La fi del món

Quan Jesucrist ens parla de la fi del món o dels temps últims es refereix a tres situacions diferents però relacionades entre sí:

Crist llum del món, romànic de St. Climent de Taüll (1123)

La fi del món personal, l'hora de la mort, que no ens ha d'agafar mai desprevinguts i per a estar-hi ben preparats cal estar sempre en gràcia de Déu. En diverses ocasions queda clar que es refereix a això, a vegades explícitament, d'altres fent pensar i reflexionar. Per a cadascú aquest món temporal s'acaba amb la seva mort i per tant és un tipus de fi del món. I un destí definitiu, perquè el que siguem a l'hora de la mort, això serem eternament. 

La fi del món d'un temps, d'una cultura, d'un tipus de societat, com ha passat amb tants regnes, imperis i països que han acabat la seva existència després de segles i en ocasions mil·lennis, i en aquest cas concret es sol referir per als seus oients a la destrucció de Jerusalem i el Temple l'any 70, uns quaranta anys després de la seva pròpia mort en creu i resurrecció pasqual, quan els romans aixafaren la gran revolta jueva iniciada l'any 66 després de moltes dècades d'efervescència nacionalista, i encara semble haver-hi alguna que altra al·lusió a una nova derrota, aquest cop definitiva i de conseqüències encara més terribles, al final de la rebel·lió de Bar Kochba entre els anys 132 - 135, quan els jueus foren fins i tot expulsats de Judea i la ciutat de Jerusalem en ruïnes va ser reconstruïda pels romans com a ciutat pagana i amb un nom diferent, Aelia Capitolina. Aquesta fi del món jueu a Terra Santa, mostra clarament la fi del temps de l'Antic Testament, amb els sacrificis del Temple, que en realitat ja havia acabat cap a l'any 30 (1) amb la Redempció, la Pasqua, l'Ascensió que obria el Cel, i el do de l'Esperit Sant a la Pentecosta, que havia donat naixement a l'Església, i és en sí mateixa també una mena de preludi de la fi del món general, amb la que comparteix característiques com els avisos divins i els grans transtorns humans, si bé Nostre Senyor les distingeix. 

I la fi del món general, amb el fi de l'aventura humana sobre la Terra, i el Judici Final, de la que ningú sap ni el dia ni l'hora, i pot succeir en qualsevol moment, que tant podria ser demà o l'any vinent com d'aqui un o alguns segles, o de mil, deu mil, cent mil o un milió d'anys, perquè per Déu mil anys són com un dia i un dia com mil anys. Aquesta fi de la Humanitat i de la Històra, veurà l'últim enfrontament decisiu entre el Bé i el Mal, amb l'apostasia general, el regnat breu però terrorífic de l'Anticrist, la batalla final decisiva de l'Armagedó i el retorn gloriós de Jesucrist en glòria i majestat, per jutjar després de la ressurrecció de tots els morts, les vides individuals - que des del moment de la seva partença a l'altre món ja coneixien el seu judici i destí - tant dels ressuscitats com dels qui puguessin assistir-hi vius, així com totes les societats, nacions i pobles d'arreu del món i de tots els temps, i a la mateixa Humanitat. En aquell moment Crist mostrarà la veritat, desfent tots els enganys i falsedats, tot se sabrà, tothom serà conscient de com ha viscut la seva fe, esperança i sobretot la caritat, tant personalment com col·lectivament, les víctimes seran reivindicades i es farà justícia, alhora que es concedirà el perdó als qui abans de morir hagin reconegut els seus pecats, s'hagin convertit i penedits hagin suplicat la seva misericòrdia i confiat en ella. Aquesta situació, que a tothom ha d'arribar tard o d'hora, com les anteriors, serà esgarrifosa pels endurits en el pecat, enganxats en ell, i pels superbs, egoístes, sense amor ni compassió, que han viscut sempre fent la seva pròpia voluntat i desigs i pels descreguts i incrèduls o seguidors de vanes doctrines humanes del seu gust i gent similar, però pels bons, humils, senzills, pobres en l'esperit, víctimes innocents, justos, sants i tots els qui hagin cregut en Jesucrist i s'hagin acollit a Ell, reconeixent-lo com a Déu, Senyor i Salvador, fent la seva voluntat i acceptant agafant la creu de la seva vida l'hagin escoltat i seguit, serà el temps de la seva salvació i l'inici de la seva glorificació eterna, i per tant el veuran i viuran amb una alegria i felicitat immensa incomparable i inexpressable. Per això Crist també ens diu que els primers seran els darrers i els darrers els primers, els poderosos seran derrocats i els humils seran exaltats, és a dir que això no sols succeïrà en les categories humanes i mundanes que desembocaran en una inversió escatològica, sinó fins i tot en els escollits, en els que en el seu major o menor grau de glòria es compensaran esforços, sacrificis, sofriments i penes patides en la vida terrenal. 

Estiguem sempre preparats i a punt, perquè sobretot el primer i darrer judici no ens agafi desprevinguts sinó amb la gràcia divina en nosaltres!