El sentit de l'existència humana

Conèixer a Jesucrist és l'única manera de trobar el sentit de la vida humana. 

I per conèixer a Jesucrist, cal buscar-lo, i sobretot a la vida de l'Església. 

Perquè com diu St. Agustí: "Tu no em buscaries si no m'haguessis ja trobat". 

És Ell qui ve a nosaltres. 

Veniu Senyor Jesús!

Avui és el primer dia laborable d'Advent. I avui també és Sant Andreu apòstol, aquell qui ho deixà tot de seguida per seguir a Crist quan el va conèixer i li va dir al seu germà, Sant Pere, "Hem vist al Messies, el Crist!" i el va portar a Ell i que com tots els apòstols, excepte Sant Joan que va ser confessor, va morir màrtir. I la festa de Sant Andreu sempre s'escau pels dies de l'inici de l'Advent i del Nou Any litúrgic. L'Advent, el temps d'espera del Nadal i l'inici de tot el cicle, que va començar ahir diumenge. 

Els diumenges, els dies del Senyor ressuscitat, que són el primer dia de cada setmana, sempre són una mica especials perquè cada diumenge també és Pasqua. 

Ara estem al primer dia purament d'Advent, un nom que en llatí vol dir el futur obert, el de les novetats radicals, de les sorpreses, de l'aventura, paraula amb que està relacionat.

Senyor Jesús, veniu! 

L'Advent és l'espera i preparació de l'aventura divina del Nadal. I el nom d'aquest temps litúrgic també suggereix avenç, en aquest cas en la història de la Salvació en que és un avenç decisiu, ja preparat misteriosament des de l'Encarnació i que arribarà a la seva plenitud en la Passió, la Pasqua, l'Ascensió i la Pentecosta. 

Nostre Senyor Jesucrist ve al món 3 vegades. La primera, Déu i home veritable, presentant-se en la seva naturalesa humana ara fa 2 000 anys a la Palestina del segle I. La segona, espiritualment i sacramentalment, cada dia i cada any en la vida de l'Església, al llarg de l'any litúrgic. I la tercera a la fi dels temps, quan vindrà en glòria i majestat, mostrant aleshores la seva naturalesa divina. 

Nosaltres, per un do seu, ho podem viure espiritualment i sacramentalment com si ho haguéssim viscut materialment i temporalment en el temps històric i en la zona geogràfica en que va succeir. O com si aquell lloc i temps fos ara i aquí. Com també senzillament donant-nos compte que el contingut litúrgic és tant o més important que la visió humana terrenal dels que ho van veure i viure: "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món" i "Feliços els qui creuran sense haver vist!". 

Per això una oració que podem fer, i fem, aquests dies de l'Advent d'aquest any 2020 és la del arameu "Maranatha!", "Veniu Senyor Jesús!". És l'oració que els primers cristians ja deien esperant el retorn en glòria i majestat i és alhora una afirmació, "El Senyor vindrà", "El Senyor ve", i un desig "Veniu, Senyor!" o "Veniu ja Senyor, veniu aviat!". Per això la diem en aquest temps referint-nos al Nadal i la podem dir també sempre, amb el mateix significat i també amb el de "Sigueu amb nosaltres" o "Sou amb nosaltres, esteu aquí Senyor" en l'oració i en la recepció dels sagraments i molt especialment en l'Eucaristia.  

Conscients de tots els seus significats, diguem-ho doncs, com ens ho recomana el Papa Francesc, ara i durant tot aquest Advent. Crist ha vingut, Crist ve i Crist vindrà... Veniu, Senyor Jesús! 

Avui iniciem l'Advent i un Nou Any litúrgic!

L'Advent és el camí de preparació de 4 setmanes que ens porta a la gran joia del Nadal! Per això a les Misses d'avui hem encés el primer ciri dels quatre la Corona d'Advent, com a símbol d'aquesta llum que anirà creixent setmana rera setmana fins que esclati en plenitud el dia de Nadal. 

I aquest Nou Any litúrgic que comencem avui, Diumenge Primer d'Advent, és l'any B del leccionari, que en moltes esglésies s'ha entronitzat solemnement a l'ambó. Aquest any toca anar proclamant l'Evangeli segons Sant Marc.

Caldria mirar de recuperar la innocència i la joia de la primera vegada que vam sentir i vam entendre el gran misteri del Nadal, per preparar-nos bé a rebre'l en la nostra vida i el nostre ambient. 

I no oblidar-nos de donar gràcies a Déu per haver-nos concedit el do d'acabar l'Any litúrgic que acabem de completar i demanar-li que també aquest nou ens guiï, acompanyi, protegeixi, consoli i enforteixi, perquè el necessitem. Necessitem el nostre Déu, Pare i Senyor.  

La Paraula de Déu d'avui, la del profeta Isaïes, de la Carta de Sant Pau als Corintis, i l'Evangeli ens han guiat i il·luminat en aquest inici d'any i d'Advent: Déu ens és Pare i li demanem que no ens deixi, estem en comunió amb Nostre Senyor Jesucrist i per tant ho hem d'estar també entre nosaltres i se'ns ha recordat que hem de vetllar, vigilant no perdre la bona relació amb Déu. Si haguéssim de resumir-ho en una frase, diríem que avui Déu ens ha dit que estiguem alertes i desperts per no extraviar-nos mentre fem el camí de la vida. I que ho estiguem sempre! 

Bon inici d'Advent i del Nou Any litúrgic! 

Sorpresa regal en una excursió

Déu està a tot arreu i és Ell qui es fa trobadís, la iniciativa és seva, i sempre sorprèn. 

Pots trobar-ne un reflex de forma inesperada en qualsevol lloc i temps. Com aquí l'any 1990 en una excursió. 

Avui és la Festa de la Verge del Pilar

Avui 12 d'octubre celebrem la Verge Maria sota l'advocació del Pilar 

L'any 1963, quan encara no havia fet 9 anys, vam fer amb família un viatge a Madrid on vam estar-hi unes setmanes i en el trajecte vam passar per Saragossa i vam visitar la basílica del Pilar. El 1985, quan encara no havia fet els 31, vaig adquirir una petita escultura de la Verge del Pilar, que des de llavors he conservat i que quasi sempre ha presidit la meva habitació. No vaig tornar a visitar la basílica del Pilar fins l'any 2005, quan hi vaig anar amb un mossèn i uns seminaristes, tot i que en altres ocasions, passant per Saragossa vaig veure la basílica des de fora. 

Una tradició molt antiga diu que estant sant Jaume en aquell lloc, i trobant-se esgotat, se li va aparèixer sobre un pilar la Verge Maria, que encara vivia,  per reconfortar-lo. El pilar és símbol de la fermesa de la fe.

La Verge del Pilar és patrona de Saragossa, d'Espanya, dels països hispanoamericans i de la Hispanitat, així com altres patronatges com el castrense i altres. Hi ha constància de molts miracles fets per la seva intercessió com el molt famós de Calanda de 1640. 

Felicitats a totes les Pilar, que porten aquest nom, a tots els que estan sota el seu patronatge i a tots els qui són devots de la Mare de Déu sota aquesta advocació del Pilar! 

Activació del Blog

Viatge amb Déu per la vida, compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat.

A partir d'avui aquest Blog s'activarà i miraré d'actualitzar-lo sovint. 

Per començar, un record i homenatge al llibre d'on em va venir la inspiració del títol. 

"Un cura en el paraiso. Viaje con Dios a Illinois" de Bernard Basset S.J. (1909 - 1988) publicat a Barcelona per Dima Ediciones el juny de 1967, traducció de l'original anglès "Priest in the Paradise", Londres 1966. 

Un llibre simpàtic, d'un agradable bon humor i amb una innegable sàtira benintencionada, que pinta els Estats Units dels primers anys 1960s com un paradís, especialment en la visió d'un sacerdot jesuïta anglès que hi va a fer una se suposa que desitjada i esperada estança mig de vacances mig a fer un servei i sense oblidar-se d'observar de forma curiosa i ben predisposta i prendre notes, sobre els Estats Units en general, aleshores en l'apogeu del seu benestar, poder científic, tecnològic i econòmic i de la seva fama mundial com la terra del progrès, de la llibertat i de les oportunitats, però també sobre l'Església Catòlica nord-americana, amb les seves innovacions socials i modes intel·lectuals, que llavors semblaven excentricitats inofensives i alhora anticipacions del futur, més de forma que de fons. Però que desenvolupades cada cop més amb el pas dels anys, esteses pel món i portades a l'exageració i a l'extrem no han sigut tan cosmètiques com inicialment semblaven i han afectat d'una manera ambivalent a la Cristiandat. 

Tot i això, quan ell fa la visita, Estats Units encara està en una bona època. Els feliços anys 1960s, sobretot la primera meitat, i ell aprofita per explicar coses d'un parell de visites anteriors al gran país, essent la primera de 1959. Hi va a donar conferències, a participar en reunions,  dirigir retirs i exercicis espirituals i altres serveis pastorals, però també aprofita per aprendre de la situació dels seus col·legues americans i dels fidels catòlics. Algunes coses li xoquen, però no les jutja, si bé les compara amb l'actitud dels primers cristians i dels sants i li serveixen per a fer reflexions al seu llibre i també en les meditacions. Busca sempre la puresa i l'autenticitat de la fe, tot constatant com es viu en el país més modern i avançat del món, però ho explica sempre amb amabilitat i comprensió. En alguns moments està tan feliç que sembla que estigui fent un petit i breu tast del paradís ja aquí a la Terra, cosa que explica el títol del llibre, però en altres se sent estranyat i fins decebut de l'admiració inicial i sempre té present ell i recorda als altres que la felicitat i el tast del paradís ja a la Terra només es troben i es viuen en la gràcia i acostant-se a la santedat. 

Vaig llegir aquest llibre a finals dels anys 1960s o principis dels 1970s. Em va agradar molt per la seva mirada creient i sacerdotal i a la vegada realista i sincera sobre tot allò que veu i li passa. El títol, "Un cura en el paraiso", va fer que pensés positivament del que eren els EE.UU. als anys 1950 - 1965, una època d'altra banda molt catòlica, centrada no cal dir-ho en l'elecció del president catòlic John F. Kennedy en les eleccions de novembre de 1960 i els seus anys de presidència des del gener de 1961 fins el seu assassinat a finals de novembre de 1963, un veritable xoc traumàtic pel que podria haver sigut aquell país. 

        Però la meravella no es va perdre de cop sinó progressivament: la intervenció americana a Vietnam del Sud, després de la connivència en el derrocament i assassinat del president Ngo Dinh Diem, també catòlic, ocorregut poc abans del magnicidi de Dallas, va començar amb el fals incident del golf de Tonkin al 1964 i es va generalitzar a partir de l'any següent. Dos grans símbols com M.L. King i Robert Kennedy van ser assassinats a l'abril i al juny de 1968, respectivament. Però les coses tarden en canviar i la mentalitat lliure, oberta, moderada i molt satisfeta de viure en aquell temps i aquella zona del món, no va començar a fallar fins l'any 1970, que va marcar una fita en aquest sentit (1) i sobretot al llarg dels anys 1970s i encara més els 1980s i després ja cada cop més (2). Per això costa recuperar aquella sensació d'admiració i meravella cap a un país que després ha canviat molt, fins arribar a la situació actual, i que és la que relata, amb una deliciosa ingenuïtat en alguns punts, aquest llibre. 

Llibre del subtítol del qual, oportunament recordat, he tret la inspiració per al títol del Blog i m'ha semblat just començar citant-lo. A més que era i segueix essent un llibre especial i molt interessant de llegir... 

(1) Els anys 1950 - 1970 van ser considerats "els anys del futur", quan en la mental·litat col·lectiva estava instal·lada la creença en un avenç ràpid i accelerat cap a un futur meravellós, expressat en la frase "A l'any 2000...". Això es va anar perdent molt ràpidament a partir de l'any 1970. 
(2) Fins arribar als tràgics i terribles fets de l'11 de setembre de 2001 i tot el que va seguir a continuació, un desastre rere un altre. 

Comencem la Quaresma 2020!

Amb el dimecres de cendra, avui 26 de febrer de 2020, comencem la Quaresma d'aquest any.
És un gran do de Déu, aquest temps de penitència i conversió, basat en els 3 pilars del dejuni, l'oració i l'almonia. L'oportunitat més favorable de redreçar tot allò que s'ha anat torçant a la nostra vida.
Si la aprofitem i la fem ben feta, significarà que ens deixarem convertir per Déu i ens convertirem de tot cor en seguidors de Nostre Senyor Jesucrist, guiats per l'Esperit Sant, en les nostres vides i relacions.
Vivim-la de debó i en profunditat, que així no sols ens encaminarem de nou cap a la vida eterna del Cel sinó que viurem amb intensitat els misteris de la Setmana Santa i tindrem un gran goig i alegria en el temps de Pasqua.
Bona Quaresma a tots!