dissabte, 5 de desembre del 2020

Arribar a ser i ser

Una reflexió: 


L'home tot sol, no pot...
és Déu només qui pot fer-ho






"Que un és allò que arriba a ser, 
és una veritat profunda. 
Que un arriba a ser allò que és, 
és una veritat encara més profunda" 

Henri-Frédéric Amiel (1821 - 1881), escriptor suís 










O sigui que per canviar el nostre ésser exterior necessitem canviar primer el nostre ésser interior. I això, aquesta conversió profunda, la millora essencial de la nostra manera de veure el món, dels nostres objectius i de la nostra conducta, no la podem fer sols ni solament amb l'ajut dels altres, tot i que totes dues voluntats de fer-ho ajuden, sinó que necessitem la gràcia divina, perquè suposa un canvi radical en la nostra ànima. 

Déu ens ho proposa sempre en la nostra consciència. I per tant aquest do diví de viure en gràcia, que és el canvi essencial i definitiu de l'existència humana, l'hem d'escoltar i acceptar, l'hem de demanar des de la nostra voluntat i llibertat, i llavors quan ens arribi aquest do màxim, la gràcia de Déu, hem d'acollir-la, deixar que ens transformi i viure-la i fer-la fructificar i perdurar, no deixant-la inactiva ni menys encara deixar  perdre-la.  

Llavors veurem miracles en el nostre ésser personal més íntim, en la nostra vida i en el nostre ambient. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada