Mentre vivim, no ens podem sostreure a les influències del món en general i de la nostra època i ambient en concret, que ens envolten. Això ha sigut així sempre però és molt més fort ara, des que els mitjans de comunicació ens ho fan present continuament i arreu. I això, tant conscientment com subconscientment i tant a favor, indiferentment o en contra, ens afecta i ens va definint, perquè ho interioritzem, sobretot allò que rebem en la nostra època formativa, quan no tenim la perspectiva dels anys i d'altres llocs, quan som més receptius i el nostre sentit crític no està gaire desenvolupat i ens deixem portar fàcilment per la novetat, l'emoció i el moment, ja que som inexperts i maleables.
 |
| La societat humana està plena de missatges i sons artificials; necessitem la soledat i el silenci naturals per buscar i trobar Déu |
Així, per exemple, unes cançons que sonaven repetidament quan jo era nen, noi i jove, en les que em vaig fixar i que associo amb moments d'aquell temps, i que em deuen haver influit:
Only you (and you alone) (1955) - The Platters
Diana (1957) - Paul Anka
Oh Carol! (1959) - Neil Sedaka
Remember when (1959) - The Platters
Las cintas de mi capa (1960) - Tuna universitària
Legata a un granero di sabia (1961) - Nico Fidenco
Tous les garçons et les filles (1962) - Françoise Hardy
J'entends siffler le train (1962) - Richard Anthony
Quiereme siempre (1962) - Estela Raval i Los 5 Latinos
Where have all the flowers gone? (1962) - Pete Seeger
Cuando calienta el Sol (1963) - Hermanos Rigual
Y volvamos al amor (1963) - Marie Laforêt
Be my baby (1963) - The Ronettes
Si je chante (1963) - Sylvie Vartan
Downtown (1964) - Petula Clark
A présent, tu peux te'n aller (1964) - Richard Anthony
And I love her (1964) - The Beatles
Mes mains sur tes hanches (1965) - Salvatore Adamo
Tema de Lara (Dr. Zhivago) (1965) - Michel Jarre
Pongamonos en camino (V put dorogu) (1965) - Cors de l'Exèrcit Roig, LP
California girls (1965) - Beach Boys
Norwegian wood (This bird had flown) (1965) - The Beatles
Drive my car (1965) - The Beatles
You won't see me (1965) - The Beatles
I'm looking through you (1965) - The Beatles
Eleanor Rigby (1966) - The Beatles
You don't have to say you love me (1966) - Dusty Springfield
Penny Lane (1967) - The Beatles
World (1967) - Bee Gees
Whose were the days (1968) - Mary Hopkin
California dreamin' (1968) - The Mamas & The Papas
Comment te dire adieu (1968) - Françoise Hardy
Mundo (1968) - Gelu
Tu amor, mi amor (1969) - Fórmula V
Las flechas del amor (1969) - Karina
Raindrops keep fallin' on my head (1969) - B.J. Thomas
I'll never fall in love again (1969) - Dionne Warwick
Wunder gibt es immer wieder (1970) - Katja Ebstein
Quiero abrazarte tanto (1970) - Víctor Manuel
Don Juan (1970) - Los Mismos
Te quiero, te quiero (1970) - Nino Bravo
Close to you (1970) - The Carpenters
Yellow river (1970) - Christie
Diese Welt (1971) - Katja Ebstein
Knock three times (1971) - Tony Orlando & Dawn
Rose garden (1971) - Lynn Anderson
Another day (1971) - Paul McCartney
Butterfly (1971) - Danyel Gerard
Chirpy chirpy cheep cheep (1971) - In the Middle of the Road
Mamy blue (1971) - Pop Tops
Without you (1972) - Harry Nilsson
Música eres tu (1972) - Trébol
Popcorn (1972) - Hot Butter
Amarillo (1972) - Tony Christie
Beautiful Sunday (1972) - Daniel Boone
Song sung blue (1972) - Neil Diamond
Top of the World (1972) - The Carpenters
Killing me softly with his song (1973) - Roberta Flack
Tie a yellow ribbon round the ole oak tree (1973) - Tony Orlando & Dawn
Kodachrome (1973) - Paul Simon
Crocodile rock (1973) - Elton John
Yesterday once more (1973) - The Carpenters
Pequeño y andarín (1974) - Mocedades
Ding-a-dong (1975) - Teach In
Río de ausencia (1975) - Maya
El cucut (1975) - Esquirols
Y te vas (1975) - José Luis Perales
If you leave me now (1976) - Chicago
Torn between two lovers (1976) - Mary McGregor
There's a kind of hush (1976) - The Carpenters
Sorry, I'm a lady (1977) - Baccara
Yes sir, I can boogie (1977) - Baccara
Si tu me dices ven (1977) - Los Panchos
Night fever (1977) - Bee Gees
Stayin' alive (1977) - Bee Gees
How deep is your love (1977) - Bee Gees
Summer nights (1978) - John Travolta i Olivia Elton--John
You're the one that I want (1978) - John Travolta i Olivia Elton-John
Solo tu (1978) - Matia Bazar
Cara de gitana (1978) - Daniel Magal
It's a heartache (1978) - Bonnie Tyler
Poco a poco me enamoré de ti (1978) - Collage
Stumblin' in (1978) - Suzie Quatro i Chris Norman
Y.M.C.A. (1978) - Village People
In the Navy (1979) - Village People
Solo pienso en ti (1979) - Víctor Manuel
Me llamas (1979) - José Luis Perales
9 to 5 (morning train) (1980) - Sheena Easton
Corazón (1980) - Alfonso y Cristina
Me voy pa'l pueblo (1980) - Los Panchos
Santa Lucia (1980) - Miguel Rios
Pasaba por aquí (1980) - Luis Eduardo Aute
Words don't come easy (1982) - F.R. David
Pick up the phone (1982) - F.R. David
Me colé en una fiesta (1982) - Mecano
Yo no te pido la Luna (1982) - Daniela Romo
Un paso adelante (1983) - Emilio José
Vanità di vanità (1983) - Angelo Branduardi
I just called to say I love you (1984) - Stevie Wonder
D'amagat t'estimo (1985) - Santi Vendrell
¿A quien le importa? (1986) - Alaska y Dinarama
Voyage, voyage (1986) - Desireless
Secret love (1991) - Bee Gees
Désenchantée (1991) - Mylène Farmer
No sabia anglès ni alemany i el francès no el practicava gaire i per tant de la majoria de les lletres d'aquestes cançons, per no dir quasi totes o totes, no entenia res, però això era força comú i ens pensavem que deien coses molt maques i importants. De les cançons en català, castellà i italià, com que comprenia el que deien, era molt més selectiu, i això és una cosa que m'ha passat sempre, que imagino les coses molt més boniques, interessants i atractives del que després resulten ser, com que sense conèixer-les les suposo meravelloses. després sempre em deceben una mica, tot i que resultin tenir el seu valor diferent al que pensava, i en algunes ocasions molt. Ara bé, unes quantes de les cançons estrangeres, llavors molt de moda, les havia escoltat també en la seva versió espanyola.
No he posat en la relació, que de totes maneres és molt incompleta i només il·lustrativa, cançons molt famoses en el seu moment que eren, per dir-ho d'alguna manera, de domini comú i per tant no sentia que hi tingués una simpatia especial, ni d'altres que potser vaig tararejar, o cantar per a mi mateix o en companyia de pocs íntims, familiars sobretot, sovint com fa tothom en general sense donar-me'n gaire compte fins que m'ho van dir o la van acompanyar per simpatia cap a mi i/o cap a la cançó, però que no han resistit el pas del temps i ara sonen ridícules o falses, o bé que per algun motiu al revisar-les ara se m'han fet insubstancials i fins antipàtiques.
