El sacerdoci és un gran do de Déu tant pels que Ell escull per ser-ho com per la gent a qui els hi dona. Però portem aquest immens tresor en atuells de terrissa.
Sonrianos padre, sonria (2009), Misioneros de Guadalupe, Mèxic
https://youtu.be/8n2uZ5KOF3Y
Sant Francesc d'Assís (1181 - 1226), que va preferir ser sols diaca, deia que si anant per un camí veia a un cantó un sacerdot i a l'altre un àngel, primer s'agenollaria davant el sacerdot i desprès davant l'àngel, perquè l'àngel és un missatger de Déu però el sacerdot porta a Déu amb ell. I Sant Joan Bpta. Maria Vianney, el sant Rector d'Ars (1786 - 1859) afirmava que el sacerdoci és l'Amor del Cor de Jesús. I altres han dit que desprès de l'Encarnació del Fill de Déu en Jesucrist i de la Immaculada Verge Maria, el major regal que Déu ha fet a la Humanitat és el del sacerdoci, ministres dels sagraments i molt especialment de la consagració de l'Eucaristia i del perdó diví amb la reconciliació i la unció, facultats reservades a ells pel do de l'Esperit Sant que han rebut, i que - junt amb els altres sagraments del baptisme i del matrimoni, també administrats per ells però oberts als diaques i en el cas del baptisme excepcionalment en algun cas límit als laics, mentre que l'ordenació sacerdotal pel seu caràcter està reservada únicament al bisbe, que té la plenitud del sacerdoci, igual que la confirmació però que en aquest cas el bisbe pot delegar en un sacerdot com a ministre extraordinari - fan possible la salvació i santificació dels fidels, perquè són instruments de Nostre Senyor Jesucrist, que actua mitjançant les seves paraules i els seus gests. És un do immensament gran, indeleble i que no acaba en aquest món, i que implica una gran responsabilitat per a la qual tenim de la Santíssima Trinitat tota l'ajuda que sigui necessària.
Ara bé, com molts sants també han fet notar, cosa que s'ha atribuit des de St. Ignasi de Loyola (1491 - 1556) a St. Antoni Maria Claret (1807 - 1870) i St. Joan Bosco (1815 - 1888), i que va afirmar públicament el P. Emiliano Tardif (1928 - 1999) de la Renovació Carismàtica, el sacerdot és com el burret que porta a Jesús en l'entrada a Jerusalem el Diumenge de Rams, i això cal no oblidar-ho mai, perquè Jesús l'ha escollit per la seva humil condició, senzilla i pacífica, i representant de l'instint terrenal humà que Jesús el Senyor condueix cap a la salvació i amb ell els qui els segueixen. Personalment he pensat en ocasions que Crist em va cridar al sacerdoci perquè compadit de mi em volia tenir ben a prop seu per tal de que no em perdés si fora d'aquesta proximitat m'anès allunyant i anés fent de les meves, i així, com un do per a la meva debilitat, d'aquesta manera Ell estaria sempre amb mi, guiant-me i protegint-me; desprès vaig descobrir que si no igual alguna cosa semblant ja la va expressar Sant Felip Neri (1515 - 1595): "Senyor queda't sempre amb mi i no em deixis, que sinó aquest teu servent en faria una de grossa". I és que la humilitat, junt amb l'amor, és la base de tota la relació amb Déu i el veritable sentit de la vida. Cal tenir-ho sempre present, no oblidar-ho mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada