De l'amor

Sobre l'amor humà, reflex de l'amor diví, s'han publicat molts estudis, una relació dels quals ja va sortir en una altra entrada. 

Aquí es citen algunes parelles emblemàtiques de la Història: 

Paris i Helena de Troia (fl. c. 1200 aC) 

Marc Antoni (83 - 30 aC)  i Cleopatra VII  (69 - 30 aC) 

Herodes Àtic (101 - 177) i Appia Annia Regila (125 - 160)* 

Justinià (482 - 565) i  Teodora (c. 495 - 548) 

Tang Xuanzong (685 - 762)  i Yang Guifei (719 - 756)

Leofric (968 - 1057) i Godiva (990 - 1067)  

Abelard (1079 - 1142) i Heloisa (1101 - 1164)

Elionor d'Aquitània (1122 - 1204) i Enric II (1133 - 1389) 

Dant Alighieri (1265 - 1321) i Beatriu Portinari (1266 - 1290) 

Francesco Petrarca (1304 - 1374) i Laura de Noves (1308 - 1348) 

Ferran el Catòlic (1452 - 1516) i Isabel la Catòlica (1451 - 1504) 

Felip el Bell (1478 - 1506) i Joana la Boja (1479 - 1555) 

Maria Tudor (1516 - 1558) i Felip II (1527 - 1598) 

Shah Jahan (1592 - 1666) i  Mumtaz Mahal (1593 - 1631) 

Lluís XVI (1754 - 1793) i  Maria Antonieta (1755 - 1793)

Napoleó (1769 - 1832) i Josefina Beauharnais (1763 - 1814),  Maria Walewska (1786 - 1817) i  Maria   Lluïsa d'Àustria (1791 - 1847) 

Sören Kierkegaard (1813 - 1855) i Regine Olsen (1822 - 1904)

Ada Lovelace (1815 - 1852) i William King-Noël (1805 - 1893)

St. Lluís Martin (1823 - 1894) i Sta. Maria Celia Guérin-Martin (1831 - 1877) 

Lev Tolstoi (1828 - 1910) i Sofia Tolstoi (1844 - 1919)   

Francesc Josep I (1830 - 1916) i Sissi (1837 - 1898) 

Friedrich Carl Andreas (1846 - 1930) i Lou Andreas-Salomé (1861 - 1937)**

John Collier (1850 - 1934) i Marian Huxley (1859 - 1887) i Ethel Huxley (1866 - 1941)***  

Rodolf d'Àustria (1858 - 1889) i Mary Vetsera (1871 - 1889)****

Pierre Curie (1859 - 1906) i Marie Sklodowska-Curie (1867 - 1934) 

Nicolau II (1868 - 1918) i Alexandra Romanova (1872 - 1918) 

Paul Valéry (1871 - 1945) i una catalana 

Carles I d'Àustria (1887 - 1922) i Zita de Borbó-Parma (1892 - 1989) 

Eduard VIII, el duc de Windsor (1894 - 1972) i Wallis Simpson (1908 - 1986) 

Fernando Eleta (1921 - 2011) i Mercedes Casanovas (1928 - 1954)***** 

Franz Wunsch (1922 - 2009) i Helena Citronová (1922 - 2007) 

Rainier III (1923 - 2005) i Grace Kelly (1929 - 1982) 

Viktor Pesek (1924 - 1944) i Renee Neumann (1924 - 1987) 

Balduí I (1930 - 1993) i Fabiola (1928 - 2014) 

Tenint en compte només els casos reals i no els literaris o llegendaris com Orfeu i Eurídice, Shakuntala, Tristan i Isolda, Ginebra i Lancelot, Shahrazad, Wanda, Romeo i Julieta, la princesa de Clèves, Manon Lescaut, Werther i Carlota, Mme. Bovary, Anna Karenina i altres. 

Els citats casos famosos històrics recullen en conjunt les diferentes possibilitats de les parelles conjugals humanes, experiències santes i pecadores, bones i dolentes, positives i negatives, fàcils i difícils, felices i tràgiques, normals i insòlites, reals i il·lusòries...

* Es va acusar a Herodes Àtic d'haver-la fet assassinar d'una patada al ventre, estant embarassada de 8 mesos, per un criat de la casa. Però Herodes va ser absolt en el judici ja que no va constar que ho haguès ordenat. I a més Herodes, amo d'una fortuna immensa, va fer construir en memòria de la seva dona l'Odeó d'Atenes (161), el temple de Ceres i Faustina a Roma, dedicat a ella i amb una estatua seva, i el cenotafi de Regila a la Via Apia. També li va fer inscripcions i panegírics diversos.

** Per decisió d'ella, que només va acceptar casar-se amb ell amb aquesta condició, van tenir un matrimoni blanc, sense relacions sexuals tota la vida, tot i que ell n'estava molt enamorat i la desitjava intensament i pel que va ser un enorme esforç viure sempre junts sense consumar el matrimoni. Lou Salomé, que sempre va mantenir el matrimoni (1887 - 1930) i el cognom d'ell unit al seu fins i tot desprès, va ser famosa per les seves anteriors relacions sentimentals amb intel·lectuals famosos com Friedrich Nietzsche (1844 - 1900),  Paul Rée (1849 - 1901), Rainer Maria Rilke (1875 - 1926) i Viktor Tausk (1879 - 1919), amb els quals va flirtejar i amb algun va tenir relacions sexuals, però en general els va entetenir i rebutjar, i Ree va morir en un accident de muntanya que podria haver estat un suïcidi i Tausk es va suïcidar però potser no per ella o no nomès per ella; també va tenir amistat amb Sigmund Freud (1856 - 1939), no se sap amb quina profunditat i conseqüències però que es va mantenir fins la mort d'ella. Havent descobert i abraçat la psicoanalisi el 1912, el mateix Freud la va psicoanalitzar, va ser acceptada en el Cercle com a membre i va ser la primera dona psicoanalista, ella deia que havia trobat allà les seves pròpies idees i Freud, que trobava molt interessants les seves relacions amb grans intel·lectuals, deia que Lou era la més bona entenedora de les seves idees. 

*** El pintor John Collier es va casar successivament amb dues filles de T.H. Huxley. El primer matrimoni amb la també pintora Marian Huxley (1879 - 1887) de la que va enviudar i el segon amb Ethel Huxley (1889 - 1934) i com que al Regne Unit era il·legal casar-se amb la cunyada, el matrimoni es va tenir que celebrar a Noruega, que sí que ho permetia. 
**** Inicialment s'havia cregut en un pacte suïcida ja que era una relació adúltera i impossible o bé en un assassinat-suïcidi per part de Rodolf per tal de no morir sol, però cada cop va anar prenent més força un assassinat  per part dels serveis secrets francesos, sols o amb l'ajut dels britànics, possiblement per ordres de Georges Clemenceau (1841 - 1929), per les idees de l'hereu Rodolf , com va sostenir l'emperadriu Zita (1892 - 1989) i molt recentment a partir d'una segona autòpsia del cos d'ella feta el 1955 i la consulta als arxius vaticans sobre el cas el 1959 s'ha sostingut que ella va morir de forma natural, possiblement a resultes d'un avortament, i que desprès el príncep es va suïcidar d'un tret. L'últim gir del cas, el 2015, va ser la troballa i publicació d'unes cartes de Mary a la seva mare poc abans de la seva mort en les que li parlava de que estaven disposats  suïcidar-se per amor i que s'havien mantingut secretes fins llavors, amb les que el cas va resultar ser finalment la primera i principal hipòtesi, la d'un pacte suïcida. La tragèdia de Mayerling va afectar profundament no sols a l'Imperi Austro-Hongarès sinó a tota Europa, i no sols llavors sinó de forma duradora. I allò que està clar és que el príncep Rodolf estava mentalment malalt i que la seva amant adolescent es va deixar entabanar, potser en una "folie à deux".    

***** Casats el 1950, van tenir 3 fills i ella va morir de poliomelitis poc desprès de néixer l'últim, estaven molt enamorats i  veient que es moria va encarregar al seu cunyat Carlos Eleta (1918 - 2013) que cuidés del seu germà i dels seus fills i aquest no nomès ho va fer sinó que el mateix any va compondre en honor d'ells dos la famosa cançó romàntica "Es la historia de un amor", mundialment famosa i no nomès en el món hispànic.