Però sigui com sigui, una cosa que tenen és que mobilitzen els records, porten fets de joventut a la memòria, i et situen força bé l'any i el seu sabor sentimental, ja que tots el tenen diferent i únic, ja de per si, amb la mentalitat de l'època i les notícies del món, i més encara perquè van associats a fets de la pròpia vida, tant positius i feliços, agradables de reviure, com negatius i desafortunats, que amb el pas dels anys solen acceptar-se resignadament i fins amb certa nostàlgia i tot perquè van ser intensos i així es suavitzen i s'edulcoren, i encara aquells estranys, inesperats i de significat ambigu i ambivalent, inexplicables, que encara avui dia et deixen perplex quan els evoques, si no n'has tret l'entrellat i encara no has resolt l'enigma del perquè, les causes i les situacions, i que tot i que et fan interrogar-te a la llum de l'experiència, de la saviesa dels anys i d'haver vist les conseqüències, alguns conserven el seu misteri i el que realment va passar i els seus motius segueixen essent secrets, i potser no els resoldrem en aquesta vida, havent d'esperar a entendre-ho a, si tot va bé, quan estiguem en el Cel i ens sigui revelat, com tota la veritat de les nostres vides. I com que pensem en 30, 40, 50, 60 o més anys enrere, quan tot era nou i per fer, descobríem el món i ens descobríem a nosaltres mateixos i les nostres realitats, teníem el futur per davant i construiem les nostres vides i fins les nostres personalitats, activament amb les nostres decisions i pasivament amb les decisions dels altres sobre nosaltres, aquests records sempre ens solen ser plaenters i gratificants, fins i tot un refugi i una mena d'autoajuda, tan normalment com especialment en els moments difícils, elevant-nos l'autoestima i donant-nos seguretat, amb la felicitat del recordar, fins i tot allò que ens va fer sofrir perquè vam fracassar o almenys ho vam desaprofitar, però tot i així el record de la vivència i de la possibilitat dona satisfacció i alegria: el temps d'estudiant jove a la Universitat, el servei militar, les opcions que teníem i que vam haver de triar, els encerts i els errors, les coses que ara faríem diferent però que llavors veiem molt clares, allò del que mai ens hem penedit tot i que reconeixem que va ser un error a curt i potser també a mitjà termini, però un encert vital a la llarga, com en el meu cas decidir deixar la carrera universitaria fent 3è, anar-me'n a fer la mili i no reanudar-la al tornar, tot i que n'hi ha d'altres que pensem que ho podríem haver fet millor o molt millor, i algunes de les que ens penedim molt, com dels pecats que vam cometre i que ara veiem quin disbarat eren i quin amor, bondat i paciència tenia Déu amb nosaltres mentre feiem així el ximple a la vida, sense aprofitar els manaments i consells divins que ens haguessin fet viure molt intel·ligentment, amorosament i bondadosament, una vida de molta més qualitat, sentit i significat i d'un valor molt més alt per a un mateix i pels altres.
I com tothom una de les coses que em saben més greu, després de la d'haver-me rebelat contra Déu pecant mortalment moltes vegades, és la d'haver desobeït o no fet cas dels meus pares. pensant que no s'adonaven de la meva situació i problemes o que si ho feien estaven antiquats i ara el món era diferent, i veient, i en ocasions ja des de fa molts anys que tenien tota la raó per la seva experiència de grans i la seva visió externa, més objectiva i més real, i que m'hagués anat molt més bé si els hi hagués fet cas en els seus consells benintencionats i savis, molt útils, pràctics i assenyats, perquè m'haguessin solucionat molts problemes i hagués tingut una vida millor. Però sembla que tots ens hem d'equivocar pel nostre compte i que això forma part de la naturalesa humana, amb l'agreujant que en moltes ocasions tots se n'adonen menys el propi implicat, fins i tot en qüestió de preferències i gustos, d'adequació amb el propi caràcter i aptituds, o senzillament de coherència vital i fins de mer sentit comú. Però ha sigut i és així i ara no hi podem fer res per canviar-ho, tot i que com a tothom ens agradaria que la nostra experiència servís per ajudar als joves, i en particular a les persones de les que som responsables i a totes aquelles que estimem, però en general a tot el món, ja que veiem que es una cosa en la que podem ajudar i guiar, perquè nosaltres hi hem caigut abans i ho hem comprovat, si no en les mateixes coses concretes sí en altres de similars o equivalents. És clar que amb això ja s'hi van trobar els nostres pares, avis, germans i parents, mestres i professors, amics i companys i tota l'altra gent que ens apreciava i estimava, o que li queiem simpàtics, i que volia el nostre bé, i ara ens passa a nosaltres, tot i que també ho seguim intentant, com sempre s'ha fet, generació rera generació, des que el món és món i existeix la Humanitat sobre la Terra.
