Avui és el primer dia
laborable d'Advent. I avui també és Sant Andreu apòstol, aquell qui ho deixà tot de seguida per seguir a Crist quan el va conèixer i li va dir al seu germà, Sant Pere, "Hem vist al Messies, el Crist!" i el va portar a Ell i que com tots els apòstols, excepte Sant Joan que va ser confessor, va morir màrtir. I la festa de Sant Andreu sempre s'escau pels dies de l'inici de l'Advent i del Nou Any litúrgic. L'Advent, el temps d'espera del Nadal i l'inici de tot el cicle, que va començar ahir diumenge.
Els diumenges, els dies del Senyor ressuscitat, que són el primer dia de cada setmana, sempre són una mica especials perquè cada diumenge també és Pasqua.
Ara estem al primer dia purament d'Advent, un nom que en llatí vol dir el futur obert, el de les novetats radicals, de les sorpreses, de l'aventura, paraula amb que està relacionat.
Senyor Jesús, veniu! |
L'Advent és l'espera i preparació de l'aventura divina del Nadal. I el nom d'aquest temps litúrgic també suggereix avenç, en aquest cas en la història de la Salvació en que és un avenç decisiu, ja preparat misteriosament des de l'Encarnació i que arribarà a la seva plenitud en la Passió, la Pasqua, l'Ascensió i la Pentecosta.
Nostre Senyor Jesucrist ve al món 3 vegades. La primera, Déu i home veritable, presentant-se en la seva naturalesa humana ara fa 2 000 anys a la Palestina del segle I. La segona, espiritualment i sacramentalment, cada dia i cada any en la vida de l'Església, al llarg de l'any litúrgic. I la tercera a la fi dels temps, quan vindrà en glòria i majestat, mostrant aleshores la seva naturalesa divina.
Nosaltres, per un do seu, ho podem viure espiritualment i sacramentalment com si ho haguéssim viscut materialment i temporalment en el temps històric i en la zona geogràfica en que va succeir. O com si aquell lloc i temps fos ara i aquí. Com també senzillament donant-nos compte que el contingut litúrgic és tant o més important que la visió humana terrenal dels que ho van veure i viure: "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món" i "Feliços els qui creuran sense haver vist!".
Per això una oració que podem fer, i fem, aquests dies de l'Advent d'aquest any 2020 és la del arameu "Maranatha!", "Veniu Senyor Jesús!". És l'oració que els primers cristians ja deien esperant el retorn en glòria i majestat i és alhora una afirmació, "El Senyor vindrà", "El Senyor ve", i un desig "Veniu, Senyor!" o "Veniu ja Senyor, veniu aviat!". Per això la diem en aquest temps referint-nos al Nadal i la podem dir també sempre, amb el mateix significat i també amb el de "Sigueu amb nosaltres" o "Sou amb nosaltres, esteu aquí Senyor" en l'oració i en la recepció dels sagraments i molt especialment en l'Eucaristia.
Conscients de tots els seus significats, diguem-ho doncs, com ens ho recomana el Papa Francesc, ara i durant tot aquest Advent. Crist ha vingut, Crist ve i Crist vindrà... Veniu, Senyor Jesús!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada