L'art de Santa Cecília: cantar a Déu de tot cor

La música, els cants i les dances tenen, com moltes altres activitats humanes, un origen religiós. El primer exemple conservat és un himne hurrita de cap al 1500 aC. I seguiren essent preferentment religiosos durant mil·lennis, i no és fins fa pocs segles que la música no sacra tingué una ample autonomia i acceptació com tal. 

Aquest tant destacat aspecte humà està sota el patronatge de Santa Cecília (180 - 230) una verge i màrtir romana, segons sembla pels sons celestials que es sentiren en la seva execució, anunciant la seva victòria sobre les forces del mal, com una mena de palma sonora en el seu honor. 

I el cert és que les millors músiques i cançons han estat, i encara ho són, les de tipus sacre, i molt especialment, però no exclusivament, les cristianes, i amb un destacat paper en elles de les catòliques, dominant durant els dos mil·lennis de l'Era Cristiana, sense per això tenir en menys les grans aportacions de les Esglésies orientals, ortodoxes i protestants, que també hi han contribuit amb el seu propi estil de lloança al Creador de tot, fet home en Jesucrist per revelar-se Ell mateix i salvar-nos. 

Històricament el més important i decisiu en l'evolució no sols de la música sacra sinó de tota  ellaen general  fou el cant gregorià, anomenat així per Sant Gregori Magne, Papa entre els anys 590 - 604, que recopilà himnes de la salmodia antifonal del s. IV i de l'Schola Cantorum de Roma del s. V, del cant anomenat romà, tot i que el seu desenvolupament fou a partir del segle VIII, quan el Papa Sant Gregori II (715 - 731) li donà un nou impuls, cosa que reafirmà encara més el nom "gregorià", i sobretot a partir del 754 en temps del Renaixement carolingi quan el cant litúrgic romà antic es barrejà amb el cant gal·licà. i Carlemany (768 - 814) amb la seva autoritat l'imposà en els seus dominis, com a part d'una sèrie de reformes eclesiàstiques amb ressonància civil, com l'adopció de l'Era Cristiana. I un altre pas decisiu per a la música i fins per a l'intel·lecte humà, amb una nova comprensió del pas del temps més acurada, a la que van contribuir en la mateixa època els rellotges de torre que van començar a ser comuns a les esglésies, fou la polifonia, sorgida en un ambient eclesiàstic allà pel segle XIV, igual que a invenció per eclesiàstics de la notació moderna de les partitures a partir del s. XI i altres. És molt el que la música, fins i tot l'actual, li deu a l'Església Catòlica, que l'ha usat sempre de forma preeminent.   

Algunes mostres de cant religiós cristià d'ara poden ser les 8 que he seleccionat, de tot el món: 

1 - Quan envieu el vostre alè, cant de Missa 

https://youtu.be/gC0xqOZAsVA

2 - I si vivim, cant de Missa, When we are living (2011) 

https://youtu.be/NKImco_1SWM

3 - Si creiem que és vivent, cant de comunió a Missa (2018) 

https://youtu.be/yt4-OBNPsPM

4 - Cant cristià de la Kabilia, Iyaw a necnut 

https://youtu.be/NiDUclgAMgA

5 - Cant cristià d'Algèria per Saliha l'oranesa, Safani min el khatia

https://youtu.be/pOhlHTf2OUw

6 - Resistiré (2020), coreografia de les Missioneres Dominiques de l'Anunciata de Lleó

https://youtu.be/sFDPpOhTr2U o be https://youtu.be/f-4cpyduLIU

7 - Jerusalema challenge (2020) de les Missionary Sisters of the Precious Blood de KwaZulu-Natal, Sudafrica

https://youtu.be/_9RzWPlA35A

8 - Krist Do Raja Kanae, festa de Crist Rei a la Índia (2024)

https://youtu.be/XudPE7UxI2E

I és que com s'ha dit des de ja fa molt temps la bellesa musical és un dels més forts indicis, gairebé proves, de que Déu existeix. I per nosaltres és l'expressió de la nostra alegria per la trobada amb Déu i per la seva bondat, amor i dons, el primer dels quals i base de tots els altres és el de la vida, com a convidats a la seva Creació.