Tot i que sóc un negat pels estudis musicals i no entenc el pentagrama ni les partitures, i que tampoc indentifico bé les notes, sempre m'ha agradat molt la música, sobretot la clàssica, però també l'ambiental, la instrumental, el jazz amb la seva sensació d'intimitat, i la música en general quan transmet sentiments. És com si t'obrís un món diferent i en moltes coses millor, ple d'encís i fins de misteri. I tot i que aquest món m'apassiona i m'intriga, tampoc tinc gaire bona oïda musical i no canto massa bé, i tampoc sé tocar cap instrument musical (1). Això em fa aquest món encara més enigmàtic i especial, que em supera i m'atrau, determinades melodies o ritmes m'evoquen emocions i sentiments molt especials i indescriptibles, però agradables i confortants a més d'acompanyar i distreure. Faig una selecció d'aquest tipus de música suggeridora i que m'encanta oïr, ja sigui per distreure'm, per aserenar-me per compensar dies durs, per animar-me o per somniar . El cert és que en gaudeixo molt, però a l'estil d'un nen admirat al descobrir un nou món desconegut i interessant. En aquesta selecció deixo de banda de moment la música religiosa, a la que per la seva importància li dedicaré una entrada a part.
https://www.youtube.com/watch?v=4iF6XJWEcog
Greensleves (s. XVI) - popular anglesa
Canon (1680) - Pachelbel
Aria de corda en G (1720) - Bach
Concerts de Brandenburg (1721) - Bach
Les 4 estacions (1723) - Vivaldi
Sonata per a dos pianos K 448 (1781) - Mozart
Marxa turca (1784) - Mozart
Petita serenata nocturna (1787) - Mozart
Sonata 16 K 545 (1788) - Mozart
Simfonia 40 (1788) - Mozart
Quinta Simfonia (1808) - Beethoven
Per a Elisa (1810) - Beethoven
Nocturns (1827 - 1845) - Chopin
Obertura de Guillem Tell (1829) - Rossini
Marxa Radetzky (1846) - Johann Strauss Sr
Cavalleria lleugera (1866) - Von Suppé
El bell Danubi blau (1867) - Johann Strauss Jr
Carmen (1875) - Bizet
Peer Gynt (1876) - Grieg
El llac dels cignes (1877) - Txaikovski (2)
https://youtu.be/km3XRd3r7to
Aloha 'Oe (1878) - Lili'uokalani
Sobre las olas (1888) - Juventino Rosas
Clar de Lluna (1890/1905) - Debussy
El trencanous (1892) - Txaikovski
Simfonia del Nou Món (1893) - Dvorak
El vol del borinot (1900) - Rimsky-Korsakov
Hava Nagila (1918) - popular jueva
Rhapsody in Blue (1924) - Gershwin
Bolero (1928) - Ravel
Lili Marleen (1939) - Hans Leip, Norbert Schultze i Lale Andersen
Concierto de Aranjuez (1939) - Rodrigo
In the Mood (1940) - Glenn Miller
Second Waltz (1956) - Shostakovich
Adagio d'Albinoni (1958) - Remo Giazotto
Hawaiian paradise (1963) - Al Caiola
Balada per Adelina (1977) - Richard Clayderman
Paradís hawaiià, Al Caiola
https://www.youtube.com/watch?v=aDNBr4rxsis
Al servei miitar i en altres tests psicològics que em van fer sempre sortia entre les conclusions "grans aptituds per a la música" quan conec que no tinc una oïda afinada, ni bona veu, ni coneixements del tema, però si una gran afició a la bona música, que ronda entre l'aspiració, el reconeixement i l'alegria. Per exemple un dels meus programes favorits de la TV, tot i que no el vaig poder veure gaire sovint, era "Jazz entre amigos" (1984 - 1991), pel seu ambient intimista, nostàlgic i sentimental, suau i nocturn, com de recer, que era presentat per Juan Claudio Cifuentes (1941 - 2015) i Javier Díez Moro (1951). Aquesta delicadesa i sensibilitat m'eren un descans, amb la seva individualitat, discreció i com resignació, d'una estètica en estil poètic. Però en general el meu amor per la música és unidireccional com oient i diletant, no com a practicant o participant. (3)
(1) Al meu pare li feia il·lusió que aprenguès a tocar un instrument, per això de nen m'en va comprar, sempre de joguina, diversos, com un violí, una harmònica, un xilofó, un acordió, guitarra i altres, alguns em van impressionar més com una trompeta de relluents daurats i algun altre, però cap el vaig saber tocar bé, a no ser a nivell infantil, i la cosa va acabar en no-res. Però el meu pare era molt amant de la música clàssica en general i dels compositors russos en concret (Mussorgski, Txaikovski, Rimsky-Korsakov...) i també dels Cors de l'Exèrcit Roig, així com els valsos (Danubi blau, Sobre les ones, Segon vals de Shostakovich) i això em va deixar una empremta, una afició indeleble cap aquest tipus de música, que mai m'ha defraudat si bé alguna vegada m'ha arribat a inquietar i fins asustar com "Una nit en el Mont Pelat" de Mussorgski .
(2) La marxa del Llac dels Cignes de Txaikovski és una de les que sempre m'ha agradat més, junt amb la marxa del Trencanous del mateix autor, i molt especialment un fragment que trobava especialment del meu gust, com molt acompanyant i expressant els meus sentiments, i l'escoltava molts cops i especalment quan em semblava que ho necessitava, i vaig quedar molt sorprès quan una meva tieta que sabia de música quan li vaig dir em va comentar "saps que aquest tros que t'agrada tant és just quan apareix el cisne negre?".
(3) Des de l'any 1986 també vaig assistir molt sovint al Festival de Música de Cantonigròs, amb els seus participants estrangers. La unió de música, cançons i dances tradicionals i típiques de diversos països i de l'ambient internacional era doblement atractiu per a mi. Fins i tot a casa vam acollir participants, dos en cada ocasió, poloneses el 1986, sueques el 1987, poloneses el 1989, turcs el 1990 i hongaresos el 1991, i també vam acompanyar i tenir moltes activitats conjuntes amb unes txeques l'any 1996. Van ser uns temps i uns records molt bonics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada