Pensaments sobre el principi i la fi

Intel·ligència és saber que el tomàquet és una fruita. Saviesa és saber que no s'ha de col·locar en una macedònia de fruites ni com a postre, sinó com a amanida o verdura. 

Saviesa ve de conèixer el sabor de les coses

Fins als 16 anys tots els nois són uns genis en potència 

Els nadons tenen un gran poder, els hi donen tot fet, se'ls hi endevina les necessitats i tothom els serveix, és el poder de la debilitat i de la indefensió, del qui requereix tot dels altres per poder viure i sobretot i més que res simpatia i amor.

Els nadons venen a menjar-se el món i això ho mostren posant-s'ho tot a la boca.

Els infants tenen una gran capacitat i plasticitat, poden aprendre qualsevol idioma i incardinar-se en totes les cultures, això també representa una gran força

També tenen un gran tresor de temps disponible per a ells en el futur

Però també és cert que ja no des del naixement sinó des del mateix moment de la concepció, un ja pot morir

Tots estem exposats als perills, és Déu qui ens protegeix

El que l'essència humana realment desitja i li és indispensable és conèixer al seu Creador i Senyor diví i estar en bona relació amb Ell.  Tot l'altre que l'ànima pot desitjar ve d'afegit amb això. 

Déu ens ha pensat i estimat personalment a cadascun de nosaltres des de molt abans de crear l'Univers, es pot dir des de sempre. I per amor ens ha cridat a l'existència convidant-nos a la seva Creació i portant-nos a l'existència, a la vida, a ser humans, és a dir a ser no sols criatures seves sinó imatge i semblança seva, perquè som semblants a Jesucrist, Déu Fill fet el Fill de Déu humà, i perquè ens ha donat propietats seves com intel·ligència, llibertat, conscìència, voluntat, capacitat d'estimar i de fer coses, personalitat, pensament, cor...per tal que ens anessim fent en aquest món sota la seva protecció, guia i acompanyament. I des de l'eternitat ha decidit qui i com seriem i ens ha triat el temps i el lloc, qui serien els nostres pares, germans i parents, quins dons particulars tindríem per si els volem exercitar al servei del bé comú de tots, com és la seva voluntat, que visquem en amor mutu i que el descobrim i l'anem aprenent a estimar a Ell, que és l'Amor i que ens vol el nostre bé i la nostra felicitat. Per això ens vol cristians, perquè siguem com el seu Fill Jesús i tinguem la seva plenitud de bé, amor i gràcia, però pel pecat original no naixem així, sinó que ens fem cristians pel baptisme, quan se'ns perdona, se'ns aplica la Redempció obtenida per Crist per a nosaltres, i se'ns atorga el do de l'Esperit Sant i, fets fills, se'ns obren les portes del Paradís, sóm fets hereus del Cel amb la gràcia divina i la capacitat de ressuscitar a la vida eterna, i tenim a Déu Pare i el podrem veure en la visió beatífica ja amb l'ànima immortal i fins participar de la dinàmica infinita de la Trinitat com Jesucrist, Déu i home, hi participa. És una proposta tan inimaginablement gran i bona aquesta que ens supera i fins ens pot costar de creure que siguem cridats a una felicitat tan immensa, que l'ésser humà pugui arribar a ser tan feliç, però és així. Això sí, Déu proposa però no imposa, ho vol però no ens obliga, i respecta totalment la nostra llibertat, consciència, voluntat i personalitat, amb les nostres decisions, les nostres dubtes i reticències, el nostre ritme i la relació que decidim tenir amb Ell, que ens va portar des del no res a l'existència sense poder demanar-nos permís perquè no erem encara, i ho va pressuposar, però ara sí que ens ho diu i ens ho demana i intenta convèncer'ns i no pas vèncer'ns. Tot i que ens estima infinitament i ho vol molt, no ens força a acceptar el nostre destí meravellós que ens té preparat, perquè aleshores no seríem éssers humans lliures sinó àngels impecables o bé robots dirigits, i Ell vol el nostre amor lliure, conscient i voluntari en una relació oberta, autèntica i real. I sí, ens mana l'amor, però hem de decidir nosaltres si el volem obeïr, si volem acceptar, agraïr i viure aquest amor que ens fa com Ell i existint en Ell, perquè Ell és Amor. Viure és descobrir-ho i decidir i la mort és el moment en que quedem fixats i el més enllà és el resultat. 

Els animals no pequen, no poden pecar. És només l'home qui té consciència, intel·ligència, llibertat i voluntat, virtuts divines, el qui pot fer-ho si en fa mal ús. La llibertat és un do increïblement gran i ens dona grans premis si la usem com Déu vol, evitant el mal i fent el bé, però amb ella hi ha el perill màxim també, el de la possibilitat de la desobediència, la rebel·lió, el pecat i el mal. Un fet terrible i tràgic, però inherent a la llibertat mateixa, la mala elecció, l'error, la major desgràcia possible. Però si Déu ens ha donat llibertat és perquè ens considera capaços de poder usar-la bé, i a més Ell mateix, sabent-nos dèbils i temptats per les males inclinacions, ens ajuda, ens dona forces, ens guia, i a més ens perdona quantes vegades faci falta per tal que poguem recomençar de nou l'aventura de viure el bé, arribar finalment a la bona meta i així poder donar-nos el premi infinit i etern, Ell mateix. Per part seva no fallarà mai, els qui podem fallar radicalment som només nosaltres i encara només amb l'obstinació, la impenitència i el rebuig demoníac, perquè fins l'ultim moment el camí de la veritat i la vida, el de Jesucrist, sempre està obert i a ningú se li nega la possibilitat de tornar-hi, de tornar a Jesucrist, mentre viu i és encara capaç de canvi. Però desprès ja no.  

A cada infinitèsim de temps, Déu sostè la Creació en l'existència, ja que Ell és la font de tot ésser. Si deixés de fer-ho ni un instant, tot l'Univers material desapareixeria en la inexistència total i absoluta en aquell mateix moment. Per això l'Univers ha tingut un principi i tindrà un final, quan i com Déu vulgui.