La vida és un gran do que ens fa Déu: fins a quasi 100 anys d'existència i de consciència.
I a més allò que fem a la vida és molt important. Tot el que pensem, diem, fem o deixem de fer té valors d'eternitat, començant perquè un cop succeït ja no podrà ser d'una altre manera.
És el risc de la llibertat, aquest do tant alt que ens ha fet Déu per completar el do de la vida i perquè aquesta vida sigui realment tal i realment plena.
Per sort, tenim sempre la guia, el consol, l'ajut i el perdó de Déu, que ens ha guanyat Jesucrist i que ve a nosaltres per l'Esperit Sant. I per a major protecció i seguretat, Crist mateix, Ell que s'ha fet germà nostre, a la creu ens ha donat a la seva pròpia mare, la Verge Maria, com a la nostra Mare del Cel. Per això tot, tant el terrenal d'aquí com el celestial futur, ho vivim en família.
Aquests ressons d'eternitat que comporta cada moment de la nostra vida ens mostra que tot allò que vivim és molt important.
Perquè està clar que allò que siguem a l'hora de la mort, allò serem eternament. I ens anem construint amb les nostres decisions lliures, conscients i voluntàries al llarg del temps d'aquest món temporal, món variable i canviant, món de prova i de preparació pel definitiu.
"Viure és anar gestant un àngel per a donar-lo a llum en l'Eternitat" deia poèticament un filòsof. La frase és literalment certa si canviem el terme "àngel" per "salvat" o "sant".
Mentre vivim la vida no ens hem d'oblidar mai de la dimensió transcendent d'aquest món que passa... Ens hi juguem molt, l'eternitat infinita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada