Tipus de sacerdots literaris

Tipus de sacerdots i les versions literàries, classificats per estils personals.  

Abans que res, dos llibres d'estudi general del tema dels sacerdots en la literatura: 

Aspectos sociales y educativos del personaje sacerdote en la literatura española del siglo XX (2009) de Vicent Torres Aguado (1956) 

Vasijas de barro. La figura del sacerdote en la literatura contemporánea (2011) de Guadalupe Arbona Abascal (1965) i Paloma Fanconi Villar 

Es tracta de respondre a les preguntes Com ens veuen? I com ens veiem nosaltres? O com veiem el món?  En faig una relació agrupada per característiques comunes de sacerdots i/o escriptors. 

Estil personal 1 

Sacerdots com l'abat Prévost, Lorenzo da Ponte, Jacint Verdaguer, Robert Hugh Benson, José Luis Martin Vigil, Manuel Carreira 

Autors i llibres:

- Abbé Prévost (1697 - 1763), Manon Lescaut (1731) 

- Alessandro Manzoni (1785- 1873), I promessi sposi (1827) 

- Jacint Verdaguer (1845 - 1902), Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889), En defensa pròpia (1895)  

- Emilia Pardo Bazán (1851 - 1921), Los pazos de Ulloa (1886) 

- Santiago Rusiñol (1861 - 1931), El místic (1903) 

- Robert Hugh Benson (1871 - 1914), Lord of the World (1907) 

- Bruce Marshall (1899 - 1987), Father Malachy's miracle (1931), All glorious within (1944), The      World, the Flesh and the Father Smith (1945), Satan and cardinal Campbell (A thread of scarlet,          1959), Father Hilary's holiday (1965)

- Anthony Boucher (1911 - 1968), The quest for Saint Aquin (1951) 

- Gilbert Cesbron (1913 - 1979), Les saints vont en enfer (1952), un títol provocatiu (1)  

- Jose Luis Martin Vigil (1919 - 2011), Los curas comunistas (1973), Muerte a los curas (1978)  

 

Estil personal 2 

Sacerdots com Lope de Vega, P. Joseph, Tirso de Molina, Richelieu, cardenal de Retz, el P. Isla, el P. Coloma, John O'Connor (model del P. Brown de Chesterton) 

Autors i llibres:  

Cardenal de Retz (1613 - 1679), Mémoires (1717) 

José Francisco de Isla (1703 - 1781),  Historia del famoso predicador fray Gerundio de Campazas   (1758)

Benito Pérez Galdós (1843 - 1920), Tormento (1884) i Fortunata y Jacinta (1887)

Luis Coloma (1851 - 1915), Pequeñeces (1890, 1891), Jeromin (1902) 

Walter M. Miller (1923 - 1996), A Canticle for Leibowitz (1959) 

Estil personal 3 

Sacerdots com Athanasius Kircher, B.J. Feijoo, Vivaldi, Talleyrand

Autors i llibres:  

- Juan Valera (1824 - 1905), Pepita Jiménez (1874), Doña Luz (1879) 

- Miguel de Unamuno (1864 - 1936), San Manuel Bueno, mártir (1931) 

- Miquel Llor (1894 - 1966), Laura a la ciutat dels sants (1931)

- Graham Greene (1904 - 1991), The power and the glory (1940), Monsignor Quixote (1982) 

- Josep Maria Gironella (1917 - 2003), La duda inquietante (1988) 

- Miguel Delibes (1920 - 2010)

- Neil Boyd (1932), Bless me, Father (1977)

- Jonathan Morris (1972), The promise (2008), God wants you happy (2011)   

 

Estil personal 4. 

Sacerdots: Calderón de la Barca, Malebranche, Giuseppe Mezzofanti, Balmes, Torras i Bages

Autors i llibres:  
- Leopoldo Alas "Clarín" (1852 - 1901), La regenta (1884)

- Morris West (1916 - 1999), The devil's advocate (1959), The shoes of the Fisherman (1963)

- Camilo José Cela (1916 - 2002), Mazurca para dos muertos (1983)

- Luigi Santucci (1918 - 1999), Lo zio prete (1951) 

- Andrew M. Greeley (1928 - 2013), Love and play (1975), The cardinal sins (1981), Thy brothers's      wife (1982),  Confessions of a parish priest (1986),  The priestly sins (2001), Priests: A calling i      in  crisis (2004)

- William Peter Blatty (1928 - 2017), The exorcist (1971) 

- Maria Vallejo-Nágera (1964), novel·la juvenil no publicada sobre un sacerdot (2)

Estil personal 5 

Sacerdots com Luis de Góngora, Alexandre de Rhodes 

Autors i llibres:

- Paul Anthelme (1851 - 1914), Nos deux consciences (1902) i la pel·lícula "I confess" (1953)   

- Armando Palacio Valdés (1853 - 1938), La fe (1892)

- Shusaku Endo (1923 - 1996), Chinmoku (Silenci, 1966) 

- Colleen McCullough (1937 - 2015), The thorn birds (1977)  

Estil personal 6 

Sacerdots com B. Gracián, Bossuet, Fénelon, St. J.H. Newman, Carmelo Elorduy, Camilo Torres, Jerzy Popieluszko   

Autors i llibres:   

- St. John Henry Newman (1801 - 1890), Apologia pro vita sua (1864) 

- Pedro Antonio de Alarcón (1833 - 1891), El escándalo (1875) 

- José Maria de Pereda (1833 - 1906), Peñas arriba (1895) 

- Gabriel Miró (1879), Nuestro padre San Daniel (1921), El obispo leproso (1926) 

- Ramón J. Sender (1901 - 1982), Réquiem por un campesino español (Mosén Millán, 1953) 

- Anthony Burgess (1917 - 1993), Earthly powers (1980) 

Estil personal 7 

Sacerdots: Santos Beguiristain, José Luis Martín Descalzo, Antoni Llidó 

 

Són persones molt variades i sovint pintorescos. Es diu d'ells que en el fons tenen el veritable poder. Però el seu poder és discret i fins ocult, per posar un exemple seria com un nadó, que és el rei de la casa, perquè tots estan per ell, ho rep tot sense cap necessitat d'esforç per part seva, i té tot el futur per davant, unes possibilitats il·limitades de ser gairebé tot allò obert als éssers humans. En les persones adultes es tracta de que molt freqüentment tenen poder econòmic, o bé poder per relacions, per estar en un grup molt col·laboratiu que s'ajuden mútuament i se senten solidaris pel motiu que sigui, o perquè tenen molta sort, cauen bé de natural o estan en el lloc i moment adequats. 

Autors i llibres: 

- Émile Zola (1840 - 1902), La faute de l'abbé Mouret (1875) 
- Georges Bernanos (1888 - 1948),  Sous le soleil de Satan (1926), Journal d'un curé de campagne      (1936) 

- Henry Morton Robinson (1898 - 1961), The cardinal (1950) 

- Giovannino Guareschi (1908 - 1968), Don Camillo (1948), Don Camillo e il suo gregge (1953),  Il   compagno Don Camillo (1963), Don Camillo e i giovanni d'oggi (1969)...

- Santos Beguiristain (1908 - 1994), Por esos mundos de Dios (1950)

- Gonzalo Torrente Ballester (1910 - 1999), Los gozos y las sombras (1962)

- Michel de Saint Pierre (1916 - 1987), Les nouveaux prêtres (1964) 

- Josep Maria Ballarin (1920 - 2016), Mossèn Tronxo (1989) 

- José Luis Martín Descalzo (1930 - 1991), Un cura se confiesa (1961)

- Umberto Eco (1932 - 2016), Il nome della rosa (1980)  

Estil personal 8

Sacerdots com Matteo Ricci, Jean Meslier, Charles Joseph de Harlez, Camillo Valota i Ottorino Davighi (aquests dos, models pel Don Camillo), Jerónimo Podestá, Jesús Urteaga   

Els d'aquest tipus humà són capaços de tot, tant del més bo i millor, la santedat de vida més alta, com també del pitjor, com portar una doble vida o servir interessos aliens ocults o cometre els pitjors crims, i com capaços de tot també poden portar una vida normal i correcta. Però sempre deixen un gran impacte en la societat, com dipositaris que són d'un gran poder natural sobre els altres, sobretot amb les seves accions i interaccions en general. Jean Meslier, portant una vida discreta i aparentment vàlida, externament complia raonablement bé les seves funcions parroquials però en el seu fons interior no creia o es va anar separant de tot allò que feia, que per ella era tot aparença, guardar les formes, voler quedar bé per mantenir la seva reputació i forma de guanyar-se la vida i no ficar-se en problemes,  amb l'agreujant de deixar un testament que era tota una declaració d'ateïsme i d'atac a la fe i a la religió, molt celebrat pels ateus i llibertins del segle XVIII. L'anticlerical autor portugès Eça de Queirós, que va escriure la seva obra per atacar a l'Església i al Catolicisme va presentar un protagonista que no es pot dir que no ss'hagi vist mai en la realitat, desgràciadament n'hi ha hagut casos. Aquests caràcters, que deixats a si mateixos i a la seva voluntat poden arribar a ser contradiccions vivents, com Lev Tolstoi (3), són l'estil humà més atret per l'atractiu sexual i la bellesa femenina i per l'exercici de la sexualitat. Però si aconsegueixen sublimar aquesta tendència en positiu poden arribar a les més altes cotes de bondat, santedat i dedicació als altres en la caritat cristiana, tot i que en el seu cas compagina més bé amb una vocació familiar i dedicada als afers humans com St. Tomàs More. Si se sent cridat a una vocació eclesiàstica o religiosa, el millor per ells és que sigui una vida molt activa i especialment en destins exòtics, per tal que el seu instint d'esforç es pugui utilitzar i perquè els atreu molt l'exotisme, especialment l'oriental i en concret l'Extrem Orient.    

Autors i llibres: 

- Jean Meslier (1664 - 1729), Testament (1762)

- Jean Jacques Rousseau (1712 - 1778), Profesion de foi du vicaire savoyard (1762) 

- Lev Tolstoi (1828 - 1910), Confessió (1879 - 1882), El que crec (1884),  El regne de Déu és en          vosaltres (1894), Resurrecció (1899),  

- Eça de Queirós (1845 - 1900), O crime do padre Amaro (1875) 

- James Joyce (1882 - 1941), Dubliners (1914), Araby (1914)

- Camillo Valota (1912 - 1998), model de Don Camillo

- Ottorino Davighi (1920 - 1999), model de Don Camillo  

- José Jiménez Lozano (1930 - 2020), Cartas de un cristiano impaciente. Antologia 1965-1968 (2023)  

- Vladimir Volkoff (1932 - 2005), L'hôte du Pape (2013)

- Jorge Sáez Criado (1978), Llorando sangre (2015), Apocalipsis (2020)   

Altres sacerdots de vides especials que no he posat a la classificació podrien ser José Miguel de Barandiaran (1889 - 1991), Antonio Hortelano (1921 - 2009), Carlos Mujica (1930 - 1974), Manuel Musallam (1938), Jean-Marie Benjamin (1946), Paolo Dall'Oglio (1954 - desaparegut 2013), però no són tan coneguts. 

(1) Quan de noi vaig veure aquest títol en un llibre, em va semblar una horrorosa blasfèmia, un capgirament quasi com un pecat imperdonable. Però el contingut de la novel·la és diferent i no té a veure amb aquella meva impressió, ja que es tracta de sacerdots que van a les pitjors situacions humanes per exercir allà el seu ministeri, com a New York hi ha un barri anomenat Hell's Kitchen, que era famós per l'ambient de prostitució, múltiples homicidis, drogadictes, pobresa i marginació i en el que hi havia actuant diverses organitzacions caritatives. O com St. Damià va viure amb els leprosos a l'illa de Molokai on en la península de Kalaupapa hi havia una zona on estaven confinats sense poder sortir-ne, fins que al cap de molts anys de conviure amb ells es va contagiar i va morir de lepra. Molts sacerdots han decidit compartir les situacions més difícils i perilloses per exercir entre els més necessitats i ajudar en tot el que poden. I hi ha una dita de sants: "El purgatori (o l'infern) s'ha de passar en aquesta vida o en l'altre".  

(2) La seva novel·la, en la que un sacerdot era el dolent de la trama, va quedar segona en un certàmen literari i, tot i que en aquell premi es publicava la novel·la guanyadora i normalment també la finalista, en el seu cas no li van publicar. I desprès de la seva conversió a Medjugorje va adonar-se'n que allò va ser providencial, perquè el seu canvi de visió del món i d'idees van ser complet, i s'haguès sentit molt culpable si tinguès publicada aquella novel·la anticlerical i quasi anticristana. Però la gràcia de Déu  no sols va ser més forta que la seva incredulitat sinó que també va actuar protegint-la amb antelació. 

(3) Tolstoi a base de sumar tota mena d'incoherències, és va convertir en una contradicció vivent: militar i escriptor de grans llibres sobre el servei militar, batalles i guerres, va esdevenir pacifista i no-violent a ultrança i en els seus últims anys un crític ferotge de l'Estat. Aristòcrata per família va acabar avorrint als nobles, sobre els quals també havia escrit molt, rebutjat la propietat de béns, i vivint i vestint com un camperol. Casat i pare de 13 fills amb la seva dona, va acabar menyspreant les relacions sexuals i el sexe.  Religiós de jove i tota la vida, als 40 i pocs anys va tenir una crisi espiritual que el va portar a la desesperació i gairebé al suïcidi, de la que va sortir amb les idees canviades que van donar lloc a tot els altres canvis, i va anar tan lluny que es va fer excomunicar per l'Església Ortodoxa. Gran novel·lista de talla i fama mundials, va considerar les novel·les com a vanitat i coses sense valor, cosa que li va portar a noves discussions amb la seva dona. Un lema seu és que totes les persones i famílies felices són iguals, però les infelices són totes diferents, cadascuna a la seva manera (com la veritat és una i els errors són molts i molt variats). I a la seva vellessa a Russia se'l considerava alhora un tresor nacional i una vergonya pública. I és que si un religiós d'aquest tipus pot ser un laic i un ateu disfressat com Meslier, també com Tolstoi un laic d'aquest tipus pot ser un religiós sui generis. Si no s'obren a Déu, no es deixen guiar i cedeixen a les seves idees i impulsos, els d'aquesta classe acaben essent paradoxals, persones en revolució permanent i en lluita constant amb si mateixes, o que senzillament no estan al seu lloc.