La situació actual i els futurs pronosticats

Els futurs predits per al segle XXI, que ens poden fer entendre millor la situació actual del món

Aldous Huxley (1894 - 1963), Un món feliç (1932) 

George Orwell (1903 - 1950), Mil nou-cents vuitanta-quatre (1949) 

Milovan Djilas (1911 - 1995), La Nova Classe: una analisi del sistema comunista (1957) 

Heinz von Foerster (1911 - 2002), en un article a la revista Science (1960) va predir que, seguint el seu creixement exponencial, la població humana seria infinita (!) el 13 de novembre de 2026, casualment el dia del seu 115è aniversari, predicció coneguda com l'Equació del Dia del Judici Final 

Arthur C. Clarke (1917 - 2008),  Perfils del futur (1962), 2001: Una Odissea de l'espai (1968)  i 20 de juliol del 2019: la vida al segle XXI (1986), massa optimisme científico-tecnològic, desmentit per la realitat   

Spiro T. Agnew (1918 - 1996), als anys 1970s ja pronosticava una invasió massiva de inmigrants del Tercer Món a Europa i Occident i recordava el paper central del Pròxim Orient en general i de l'Iran en particular en la geoestrategia mundial

Aleksandr Solzhenitsyn (1918 - 2008)

Ota Sik (1919 - 2004): "La situació actual durarà 20 anys, un període curt a nivell històric però llarg per a una vida humana" (declaracions, 1969) 

Isaac Asimov (1920 - 1992), prediccions de futur força encertades del món en 50 anys, el 2014 (1964) i 35 anys endavant, el 2019 (1984)  

Mikhail Voslensky (1920 - 1997), La Nomenklatura (1980) 

Jean-Jacques Servan-Schreiber (1921 - 2006), El desafiament americà (1967) i El desafiament mundial (1980), en el primer parla del món habitual als anys 1950s i 1960s, en el segon ja mostra la molt diferent situació actual a partir dels anys 1970s

Igor Shafarevich (1923 - 2017)

Jean Raspail (1925 - 2020), El desembarcament (1973) 

Alvin Toffler (1928 - 2016), El shock del futur (1970) i La tercera onada (1980), el primer llibre encara considera un futur previsible als anys 1950s i 1960s, en el segon ja tracta temes de l'evolució cap a la situació actual molt diferent de la imaginada 

Aleksandr Men (1935 - 1990) 

Vaclav Havel (1936 - 2011) i altres, el manifest Carta 77 (gener 1977)  a Txecoslovàquia

Adrian Berry (1937 - 2016), Els propers 10 000 anys: el futur de l'home a l'Univers (1974), el progrès científic i tècnic encara pensat als primers anys 1970s  

Andrei Amalrik (1938 - 1980), llibre Sobreviurà la URSS fins 1984? (1970) 

John A. Leslie (1940) 

Brandon Carter (1942), argument del Judici Final (1983) sobre la duració de la Humanitat 

Eduard Limonov (1943 - 2020) a principis dels anys 1990s, just desprès de la dissolució de la URSS, ja parlava del que succeïria en el futur, com una llarga guerra entre Rússia i Ucraïna 

John Richard Gott (1947), càlcul de que el Mur de Berlín no duraria 24 anys més (1969) aplicant el principi de mediocritat o principi de Copèrnic, que més tard va aplicar a la duració de l'existència de la Humanitat (1993) 

Stéphane Courtois (1947), El Llibre Negre del comunisme: crims , terror i repressió (1997) 

Nick Bostrom (1973) 

Totes aquestes perspectives de futur semblen indicar que tant important com la caiguda del comunisme europeu als anys 1989 - 1991, o potser més, va ser la crisi econòmica, política i social iniciada a partir de la crisi mundial del petroli del 1973, amb l'ascens dels països àrabs de l'OPEP, que va canviar totalment la política mundial, canvi accelerat a partir de la caiguda del shah a Iran i l'inici del govern dels aiatollahs a principis de 1979  i, a finals del mateix any , la invasió soviètica de l'Afganistan, preparada des de l'any anterior, que va iniciar la llarga crisi d'aquest país, que encara perdura