Els patrons de Catalunya: la Mare de Déu i sant Jordi

Catalunya té per patrona principal la Mare de Déu sota l'advocació de Montserrat i com a segon patró el màrtir Sant Jordi, des de l'any 1881 en que la Verge de Montserrat va ser establerta com a tal pel papa Lleó XIII.

La Verge Maria en l'advocació de Montserrat i el màrtir Sant Jordi

Les dues celebracions són molt properes en el calendari, primer Sant Jordi el 23 d'abril, quan és costum regalar un llibre i una rosa, i només quatre dies després la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril. En plena primavera, a finals d'abril, la nació catalana celebra les seves festes principals i més boniques, de caire religiós i amb tradició de segles. 

Això fa pensar en allò que afirmava el beat bisbe Josep Torras i Bages (1846 - 1916) "Catalunya serà cristiana i catòlica o no serà". I això ho deia l'autor de La Tradició Catalana (1892), un dels textos principals i més intel·ligents de la catalanitat i del catalanisme, que per això no ha perdut gens de vigència amb el pas del temps, a diferència d'altres comparables en importància però que avui dia ja estan desfasats i han quedat obsolets (1), i que també parlava de la característica catalana d'el seny i la rauxa, fent notar que el seny venia de la fe cristiana. I és que el Catolicisme ha estat tant estretament unit a Catalunya durant tants segles, més d'un mil·lenni, que ja des de fa segles la identitat i la cultura catalana, igual que l'espanyola i que bona part de l'europea, no s'entenen sense la religió catòlica. 

En el cas català, l'art Romànic, el nacional de Catalunya. Sant Martí del Canigó, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses com origen de Catalunya. El bisbe-abat Oliba, promotor de la Pau i Treva de Déu. Les Homilies d'Organyà, un dels primers textos i potser el primer, escrits totalment en català i conservats. Les obres mestres ja en català de Ramon Llull, qui també coneixia i escrivia en llatí, occità i fins àrab, però que la seva obra més important la va fer en la llengua pròpia, essent el primer en usar una llengua romànica, la catalana, per a obres de teologia, filosofia i ciència. El valencià St. Vicent Ferrer, que al segle XIV predicava en la seva llengua per tota Europa i l'entenien, usant un català sorprenentment modern, a part que fou decisiu en el Compromís de Casp de 1412, que uní Aragó i Castella amb una dinastia, i que aviat portaria a la unió dinàstica amb els Reis Catòlics (1479 -- 1504). Els dos grans Cant Espiritual, el medieval d'Ausias Marc del segle XV i el contemporàni de Joan Maragall del 1910. La conversió de Sant Ignasi de Loyola el 1522 a Montserrat, Manresa i Barcelona i els origens de la Companyia de Jesús a la primera meitat del segle XVI. El punt més alt de la filosofia catalana amb Mn. Jaume Balmes i El Criterio (1845). El màxim exponent de les lletres catalanes, Mn. Jacint Verdaguer, amb les seves grans obres com L'Atlàntida (1877) i Canigó (1885), un autor que és perl català el que Dant pel italià, Cervantes pel castellà, Shakespeare per l'anglès, Goethe per l'alemany... Com també foren sacerdots catòlics els dos grans gramàtics i filòlegs Mn. Miquel Costa i Llobera i Mn. Antoni Maria Alcover. L'Orde de la Mercè, els santuaris de Montserrat, Núria, Meritxell, els temples de la Sagrada Família iel Tibidabo, i també els monestirs de Santes Creus i Poblet, com a grans referents i símbols de la nació catalana. I els grans sants catalans des de Sant Ramon de Penyafort, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon Nonat fins a St. Pere Claver, St. Josep Oriol i St. Antoni Maria Claret, entre molts altres entre ells molts missioners, fundadors i màrtirs. I encara un llarg nombre d'escrits i obres d'art de tot tipus, així com Ordes religioses fundades aquí i esteses pel món i moltes més coses que farien la llista inacabable. És tan íntima i profunda la unió de Catalunya amb la seva religió catòlica, que sense aquesta Catalunya quedaria totalment desvirtuada i canviada, seria una altre i no catalana, per molt que pogués seguir usant el català com a llengua, perquè tota llengua és una mentalitat i una cultura, i la catalana és catòlica (2), com l'espanyola, portuguesa, italiana, francesa, iberoamericana, polonesa, austriaca, belga, irlandesa, hongaresa, croata, filipina (3)... 

