"El gran silenci" - "Die große Stille" (2005), en la versió original alemanya - és un documental sobre la vida dels cartoixans de la Grande Chartreuse de França, que amb Mn. Francesc Basora i una seva germana vam anar a veure a un cinema de Barcelona el mateix any, poc després de la seva estrena.
El seu lema és "La Creu roman mentre el món gira" i exerceixen una gran fascinació per la seva reclusió, solitud, silenci, continua vida d'oració amb pregàries freqüents i extenses, abstinència de carn, dejuni des de l'Exaltació de la Santa Creu a Pasqua i enterraments senzills al terra del pati del mateix monestir. I els seus estatuts s'han complert de tal manera que s'ha pogut dir que l'Orde mai ha estat reformada perquè mai ha estat deformada. Per viure aquesta vida cal tenir molta vocació i unes disposicions especials adequades, de manera que les condicions d'admissió pels solicitants de "misericòrdia", són força estrictes. I tot i així no els hi falten vocacions, ans al contrari.
El juliol de 2012, en la reunió anual de la Unió Apostòlica del Clergat de Catalunya, vam tenir la sort de poder visitar, amb un permís especial obtingut pels membres de la diòcesi de Barcelona per a l'ocasió, donada la condició sacerdotal de quasi tots, la Cartoixa de Montalegre a Tiana. Ens va fer de guia Josep Maria Canals (1930), que havia sigut sacerdot diocesà de Barcelona abans d'entrar, amb un permís també extraordinari, a ser membre de l'Orde. Ens van ensenyar el monestir, el claustre, la sala de reunions i l'auster cementiri on està enterrat Ramon Daumal (1912 - 2008), bisbe de Barcelona i benefactor de l'Orde en general i de la cartoixa de Montalegre en particular, que va demanar i li va ser concedit aquest privilegi. També un monjo ens va ensenyar la seva cel·la, que són de tipus individual i amb un petit hort i des d'on es veia una bonica vista del paisatge amb el mar al fons i que ens va dir "De la celda al Cielo..." com a resum. En aquesta visita en que a part dels altres membres de la UAC hi anavem Mn. Francesc Basora, el diaca Mn. Joan Tió i jo, vam tenir també l'oportunitat de parlar amb el prior i ens van concedir d'assistir i participar del res de Vespres, amb un ritus litúrgic propi de l'Orde. Així vam poder conèixer la vida interior d'una Cartoixa per experiència directa, un veritable do que ens van fer i que vam agraïr molt. Personalment ho recordo com un moment molt especial i diferent que he tingut la sort de poder viure, comprovant de primera mà aquesta vida lluny i lliure del món i dedicada del tot a la contemplació i l'oració, davant de Déu i de cara a l'infinit i l'eternitat. Una vida que molts hem somniat en abraçar, almenys alguna vegada en la vida.
