Aprofitant que fa poc va ser Sta. Cecília, patrona de la música, aprofito per recordar algunes cançons entranyables de la meva pubertat, adolescència i joventut:
Tu serás mi baby (1964) - Les Surfs
https://youtu.be/4u1SttulqaY?t=3
Dowtown (1964) - Petula Clark
https://youtu.be/Zx06XNfDvk0
Norwegian Wood (1965) - The Beatles
https://youtu.be/Y_V6y1ZCg_8
Penny Lane (1967) - The Beatles
https://youtu.be/u4a357burgA
You don't have to say you love me (1967) - Dusty Springfield
https://youtu.be/QR4vE9xL3yk
Quiero abrazarte tanto (1970) - Victor Manuel
https://youtu.be/cvGLfBB0Na4?t=1
Close to you (1970) - Carpenters
https://youtu.be/iFx-5PGLgb4
Rose Garden (1970) de Lynn Anderson
https://youtu.be/KXHsWBKKNbI?t=3
Another day (1971) - Paul McCartney
https://youtu.be/hFzEA7ZAfZQ
Top of the World (1972)
https://youtu.be/M1u6628Rdqs?t=2
Butterfly (1971) de Danyel Gerard
https://youtu.be/A15traUGsbo?t=2
Mamy Blue (1971) dels Pop Tops
https://youtu.be/nwVfci-YtMM?t=2
Pop Corn (1972) de Hot Butter
https://youtu.be/uS3_SgILyy8
Whitout you (1973) - Harry Nilsson
https://youtu.be/8dnUv3DUP4E?t=4
Killing me softly with his song (1973) - Roberta Flack
https://youtu.be/d6ErPsOC_Pk
Tie a yellow ribbon around the ole oak tree (1973) - Tony Orlando and the Dawn
https://youtu.be/3Gu8GLJo3UE?t=8
Yesterday once more (1974) - Carpenters
https://youtu.be/wIPcVkxDb0Y
Crocodile Rock (1974) d'Elton John
https://youtu.be/75r0nQu-hMs?t=4
Kodachrome (1974) - Paul Simon
https://youtu.be/N4ltLp30KVs?t=6
Ding-a-dong (1975) de Teach Inn
https://youtu.be/XlFKtpghG3g?t=2
Són sols una mostra, però poden servir per conèixer com era l'ambient d'aquells anys i que em va influir en aquell meu temps formatiu.
I en particular sobre l'amor, les parelles, el matrimoni i la formació d'una nova família
Les parelles unides en l'amor han de mirar juntes i fer camí de la mà en la mateixa direcció transcendent
Hi ha persones que, havent estat enamorades en la seva joventut, encara que no hagués arribat a res la seva relació, han establert amb aquella possible parella de vida, per algun motiu enigmàtic, una mena de com entrellaçament quàntic mental indestructible tant per la distància com per el temps així com per totes les altres circumstàncies de la vida. És un misteri, però és així. I això ens parla de la grandesa de l'atracció amorosa, fins i tot en les seves primeres etapes.
Els enamorats experimenten com un brillar diví en la mirada amorosa de l'altre quan es miren intensament als ulls, perquè Déu és Amor i qui viu en l'amor viu en Déu i per això no és estrany intuïr com una guspira de la Divinitat en el fons de la pupil·la de l'amant i l'amat quan hi resplandeix l'amor, que sempre és d'origen diví. Però també hi ha qui, fins i tot havent-ho experimentat personalment, prefereix a partir d'aquesta vivència commovedora, decidir-se a buscar directament el Déu que hi ha darrera i no quedar-se simplement en el seu reflex en la intimitat de l'altre que, com ell mateix, en viu i participa. És una decisió potser arriscada per no tenir llavors aquest suport de l'intermediari humà que n'és finestra, per això cal prendre-la en tot cas humilment, pregant, buscant si és aquesta la voluntat de Déu i acceptant l'acompanyament, els consells i la guia. D'aquesta manera l'amor envers que n'ha sigut instrument no es perd sinó que encara s'enlaira molt més, a alçades místiques i celestials, com l'amor molt cast i pur de Sant Francesc i Santa Clara. I és que cal estar agraïts no sols a Déu sinó també a aquell que Ell ha volgut usar com instrument per ajudar-nos a trobar-lo o, si ja l'havíem trobat, a profunditzar encara més en la radicalitat de l'amor crisrià de caritat. I en el Cel els dos estaran molt feliços de retrobar-se ja en el goig de la visió beatífica i sense els perills i temptacions d'aquest món, igual que amb tots els salvats, perquè com inspiradament Sant Pau, aleshores l'amor serà molt més gran que mai.
Quan un home i una dona se senten atrets sexualment és, com havia sentit a dir quan encara era petit, perquè algún nen vol néixer, ha de venir a aquest món. Per això l'home i la dona deixen les seves famílies d'origen i formen la seva pròpia família per donar-li acollida, seguretat i vida. Déu els fa copartíceps de la capacitat de crear vida, i no senzillament vida sinó vida humana com la seva pròpia, essent un esglaó més en la cadena de transmissió d'aquest do tan gran que és la vida, amb l'afegit del seu dret i deure de tenir-ne cura i escollir-ho tot per ells, com es diran, on viuran, què menjaran, on estudiaran i quina educació rebran, començant per la més important, la dels primers anys en el propi ambient familiar. I així quan és concebut el primer fill, neixen també un pare i una mare. I el seu primer deure és mirar de deixar salvar-se ells, el cònjugue, els fills i els altres familiars passats i futurs, d'avis a nets i més. I per això és fonamental pregar per ells i encara millor pregar junts i ensenyar a fer-ho així, cosa que té beneficis no sols espirituals i pel més enllà sinó també per aquesta vida: "La família que resa unida roman unida" proclamava sempre públicament, probablement tant per inspiració com per experiència, el P. Patrick Peyton (1909 - 1992), el de la Croada de l'Oració que patrocinava el res del rosari en família, al qui vaig conèixer de lluny anant amb el meu col·legi, l'Acadèmia Lepanto, dirigida per una mestra molt catòlica, la Mercè Boronat, a la Missa multitudinària que va fer a Barcelona, a la Avinguda Diagonal, el 28 de febrer de 1965, quan jo tenia 10 anys, i en la que recordo haver resat el rosari amb els assistents, i que va ser per mi tota una experiència de fe i pregària.
Sant Pau recomana no buscar parella matrimonial a no ser que la vida - en el fons Déu - te la porti i ho reconeguis com la vocació a la que estàs cridat. I tot i que és lícit fer-ho, i fins avisa que és millor casar-se que cremar-se en el foc de la luxúria satisfeta o insatisfeta, diu que és millor no fer-ho per no tenir el cor dividit entre agradar a Déu i agradar a l'espòs o esposa, cosa més difícil de portar bé que no pas una entrega total a l'amor diví. I aquest consell és molt pràctic, fins i tot humanament parlant, perquè la vida de solteria, sobretot la laical, sense la sobrecompensació sobrenatural de les vocacions sacerdotal, religiosa o missionera, és com un purgatori, però la vida matrimonial pot ser un paradís o un infern en aquest món, per això cal pregar molt per escollir bé la parella i esbrinar si és realment aquesta la vocació a la que estem destinats divinament per a la nostra realització i felicitat en aquest món i l'altre. Llavors, la crida a formar famílies verament cristianes, és equiparable a les altres tres vocacions, més encara tenint en compte que és d'aquestes famílies d'on surten totes quatre.
Una dita popular catalana ben encertada diu "matrimoni i mortalla, del Cel davalla". I en un pla més encertat encara, en les amonestacions catòliques es proclama "mitjançant la gràcia de l'Esperit Sant han decidit contraure matrimoni...". I el matrimoni és de per vida fins a la mort d'un dels dos cònjugues perquè el que Déu ha unit l'home no ho pot separar. A diferència de l'ordenació sacerdotal i la consagració religiosa, el sacrament matrimonial és només per a la vida terrena, i a la mort d'un d'ells, tots dos en queden deslligats. És una vocació funcional perquè la família ha de ser com una petita església d'igual manera com l'Església és una gran família. I com Sant Pau ens recorda, l'amor matrimonial d'home i dona és com un reflex en aquest món de l'amor de Jesucrist per la seva Església. I en la Sagrada Família de Natzaret, amb Jesús, Maria i Josep, tenim la imatge més semblant en aquesta Terra de la Trinitat celest.
Els que aspiren a grans coses poden també tenir fracassos igualment grans. Les advertències de que més dura seria la caiguda com més alt hagis arribat i de que allò millor si es corromp es converteix en el pitjor, "corruptio optimi pessima" és l'adagi llatí que s'atribueix a St. Gregori Magne, no val sols per les excel·lències de la vida sacerdotal, religiosa i missionera, sinó que també s'aplica en totes les circumstàncies de la vida: qui cau de poca alçada es fa poc mal, al contrari del qui cau des d'una gran altura, però això no ens ha de fer desistir de pujar i d'intentar arribar als cims de l'experiència humana, només ens ha de fer molt prudents i encara més com més amunt estiguem.
Alguns experts pensen que la castedat matrimonial no és tan fàcil com semblaria, més encara que en ocasions pot ser la castedat més difícil per l'equilibri, la sintonia i l'harmonia que requereix dels dos cònjugues, per tal que les relacions sexuals siguin no sols legals i beneïdes per Déu sinó també obertes a la vida i realitzades en l'amor mutu i en la vivència compartida.
I això sense considerar els horrorosos pecats de la fornicació, la falta o pèrdua d'amor que pot arribar a l'odi, l'adulteri, l'avortament, el divorci i l'eutanàsia, tant greus i tant perjudicials per a elsqui els cometen i per a tots. Sant Pius de Pietrelcina deia que el divorci era el passaport a l'Infern, perquè era trencar el compromís del sagrament. I l'adulteri és un antisigne molt fort per a la vida humana i per a la imatge de Déu en nosaltres. I com s'ha fet notar l'avortament és allò més diametralment oposat a la sagrada comunió, ja que Jesucrist en l'Eucaristia diu "Això és el meu Cos entregat per vosaltres per tal que tingueu la vida eterna" i l'avortament, matar un fill encara nonat just allà on hauria d'estar més protegit i per decisió d'aquells que l'haurien de protegir, estimar i portar a viure, no sols és un fet terrorífic, la intervenció assassina des de la vida postnatal en la vida prenatal, sinó que és la inversió total de la donació amorosa de si mateix de Crist lliurant-se Ell a la mort per salvar-nos i per tal que nosaltres visquem. La dona, un cop embarassada, sempre pareix, pot escollir parir vida o parir mort. Però fins i tot aquests pecats tant inconcebibles tenen perdó si els autors se'n penedeixen del que han fet i recorren amb sinceritat al perdó diví, i en aquest cas desprès de purificar-se en el Purgatori moltes mares coneixeran els seus fills nonats en el Cel. Perquè és Déu qui decideix quan i on vindrem al món, quins seran els nostres pares i germans, i si abans es considerava que en aquests casos les ànimes nonates anaven a uns Llimbs sense penes, ara es tendeix a pensar que haven sigut matats complint el designi de Déu de venir a existir al món, igual que els Sants Innocents morts per causa de Jesús, tenen el baptisme de sang, i per tant l'entrada al Cel. I també l'eutanàsia és un suïcidi i en moltes ocasions també un parricidi, d'aquí la seva extrema gravetat, pecar en el moment de morir o fer morir un pare o mare, sempre que sigui activa i volguda i no merament paliativa i passiva, cosa que és natural.
Sempre hi ha hagut pecats i pecadors, però el més greu de la situació actual és que abans qui pecava sabia que estava fent mal i això era bo - i ja Plató li feia dir a Sòcrates en un dels seus Diàlegs que el qui fa mal sense saber-ho és pitjor encara que el qui fa mal sabent-ho, cosa que en principi podria sorprendre, sobretot per allò de "no ho sabia, no ho volia fer" però que és raonable - primer perquè estaven en la veritat i segon perquè essent-ne conscients sempre es podien penedir i demanar perdó a Déu, ni que fos a l'hora de la mort, al veure's en l'umbral de l'eternitat i del judici diví i considerar el seu futur definitiu. Però com es podrà penedir aquell que, en contra de la seva consciència i de la tendència natural, se l'ha convençut per part de la societat que el seu pecat no és tal, que és normal, un estil de vida, que és decisió seva i la seva voluntat és norma absoluta, el demoníac "fes el que vulguis", que ara és legal i per tant permès, tot i que fos un delicte des de sempre per a la llei divina, natural i humana, que ningú n'ha de fer res, que no se n'ha de sentir culpable, que és socialment acceptat actualment i fins i tot "un dret humà" (!) i encara més un "orgull" (sic), a part de que per altre banda l'orgull en si mateix ja és el pitjor dels pecats. A aquest que s'ho creu tot això, perquè ha crescut així, perquè se li ha inculcat aquesta mentalitat i perquè ho ha vist així en el govern, les lleis, la propaganda i els mitjans de comunicació i en el seu ambient, se li nega l'accès a la veritat, se'l fa viure en la mentida i en una vida falsa, i se li tanquen les portes del penediment i de la salvació, a no ser que per sort seva Déu li doni gràcies extraordinàries com un profund remordiment per a ell d'entrada incomprensible, un dolor de consciència, una angoixa inexplicable davant del futur, potser una depressió o un pànic a la mort, i que per si mateix o amb l'ajut d'algú que el vulgui bé, trobi el camí a la penitència, la confessió i la reconciliació, i no ha de desesperar igual que abans no hauria d'haver presumit de que tot anava bé i en tot cas de salvar-se de totes maneres, sense cap esforç i seguint pecant fins el final. I això ja abans de l'extrem d'arribar a dir-li mal al bé i bé al mal, el pecat imperdonable contra l'Esperit Sant, imperdonable no perquè no pugui ser perdonat divinament sinó perquè no buscarà i fins rebutjarà el perdó, qui pensa així, i s'obstina en la impenitència final. L'Infern no és pels pecadors, perquè tots ho som en major o menor grau de pecadors, sinó pels obstinats que fan del pecat una part fonamental de la seva pròpia personalitat, no es deixen salvar per Crist, i refusen convertir-se, és a dir pels que trien lliurement, voluntàriament i conscientment aquest allunyament del Déu que a tothom proposa, però no imposa a ningú contra la seva voluntat personal, la salvació, la vida i la felicitat per sempre. "Déu que t'ha creat sense tu, perquè no podia demanar-te si ho volies quan no eres res i no existies encara, no et salvarà sense el teu sí, ara que existeixes i t'ha dotat de coneixement, personalitat, voluntat pròpia i llibertat" deia Sant Agustí.
Hi ha un agnosticisme intel·ligent i prudent, que encara no és la veritable fe però que sí que és un progrès respecte a l'ateisme, l'agnosticisme, les idolatries i la indiferència i està en camí cap a ella com un pas intermedi, que consisteix en plantejar-se "no sé si és així, però per si de cas millor tenir aquest tema bé", és a dir estar ben coberts i preparats per si és veritat. I hi ha molts motius per pensar que ho pot ser, tants que quasi indicarien la certesa. Però l'home no es pot quedar estancat en aquesta posició, que indica una fe real però dèbil. Cal fer el pas, que alguns qualifquen de salt en el buit, cap a la fe forta, basada en l'amor a Jesucrist i en la constatació agraïda de que ens ha creat, ens estima i ens salva, per arribar a la fe forta, la fe que mou muntanyes, la dels màrtirs, dels sants i dels miracles a la vida.
Un dia una senyora em deia que el moment de la mort el veia així: unes portes obertes i Jesucrist amb els braços oberts abraçant-te amb molt amor i fent-te entrar en el seu Regne. Altres ho veuen com Jesucrist mirant-te somrient i dient-te "Fill/a com t'has esforçat a la vida! Entra ara al goig del premi etern!". O variants similars del mateix. Tant de bo que per a tothom fos així!
El sacerdoci és un gran do de Déu tant pels que Ell escull per ser-ho com per la gent a qui els hi dona. Però portem aquest immens tresor en atuells de terrissa.
Sonrianos padre, sonria (2009), Misioneros de Guadalupe, Mèxic
https://youtu.be/8n2uZ5KOF3Y
Sant Francesc d'Assís (1181 - 1226), que va preferir ser sols diaca, deia que si anant per un camí veia a un cantó un sacerdot i a l'altre un àngel, primer s'agenollaria davant el sacerdot i desprès davant l'àngel, perquè l'àngel és un missatger de Déu però el sacerdot porta a Déu amb ell. I Sant Joan Bpta. Maria Vianney, el sant Rector d'Ars (1786 - 1859) afirmava que el sacerdoci és l'Amor del Cor de Jesús. I altres han dit que desprès de l'Encarnació del Fill de Déu en Jesucrist i de la Immaculada Verge Maria, el major regal que Déu ha fet a la Humanitat és el del sacerdoci, ministres dels sagraments i molt especialment de la consagració de l'Eucaristia i del perdó diví amb la reconciliació i la unció, facultats reservades a ells pel do de l'Esperit Sant que han rebut, i que - junt amb els altres sagraments del baptisme i del matrimoni, també administrats per ells però oberts als diaques i en el cas del baptisme excepcionalment en algun cas límit als laics, mentre que l'ordenació sacerdotal pel seu caràcter està reservada únicament al bisbe, que té la plenitud del sacerdoci, igual que la confirmació però que en aquest cas el bisbe pot delegar en un sacerdot com a ministre extraordinari - fan possible la salvació i santificació dels fidels, perquè són instruments de Nostre Senyor Jesucrist, que actua mitjançant les seves paraules i els seus gests. És un do immensament gran, indeleble i que no acaba en aquest món, i que implica una gran responsabilitat per a la qual tenim de la Santíssima Trinitat tota l'ajuda que sigui necessària.
Ara bé, com molts sants també han fet notar, cosa que s'ha atribuit des de St. Ignasi de Loyola (1491 - 1556) a St. Antoni Maria Claret (1807 - 1870) i St. Joan Bosco (1815 - 1888), i que va afirmar públicament el P. Emiliano Tardif (1928 - 1999) de la Renovació Carismàtica, el sacerdot és com el burret que porta a Jesús en l'entrada a Jerusalem el Diumenge de Rams, i això cal no oblidar-ho mai, perquè Jesús l'ha escollit per la seva humil condició, senzilla i pacífica, i representant de l'instint terrenal humà que Jesús el Senyor condueix cap a la salvació i amb ell els qui els segueixen. Personalment he pensat en ocasions que Crist em va cridar al sacerdoci perquè compadit de mi em volia tenir ben a prop seu per tal de que no em perdés si fora d'aquesta proximitat m'anès allunyant i anés fent de les meves, i així, com un do per a la meva debilitat, d'aquesta manera Ell estaria sempre amb mi, guiant-me i protegint-me; desprès vaig descobrir que si no igual alguna cosa semblant ja la va expressar Sant Felip Neri (1515 - 1595): "Senyor queda't sempre amb mi i no em deixis, que sinó aquest teu servent en faria una de grossa". I és que la humilitat, junt amb l'amor, és la base de tota la relació amb Déu i el veritable sentit de la vida. Cal tenir-ho sempre present, no oblidar-ho mai.
La música, els cants i les dances tenen, com moltes altres activitats humanes, un origen religiós. El primer exemple conservat és un himne hurrita de cap al 1500 aC. I seguiren essent preferentment religiosos durant mil·lennis, i no és fins fa pocs segles que la música no sacra tingué una ample autonomia i acceptació com tal.
Aquest tant destacat aspecte humà està sota el patronatge de Santa Cecília (180 - 230) una verge i màrtir romana, segons sembla pels sons celestials que es sentiren en la seva execució, anunciant la seva victòria sobre les forces del mal, com una mena de palma sonora en el seu honor.
I el cert és que les millors músiques i cançons han estat, i encara ho són, les de tipus sacre, i molt especialment, però no exclusivament, les cristianes, i amb un destacat paper en elles de les catòliques, dominant durant els dos mil·lennis de l'Era Cristiana, sense per això tenir en menys les grans aportacions de les Esglésies orientals, ortodoxes i protestants, que també hi han contribuit amb el seu propi estil de lloança al Creador de tot, fet home en Jesucrist per revelar-se Ell mateix i salvar-nos.
Històricament el més important i decisiu en l'evolució no sols de la música sacra sinó de tota ellaen general fou el cant gregorià, anomenat així per Sant Gregori Magne, Papa entre els anys 590 - 604, que recopilà himnes de la salmodia antifonal del s. IV i de l'Schola Cantorum de Roma del s. V, del cant anomenat romà, tot i que el seu desenvolupament fou a partir del segle VIII, quan el Papa Sant Gregori II (715 - 731) li donà un nou impuls, cosa que reafirmà encara més el nom "gregorià", i sobretot a partir del 754 en temps del Renaixement carolingi quan el cant litúrgic romà antic es barrejà amb el cant gal·licà. i Carlemany (768 - 814) amb la seva autoritat l'imposà en els seus dominis, com a part d'una sèrie de reformes eclesiàstiques amb ressonància civil, com l'adopció de l'Era Cristiana. I un altre pas decisiu per a la música i fins per a l'intel·lecte humà, amb una nova comprensió del pas del temps més acurada, a la que van contribuir en la mateixa època els rellotges de torre que van començar a ser comuns a les esglésies, fou la polifonia, sorgida en un ambient eclesiàstic allà pel segle XIV, igual que a invenció per eclesiàstics de la notació moderna de les partitures a partir del s. XI i altres. És molt el que la música, fins i tot l'actual, li deu a l'Església Catòlica, que l'ha usat sempre de forma preeminent.
Algunes mostres de cant religiós cristià d'ara poden ser les 8 que he seleccionat, de tot el món:
1 - Quan envieu el vostre alè, cant de Missa
https://youtu.be/gC0xqOZAsVA
2 - I si vivim, cant de Missa, When we are living (2011)
https://youtu.be/NKImco_1SWM
3 - Si creiem que és vivent, cant de comunió a Missa (2018)
https://youtu.be/yt4-OBNPsPM
4 - Cant cristià de la Kabilia, Iyaw a necnut
https://youtu.be/NiDUclgAMgA
5 - Cant cristià d'Algèria per Saliha l'oranesa, Safani min el khatia
https://youtu.be/pOhlHTf2OUw
6 - Resistiré (2020), coreografia de les Missioneres Dominiques de l'Anunciata de Lleó
https://youtu.be/sFDPpOhTr2U o be https://youtu.be/f-4cpyduLIU
7 - Jerusalema challenge (2020) de les Missionary Sisters of the Precious Blood de KwaZulu-Natal, Sudafrica
https://youtu.be/_9RzWPlA35A
8 - Krist Do Raja Kanae, festa de Crist Rei a la Índia (2024)
https://youtu.be/XudPE7UxI2E
I és que com s'ha dit des de ja fa molt temps la bellesa musical és un dels més forts indicis, gairebé proves, de que Déu existeix. I per nosaltres és l'expressió de la nostra alegria per la trobada amb Déu i per la seva bondat, amor i dons, el primer dels quals i base de tots els altres és el de la vida, com a convidats a la seva Creació.
Tot i que sóc un negat pels estudis musicals i no entenc el pentagrama ni les partitures, i que tampoc indentifico bé les notes, sempre m'ha agradat molt la música, sobretot la clàssica, però també l'ambiental, la instrumental, el jazz amb la seva sensació d'intimitat, i la música en general quan transmet sentiments. És com si t'obrís un món diferent i en moltes coses millor, ple d'encís i fins de misteri. I tot i que aquest món m'apassiona i m'intriga, tampoc tinc gaire bona oïda musical i no canto massa bé, i tampoc sé tocar cap instrument musical (1). Això em fa aquest món encara més enigmàtic i especial, que em supera i m'atrau, determinades melodies o ritmes m'evoquen emocions i sentiments molt especials i indescriptibles, però agradables i confortants a més d'acompanyar i distreure. Faig una selecció d'aquest tipus de música suggeridora i que m'encanta oïr, ja sigui per distreure'm, per aserenar-me per compensar dies durs, per animar-me o per somniar . El cert és que en gaudeixo molt, però a l'estil d'un nen admirat al descobrir un nou món desconegut i interessant. En aquesta selecció deixo de banda de moment la música religiosa, a la que per la seva importància li dedicaré una entrada a part.
Música, cançons i dances de la dinastia xinesa Tang (618 - 907) https://www.youtube.com/watch?v=4iF6XJWEcog
Greensleves (s. XVI) - popular anglesa
Canon (1680) - Pachelbel
Aria de corda en G (1720) - Bach
Concerts de Brandenburg (1721) - Bach
Les 4 estacions (1723) - Vivaldi
Sonata per a dos pianos K 448 (1781) - Mozart
Marxa turca (1784) - Mozart
Petita serenata nocturna (1787) - Mozart
Sonata 16 K 545 (1788) - Mozart
Simfonia 40 (1788) - Mozart
Quinta Simfonia (1808) - Beethoven
Per a Elisa (1810) - Beethoven
Nocturns (1827 - 1845) - Chopin
Obertura de Guillem Tell (1829) - Rossini
Marxa Radetzky (1846) - Johann Strauss Sr
Cavalleria lleugera (1866) - Von Suppé
El bell Danubi blau (1867) - Johann Strauss Jr
Carmen (1875) - Bizet
Peer Gynt (1876) - Grieg
El llac dels cignes (1877) - Txaikovski (2)
https://youtu.be/km3XRd3r7to
Aloha 'Oe (1878) - Lili'uokalani
Sobre las olas (1888) - Juventino Rosas
Clar de Lluna (1890/1905) - Debussy
El trencanous (1892) - Txaikovski
Simfonia del Nou Món (1893) - Dvorak
El vol del borinot (1900) - Rimsky-Korsakov
Hava Nagila (1918) - popular jueva
Rhapsody in Blue (1924) - Gershwin
Bolero (1928) - Ravel
Lili Marleen (1939) - Hans Leip, Norbert Schultze i Lale Andersen
Concierto de Aranjuez (1939) - Rodrigo
In the Mood (1940) - Glenn Miller
Kangding qingge (Paomao liuliude shanshang, tradicional de Sichuan, popular 1940s)
https://youtu.be/3ZDqP7VSXLQ
Pora v put' dorogu (1945) - V. Solovyov-Sedoy i S. Fogelson
Podmoskovnye vechera (1956) - V. Solovyov-Sedoy i M. Matusovsky
Second Waltz (1956) - Shostakovich
Adagio d'Albinoni (1958) - Remo Giazotto
Hawaiian paradise (1963) - Al Caiola
Pájaro chogüi (1975) - Rigo Tovar
Balada per Adelina (1977) - Richard Clayderman
Chinese garden (1999) - Richard Clayderman i Shao Rong
Paradís hawaiià, Al Caiola
https://www.youtube.com/watch?v=aDNBr4rxsis
Al servei miitar i en altres tests psicològics que em van fer sempre sortia entre les conclusions "grans aptituds per a la música" quan conec que no tinc una oïda afinada, ni bona veu, ni coneixements del tema, però si una gran afició a la bona música, que ronda entre l'aspiració, el reconeixement i l'alegria. Per exemple un dels meus programes favorits de la TV, tot i que no el vaig poder veure gaire sovint, era "Jazz entre amigos" (1984 - 1991), pel seu ambient intimista, nostàlgic i sentimental, suau i nocturn, com de recer, que era presentat per Juan Claudio Cifuentes (1941 - 2015) i Javier Díez Moro (1951). Aquesta delicadesa i sensibilitat m'eren un descans, amb la seva individualitat, discreció i com resignació, d'una estètica en estil poètic. Però en general el meu amor per la música és unidireccional com oient i diletant, no com a practicant o participant. (3)
(1) Al meu pare li feia il·lusió que aprenguès a tocar un instrument, per això de nen m'en va comprar, sempre de joguina, diversos, com un violí, una harmònica, un xilofó, un acordió, guitarra i altres, alguns em van impressionar més com una trompeta de relluents daurats i algun altre, però cap el vaig saber tocar bé, a no ser a nivell infantil, i la cosa va acabar en no-res. Però el meu pare era molt amant de la música clàssica en general i dels compositors russos en concret (Mussorgski, Txaikovski, Rimsky-Korsakov...) i també dels Cors de l'Exèrcit Roig, així com els valsos (Danubi blau, Sobre les ones, Segon vals de Shostakovich) i això em va deixar una empremta, una afició indeleble cap aquest tipus de música, que mai m'ha defraudat si bé alguna vegada m'ha arribat a inquietar i fins asustar com "Una nit en el Mont Pelat" de Mussorgski .
