Les esglésies parroquials i altres locals relacionats, a més de la seva funció primordial litúrgica i de cases d'oració i de trobada amb Déu, també poden tenir un aspecte cultural, si aquest és adient a la seva condició sacra.
És el cas dels concerts Duet de Violoncels que dues noies, la Gemma Dalmau de Folgueroles i la Júlia Erra de Vic, les dos de vint anys d'edat i estudiants al Conservatori de Madrid, han fet l'estiu del 2023 a diversos llocs d'Osona interpretant obres dels compositors Kummer, Klengel i Barrière (1), i acabant en diverses ocasions amb la nadala catalana coneguda mundialment "El cant dels ocells" (2), amb força assistència i molt èxit.
Van començar el 27 de juny amb un concert pels residents, monges i treballadors, a les Germanetes dels Pobres de Vic.
El diumenge 2 de juliol van fer dues actuacions, a l'església de Sora a les 12 i a la de St. Domènec de Vic a les 8 del vespre.
El dissabte 15 de juliol tocaren a les 9 del vespre a l'església de Sta. Eugènia de Berga, famosa per ser d'estil romànic i la més completa i més ben conservada de Catalunya.
Una setmana més tard, el 22 de juliol, a les 8 del vespre, a la de Tavèrnoles.
Diumenge 23 de juliol l'actuació fou al Santuari de l'Ajuda, a Hostalets de Balenyà, a 3/4 d'11 del matí, participant també en la música i els cants de la Missa en aquesta ocasió, on coincidiren amb el cantautor del poble Josep Maria Puigdomènech, col·laborador habitual dels cants. I a la tarda donaren el recital a les 7 a Tavertet, també un poble molt ben conservat en el seu ambient original.
El següent diumenge, el dia 30 a les 7 de la tarda, la interpretació fou a l'església, també romànica però amb afegits d'èpoques posteriors, de Folgueroles, la qual amb les seves parets de pedra a la vista, recuperades de sota l'estucat per Mn. Jacint Ramon, rector del poble entre 1973 i 1998, té un ambient molt evocador, com es pot veure en les fotos i el vídeo fets per l'autor d'aquest blog.
A la de Sant Julià de Vilatorta hi actuaren el divendres 4 d'agost a les 8 del vespre, i tot i no coincidir amb cap Missa ni ser dia festiu, tingueren una assistència molt nodrida de públic, com en general en tots els seus concerts. És a destacar la promoció de l'espectacle que feu l'Ajuntament del poble i que Sant Julià és el poble dels famosos Caramellaires que es remunten a finals del segle XVI gairebé initerrompudament.
I l'endemà dissabte 5 ho portaren a Rupit, un altre poble osonenc molt antic i tradicional, molt turístic, mentre que el diumenge 6 estigueren a St. Martí de Caregue, prop de Rialp, fora ja de la comarca d'Osona, on després d'unes setmanes encara tenen previst tornar al ser-lis sol·licitada una actuació més, però de moment aquestes i una posterior molt recent a l'església dels Dolors de Vic, la de l a Processó dels Armats i escenari de molts esdeveniments musicals, el divendres 1 de setembre, són les que havien fet fins ara. El que sí que ja s'ha confirmat és una actuació a Masnou el diumenge 10 de setembre, al Casino de la localitat a 2/4 de 8, i n'està prevista una altre a la Diada de l'11 de setembre al Castell de Sant Julià, convidats per l'Ajuntament. Aquestes dues són de les poques fetes en un àmbit extraeclesial, ja que quasi totes s'han fet en col·laboració amb l'Església.
Es dona el cas que Sora, Sta. Eugènia de Berga, Tavèrnoles, Tavertet, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta i Rupit són pobles històrics i turístics, de grans bellesa arquitectònica i atractiu, com la mateixa ciutat de Vic, per la qual cosa el marc ambiental estigué plenament d'acord, en total concordància, amb les interpretacions de música clàssica (3).
La col·laboració eclesial va venir de la Mare Teresa de les Germanetes de Vic i dels mossèns diocesans Jean Pierre Citenga, Josep Maria Riba, Pere Oliva, Joan Tió, Oscar Luján, Paul Badibanga i qui això escriu, que cediren de bon grat els locals, col·laboraren en fer propaganda i hi estigueren presents, facilitant unes perfomances musicals clàssiques de gran qualitat i contribuint així a la cultura de les respectives localitats i sempre amb un gran èxit d'assistència i acceptació popular, sortint la gent contenta d'haver-hi participat (4).
Una mostra més que, a més de la seva funció litúrgica d'adorar i donar culte a Déu, de presentar la gent a Jesucrist i aquest a la gent, de proclamar i comentar la Paraula divina, de donar gràcies a Déu Pare en l'Eucaristia, i de ser el marc principal d'actuació de l'Esperit Sant en els sacraments, l'ensenyament i l'oració, col·laborant com a instruments divins els seus membres, bisbes, sacerdots, diaques i religiosos consagrats, com també els laics actius, en la salvació que Déu ofereix a tothom qui la vulgui, l'Església també fa moltes altres activitats de tot tipus, notòriament les caritatives i benèfiques, però també moltes altres, com les culturals, de gran importància per a la societat. Cal no oblidar-ho, per no fer de menys el paper de l'Església al món, en totes les seves facetes.
(1) Dos d'ells compositors d'obres per violoncel del segle XVIII i l'altre del segle XIX
(2) Que des que Pau Casals la va tocar a l'ONU l'any 1971 ha sigut famosa internacionalment, molt més del que ja ho era abans, i fins ha esdevingut una cançó oficial d'aquest organisme
(3) Alguns d'ells pobles tradicionals ben conservats, d'altres amb joies del Romànic, l'art nacional de Catalunya, on precisament van tenir lloc, alguns famosos culturalment per diversos motius i forces d'ells molt turistics per tots aquests motius i la bellesa dels seus paisatges.
(4) Ho puc assegurar jo mateix, que vaig assistir a tres d'elles, a St. Domènec, Folgueroles i St. Julià, i almenys en dos d'elles em va semblar reconèixer entre el públic a gent del món de la música de la comarca d'Osona que hi assistien i semblaven molt satisfets del nivell interpretatiu.
