dimarts, 22 de desembre del 2020

La més gran bona sort de la Humanitat

La major bona sort de la Humanitat sencera i de cadascun dels éssers humans que han viscut, viuen o viuran en el futur, és que Déu decidís perdonar-nos i que Ell mateix s'encarnés fet un de nosaltres, per redimir-nos i salvar-nos.

Aquesta bona fortuna es tan gran que potser d'entrada cal copsar-la amb els ulls dels nens, com en aquesta poesia escolar: 


Poema de Nadal 

L'escola és tancada
hi ha llum al carrer
la senyora Pepa
saluda al carter: 
Que tingui un bon dia,
avui és Nadal!
No tindrà una carteta, 
no tindrà una postal?
Li dona una carta
del seu fill Pasqual 
que des de Suïssa
li diu Bon Nadal!
Avui Jesús ha nascut
per dur-nos la joia
al món ha vingut. 

(F. Bofill, A. Puig, F. Serra) 

dilluns, 21 de desembre del 2020

L' aventura humana

Una fotografia històrica del planeta Terra, presa per la sonda Voyager 1 des de 6 000 milions de km de distància el 14 de febrer de 1990:















Tota la Història de la Humanitat i de la vida de tot tipus al nostre planeta ha tingut lloc en aquest punt blau pàl·lid, vist des de la llunyania de l'espai. Cal tenir-ho  present, per situar-nos on som. 

diumenge, 20 de desembre del 2020

Les anunciacions divines i les respostes humanes

Hi ha una Anunciació amb majúscula que és la de l'arcàngel Gabriel a la verge Maria de Natzaret, anunciant-li que era l'escollida entre totes les dones per a ser la mare del Fill de Déu, el Salvador promès i esperat, i que es realitzaria en ella miraculosament allò que des de molts segles abans ja van anunciar els profetes per inspiració divina. El seu "Sí" lliure i amorós va fer possible l'Encarnació i per tant la Redempció de la Humanitat.  


"L'Anunciació" (c. 1426), quadre de Fra Angèlico





















Però hi han hagut i hi han moltes altres anunciacions, començant per les revelacions anticipades als profetes de l'Antic Testament que eren només d'esperança, però no de la realització. Cronològicament la primera de las de la imminència és la de l'arcàngel Gabriel al sacerdot Zacaries, anunciant-li que ell i la seva esposa Elisabet, ja grans d'edat tots dos i per tant de forma miraculosa, seran pares de Joan Baptista, el precursor del Messies, el Senyor.

Després ja ve l'Anunciació a Maria, que es peformativa, una paraula de l'àngel i d'ella que es realitza pel poder diví de l'Esperit Sant, i que és la decisiva. I a continuació i amb molt poc temps de diferència, l'anunciació de l'àngel en somnis a Sant Josep, que la creu i l'obeeix. Després vindrà la inspiració divina a Joan Baptista, encara en gestació al ventre de la seva mare, que salta d'alegria al sí matern davant la proximitat de Maria que ja porta a Jesús en les seves entranyes virginals, ell  que té la missió d'anunciar-lo, i també al moment la inspiració que té Sta. Elisabet, la seva mare, que per do diví ho comprèn tot i és la primera en proclamar-ho obertament i públicament. 

Encara hi ha més anunciacions divines del Nadal, que renova la Humanitat i l'Univers. Un cop ja nascut el nen Jesús a Betlem, un àngel s'ho revela als pastors de la contrada, que creuen i van a adorar-lo. Més tard l'Esperit Sant inspira a Simeó i Anna, que en el Temple de Jerusalem reconeixen al Nen com el Messies i beneeixen a la Sagrada Família. I per un do diví, els Mags d'Orient, pels seus estudis i càlculs i per la seva observació del cel no sols veuen l'estrella del Nadal, sinó que també els hi és concedit saber interpretar el seu significat i poder arribar i trobar el miracle i meravella de tots els segles de la Història humana. Ells també creuen, adoren i ofereixen presents, coneixedors del do excepcional que han tingut. 

Fins aquí tots creuen i tenen una resposta positiva. Però lamentablement no tots reaccionen així. Quan els Mags d'Orient transmeten l'anunci a la Cort reial de Jerusalem, els savis i entesos demostren saber les profecies i el lloc de realització, però aparentment no s'ho creuen. Pitjor encara el rei Herodes que aparentment s'ho creu, però que en el màxim de la maldat intenta impedir-ho pretenent matar al Nen Jesús quan encara és un nadó, inverosímil actitud de rebel·lió contra el pla de Déu, usant amb supèrbia i perversitat extrema la llibertat humana, concedida pel mateix Déu. Per sort una anunciació darrera als Mags els avisa de no tornar amb la notícia a Herodes i ells en fan cas i retornen en secret per un altre camí. Herodes, el qui rep l'anunci amb un rebuig total, enrabiat farà matar els nadons de menys de dos anys de la zona de Betlem creient que així mata al Nen, però sense saber que aquest ha pogut escapar perquè un avís a Sant Josep en somnis li ha dit de marxar de seguida cap a l'exili a Egipte. Els nens màrtirs innocents donen així testimoni de la crueltat humana quan s'aixeca contra la voluntat de Déu. 

En conjunt, les persones senzilles i humils, del corrent, reben l'anunci reconeixent-hi la veritat i amb agraïment i amor per l'actuació de Déu, i estan contents de poder col·laborar-hi. Els savis i experts resten indiferents, a l'espera de proves que ho confirmin, que com es veurà més tard en la vida pública de Jesucrist, mai són suficients davant els prejudicis de la voluntat pròpia o de grup i l'escepticisme endurit. I el que ho rep de forma totalment negativa, amb rebel·lió, astúcia i violència assassina és precisament el governant de la zona, Herodes, que actua des de la voluntat de poder total, ni que sigui enfrontant-se a Déu i al seu pla de salvació, i els seus sicaris compleixen la seva absurda ordre de matar nadons perquè senzillament li fan cas, els mani el que els mani, i no qüestionen la validesa i significat del que mana, si bé també tenen por de les duríssimes represàlies que els hi caurien si desobeeixen aquelles ordres injustes i repugnants, que emanen d'un dèspota que té un poder tirànic. Però la sang innocent triomfa finalment sobre els perpetradors, perquè Déu és amb ells. 

Tot això ho rememorem, actualitzem i celebrem aquests dies. Però encara hi ha una altra anunciació general i continuada, la que rebem de la Paraula de Déu, sobretot quan la proclamem i escoltem en la celebració litúrgica dominical i més encara quan és aquest temps d'Advent i de Nadal. Que creguem en l'anunci de la bona notícia, que ens ompli de goig i que disposats a ser-ne testimonis, anunciadors i col·laboradors, plens de la gràcia de Déu, això ens ompli de felicitat i porti la pau, l'amor i la salvació a tot el món! 

dissabte, 19 de desembre del 2020

L'estel del Nadal

Al principi fou la llum
























La llum fou el primer, tant en la primera Creació com en la nova, la Creació renovada per l'encarnació a la Terra del Fill de Déu en la Verge Maria i el seu naixement fet un ésser humà com nosaltres. Per això l'estel de Nadal ho anuncià des del cel.

divendres, 18 de desembre del 2020

La Mare de Déu de l'Esperança i l'aniversari

Avui és la Mare de Déu de l'Esperança, l'advocació de la Verge Maria que està més propera al Nadal. 


























I en l'àmbit familiar, avui fa dos anys de la Missa de funeral i l'enterrament de la meva mare.

dijous, 17 de desembre del 2020

Dos anys sense la mare

Avui fa dos anys ja sense la mare, que va morir  al Hospital de Sant Jaume de Manlleu el 17 de desembre de 2018, dia de Sant Llàtzer. Vam fer la Missa de l'enterrament, presidida pel bisbe de Vic Mn. Romà Casanovas, a l'església parroquial de Santa Maria de Folgueroles el dia 18, dia de la Mare de Déu de l'Esperança. 


La nostra estimada mare, Nati Valls


En realitat era la meva segona mare, perquè la primera, Digna Medina Rigol (1925 - 1956) va morir quan els seus dos fills teniem 2 anys, jo, i 2 mesos el meu germà Jordi. Però dos anys després el meu pare, Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008) es va tornar a casar, el 25 de setembre de 1958, amb Nativitat Valls Costa (1929 - 2018), que ens va ser la mare durant aquests 60 anys. Ella era nascuda el dia de Nadal i per això li van posar el nom que abreujat en Nati era com la coneixia tothom. D'aquest segon matrimoni van néixer 5 fills més, fent-nos una veritable família nombrosa. Quan dic "la mama" em refereixo a ella, perquè l'altre quasi no la vaig conèixer i només en tinc referència per fotografies. 

Algun cop he pensat que al meu pare, que era molt emprenedor i actiu i es preocupava molt pels problemes de la gent, Déu el va cridar amb Ell als 84 anys l'any 2008 per estalviar-li tots els durs anys de la crisi econòmica mundial, iniciada aquell mateix any, però que no ens va arribar aquí fins un any o dos més tard. De la mateixa manera a la mare, que era molt sociable i li agradava molt parlar amb la gent i la llibertat de sortir una estona cada dia, Déu la va cridar al seu sí als 88 anys, l'any 2018, per estalviar-li la duresa de la pandèmia, del confinament i de les mesures restrictives, que començaren un any i tres mesos després. Perquè mentre ells eren vius aquestes coses no van passar al món. Déu coneix molt més bé que nosaltres el que convé a cadascú i la seva providència sempre actua. 

Sap greu haver-los perdut, que la seva vida s'hagi convertit en record, viu i agraït, en les nostres memòries, i això ens fa reflexionar sobre el pas del temps i el sentit de l'existència humana de cadascun de nosaltres. A més, per la fe tenim la ferma esperança que un dia, si Déu vol, si tot va bé ens retrobarem ja sense mal, lliures de tot pecat i en seguretat i en perfecte amor i harmonia, en la vida futura i eterna. Al Cel siguin, que Déu els tingui amb Ell a la Glòria! 

I preguem perquè tots els que els vam conèixer i estimar hi puguem també arribar... 

dimecres, 16 de desembre del 2020

Caminants del gran do de la vida

En l'itinerari de la vida, que Déu ens regala i ens proposa, tots som caminants. 
I molt millor, tant de bo, si en el nostre camí ens trobem amb Ell! 
Jesucrist sempre se'ns fa trobadís, però cal saber-lo escoltar i reconèixer-lo. 

Fent l'itinerari del extraordinari do diví de la vida humana,
el mateix Creador s'uneix a nosaltres i ens hi acompanya




















"Camí d'Emaús" (1877) de Robert Zünd (1826 - 1909)