Quan mor una persona estimada, cal recordar que Jesucrist va morir i ressuscitar per tal que nosaltres poguessim ressucitar a la vida futura, definitiva i eterna.
Amb la seva Passió i mort, Nostre Senyor no sols ens va redimir sinó que va compartir la nostra mort humana, i en les pitjors condicions de ser crucificat, i en passar per ella, Ell que era home però que també Déu, ens l'ha eixamplat i suavitzat amb la seva condició divina.
I amb la seva Ascensió, ens ha obert la Glòria del Cel perquè puguem anar amb Ell i així estar amb Déu.
Déu és Pare i ens és Pare, i quan un està amb el pare, passi el que passi i estigui on estigui, està a casa i en familia, en el caliu de l'Amor.
Com diu el llibre del Deuteronomi, capítol 31, que anticipa tot això, Moisès al acomiadar-se d'aquest món digué als seus "Sigueu valents i decidits, no tingueu por, no us acovardiu, el Senyor, el teu Déu, t'acompanya, no et deixarà, no t'abandonarà" i encara repetí al seu successor Josuè: "Sigues valent i decidit (...) el Senyor et guiarà i t'acompanyarà, no et deixarà ni t'abandonarà, no tinguis por, no t'acovardeixis".
I Déu mateix ho confirmà: "Sigues valent i decidit, tu faràs entrar als israelites al país que els he promés, Jo t'acompanyaré". I en el cas de l'Església, l'Israel de l'esperit, aquesta terra promesa és el Paradís, el Cel, a la que l'Església als qui creuen en Crist i en aquest món són peregrins en camí cap a la pàtria celestial, els guia i els fa entrar.
Confiem plenament en la resurrecció i en la vida futura, si del no-res hem vingut per pur amor i bondat divines a existir en aquest món, no ens ha d'estranyar ni sorprendre gens que se'ns anuncii l'altre en el Regne de Déu i amb Ell!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada