Esglésies catòliques d'Àfrica: Rwanda

Des d'abans de la meva ordenació sacerdotal he tingut una especial relació amb Àfrica, amb els preveres i catòlics africans. I  després d'una preparació d'anys, el meu primer gran viatge fora d'Europa va ser a Rwanda i Burundi l'estiu de 2007. Per això a més de parlar-ne una mica en general, començaré per citar el cas de Rwanda, a partir del que vaig veure en el meu viatge allà. 

Noies joves a Rwankuba, Rwanda, primers d'agost de 2007

La germana catalana Rosa Dilmé (1933 - 2017) a Ruli, on va estar moltes dècades, agost 2007

Per ordre cronològic, els països africans amb els que he tingut més relació han estat Rwanda (juliol 2006), Mali (maig 2011) i R.D. Congo (juliol 2011) i en tots tres casos l'he ampliat després i mantingut fins ara. Quan a estar-hi jo allà només ha sigut quasi un mes a Rwanda i 3 dies a Burundi (en tots dos casos a l'agost de 2007). Això sí he conegut molts sacerdots rwandesos i congolesos i un parell de malians aquí, així com moltes monges rwandeses i algunes de congoleses, i forces laics, sobretot de Rwanda però també de la RD Congo i una família de Mali. I tractant-se principalment de Rwanda, dels molts eclesiàstics que he conegut, entre ells dos bisbes i un tercer de Burundi, i tenint-los a tots ells en el pensament i en el record, voldria citar-ne només un, que no vaig conèixer allà sinó ja de retorn a casa, quan ell va venir per primer cop a Europa, a exercir de sacerdot aquí, Mn. Valens Bisawimana (1968 - 2013), al que cito perquè vaig ser el primer català que va conèixer, quan el vaig anar a recollir a l'estació del tren de Vic, a finals de 2009 o principis de 2010, i em va sorprendre com s'admirava de tot, fins i tot de coses que a nosaltres ens semblen molt normals i habituals, i vaig mantenir una molt bona relació amb ell i per la seva amabilitat, bon caràcter i dolcesa de tracte amb la gent jo el veia gairebé com un sant.  

Al mercat de Rutongo

Reunió d'una comunitat cristiana de base a Rutongo

Però sempre he tingut una especial connexió amb el Catolicisme a Àfrica, ja des de les conferències de Mn. Joan Casas, que ordenat l'any 1964 va estar a Rwanda entre 1966 i 1990, però ja abans amb postals nadalenques africanes, sobretot rwandeses, ja l'any 1990 o abans i tot. I després amb converses amb els molts sacerdots de la diocesi de Vic que van anar com a missioners Fidei donum a Rwanda, alguns dels quals hi van estar ja no anys sinó dècades i tots els quals parlaven bé el kinyarwanda i coneixien bé la cultura del país, així com he conegut molts eclesiàstics, començant pel bisbe de Vic, i també laics, que han viatjat diverses vegades a aquest país del cor d'Àfrica i que hi han col·laborat molts anys i hi tenen molta relació. El bisbat de Vic ha tingut des de fa 60 anys una intensa relació amb bisbats de Rwanda.

Una classe a l'aire lliure, Rutongo

Una escola a Rutongo, em van deixar fer una mica de classe sobre llengua catalana

L'Església catòlica d'Àfrica és una Església jove, dinàmica, molt creient i practicant i en general en expansió, doncs s'hi donen moltes conversions. La seva fe és molt viva i viuen l'Evangeli en la seva vida personal, familiar i comunitària, per exemple amb les comunitats de base integrades per unes quantes famílies que viuen la religió, es reuneixen amb el sacerdot de tant en tant i s'ajuden mútuament.  

Mn. Josep Pujol, en una trobada amb joves estudiants en un dels llocs on vam coincidir.

En el viatge a Rwanda i Burundi, anant en companyia de Mn. Canisius Niyonsaba i no fent-lo en plan turístic sinó de conèixer l'Església local a les parròquies d'un bon nombre de poblacions, em vaig trobar en diverses ocasions amb catalans, entre missioners com Mossèn Josep Caballol, que estava a Ruhengeri, però amb el que ens vam trobar casualment a St. Paul Accueil de Kigali quan em va sentir parlar català, i l'endemà va voler venir a veurem, i encara vam coincidir algun cop més. Amb Mn. Josep Pujol, que portava un grup de catalans a fer una volta pel país, vam coincidir casualment en una ocasió, cosa que va ser una sorpresa, i desprès ja vam preveure quan ens tornariem a trobar, ja que ells i nosaltres voltavem per Rwanda en diferents sentits horaris, i vam coincidir dos o tres vegades més. I a Ruhuha ens vam trobar amb un altre grup català de joves, també d'església, que venien de Tanzània i s'havien perdut, perquè el guia que portaven no era especialista en aquella zona del sud de Rwanda i al fer-se fosc, allà el Sol es pon a les 6 de la tarda i surt a les 6 del matí, van recòrrer al recurs habitual, demanar allotjament en la rectoria de la parròquia. I allà també vaig coincidir amb un grup italià que ja hi comptava en fer nit a la parròquia. Perquè aquestes ofereixen gratuïtament molts serveis.   

Una Missa de 3 hores a Shango, en la inauguració presidida pel bisbe de Kigali de la central, aquí el moment de les ofrenes

Nens de l'escola parroquial de Ruhuha, amb el material que els hi vaig portar, donat per la família Arumí Sellabona

Visitant una escola prop de Kagugu a la capital Kigali, ja poc abans de marxar, finals d'agost de 2007

Abans eren els sacerdots europeus i en general occidentals els qui anaven a evangelitzar i atendre religiosament i caritativament allà, però ara, per aquests canvis de la vida de les societats, el moviment és a la inversa, són ells els qui ens tornen el favor rebut venint aquí a servir com a sacerdots i religioses, ja que ens en fan molta falta. 

Donem-ne gràcies a Déu que amb aquest intercanvi no ens faltin sacerdots!