Raons per creure

La fe és un do de Déu, però per part de l'ésser humà voler creure o no és la seva opció fonamental, la que determina el seu destí en aquest món i en l'altre. 

De Sant Agustí (354 - 430) és la frase "Si no vols creure, no tinc cap argument perquè creguis. Si vols creure, tinc centenars de raons perquè puguis creure".

Blaise Pascal (1623 - 1662) ho va explicar molt bé: "En el món hi ha prou llum i prou foscor. Hi ha prou llum perquè qui vulgui creure pugui creure i hi ha prou foscor perquè qui no vulgui creure pugui no creure. Així l'home és lliure de creure o no creure, i creure és meritori i pot tenir premi"

També quan G.K. Chesterton (1874 - 1936) debatia per ràdio sobre la fe amb un interlocutor ateu, aquest li va dir desafiant "Jo creuria si de sobte s'esquincés la realitat i una veu diguès Sóc Déu!" i Chesterton li va respondre "Ni així... quan ja haguès passat vostè diria: hi ha hagut un terratrèmol i he sofert una al·lucinació". Com diu la dita "No hi ha pitjor cec que qui no vol veure ni pitjor sord que qui no vol oïr"

I és que voler creure o no és el decisiu, l'opció fonamental de que parla Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977) que està en la base de les nostres vides,  i les raons lògiques o de l'experiència vital no ho solen afectar. 

Creure o no creure en Déu Pare, en Jesucrist que s'ha revelat i ens ha salvat, i en l'Esperit Sant que actúa en l'Església catòlica vivificant-nos i santificant-nos, és la decisió més important de cada ésser humà, doncs d'ella depèn el nostre destí temporal i, sobretot, l'etern. 

Fases evolutives històriques

Les civilitzacions des del principi fins al final, exemplificades en els seus governants: 

Imatge al·legòrica de la Història: el pas del temps, el moviment humà, observar i anotar, 
però no sols per curiositat o memòria, sinó per interpretar-la i treure'n les conseqüències

La Humanitat progressa i la seva Història no es repeteix, però sí que té un ritme cíclic en les seves civilitzacions, societats i cultures, en una mena d'avenç helicoidal, sempre diferent però amb moments similars i en part comparables. Les fases comunes del desenvolupament tipic podrien ser aquestes:

Inici

Canvis, que poden ser bons i duradors, o no (1)

Constantí, Wu Zetian, Tamerlà, Carles V

Expansió

Varien moltes coses a partir que el nou s'expandeix

Alexandre Magne, Juli César, Otó I, Cortés, Pizarro, Pere I el Gran

Lluites d'afirmació

Poden ser físiques, intel·lectuals o ambdues 

Qing Shihuang, Sejong, Hideyoshi, Felip II 

Consolidació

Floriment del nou

August, Tang Xuanzong

Nova societat (2)

Penetració d'ideologies, sovint externes 

Justinià, Tang Taizong, Carlemany 

Apogeu

Esplendor i tocar sostre 

Francesc I, Solimà el Magnífic, Ivan el Terrible, Akbar, Lluís XIV, Aurangzeb 

Reformes

Perllongació reformant-se,i tancant-se o obrint-se

Teodosi, Abbas el Gran 

Final (3)

Acaba un temps antic i es prepara un temps nou

Yang Guifei, Vlad Tepes, Kublai Khan, Ismail I 

A partir d'aquest esquema pot ser possible situar el moment actual en el context, entendre millor el passat que ens hi ha portat i predir el possible futur desenvolupament (4) 

(1) Quan una cosa comença, una anterior acaba, per això es poden confondre amb els finals

(2) No sempre l'ordre lògic coincideix amb el cronològic, poden superposar-se o intercambiar-se 

(3) Quan un estat de coses acaba un altre comença per això es poden confondre amb els inicials 

(4) Que és del que han parlat els profetes en les seves visions inspirades del futur, i que han fet, o intentat fer, els grans filòsofs de la Història, com St. Agustí, Ibn Khaldun, Comte,Vico, Spengler, Toynbee, així com les antigues explicacions mítiques, com les de les diferents Edats i amb l'Edat d'Or al passat, al present o al futur, així com contribucions interessants com la de Deulofeu amb la matemàtica de la Història,  o Asimov amb la fictícia "psicohistòria", introduïda com a prevista evolució galàctica en una novela de ciència-ficció.

Tota la Creació lloa el Creador

Totes les criatures creades, però sobretot els éssers animats i especialment els éssers humans, agraeixen a Déu la seva existència i vida, i haver estat convidats a ser en la Creació en el lloc i temps escollit per Déu.

Tots els éssers vius li deuen a Déu l'existència i la vida i  haver-los fet com són i situat en l'espai i el temps en la seva Creació

L'home, que n'és conscient i a més és lliure i amb voluntat pròpia, per haver sigut creat a imatge i semblança de Déu, és a dir de Jesucrist, el Fill de Déu, i amb els dons de la intel·ligència, raó, personalitat, sentiments i capacitat d'estimar, amb més motiu ha de lloar, beneïr, honorar i adorar a la Santíssima Trinitat que l'ha estimat tant que l'ha fet existir i viure i l'ha destinat al millor, inicialment al Paradís i desprès de la caiguda a la Redempció per Nostre Senyor, i amb el baptisme ha rebut el perdó dels pecats, la condició de fill de Déu i el do de l'Esperit Sant, que actua sobretot en l'Església universal fundada per Crist, la catòlica, i que arriba a ser plenament do en el sagrament de la confirmació. 

No ens oblidem de donar culte a Déu, tan bó i tan misericordiós amb nosaltres, com és el nostre deure i la nostra salvació, i això ens porta i alhora és un tast anticipat de la Glòria ja en aquest món. Recordem que com diu una afirmació de saviesa "La Natura dorm en els minerals, sommia en les plantes, desperta en els animals, es fa conscient en els homes i en Jesucrist, que també ens en vol fer participar, assoleix - o s'uneix - a la Divinitat". Siguem-ne coneixedors, conscients, agraïts i amorosos davant un Amor tan gran! 

Sobre Sant Josep

En l'Ascensió, Nostre Senyor deixa la Terra i ascendeix per si mateix a la realitat suprema, el Cel. 

També la Verge Maria és assumpta al Cel en cos i ànima, desprès d'haver experimentat una mena de mort molt més suau, la Dormició, ja que la mort en si és el preu del pecat i en ella no n'hi havia cap, ni tan sols el pecat original, del que va ser preservada. 

I Sant Josep? Les circumstàncies sobre el seu trànsit són un misteri, l'únic que sabem del cert és que va tenir la millor mort, acompanyat per Jesús i Maria. Per això és el patró de la bona mort. 

Però no se sap res més del cert. El gran sant del silenci ho és també de l'incògnit, de la privacitat. 

I tot i que l'Església no s'ha pronunciat mai ni a favor ni en contra, molts sants, i entre ells grans sants i Doctors de l'Església, han sostingut com opinió particular seva que també va ser endut i és al Cel en cos i ànima. Però quan i com no ho sabem. 

Es basen primer en l'afirmació bíblica que en el moment de la mort de Jesús molts sants ressuscitaren i desprès de la ressurrecció del Senyor es van aparèixer a molts, i, probablement desprès de l'Ascensió, les seves ànimes van anar al Cel. 

L'altre base és pràctica, en els dos mil·lennis d'Església i Cristianisme mai ningú ha parlat ni molt menys senyalat una possible tomba de St. Josep. I tampoc en aquests 20 segles ningú ha pretès tenir una reliquia de St. Josep. 

Senzillament és com si St. Josep haguès desaparegut i l'explicació més senzilla és que ell també va ser endut en cos i ànima al Cel. És opinable però és una explicació molt bona suposar que la Sagrada Família al complet està plenament en el Cel, unida tal com ho estiguè a la Terra: Jesucrist en la intimitat de la Trinitat com Déu Fill-el Fill de Déu, la Mare de Déu com a Reina del Cels i Terra i Senyora dels Àngels,  i darrera dels Cors d'aquests, St. Josep com el més gran dels sants per voluntat divina. Aquesta creença pietosa també ens comforta molt, com anticipant que les nostres pròpies famílies també es reuniran un dia en el Cel, ja que Déu no separarà en l'Eternitat, tot i que amb uns llaços d'unió diferents, el que va unir aquí a la Terra. 

A la cap i a la fi també a l'Antic Testament es diu que Enoc i Elies van ser enduts, encara que en el seu cas no queda clar a on, probablement al Paradís original, on esperen el moment de tornar com a precursors de la Segona Vinguda de Crist a la Terra, i que és una avantsala de la Glòria del Cel amb Déu. 

I sigui com sigui siguem molt devots de Sant Josep i de la Sagrada Família! 

Ser com nens confiats en el Pare

"Si no us feu com nens, no entrareu en el Regne del Cel"

La innocència, l'acceptació, la confiança i l'alegria d'existir, viure i ser estimats

És tanta la diferència entre Déu i nosaltres que una metàfora del Cel podria ser la d'un feliç Jardí d'Infància. 

El mes de la Mare de Déu

Maig és el mes de la Verge Maria 

I el 13 de maig és el dia de la seva advocació com Nostra Senyora de Fàtima, per la seva aparició als 3 pastorets a la localitat portuguesa d'aquest nom en aquest dia de 1917. 

I cada setmana, el dissabte és el dia especialment dedicat a ella, com el diumenge ho està al seu Fill diví i humà, Nostre Senyor Jesucrist, i el dimecres a Sant Josep. Així tres dies de cada setmana estan dedicats en particular a cadascun dels tres membres de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Josep. 

Venerem i honorem sempre a la nostra Mare del Cel i posem-nos sota la seva guia, consol i protecció! 

La més alta activitat humana

La més alta activitat humana a la Terra és assistir a Missa i, encara més, celebrar-la

Cap altra activitat humana és tan excelsa ni semblant i ni se li pot remotament comparar