Per això aquest tema de la memòria i records, vivències i aprenentatges de vida, és tan important, sobretot en l'edat adulta, la maduresa i la vellesa, i mereix que se'l consideri degudament i s'externalitzi, primer que tot per un afany de sinceritat però sobretot per si pot servir als altres o almenys a algú altre, perquè tots ens hem d'ajudar amb allò que tenim, com coneixements i vida viscuda, destacant allò realment important, com la relació amb Déu i la religió, que ha de ser autèntica i veritable, i en aquest sentit només n'hi pot haver, i n'hi ha, una, la de Jesucrist i la seva Església universal on actua l'Esperit Sant, i per ells entrem al Regne de Déu i arribem al Pare, el Paradís i la Glòria del Cel. Comparat amb això i la seva importància total i absoluta, general i permanent, decisiva i definitiva, tot l'altre és molt relatiu, tot i que humanament i temporalment tingui la seva importància.
I només una reflexió més, a vegades penso què feliços devien estar fa uns segles o a l'Edat Mitjana, quan no tenien tants continus i repetits missatges amb sentit o sense, bonics o lletjos, agradables o desagradables, de tota mena, ideològics, de propaganda, de publicitat, de proposats models socials suposadament ideals, però que van variant no sols ràpidament en el temps, sinó també en part segons els llocs, i que en el nostre temps van a càrrec no sols de polítics, partits, opinadors i poderosos econòmicament, sinó dels seus representants, cantants, actors i actrius, famosos i semblants, de vides bastant superficials o artificialment projectades per experts, grups i interessos, i que porten a la societat en conjunt a viure en una mena de món de fantasia, irreal, infantilitzat o directament manipulat i que en ocasions arriba a l'absurd, al mal gust i fins i tot a promoure delictes i perversions, sense que la gent se n'adoni que la frivolitat en la que vivim, perquè tot col·labora a fer-hi viure, és un estat tràgic de vida, que com a mínim la fa viure superficialment i que ben sovint la falseja i la uniformitza, homogeitzant-la i fent-la entrar en un carril general que no té valor i en ocasions ni tan sols funciona, i en tot cas la desnaturalitza i despersonalitza. En el camí es perden l'autenticitat i el significat de les coses i en ocasions la mateixa realitat, substituida per ficcions.
Per exemple, tornant al tema principal, tant la música, com el cant i la dansa tenen un origen històric i social sagrat i religiós, i aquest sentit principal i més important s'ha mantingut en el cant gregorià, la música sacra, els himnes litúrgics i també en bona part en la millor música clàssica. Però aquesta i altres per l'estil són minoritàries i selectes, i el que priva i mana en la nostra societat és la música lleugera, comercial, molta de la qual no té qualitat, sobretot en les lletres però també freqüentment en el ritme i música. I fins i tot quan la melodia és bonica, cosa que no és tan rara, i el text és simpàtic i té un cert valor, cosa que també sol passar perquè el mal tot sol no s'aguanta ni va enlloc i allò dolent necessita enganxar-se en alguna cosa de cert valor, sigui aquest real o més que res aparent, per poder mantenir-se i transmetre's, tot i així ens podem preguntar què ens proposen realment i a què substitueix o fa la competència aquests atractius, seductors i excitants sons mundans, perquè es publiquen i publiciten i que pretenen realment en el fons: mantenir l'esperit comunitari i de grup, domesticar o desviar rebeldies, influir en la gent, fer comprar, fer famosos els intèrprets, convertir en generals situacions i idees particulars considerades convenients posant-les de moda, destirotar la psicologia del públic amb missatges banals, contradictoris o sense sentit fent-los agradables i enganxosos per tal que siguin assumits, conduir l'evolució de la societat segons aquell principi d'aconseguir l'efecte desitjat sense que, com a mínim d'entrada, s'adverteixi la intenció...? I aquestes preguntes, avui dia, poden valdre per tots els camps de l'art i de l'entreteniment, que no és gaire o gens innocent, espontani ni desinteresat, sinó tot al contrari.
Perquè per exemple moltes o la majoria de les cançons d'amor humà, idealitzen tant a l'objecte de l'amor i al qui el proclama públicament als quatre vents, que idolatritzen la joventut, la bellesa, les dones i a determinats actors, actrius i cantants, i obertament es diu ídols als famosos i exitosos o ni que sigui als que estan de moda o són molt coneguts, que fan que el sexe, l'atractiu, la conquesta i les relacions sexuals semblin sagrats, com succedanis de sacraments de no se sap quina mena de pseudoreligió en concret, tot i que clarament gens bona, i això és clarament pecaminós i un cercle viciós de causa i conseqüència, que escandalitza i esclavitza, ja que quan no es creu en Déu ni se'l té present, la necessitat de sentit, transcendència i d'adoració dels éssers humans, al no poder expressar-se de la forma natural, adequada i millor, que és cap a Déu, es desvia i perverteix i d'éssers humans concrets i d'atributs corporals i parts i funcions del cos, fa d'ells falsos déus als que es proposa, i això ja és demoníac, com a déus als que admirar, estimar i servir, en substitució del Déu viu, real i veritable, confiant immotivadament i erròniament en trobar així l'objectiu i el sentit de la pròpia vida i desesperant-se després per no aconseguir-ho o per sentir-se cada cop més burlat, enganyat, insatisfet i frustrat pel poc valor real d'allò aparentment divintzat i divinitzant, que produeix just al contrari, i que com a mínim fa preguntar-se "és això tot el que hi ha, és això aquell màxim que somniava?" perquè cada cop es queda més decebut de la inanitat de l'erotisme i de consegüent la topada amb la realitat. I sort encara si un acaba adonant-se'n de la bestiessa en lloc d'interrogar-se que fan malament ell o el seu objecte considerat quasi-diví d'atracció i satisfacció sexual i del que hauria de ser la relació perfecta que fes immensament feliç com se'ls havia presentat, ja fos de forma romàntica, sentimental o apassionada, o realment amorosa.
Perquè fins i tot quan els missatges proposen amor, més que sexualitat adolescent i juvenil més o menys edulcorada i presentada com a resposta a tot, fan d'aquest amor i el seu objecte coses tan absolutes que no corresponen gens a la realitat humana i als seus límits. Quasi totes aquestes cançons d'amor no sols són idealitzacions irreals que poden confondre i trastornar, sinó que només serien apròpiades si aquest amor total, d'adoració, fos dirigit a Déu, que és Amor, ja que llavors sí que tindria sentit tota aquesta relació amorosa, com indica el primer manament, d'estimar a Déu sobre totes les coses i amb tot el cor, que se'ns dóna per evitar-nos precisament aberracions com les citades d'idolatrar i adorar persones o la bellesa, el sexe, el plaer o l'èxit a la vida, que tant mal fan a se les creu i ho viu. Però d'això quan ets jove, com que hi estàs immers i busques orientació social, no te n'adones, ho fas després, quan ets gran.
Aquesta distracció, una culpable operació de diversió per desviar de la vida humana digna i autèntica, pot ser, i sovint ho és, bonica, interessant i commovedora, però és realment soroll que destirota, atavala, i no ens deixa concentrar en escoltar la Paraula divina i per tant ens impedeix desenvolupar allò realment important de la nostra vida: la relació confiada i amorosa amb Déu.
Tant de bo ens n'adonem aviat, i en tot cas a temps!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada