Dos anys sense la mare

Avui fa dos anys ja sense la mare, que va morir  al Hospital de Sant Jaume de Manlleu el 17 de desembre de 2018, dia de Sant Llàtzer. Vam fer la Missa de l'enterrament, presidida pel bisbe de Vic Mn. Romà Casanovas, a l'església parroquial de Santa Maria de Folgueroles el dia 18, dia de la Mare de Déu de l'Esperança. 

La nostra estimada mare, Nati Valls

En realitat era la meva segona mare, perquè la primera, Digna Medina Rigol (1925 - 1956) va morir quan els seus dos fills teniem 2 anys, jo, i 2 mesos el meu germà Jordi. Però dos anys després el meu pare, Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008) es va tornar a casar, el 25 de setembre de 1958, amb Nativitat Valls Costa (1929 - 2018), que ens va ser la mare durant aquests 60 anys. Ella era nascuda el dia de Nadal i per això li van posar el nom que abreujat en Nati era com la coneixia tothom. D'aquest segon matrimoni van néixer 5 fills més, fent-nos una veritable família nombrosa. Quan dic "la mama" em refereixo a ella, perquè l'altre quasi no la vaig conèixer i només en tinc referència per fotografies. 

Algun cop he pensat que al meu pare, que era molt emprenedor i actiu i es preocupava molt pels problemes de la gent, Déu el va cridar amb Ell als 84 anys l'any 2008 per estalviar-li tots els durs anys de la crisi econòmica mundial, iniciada aquell mateix any, però que no ens va arribar aquí fins un any o dos més tard. De la mateixa manera a la mare, que era molt sociable i li agradava molt parlar amb la gent i la llibertat de sortir una estona cada dia, Déu la va cridar al seu sí als 88 anys, l'any 2018, per estalviar-li la duresa de la pandèmia, del confinament i de les mesures restrictives, que començaren un any i tres mesos després. Perquè mentre ells eren vius aquestes coses no van passar al món. Déu coneix molt més bé que nosaltres el que convé a cadascú i la seva providència sempre actua. 

Sap greu haver-los perdut, que la seva vida s'hagi convertit en record, viu i agraït, en les nostres memòries, i això ens fa reflexionar sobre el pas del temps i el sentit de l'existència humana de cadascun de nosaltres. A més, per la fe tenim la ferma esperança que un dia, si Déu vol, si tot va bé ens retrobarem ja sense mal, lliures de tot pecat i en seguretat i en perfecte amor i harmonia, en la vida futura i eterna. Al Cel siguin, que Déu els tingui amb Ell a la Glòria! 

I preguem perquè tots els que els vam conèixer i estimar hi puguem també arribar...