La institució de l'Eucaristia

 El Dijous Sant

El Sant Sopar en el Cenacle, de Jesús amb els apòstols. 

Els dies que ho canviaren tot per sempre

El centre de la Setmana Santa:

 

Els fets més importants de la Història de la Humanitat,  amb repercusió a tota la Creació. 

L'escala al Cel

L'escala al Paradís (o Escala de l'Ascensió divina), un llibre de St. Joan Clímac.(c. 579 - 649), de principis del segle VII, escrit com a guia espiritual per als monjos en les seves lluites contra les temptacions i en la seva recerca de la perfecció per tal de poder anar-se enlairant i arribar al Cel.  

Tots som germans

Tots som germans. Seguint a Jesús, el Cristianisme fa dos mil·lennis que ho afirma, i si s'hi pensa, també la lògica i el sentit comú, i últimament també la ciència, ho corroboren. 

Una família al Diumenge de Rams, Barcelona 1967. El concepte de
ser familia és il·limitadament ampliable, fins a incloure a tothom .

Perquè tots tenim dos pares, quatre avis, buit besavis, setze rebesavis... després en les anteriors generacions tenim 32, 64, 128 antecessors...  El nombre d'avantpassats creix molt ràpidament, ja que són potències de 2. Si anem retrocedint en el temps, arribats a l'Edat Mitjana ja són milions i encara sense arribar a l'Antiguitat ja en tenim milers de milions, teòricament (1) perquè no hi havia tanta gent aleshores, i no diguem ja si calculem fins la Prehistòria.  I això per cada persona d'avui dia. La única explicació és que les línies genealògiques estan entrellaçades i això tant si ho considerem individualment com si ho fem en conjunt. Per tant tots compartim avantpassats, fins  tot moltíssims, i estem emparentats. A la Humanitat sóm una família.

Seguint la pista familiar, arribem a les conclusions que ja sen's havien 
avançat per revelació, que tots els homes som de veritat una gran família.

Actualment la ciència, mitjançant els estudis genètics, ha calculat que tots els europeus actuals tenim un avanpassat comú que va viure cap a l'any 1400.  I  tots els 7 500 milions d'habitants del planeta compartim un ancestre comú que va viure cap al 1400 aC. Tots estem relacionats i formem part del mateix arbre genealògic. A la Humanitat tots formem una família. 

Com ja proclamva el Cristianisme, avançant-se dos mil anys a aquests recents estudis, que mostren que ho sóm físicament i biològicament,  realment tots som germans. 

(1) Tots tenim de l'ordre de desenes de milers d'ascendents al segle XVI, desenes de milions al s. XIII i més d'una desena de milers de milions cap a l'any 1000. La única explicació és que hi ha un gran nombre, la gran majoria, d'encreuaments de les línies ascendents. 

L'entrada de la Setmana Santa

Diumenge de Rams és la porta de la Setmana Santa. 

Entrada de Jesús a Jerusalem (Pietro Lorenzetti, 1320)

L'inici dels fets centrals, els més importants i decisius, de la Història de la Humanitat. I els més rellevants també per a tota la Creació. Va passar fa dos mil anys, però continuen essent actuals i vigents avui dia, i ho seran per sempre. I ja que tenim el gran do diví de conèixer-ho, visquem-ho intensament, que són la nostra salvació i la de tots. Bon Diumenge de Rams i bona Setmana Santa ens doni Déu! 

O una cosa o l'altre

Tot i que, per dir-ho d'alguna manera, "des de fora", la Filosofia m'havia interessat des de que era un noi. A 5è o 6è de Batxillerat vaig tenir, però, un llibre de text de Filosofia per temàtiques, que se'm va fer particularment abstrús. No va ser fins a Preuniversitari, amb el manual "Historia de la Filosofia y de las ciencias" (1964) de Manuel Mindán Manero (1902 - 2006), que vaig tenir un llibre de text realment interessant i apassionant, que em va fer recuperar tota l'afició i la il·lusió per aquest camp del coneixement humà (1). 

Però l'anterior llibre, que em va resultar espès i pesat, em va convèncer que aquesta assignatura "no era el meu", i per exemple d'ell vaig treure la impressió, més que res per algunes cites que il·lustraven alguns temes, que els filòsofs moderns eren gent com Schopenhauer i Kierkegaard, de personalitat complicada i vides i opinions que el mínim que es pot dir és que eren diferents, per no dir especials i fins i tot rares, com si fossin una gent apart, de pensament peculiar i idees originals, per tot el quan destacaven del comú de la gent i que en això radiqués el seu mèrit (2). 

Les direccions realment són dues: amb Déu o sense

Sören Kierkegaard (1813 - 1855), però, ens avisa molt encertadament que cal escollir, "O una cosa o l'altre", com porta el títol d'un seu llibre del 1843.  I què cal escollir? Doncs sobretot, en la nostra opció fonamental per a la vida. De quin cantó vols estar? A la vida tenim un temps de vacilacions, de dubtes, però tard o d'hora cal triar. En la foto de la portada de la traducció del llibre s'hi veuen moltes direccions, però en el fons són dues, el bé o el mal. és a dir amb Déu o d'una manera humana i/o demoniaca. Cada direcció comporta tot un món amb ella: la veritat o la mentida, la llum o les tenebres, la gràcia o el pecat, la vida o la mort. L'important, com ho recorda aquest filòsof, és que no es pot estar en les dues vies alhora, ni tenir un peu en una i l'altre en l'altra, tot i que això últim pugui passar sovint, perquè som pecadors. Però a la llarga i sobretot en vistes al final, ens hem de decidir (3).

(1) A part que la Història m'agradava molt i m'ha agradat sempre, incloent les seves variants com l'Història de l'Art, Història de la Literatura, Història de les Ciències... i naturalment l'Història del Pensament. A més, en la meva opinió la Història de la Filosofia en si mateixa és allò particularment filosòfic, més que no pas els seus resultats, i com diu la dita "No s'aprèn Filosofia, s'aprèn a filosofar..."

(2) A tots dos els veia amb interès pel seu caràcter i reflexions, tot i reconeixent el seu caràcter "estrany". A Kierkegaard hi va haver una temporada que el vaig admirar molt i vaig comprar algun llibre sobre ell (Kierkegaard vivo) i algun que altre seu (Diario de un seductor).  Però la seva manera d'escriure em resulta embolicada i la seva lectura se'm fa difícil, a part que les seves idees em semblen una mica afectades i la seva actitud vital una mena de pose. En canvi Schopenhauer té una manera d'escriure neta i clara però en la meva opinió diu coses a ras de terra, pedestres, quan no es queixa, fa polèmica o resulta profundament pessimista. Ja dic que a tots dos els vaig admirar des de la distància, per referències, però van perdre quan els vaig conèixer millor, Kierkegaard per l'estil i una part del fons i Schopenhauer per moltes opinions seves al meu parer totalment desencertades quan no realment errònies o autèntiques bestiesses, tot i que les sostingui amb convicció tan patent com equivocada.

(3) Al cap i a la fi només és una aplicació del que ens diu Jesús a l'Evangeli: "Ningú pot servir a dos senyors..." o el que també ens diu del "camí ample i el camí estret".  

Teresita, la nena missionera

"Jo vull ser missionera", li va dir al sacerdot que la va atendre a la UCI

Teresita Castillo va veure reconeguda oficialment, abans de morir amb 10 anys, la seva vocació.

Teresita, ja amb la creu de missionera i el document acreditatiu

L'11 de febrer de 2021, dia de la Mare de Déu de Lourdes, a petició seva  Teresita va ser nomenada missionera,  perquè volia oferir els seus sofriments per portar a tothom, homes i dones i nens i nenes, a Jesús.  I no sols n'ha tingut el títol eclesiàstic sinó que amb la seva història n'exerceix per a molta gent i de ben segur que ho seguirà fent des del Cel.