dissabte, 27 de març del 2021

O una cosa o l'altre

Tot i que, per dir-ho d'alguna manera, "des de fora", la Filosofia m'havia interessat des de que era un noi. A 5è o 6è de Batxillerat vaig tenir, però, un llibre de text de Filosofia per temàtiques, que se'm va fer particularment abstrús. No va ser fins a Preuniversitari, amb el manual "Historia de la Filosofia y de las ciencias" (1964) de Manuel Mindán Manero (1902 - 2006), que vaig tenir un llibre de text realment interessant i apassionant, que em va fer recuperar tota l'afició i la il·lusió per aquest camp del coneixement humà (1). 

Però l'anterior llibre, que em va resultar espès i pesat, em va convèncer que aquesta assignatura "no era el meu", i per exemple d'ell vaig treure la impressió, més que res per algunes cites que il·lustraven alguns temes, que els filòsofs moderns eren gent com Schopenhauer i Kierkegaard, de personalitat complicada i vides i opinions que el mínim que es pot dir és que eren diferents, per no dir especials i fins i tot rares, com si fossin una gent apart, de pensament peculiar i idees originals, per tot el quan destacaven del comú de la gent i que en això radiqués el seu mèrit (2). 


Les direccions realment són dues: amb Déu o sense


Sören Kierkegaard (1813 - 1855), però, ens avisa molt encertadament que cal escollir, "O una cosa o l'altre", com porta el títol d'un seu llibre del 1843.  I què cal escollir? Doncs sobretot, en la nostra opció fonamental per a la vida. De quin cantó vols estar? A la vida tenim un temps de vacilacions, de dubtes, però tard o d'hora cal triar. En la foto de la portada de la traducció del llibre s'hi veuen moltes direccions, però en el fons són dues, el bé o el mal. és a dir amb Déu o d'una manera humana i/o demoniaca. Cada direcció comporta tot un món amb ella: la veritat o la mentida, la llum o les tenebres, la gràcia o el pecat, la vida o la mort. L'important, com ho recorda aquest filòsof, és que no es pot estar en les dues vies alhora, ni tenir un peu en una i l'altre en l'altra, tot i que això últim pugui passar sovint, perquè som pecadors. Però a la llarga i sobretot en vistes al final, ens hem de decidir (3).

(1) A part que la Història m'agradava molt i m'ha agradat sempre, incloent les seves variants com l'Història de l'Art, Història de la Literatura, Història de les Ciències... i naturalment l'Història del Pensament. A més, en la meva opinió la Història de la Filosofia en si mateixa és allò particularment filosòfic, més que no pas els seus resultats, i com diu la dita "No s'aprèn Filosofia, s'aprèn a filosofar..."
(2) A tots dos els veia amb interès pel seu caràcter i reflexions, tot i reconeixent el seu caràcter "estrany". A Kierkegaard hi va haver una temporada que el vaig admirar molt i vaig comprar algun llibre sobre ell (Kierkegaard vivo) i algun que altre seu (Diario de un seductor).  Però la seva manera d'escriure em resulta embolicada i la seva lectura se'm fa difícil, a part que les seves idees em semblen una mica afectades i la seva actitud vital una mena de pose. En canvi Schopenhauer té una manera d'escriure neta i clara però en la meva opinió diu coses a ras de terra, pedestres, quan no es queixa, fa polèmica o resulta profundament pessimista. Ja dic que a tots dos els vaig admirar des de la distància, per referències, però van perdre quan els vaig conèixer millor, Kierkegaard per l'estil i una part del fons i Schopenhauer per moltes opinions seves al meu parer totalment desencertades quan no realment errònies o autèntiques bestiesses, tot i que les sostingui amb convicció tan patent com equivocada.
(3) Al cap i a la fi només és una aplicació del que ens diu Jesús a l'Evangeli: "Ningú pot servir a dos senyors..." o el que també ens diu del "camí ample i el camí estret".  

divendres, 26 de març del 2021

Teresita, la nena missionera


"Jo vull ser missionera", li va dir al sacerdot que la va atendre a la UCI

Teresita Castillo va veure reconeguda oficialment, abans de morir amb 10 anys, la seva vocació.


Teresita, ja amb la creu de missionera i el document acreditatiu


L'11 de febrer de 2021, dia de la Mare de Déu de Lourdes, a petició seva  Teresita va ser nomenada missionera,  perquè volia oferir els seus sofriments per portar a tothom, homes i dones i nens i nenes, a Jesús.  I no sols n'ha tingut el títol eclesiàstic sinó que amb la seva història n'exerceix per a molta gent i de ben segur que ho seguirà fent des del Cel.   

dimecres, 24 de març del 2021

L'anunci del més gran miracle

L'Anunciació angèlica de l'Encarnació divina en l'escollida per Mare de Déu 


Amb el "Sí" de la Verge Maria, Déu és fa home, com a Fill seu, i tota la Creació es renova per la seva presència  







































El punt central i decisiu de la Història de la Humanitat i de tot l'Univers

De Déu i dels homes

En aquest món tot es juga amb la relació amb Déu 


















I amb la relació dels homes entre sí. 

dimarts, 23 de març del 2021

dilluns, 22 de març del 2021

La conversió del cor

Santa Teresa de Jesús ens diu que es va convertir "ante la imagen de un Cristo muy llagado".


El Crist de Juan Manuel Miñarro, església de San Pedro de Alcántara, a
Còrdova, una reconstrucció en 3D de la imatge impressa en el Sant Sudari. 







































Com deien ja els primers cristians, "Mira que va fer Ell per tu... I tu fins on estàs disposat a arribar?"

diumenge, 21 de març del 2021

Aspirants a servidors

L'Església és el sacrament de Crist ressuscitat i en ella és on més actua l'Esperit Sant. I també és la presència protectora de Déu Pare a la Terra. 

Cridats divinament a ser-ho i responent amb el seu sí a la vocació rebuda, un cop discernida, els seminaristes són aspirants a servidors, que es preparen per ser-ho. Servidors de Déu, de l'Església, de l'altar, de tots...

I la festa principal de Sant Josep, el 19 de març, o com en aquest cas el diumenge més proper, és el Dia del Seminari. Considerem els seminaristes, cridats a ser "pare i germà com St. Josep",  com el que són, un do de Déu, i demanem-li que ens n'envii molts, bons i sants, que ens fan molta falta, igual que necessitem famílies molt cristianes per tal de que d'elles en segueixin sortint. 

I com a mostra, uns seminaristes de la diòcesi de Vic de fa uns anys, amb el bisbe Romà Casanova i el rector Pere Oliva,  tal com sortien retratats en la iniciativa dels "calendaris dels seminaristes", fets per donar-los a conèixer i tenir-los presents. 


El bisbe, el rector i els seminaristes de la diòcesi de Vic, 2006 


















Seminaristes 2007

















Seminaristes 2008

















Seminaristes 2009 

















Sempre és l'any d'inici del curs. Són els calendaris de cartera dels seminaristes del bisbat de Vic, que servien per l'any següent. D'ells han sigut ordenats sacerdots de la diòcesi Jaume Casamitjana (2007), Joan Antoni Castillo (2008), Joan Carles Serra (2009), Xavier. Bisbal (2010), Ricard Lázaro (2010), Joan Prat (2010), Eduard Flores (2013) i Jorge Luis Salas (2015).