels pecadors que busquen el perdó amb el bateig de sant Joan, solidaritzant-se amb ells, i quan convenç al Baptista de que el bategi a Ell també, el que realment fa és santificar l'aigua i instituir el baptisme com a sacrament.
Després, la seva vida pública, d'un any i escaig a tres anys, comença d'una manera molt senzilla i entenedora. Va pels camins de Galilea i predica "Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova, que el Regne del Cel és a prop!". I a partir d'aquests inicis vindrà tot l'altre: deixebles, miracles, el cercle dels apòstols com col·laboradors més propers seus i enviats, la predicació, l'oració del Parenostre, les Benaurances...
Finalment, l'enfrontament amb els grans sacerdots, els saduceus, fariseus, escribes i mestres de la Llei, que eren els qui l'havien d'haver reconegut i proclamat i que per la seva personalitat, autoritat, doctrina i miracles ja se n'adonen que ve de Déu, però que resulta que no és el Messies que ells volen i això preval, com en el cas d'Herodes, i s'hi oposen, el combaten, el contradiuen i finalment el fan condemnar a mort, i una mort de creu, esperant anorrear-lo del tot. És el misteri del mal, de l'oposició a Déu i el seu pla de salvació, en nom de la voluntat i les mires humanes.
I és aquí on sembla que el mal triomfi que Déu fa triomfar de forma decisiva, esclatant i definitiva, el bé. Jesucrist ressuscita amb un cos glorificat i viu per sempre, la mort no té ja poder sobre Ell, que ha vençut la mort, el pecat, l'infern i el diable, i així ens atorga el perdó dels pecats, que Ell s'ha carregat sobre seu per salvar-nos, ens fa fill adoptius de Déu pel baptisme, ens obra l'entrada a la vida eterna en la Glòria del Cel amb la seva ascensió i ens envia l'Esperit Sant...
És una nova Creació, un món nou de santedat, que s'inaugura precisament amb la seva mort a la creu i la seva resurrecció d'entre els morts. Els apòstols ho proclamaran, començant per sant Pere: "Aquest Jesucrist que vosaltres vau crucificar, Déu l'ha ressuscitat i ara viu i regna per sempre, immortal i gloriós, com a Senyor de vius i de morts..."
