El nostre destí en aquest món

El nostre destí en aquest món

 

És acudir a l'església a trobar-nos amb Déu, tant sols com en grup. 

Dones capaces de tot

Una petita mostra de dones capaces de tot, i en aquest cas del bo i millor: 

Sta. Joana Jugan:

Sta. Joana Jugan (1792 - 1879) , en religió Maria de la Creu,
fundadora de les Germanetes dels Pobres (1839). 

 

"Rendre les pauvres hereux, c'est tout" 

Caterina Coromina: 

Venerable Caterina Coromina (1824 - 1893), la
fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat (1877) 

"En l'oració i en la humilitat trobarem la força" 

Sta. Àngela de la Creu

Sta. Àngela de la Creu (1846 - 1932), fundadora 
de les Germanes de la Companyia de la Creu (1875)

"Por las calles de Sevilla, pasito a paso, una santa..." (dita popular) 

Totes elles, junt amb moltes més, destacaren en la caritat, que practicaren de manera heroica, totalment lliurades a l'amor de Déu i al proïsme. 

Els dos temples

Hi ha dos temples de Déu a la Terra, el col·lectiu, l'església, i l'individual, el cos humà. 

El mateix Crist ens diu que cal respectar-los i tenir-ne cura. 

Tenim una gran dignitat, perquè com ens diu la mateixa Paraula divina (Gn 1, 27) homes i dones estem fets a imatge i semblança de Déu. 

Cridats a l'existència i a ser persones humanes, d'aquest do en som administradors, perquè Ell ens ha fet, i sóm més seus que nostres. 

Igualment hem de vetllar pels nostres temples, llocs d'oració i on celebrem l'Eucaristia en comunitat. 

L'eternitat de les hores

Un llibre sobre la vida dels cartoixans:

La vida de 5 joves britànics que als anys 1960 i 1961 van ingressar en el monestir cartoixà de Parkminster a Anglaterra per viure lluny i lliures del món i dedicats a la relació amorosa amb Déu i a la contemplació de l'eternitat i la infinit, i la seva diferent evolució al llarg de 4 dècades en la solitud i el silenci. 

Llibre, An Infinity of Little Hours (2006) en l'original anglès, escrit per Nancy Klein Maguire, qui molts anys després es va casar amb un ells, un ex-cartoixà que va deixar la vida religiosa i va tornar a la vida civil i que li va ser testimoni de primera mà, junt amb altres, descrivint amb fe i respecte aquest tipus de vida tan allunyat del corrent, tan difícil i tan arriscat, que necessita d'una gran vocació per poder viure'l. 

En una visita que els sacerdots de la Unió Apostòlica del Clergat, amb un permís especial, vam fer a la cartoixa de Montealegre el juliol de 2012 com a part d'una trobada del grup dels membres de l'UAC de les diòcesis catalanes a Tiana, organitzada pels de la diòcesi de Barcelona, un cartoixà que ens feia de guia ens va recomanar aquest llibre, perquè retratava força bé l'estil de vida dins dels monestirs cartoixans, els de l'Orde monàstica més estricta. 

Moments estel·lars de Barcelona: el Congrés Eucarístic 1952

Del 27 de maig a l'1 de juny de 1952 va tenir lloc a Barcelona, durant el pontificat del papa Pius XII (1939 - 1958), un dels moments més estel·lars de la ciutat: el XXXV Congrés Eucarístic internacional. 

Era el primer que es celebrava des del de Budapest 1938, el segon a Espanya després del XXII de Madrid del 1911,  i el primer després de la Segona Guerra Mundial,  el seu lema va ser "L'Eucaristia i la pau". 

I va ser un gran èxit multitudinari, amb una amplíssima i extraordinària participació popular. 

També va mostrar uns resultats impressionants. Promogut per Gregorio Modrego, bisbe de Barcelona entre 1942 - 1967, hi van participar 77 països i 300 000 congressistes amb 12 cardenals, 302 arquebisbes, bisbes i abats i 15 000 sacerdots, religiosos i seminaristes, havent-hi una ordenació de 802 nous preveres a l'estadi de Montjuïc, l'ordenació sacerdotal més multitudinaria de la Història. A la Missa de la clausura del Congrés, presidida pel cardenal Federico Tedeschini, hi van assistir 1 500 000 persones.  

Va donar origen al naixement de tot un barri nou, el del Congrés, on es van celebrar alguns dels actes principals. 

I entre tot el que ha quedat en la memòria destaca el seu Himne Eucarístic, que comença "De rodillas Señor ante el sagrario...":  

https://www.youtube.com/watch?v=pHdRmkwiS5c. 

La ciutat del cel

La Jerusalem celestial, a la que aspirem ja en aquest món: 

Pensar en ella ens dona esperança i ens omple d'alegria

Pelegrins que anem fent via en el món, sóm ciutadans d'aquesta pàtria celestial.

L'Astronomia fa pensar en Déu (II)

Una altre conferència de tema astronòmic, aquesta anterior: 

També la vaig fer jo. Com forces d'altres estic convençut que després de la religió, la contemplació i admiració de l'Univers i el seu estudi és allò que intel·lectualment més t'acosta a Déu.