I això ens porta de nou als dos grans patronatges de Catalunya: la Verge de Montserrat, amb el Virolai i el Cor d'escolans i l'edició de llibres i revistes com Serra d'Or, i Sant Jordi, amb el Dia del Llibre, abans català, després també espanyol i ara mundial. Felicitats a totes les Montserrat i tots els Jordi, i que tant la Mare de Déu com el sant màrtir protegeixin sempre Catalunya i la mantinguin espiritualment cristiana i catòlica per tal que segueixi existint i en gràcia de Déu i fent camí cap al Cel!

(1) Com Lo Catalanisme (1886) de Valentí Almirall i La nacionalitat catalana (1906) d'Enric Prat de la Riba, avui dia i des de fa molts anys inaplicables, antiquats i meres curiositats històriques, a diferència del llibre del bisbe Torras i Bages.  

(2) L'Església va mantenir la llengua i cultura catalanes en els temps de decadència dels segles XVI-XVIII i fins la primera meitat del XIX, i de nou en els temps difícils pel català de 1939 - 1975, amb fets tan primerencs com la reentronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 1947 o l'edició d'obres de Verdaguer, Maragall i altres ja en la primera postguerra, junt amb devocionaris, obres religioses, revistes... tant Montserrat com els bisbats catalans, els de Solsona i Vic sobretot, hi tingueren un gran paper. 

(3) Fins i tot la llengua i cultura més propera tant lingüístcament com històricament a la catalana, l'occitana i especialment la provençal, té un molt fort caire catòlic, des del seu renaixement amb el moviment Felibrige i el seu gran autor Frederic Mistral.(Premi Nobel de Literatura 1904), amb la seva gran obra Mirèio (1859)..

La infinita misericòrdia divina

El diumenge de l'octava de Pasqua es celebra ara la festa de la Divina Misericòrdia, segons la va revelar Nostre Senyor Jesucrist en unes aparacions a Santa Faustina Kowalska (1905 - 1938), una monja polonesa. 

Jesucrist ressuscitat va donar l'Esperit Sant als apòstols per al perdó dels pecats, 
mitjançant el baptisme que ens fa membre de l'Església i escollint a unes persones
ordenades per Ell, els sacerdots, per exercir aquest ministeri de la seva misericòrdia,
oberta arreu i sempre a tothom que penedit i humil la hi demani, sense cap excepció.

Les revelacions van tenir lloc en el període entre la Gran Guerra Europea, més tard dita Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), i la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945), una època molt dura i difícil entre dos horrors com el món no havia vist mai, i amb ideologies totalitàries, inhumanes i deshumanitzadores en el poder com el feixisme a Itàlia (1922 - 1945), el nazisme a Alemanya (1933 - 1945) i el comunisme marxista-leninista a la Unió Soviètica (1917 - 1991), amb tota mena de crims a gran escala, com el genocidi d'armenis per part dels turcs, les matances  absurdes de centenars de milers d'éssers humans en batalles de trinxeres sense sentit, els gasos asfixiants, els bombardejos a la població civil com els de Londres, Hamburg, Berlin, Dresde, Tokyo, Hiroshima i Nagasaki, aquests dos últims amb terrorífiques bombes atòmiques, els genocidis dels camps de concentració, sobretot el dels jueus per part dels nazis però que no va ser l'únic, les variades crueltats generalitzades, com les matances de desenes de milers de presoners de guerra polonesos per part dels soviètics a Katin el 1940, i a Volinia el 1943-44 pels insurgents ucraïnesos, la destrucció pels bombardeigs aliats del monestir de Monte Cassino, respectat pels alemanys, els diabòlics experiments nazis i japonesos amb els presoners...Pero fins i tot en el temps de pau intermedi  s'havien viscut fets com la hiperinflació alemanya de 1923, la crisi de Wall Street del 1929 i la Gran Depressió mundial, la nit dels ganivets llargs a Alemanya el 1934 i sobretot les Grans Purgues de la U.R.S.S. dels anys 1930s amb els massius afusellaments i el Gulag, i el gangsterisme, la màfia i els linxaments als Estats Units... 

Va ser en aquest món tan convulsionat i pecador, tant marcat per la maldat i la mort, que la humil monja polonesa va tenir les aparicions de Jesucrist que li va recordar que la Divina Misericòrdia era infinita i que fins el més gran pecador, que hagués comés els crims més terribles i horrorosos, si reconeixent-los i sincerament penedit li demanava perdó, acollint-se a Ell i a la Redempció que va guanyar per nosaltres a la Creu, seria acollit per la misericòrdia divina i perdonat, ja que per a Déu l'home és sempre més que el seu pecat, per més gran i horrorós que sigui, i ningú queda exclós de la Salvació si recapacitant es reconeix culpable i incapaç d'expiar per ell mateix els seus delictes i com a última taula de salvació davant de la condemnació i l'eternitat en l'Infern, confia en l'infinit amor i bondat de Déu i en Jesucrist com el seu Senyor i Salvador, aquesta confiança no es veuria defraudada i per l'acció de l'Esperit Sant operant en l'Església i en la pròpia consciència seria reconciliat amb Déu Pare, que el perdonaria en atenció als mèrits del seu Fill, que donà la seva vida per a la salvació dels pecadors. La pietat i misericòrdia divines arriben a tothom que encara en vida demana ser perdonat no pels seus mèrits sinó pels de Nostre Senyor Jesucrist. Desesperar del poder i la voluntat salvadora de Déu envers tot i cadascun de nosaltres és el pecat més greu de tots, perquè Déu és omnipotent i la seva bondat i amor envers nostre són infinits. 

El gran perill el tenen no sols els qui desesperen, sinó també els qui presumeixen de salvar-se sense contrició ni desig de ser perdonat i reconciliat per Déu, com una cosa automàtica i merescuda, o no volen perdonar al seu torn als altres en el mal que els hi han fet, i especialment els que creuen que no tenen cap pecat, sinó que han fet be pecant, que no reconeixen a la Trinitat, no creuen que existeixi, no accepten a Jesucrist com a Jutge universal de la vida futura i eterna, no li volen fer cas o el rebutgen. "Tothom haurà de passar per mi - li va dir Jesús - i el que demani acollir-se a la meva misericòrdia la trobarà i la tindrà, però el qui no la vulgui o no m'accepti com el seu Senyor, es trobarà amb la veritat i la justícia divina". 

Que més pot fer Jesucrist per nosaltres i la nostra salvació, si posant-nos-ho tan fàcil i havent-nos-ho guanyat a tant alt preu, hi ha qui no s'hi vol acollir o que no l'accepta? Déu és misericordiós i just, just i misericordiós, i li toca a cada ésser humà decidir que vol tenir d'Ell, si justícia o misericòrdia. I fins a l'instant mateix de la mort té temps de canviar i poder rectificar humiliant-se davant Déu o de dubtar, desconfiar o rebelar-se contra Ell. Són els camins de la vida i la mort, de la gràcia i el pecat, de la llum i de la foscor, del bé i el mal, del Cel i l'Infern, la felicitat com a premi o el turment del càstig. Tinguem sempre esperança sense desesperar ni presumir, i siguem intel·ligents i bons i triem com a Senyor a Déu i no pas al diable, ja que segons la decisió personal lliure que es faci un dels dos ho serà per l'eternitat sense fi! 

La resurrecció de Crist el fa present arreu i sempre

Ara fa uns 2 000 anys gairebé justos va passar un fet únic en el món: un crucificat al cap de tres dies de mort i enterrat va ressuscitar! Des d'aquell moment tot el món va canviar a diferent i molt millor. 

Foto cortesia Diego Guirao

I no va ressuscitar per viure uns quants anys més en aquest món, ni tan sols per viure sempre en aquesta vida, sinó que va ressuscitar amb un cos gloriós per a viure eternament en un altre pla superior de l'existència. I des de llavors Jesucrist està al Cel i també entre nosaltres, invisible en l'oració i materialitzat sacramentalment en l'Eucaristia. 

Foto cortesia Anna Rifà

El ressuscitat ja era molt especial de per si, perquè va tenir un naixement virginal, tenia una presència i una autoritat personal realment úniques, Déu era el seu Pare i Ell quan s'hi dirigia li deia "papa" com un nen ("abba" en la seva llengua aramea), tenia el poder diví de perdonar els pecats i de fer uns miracles realment insòlits i estimava a tothom com ningú més ha estimat, tant intensament i incondicionalment, predicava l'amor de Déu per tots els éssers humans i que aquests l'havien de correspondre estimant Déu sobre totes les coses i al proïsme com a si mateix per amor a Déu, i cridava tothom a la conversió de vida perquè afirmava que el Regne del Cel, és a dir el Regnat de Déu, ja era a prop, més encara que ja començava a estar entre la gent. I va donar la mostra suprema del seu amor acceptant voluntàriament ser torturat, burlat i condemnat injustament a la mort més ignominiosa i terrible, la de ser crucificat, la que comportava una maledicció divina, per tal de pagar Ell per tots els pecats, maldats, delictes i ofenses passats, presents i futurs de tota la Humanitat, és a dir de centenars o milers de milions de persones, per la qual cosa el seu dolor, sofriment i angoixa va ser realment inimaginable, Ell que era perfecte i que només ho va poder suportar perquè era el Fill de Déu, únic i estimadíssim, que va venir al món a perdonar-nos, salvar-nos, redimir-nos i donar-nos a conèixer l'infinit amor diví per cadascú de nosaltres. La seva creu, pensada per anorrear-lo, va ser el seu tron i la seva glòria, i al ser enlairat en ella va atreure a tothom cap a Ell, per l'inconcebible bé que ens feia a tots, donant-se Ell mateix a la mort en expiació per tots nosaltres, un heroisme com no n'hi ha hagut mai ni n'hi haurà d'altre. 

Des de la Pasqua Crist està present entre nosaltres arreu del món i sempre fins la fi del món

Al cap de tres dies va ressuscitar, i aquest miracle també el va fer més per tota la gent que per a Ell mateix, perquè amb la seva resurrecció el cos humà va guanyar el poder de ressuscitar, i a més gloriós, i així vèncer a la mort. La seva resurrecció, que al mig de la Història va realitzar i anticipar la resurrecció final nostra, és junt amb la seva ascensió, en que ens va obrir la entrada del cos humà al Cel amb Déu, i el do de l'Esperit Sant, és a dir el poder de l'Amor diví de perdonar els pecats, de santificar-se i fer miracles, de ressuscitar i de entrar en la vida eterna, foren el punt central i la missió de la seva vida, allò per a què va venir al món, per a fer-nos-en participar per pura bondat, gratuïtat i amor envers nostre, quelcom gairebé impensable, perquè des que això va succeir històricament tota la Creació ha canviat, ha sigut renovada i és nova, diferent, incomparablement més alta i bona que abans.  

Ara ressuscitat i vivint per sempre, Jesucrist està present de forma invisible però real, viva i eficaç, sempre que dos batejats, segons va demanar que es fes, es reuneixen en nom seu, més encara actua en els set sagraments i especialment en l'Eucaristia, gràcies a l'Esperit Sant, Ell es fa present de forma material i física, tot i que sagramental, amb el seu Cos i la seva Sang, i ho fa no sols per estar amb nosaltres sinó per alimentar-nos d'Ell mateix per tal que ens anem fent com Ell, és a dir divinitzant, una altre de les impensables sorpreses divines envers nostre, que superen tot el que podiem desitjar i voler, anant molt més enllà en el do. També ens fa companyia, ens consola, ens guia, ens defensa, ens enforteix i es deixa adorar, donar-li culte i que li parlem, i Ell ens contesta de forma inaudible però inspiradora i a través de les circumstàncies, fets i de la gent, ja que li agrada actuar per delegació perquè així augmenta el nostre amor mutu. 

Siguem-ne conscients, acceptem tants i tans grans dons d'Amor amb humilitat i agraïment i deixem que aquest Amor i tota la relació amb Ell, així com la gràcia divina de la presència de l'Esperit Sant en l'ànima humana, ens faci bons, cada cop millors i units a Jesucrist donem excel·lents fruits de fe, esperança i caritat i caminem per la vida ben orientats i segurs cap a la nostra Pàtria celestial! 

Pasqua: la resurrecció gloriosa de Jesucrist, el Senyor!

Pasqua és una nit de dissabte, quan es celebra la Vetlla Pasqual, i un dia, el diumenge de Pasqua de Resurrecció, que el 2023 han estat el 8 i 9 d'abril. La resurrecció en glòria de Jesucrist crucificat i mort per redimir-nos dels nostres pecats i salvar-nos, i ressuscitat per tal que nosaltres també poguem ressuscitar, participar de l'Esperit Sant i entrar en la Glòria del Cel amb Déu, és un fet únic i decisiu de la Història de la Humanit, el més important, el seu centre, aquell que ara fa quasi dos mil anys marcà un abans i un després, amb una nova Humanitat i una nova Creació a partir d'ell. 

El gran misteri de la gloriosa resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Foto Mª Immaculada Lázaro

Per això ho celebrem amb gran goig, essent la festa més alta de la litúrgia. I Pasqua és també tota una octava, del 9 al 16 d'abril de 2023, i tot un temps pasqual que s'estén fins als diumenges d'Ascensió i Pentecosta, enguany el 21 i 28 de maig. És com un diumenge perllongat de 50 dies, igual que tots els diumenges de l'any són Pasqua. Un temps d'intensa alegria i de gran felicitat per tot el que la Santíssima Trinitat ha fet i fa per nosaltres, i que seguirà fent en el futur fins a la fi del temps, molt especialment el perdó dels pecats, l'Eucaristía i el do de l'Esperit Sant amb la gràcia divina en nosaltres. 

Estiguem doncs ben contents i agraïts i estimem amb totes les nostres forces a Déu, tan bo amb nosaltres i que ens estima tant! 

Via Crucis a Sant Julià de Vilatorta

Com cada any, el divendres 7 d'abril de 2023 va tenir lloc el Via Crucis pel bosc de Sant Julià de Vilatorta.

Foto cortesia Anna Rifà

El va presidir l'administrador parroquial i rector en funcions Mn. Pere Oliva, vicari episcopal de la diòcesi de Vic. 

Com sol ser habitual en aquest acte, va tenir una participació molt nombrosa de feligresos, aquest any van ser entre 120 i 140 els qui feren el pelegrinatge. 

Acompanyar Jesús en la seva mort és un senyal d'acompanyar-lo també en la seva resurrecció! 

Divendres Sant, tenebres i dolor

Divendres Sant és el dia de la Passió, crucifixió i mort de Nostre Senyor Jesucrist.

Crucifixió (c. 1309), de Giotto (1267 - 1337)

La crucifixió és el moment de l'aparent triomf del diable, però realment és com es revela més tard, el triomf del pla de salvació de Déu per a la Humanitat. Jesucrist paga a la Creu per tots els pecats de tots els éssers humans, passats, presents i futurs, d'arreu del món, i així tots els homes són redimits i salvats, si s'acullen lliurement i voluntàriament a Ell com el seu Senyor i Salvador. 

Al peu de la Creu al Calvari i lamentant la seva tortura i mort només hi ha la seva mare, la Verge Maria, el seu deixeble més estimat, Sant Joan, i un grup de dones seguidores. Tots els altres apòstols l'han abandonat, Sant Pere el nega tres vegades i Judes fins i tot l'ha traït i conscient i desesperat quan se n'adona del que ha fet, es suïcida. Sembla el moment més fosc de la Història de la Humanitat i realment unes espeses tenebres cobreixen la terra. 

Però aquesta obscuritat més intensa és la que precedeix per poc temps a l'inici de l'esclat més lluminós, quan es farà patent el real sentit i significat de tot el que ha ocorregut. Ja el centurió al peu de la creu, al veure com Jesús ha mort i com el mateix món reacciona mostrant com una afectació i un dolor extrems, reconeix "Realment aquest home era fill de Déu!". En moltes circumstàncies de la vida es dona quelcom semblant, cal morir a alguna cosa vella, dolenta i caduca, sense sortida, com la vida de pecat per poder després reneixer a quelcom nou, bo i molt superior i esperançat, com la vida de la gràcia. La crucifixió de Nostre Senyor n'és el model com també ho és de l'amor, sacrifici i donació portades a l'extrem, els primers cristians solien dir "Mira el que per amor ha fet Jesús, el Senyor, per nosaltres! I tu fins on estàs disposat a arribar?". 

Tant de bo siguessim també capaços de donar nosaltres la vida pels nostres germans i amics, perquè tant si és al llarg d'una existència de lliurament i servei gratuïts per caritat com si Déu ens fa el gran do de considerar-nos dignes d'arribar a fer-ho literalment i així acostar-nos més a prop encara a Jesucrist Redemptor clavat en creu!

Dijous Sant a les Germanetes

Dijous Sant a les Germanetes dels Pobres de Vic.

La celebració d'aquest any 2023, el dijous 6 d'abril.

Fotos cortesia Mare Teresa

Que ho poguem celebrar sempre cada any durant tota la nostra vida!