(2) La marxa del Llac dels Cignes de Txaikovski és una de les que sempre m'ha agradat més, junt amb la marxa del Trencanous del mateix autor, i molt especialment un fragment que trobava especialment del meu gust, com molt acompanyant i expressant els meus sentiments, i l'escoltava molts cops i especalment quan em semblava que ho necessitava, i vaig quedar molt sorprès quan una meva tieta que sabia de música quan li vaig dir em va comentar "saps que aquest tros que t'agrada tant és just quan apareix el cisne negre?".
(3) Des de l'any 1986 també vaig assistir molt sovint al Festival de Música de Cantonigròs, amb els seus participants estrangers. La unió de música, cançons i dances tradicionals i típiques de diversos països i de l'ambient internacional era doblement atractiu per a mi. Fins i tot a casa vam acollir participants, dos en cada ocasió, poloneses el 1986, sueques el 1987, poloneses el 1989, turcs el 1990 i hongaresos el 1991, i també vam acompanyar i tenir moltes activitats conjuntes amb unes txeques l'any 1996. Van ser uns temps i uns records molt bonics.
El so del món és més interessant quan tracta de fer l'experiència de l'amor i comunicar-la
La música, les cançons i fins i tot la dansa, igual que tot l'art, van tenir un origen religiós, però amb el temps es van anar independitzant i fent-se també amb motius socials i personals.
La música és junt amb els aromes, sobre tot els inusuals, les olors per molt temps no sentides, allò que més records evoca i havent arribat ja als 70 anys de vida per un do de Déu, en aquests dies nostàlgics dels que ja han deixat aquest món i han partit cap a l'altre.
Algunes cançons que a mi em porten bon records, tant per la melodia i el contingut com, encara més, pels temps de joventut en que les vaig viure i les experiències i sentiments que hi vaig associar; el primer factor és objectiu i menor, el segon és subjectiu i major. Per això potser no a tothom li suscitarà el mateix que a mi, en faig només una petita mostra.
La majoria d'aquestes cançons parlen de l'amor, de l'amor humà, la qual cosa està molt bé sempre que respongui a la pròpia vocacíó de casar-se i formar una família i es faci segons la voluntat de Déu. La Bíblia parla en molts llocs de l'amor humà i el llibre del Cant dels Cants usa la metàfora de l'amor d'una parella, ell i ella, per parlar de l'amor de Déu i l'amor a Déu, perquè Déu és Amor. I naturalment a Déu se li demostra amor estimant-lo en el proïsme, els altres que ens posa en el camí de la nostra vida fent-nos coincidir en el temps i l'espai.
1955 Only you (and you alone) - The Platters Historia de un amor - Libertad Lamarque
1956 Second Walz - Dimitri Shostakovich
1957 Diana - Paul Anka El reloj - Roberto Cantoral
1958 Adagio d'Albinoni - Remo Giazotto
1959 Oh! Carol - Neil Sedaka
1960 Las cintas de mi capa (1)
Quiereme siempre - Estela Raval y los 5 Latinos
https://youtu.be/wX5VcXJCvXE?t=14
1961 Legata ad un granello di sabbia - Nico Fidencio
https://youtu.be/9hxg3B-1OsA
1962 Tous les garçons et les filles - Françoise Hardy Where have all the flowers gone? - Pete Seeger
J'entends siffler le train - Richard Anthony
Corazón contento - Palito Ortega
https://youtu.be/XPkBMqehr5k?t=4
1963 Be my baby - The Ronettes (2) All my loving - The Beatles
Les vendanges de l'amour - Marie Lafôret
1964 Downtown - Petula Clark
Tu serás mi baby - Les Surfs (2) La última noche que pasé contigo - Eydie Gormé i Los Panchos And I love her - The Beatles
L'eternitat - Guillermina Motta
https://youtu.be/SBgKkeNGvP4
1965 Norwegian Wood / Drive my car / You won't see me/ I'm looking through you - The Beatles California dreamin' - The Mamas and the Papas California girls - The Beach Boys
Il mondo - Jimmy Fontana
Tema de Lara - Dr. Zhivago
1966 Eleanor Rigby - The Beatles
Mis manos en tu cintura - Salvatore Adamo
1967 Penny Lane - The Beatles
You don't have to say you love me - Dusty Springfield
World - Bee Gees
(anar al minut 2.55 o si està actiu clicar B - Mundo en el vídeo)
https://youtu.be/HbNRXo1Jeqk?t=180
1968 Mundo - Gelu (3) Those were the days - Mary Hopkin
Comment te dire adieu - Françoise Hardy
https://youtu.be/ozCoq4osSwk?t=4
1969 Tu amor, mi amor - Fórmula V
Raindrops keep fallin' on my head - B.J. Thomas
I'll never fall in love again - Bobbie Gentry / Dionne Warwick
https://youtu.be/qdhln5lvRN4?t=2
1970 Don Juan - Los Mismos Quiero abrazarte tanto - Victor Manuel (4)
Te quiero, te quiero - Nino Bravo Close to you - Carpenters
https://youtu.be/ljQHoMOKobA
1971 Rose Garden - Lynn Anderson
Another day - Paul McCartney Butterfly - Danyel Gerard Mamy Blue - Pop Tops
Chirpy chirpy cheep cheep - Middle of the Road
1972 Música eres tu - Trébol
Popcorn - Hot Butter
Top of the World - Carpenters
Without you - Harry Nilsson (5)
https://youtu.be/dxEN98r5vio
1973 Tie a yellow ribbon round the ole oak tree- Tony Orlando and Dawn Killing me softly with his song - Roberta Flack Crocodile rock - Elton John Kodachrome - Paul Simon Yesterday once more - Carpenters
1974 Waterloo - Abba
1975 Rio de ausència - Maya
Lluna llena estival - Maya (Rosa Maria Lobo)
El cucut - Esquirols
Ding-a-Dong - Teach In
Y te vas - José Luis Perales
https://youtu.be/yYTJaPu9iGM
1976 Torn between two lovers - Mary McGregor
1977 Si tu me dices ven - Los Panchos
Yes Sir, I can boogie - Baccara
Sorry, I'm a lady - Baccara Stayin' alive/ Night fever/ How deep is your love - Bee Gees
1978 Solo tu - Matia Bazar Cara de gitana - Daniel Magal
Poco a poco me enamoré de ti - College
Y.M.C.A. - Village People (6)
Stumblin' In - Chris Norman i Suzi Quatro
You're the one that I want - John Travolta i Olivia Newton-John
1979 Solo pienso en ti - Victor Manuel
Gloria - Umberto Tozzi
Que no - Pedro Marín Me llamas - José Luis Perales
In the Navy - Village People
1980 Corazón - Alfonso y Cristina (7)
9 to 5 (Morning Train) - Sheena Easton
Pasaba por aquí - Luis Eduardo Aute
Me voy pa'l pueblo - Los Panchos
Santa Lucia - Miguel Rios
Fame - Irene Cara
1981 Será porque te amo - Ricchi e poveri Hands up (Give me your heart) - Ottawan
M'inamoro de te / Sarà perché ti amo - Ricchi e Poveri
1982 Me colé en una fiesta - Mecano
Words (don't come easy) - F.R. David Pick up the phone - F.R. David Do you really want to hurt me? - Culture Club
1983 Un paso adelante - Emilio José
https://youtu.be/xtPpcyy96Mk?t=1
1984 Yo no te pido la Luna - Daniela Romo (8)
I just called to say I love you - Stevie Wonder
1985 D'amagat t'estimo - Santi Vendrell
https://youtu.be/hX5IDvIHLH8
1986 ¿A quien le importa? - Alaska y Dinarama Voyage, voyage - Desireless
1991 Secret love - Bee Gees
Désenchantée - Mylène Farmer
Altres: Yo te diré (1945) de Nani Fernández, Alma, corazón y vida (1957) de Los Panchos, Ticket to ride (1965) de The Beatles, L'important c'est la rose (1967) de Gilbert Bécaud, L'amour est bleu (1968) de Paul Mariat, Mrs Robinson (1968) de Simon & Garfunkel (9), La vida sigue igual (1969) de Julio Iglesias L'orage (1969) de France Gall, Ti amo (1977) d'Umberto Tozzi, Gloria (1982) interpretada per Laura Branigan, Toi plus moi (2008) de Grégoire (10)...
Però la majoria de les afirmacions més intenses d'aquestes cançons ("ho ets tot per mi", "sense tu no puc viure", "tu has sigut principi i final", "ets el més gran de la meva vida", "t'adoro vida meva"...) només de forma exagerada o al·legòrica - com la presència de Déu en la nostra vida a través de l'altre, en qui en veiem un instrument enviat a la nostra vida per Ell o fins un petit reflex o guspira seu - es poden aplicar a l'amor humà, i estarien molt més ben aplicades si es dirigissin directament a Déu.
(1) Al col·legi La Salle Manlleu la vam aprendre a classe quan feia 4t de Batxillerat el curs 1967-68 i em va impressionar, com un descobriment de l'amor.
(2) Tant la versió original d'unes cantants nord-americanes com la versió en castellà un any posterior d'un grup de Madagascar que triomfava a Europa.
(3) La versió en castellà del World (1967) dels Bee Gees, però amb temàtica diferent i més seriosa
(4) Aquesta cançó la tocaven molt per la ràdio l'any 1979 quan feia el servei militar al CIR de Marines i la sentiem sovint al cotxe
(5) Quan s'escoltava molt aquí era l'any següent, el 1973, aquell que a l'abril vam fer un viatge de 15 dies per Europa
(6) En aquella època la veia tant sols com una cançó animada d'un grup patriòtic nord-americà que cantava els valors del seu pais, com per altra part opinaven la majoria de la gent llavors, sobretot els joves. No sé els altres però jo no jutjava i hi veia un policia o un capità de navili negre, un militar de terra o de la marina, un cowboy, un treballador de la construcció, un motero i un gran cap amerndi, i a més que parlessin de la Young Men's Christian Association i de la Navy o d'anar a l'Oest em semblava bé. Igual em va passar amb My sweet lord (1970) de George Harrison ja que en aquella època l'estrofa final que canvia tot el seu sentit, o no hi era o no l'emitien, i creia que era una cançó religiosa cristiana.
(7) Versió en castellà adaptada de la popular alemanya Muss i denn.
(8) Tant aquesta versió en castellà com l'original italià de Fiordaliso Non voglio mica la luna s'escoltaven molt i la lletra, tot i que semblant, era diferent.
(9) Pel ritme i per la pel.lícula El graduado (1967), que havia vist quan era un noi i que semblava el triomf de l'amor, en tenia un bon record, i com que amb el poc anglès que llavors sabia sí que entenia "Jesus loves you more than you will know" i "God bless you", tot i que havia llegit que els dos cantants eren jueus creia que era una simpàtica i amable referència al Cristianisme. Però si bé hi ha films que quan els tornes a veure ja de gran es mantenen o guanyen fins i tot, també n'hi ha que perden, i en ocasions molt, i quan molts anys desprès aquesta peli la vaig tornar a veure me'n vaig adonar que era un disbarat total i que la cançó era com a mínim irònica o pitjor, i que tot`el conjunt era una gran pressa de pèl, per no dir fet amb mala intenció. Però la incloc en el suplement perquè quan no sabia be de que anava i no entenia el que la cançó deia, i més en el context, m'agradava força. Es el perill de deixar-se portar confiant massa en que les coses són bones i en general es va en bona fe. Ara no sé si de la cançó, perquè de la pel·lícula no, hi ha res encara acceptable, aprofitable. Per això tothom, però sobretot els nois, necessita un guia fiable i segur que l'orienti.
(10) Aquest bonic soroll mundà està bé sempre que no predomini i no sigui un obstacle per al silenci que ens permet escoltar a Déu i el que ens vol dir. Però també cal tenir cura des d'un punt de vista humà perquè tant el ritme com sobretot les lletres ens poden modelar, quan som nens i joves i per tant inexperts, i com les pel·lícules ens poden donar una idea equivocada de les relacions sentimentals.
2. La vida és un viatge i Déu sovint ens posa en moviment:
On the beach (1959)
Those magnificent men in their flying machines (1965)
2001: A space odyssey (1968)
Planet of the apes (1968)
If today is tuesday, tha must be Belgium (1969)
Out-of-towners (1970)
Dersu Uzala (1975)
The Silk Road (1980)
The gods must be crazy (1980)
The right stuff (1983)
Out of Africa (1985)
Gorillas in the mist (1988)
Apollo 13 (1995)
Titanic (1997)
Seven years in Tibet (1997)
3. La Creació parla de la grandesa de Déu
This is cinerama (1952)
Yokihi (1955)
Muhomatsu no issho (1958)
Helga: Vom Werden des menschliche Lebens (1967)
Charly (1968)
Al sur del Pacífico (1977)
Cosmos (1980)
Koyaanisqatsi (1982)
The day after (1983)
Powaqqatsi (1988)
L'ours (1988)
Awakenings (1990)
Baraka (1992)
Rapa Nui (1994)
Contact (1997)
Walking with dinosaurs (1999)
Naqoyqatsi (2002)
Die geschichte vom weinenden Kamel (2003)
Planet Earth (2006)
Le renard et l'enfant (2007)
Samsara (2011)
4. Si no ens fem com nens no entrarem al Regne de Déu:
The wonderful World of the brothers Grimm (1962)
Fireball XL-5 (1962)
Oliver! (1968)
Heidi (1974)
Little prince (1974)
Amanece, que no es poco (1988)
Babe (1995)
The lord of the rings: the fellowship of the ring (2001)
Finding Nemo (2003)
Millions (2004)
Polar Express (2004)
Narnia: the lion, the witch and the wardrobe (2005)
Bridge to Therabithia (2007)
5. La vida és una lluita, l'amor és el manament diví i Déu sempre venç:
Monsieur Vincent (1947)
Cielo sulla palude (1949)
Francesco, giullare de Dio (1950)
Journal d'un curé de campagne (1950)
Don Camillo (1952)
Tokyo monogatari (1953)
Father Brown (1954)
Le dialogue des carmélites (1960)
The World of Suzie Wong (1960)
West Side story (1961)
The breakfast at Tiffany's (1961)
The misfits (1961)
The reluctant saint (1962)
A kind of loving (1962)
Days of wine and roses (1962)
The cardinal (1963)
Becket (1964)
The agony and the ecstasy (1965)
A man for all seasons (1966)
Valentin Katajews chirurgische Eingriffe in das Seelenleben des Dr. Igor Igorowitsch (1967)
Barefoot in the park (1967)
Guess who's coming to dinner (1967)
Ma nuit chez Maud (1969)
Love story (1970)
En kärlekshistoria (1970)
Le genou de Claire (1971)
Jesus of Nazareth (1977)
Moskva slezam ne verit (1979)
Cannery row (1982)
State buoni, se potete (1983)
Teresa de Jesús (1984)
Chechechela, una chica de barrio (1986)
Babettes gaestebud (1987)
To kill a priest (1988)
Romero (1989)
The wedding banquet (1993)
L'odeur de la papaye verte (1993)
The joy luck club (1993)
Faustyna (1994)
Fuori dal mondo (1999)
Molokai: the story of father Damien (1999)
Padre Pio (2000)
Papa Giovanni - Ioannes XXIII (2002)
The Passion of the Christ (2004)
Hotel Rwanda (2004)
Le chiavi di casa (2004)
Joyeux Noël (2005)
Shooting dogs (2005)
Die Grosse Stille (2005)
Apocalypto (2006)
Letters from Iwo Jima (2006)
Chiara e Francesco (2007)
Vision: Aus dem Leben der Hildegard von Bingen (2009)
Saint Charbel (2009)
Popieluszko. Wolnosc jest w nas (2009)
Des hommes et des dieux (2010)
Preferisco il paradiso (2010)
La última cima (2010)
Duns Scotus (2011)
There be dragons (2011)
October baby (2011)
Un amour de jeunesse (2011)
For greater glory: the true story of Cristiada (2012)
Mary's land (2013)
Un Dios prohibido (2013)
Tokyo kazoku (2013)
Se Dio vuole (2015)
Ben-Hur (2016)
Silence (2016)
The case for Christ (2017)
Unplanned (2019)
El beso de Dios (2022)
Libres (2023)
Libera Nos (2024)
Notes: En anglès els noms dels títols de llibres i pel·lícules es sol posar amb quasi tot amb majúscules inicials, aquí he preferit escriure-ho com en una frase normal. Les seleccionades són sols una mostra i algunes podien enrtrar en dues o més categories i m'he decidit per una. No totes les he vist, sobretot les més modernes, per això en aquests casos parlo per referències.
La vida humana és un viatge pel temps i per l'espai, interior i exterior. I cal fer aquest viatge acompanyats per Déu, a qui trobarem al final del mateix, i és millor que ja estigui amb nosaltres ara i que el portem sempre on sigui que anem, i ens passi el que ens passi, afrontar-ho amb Déu és molt millor, ja que si el tenim a favor no hem de tenir por de res. I això es fa vivint en estat de gràcia i amb trobades regulars amb Ell a la Missa, als sacraments i a l'oració. Això és l'essencial, el fonamental.
Humanament parlant també podem aprendre per aquest viatge vital de les experiències de molts altres que ens han precedit i ho han recollit. I podem començar la preparació, o la recapacitació, pels viatges geogràfics, deixant els més elevats viatges espirituals per una ocasió posterior. I per exemple ens poden serviar alguns llibres de viatgers com aquests (1):
La retirada dels Deu Mil (Anabasis, 370 aC) - Xenofont
Itinerari, 381 - 384 - Egèria
Topographia Christiana (550) - Cosmas Indicopleustes
Registres de les regions de l'Oest durant la gran dinastia Tang (646) - Xuanzang
Llibre de les meravelles del món (1298) - Marco Polo
A través de l'Islam (Rihla, 1355) - Ibn Battuta
Ambaixada a Tamerlà, 1403 - 1406 - Ruy González de Clavijo (2)
Observacions des de la nau Estel·lar (1436) - Fei Xin (3)
Estudi general de les costes de l'oceà (1451) - Ma Huan (3)
Un viatge més enllà dels tres mars (1475) - Afanasi Nikitin
Diari del primer viatge - Cristòfor Colom
Relació del primer viatge al voltant del món (1524) - Antonio Pigafetta
La Relación (1542) - Álvar Núñez Cabeza de Vaca
Os Lusíadas (1572) - Luis de Camôes
Diari de viatge (1581) - Michel de Montaigne
Història d'Etiòpia (1620) - Pedro Páez
Sendes d'Oku (Oku no Hosomichi, 1692) - Matsuo Basho
Una gira per tota l'illa de Gran Bretanya (3 vol, 1724 - 1727) - Daniel Defoe
Relación histórica del viaje a Amèrica meridional (1748) - Jorge Juan i Antonio de Ulloa
Viatge sentimental a França i Itàlia (1768) - Laurence Sterne
Viatge al voltant del món (1772) - Louis Antoine de Bougainville
Diaris del capità Cook (1784) - James Cook
Viatge a les regions equinoccials del Nou Món, 1799 - 1804 (1807) - Alexander von Humboldt
Viatges d'Ali Bey el Abbasi per Àfrica i Àsia els anys 1803 - 1807 (1814) - DomènecBadia "Ali Bey"
Viatge a Itàlia (1817) - Johann Wolfgang von Goethe
El viatge del Beagle (1839) - Charles Darwin
La fragata Pallada (1858) - Ivan Goncharov
Els innocents a l'estranger (1869) - Mark Twain
Un viatge al continent (An Inland Voyage, 1878) - Robert Louis Stevenson
Tres homes en una barca, sense parlar del gos (1889) - Jerome K. Jerome
Tres anglesos a Alemanya (Three Men on the Bummel, 1900) - J. K. Jerome
Dersu Uzala (1923) - Vladimir Arseniev
La vuelta al mundo de un novelista (1924) - Vicente Blasco Ibáñez
Un bàrbar a Àsia (1933) - Henri Michaux
Kon Tiki (1948) - Thor Heyerdahl
Anem-nos a l'Oest! (We Went Thataway, 1949) - H. Allen Smith
Set anys al Tibet (1952) - Heinrich Harrer
Tristes tropiques (1955) - Claude Lévi-Strauss
A la carretera (1957) - Jack Kerouac
No hi ha lloc a l'Arca (1959) - Alan Moorehead
El Japón y su duende (1964) - José Maria Gironella
En Asia se muere bajo las estrellas (1968) - J.M. Gironella
Un any a Provença (1989) - Peter Mayle
Diaris de motocicleta (1995) - Che Guevara
Se'n poden citar altres que només conec de nom o per referències, interessants però que farien la llista massa llarga.
(1) Quan el títol en català o castellà no coincideix amb el de l'original, poso també aquest. Els títols originals en castellà els deixo sense traduir. Les dates son de la primera edició en l'idioma original.
Intel·ligència és saber que el tomàquet és una fruita. Saviesa és saber que no s'ha de col·locar en una macedònia de fruites ni com a postre, sinó com a amanida o verdura.
Saviesa ve de conèixer el sabor de les coses
Fins als 16 anys tots els nois són uns genis en potència
Els nadons tenen un gran poder, els hi donen tot fet, se'ls hi endevina les necessitats i tothom els serveix, és el poder de la debilitat i de la indefensió, del qui requereix tot dels altres per poder viure i sobretot i més que res simpatia i amor.
Els nadons venen a menjar-se el món i això ho mostren posant-s'ho tot a la boca.
Els infants tenen una gran capacitat i plasticitat, poden aprendre qualsevol idioma i incardinar-se en totes les cultures, això també representa una gran força
També tenen un gran tresor de temps disponible per a ells en el futur
Però també és cert que ja no des del naixement sinó des del mateix moment de la concepció, un ja pot morir
Tots estem exposats als perills, és Déu qui ens protegeix
El que l'essència humana realment desitja i li és indispensable és conèixer al seu Creador i Senyor diví i estar en bona relació amb Ell. Tot l'altre que l'ànima pot desitjar ve d'afegit amb això.
Déu ens ha pensat i estimat personalment a cadascun de nosaltres des de molt abans de crear l'Univers, es pot dir des de sempre. I per amor ens ha cridat a l'existència convidant-nos a la seva Creació i portant-nos a l'existència, a la vida, a ser humans, és a dir a ser no sols criatures seves sinó imatge i semblança seva, perquè som semblants a Jesucrist, Déu Fill fet el Fill de Déu humà, i perquè ens ha donat propietats seves com intel·ligència, llibertat, conscìència, voluntat, capacitat d'estimar i de fer coses, personalitat, pensament, cor...per tal que ens anessim fent en aquest món sota la seva protecció, guia i acompanyament. I des de l'eternitat ha decidit qui i com seriem i ens ha triat el temps i el lloc, qui serien els nostres pares, germans i parents, quins dons particulars tindríem per si els volem exercitar al servei del bé comú de tots, com és la seva voluntat, que visquem en amor mutu i que el descobrim i l'anem aprenent a estimar a Ell, que és l'Amor i que ens vol el nostre bé i la nostra felicitat. Per això ens vol cristians, perquè siguem com el seu Fill Jesús i tinguem la seva plenitud de bé, amor i gràcia, però pel pecat original no naixem així, sinó que ens fem cristians pel baptisme, quan se'ns perdona, se'ns aplica la Redempció obtenida per Crist per a nosaltres, i se'ns atorga el do de l'Esperit Sant i, fets fills, se'ns obren les portes del Paradís, sóm fets hereus del Cel amb la gràcia divina i la capacitat de ressuscitar a la vida eterna, i tenim a Déu Pare i el podrem veure en la visió beatífica ja amb l'ànima immortal i fins participar de la dinàmica infinita de la Trinitat com Jesucrist, Déu i home, hi participa. És una proposta tan inimaginablement gran i bona aquesta que ens supera i fins ens pot costar de creure que siguem cridats a una felicitat tan immensa, que l'ésser humà pugui arribar a ser tan feliç, però és així. Això sí, Déu proposa però no imposa, ho vol però no ens obliga, i respecta totalment la nostra llibertat, consciència, voluntat i personalitat, amb les nostres decisions, les nostres dubtes i reticències, el nostre ritme i la relació que decidim tenir amb Ell, que ens va portar des del no res a l'existència sense poder demanar-nos permís perquè no erem encara, i ho va pressuposar, però ara sí que ens ho diu i ens ho demana i intenta convèncer'ns i no pas vèncer'ns. Tot i que ens estima infinitament i ho vol molt, no ens força a acceptar el nostre destí meravellós que ens té preparat, perquè aleshores no seríem éssers humans lliures sinó àngels impecables o bé robots dirigits, i Ell vol el nostre amor lliure, conscient i voluntari en una relació oberta, autèntica i real. I sí, ens mana l'amor, però hem de decidir nosaltres si el volem obeïr, si volem acceptar, agraïr i viure aquest amor que ens fa com Ell i existint en Ell, perquè Ell és Amor. Viure és descobrir-ho i decidir i la mort és el moment en que quedem fixats i el més enllà és el resultat.
Els animals no pequen, no poden pecar. És només l'home qui té consciència, intel·ligència, llibertat i voluntat, virtuts divines, el qui pot fer-ho si en fa mal ús. La llibertat és un do increïblement gran i ens dona grans premis si la usem com Déu vol, evitant el mal i fent el bé, però amb ella hi ha el perill màxim també, el de la possibilitat de la desobediència, la rebel·lió, el pecat i el mal. Un fet terrible i tràgic, però inherent a la llibertat mateixa, la mala elecció, l'error, la major desgràcia possible. Però si Déu ens ha donat llibertat és perquè ens considera capaços de poder usar-la bé, i a més Ell mateix, sabent-nos dèbils i temptats per les males inclinacions, ens ajuda, ens dona forces, ens guia, i a més ens perdona quantes vegades faci falta per tal que poguem recomençar de nou l'aventura de viure el bé, arribar finalment a la bona meta i així poder donar-nos el premi infinit i etern, Ell mateix. Per part seva no fallarà mai, els qui podem fallar radicalment som només nosaltres i encara només amb l'obstinació, la impenitència i el rebuig demoníac, perquè fins l'ultim moment el camí de la veritat i la vida, el de Jesucrist, sempre està obert i a ningú se li nega la possibilitat de tornar-hi, de tornar a Jesucrist, mentre viu i és encara capaç de canvi. Però desprès ja no.
A cada infinitèsim de temps, Déu sostè la Creació en l'existència, ja que Ell és la font de tot ésser. Si deixés de fer-ho ni un instant, tot l'Univers material desapareixeria en la inexistència total i absoluta en aquell mateix moment. Per això l'Univers ha tingut un principi i tindrà un final, quan i com Déu vulgui.
.jfif)
.jfif)
.jfif)
