Unes reflexions sobre la Santíssima Trinitat:
 |
| La Trinitat i la Sagrada Família (1682) de Murillo, amb Jesús com el punt comú. |
Per la intel·ligència i la raó que Déu ens ha concedit, els éssers humans podem arribar al coneixement de l'existència de Déu i la seva unicitat, però tant sols perquè Ell ens ho ha revelat podem conèixer la seva essència i intimitat com Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant.
Els jueus de l'Antic Testament, que veien Déu de lluny, sabien que era U i únic, però només els cristians, que hem vist i veiem Déu de prop en Jesucrist, Fill de Déu, i que vam rebre i tenim el do de l'Esperit Sant enviat pel Pare i el Fill, sabem per la Revelació que és U i Tri.
A l'Antic Testament la Trinitat hi apareix d'una forma encara velada en diversos llocs: en l'inici del llibre del Génesi quan Déu Pare crea l'Univers a través de la seva Paraula i l'Esperit Sant plana sobre l'inici de la Creació, quan s'usa el plural Elohim però amb el verb en singular, quan Déu diu "Fem l'home a la nostra imatge i semblança" i després comenta "com un de nosaltres" amb motiu del pecat dels primers pares. També en el fet simbòlic dels tres àngels de Mambré que visiten a Abraham i aquest es dirigeix a ells adorant i dient "Senyor!". I encara hi ha més llocs, d'altra manera estranys i inexplicables, on s'hi pot reconèixer la Trinitat divina, un cop es coneix.
Tot el Nou Testament està ple de referències a la Trinitat divina, començant per l'Anunciació quan l'arcàngel Gabriel li dona a conèixer a la Verge Maria l'elecció de Déu Pare i amb el seu "Si!" tal com li anuncia l'àngel l'ombra de l'Esperit Sant la cobreix i concep a Déu Fill en el seu sí virginal. I en el Baptisme, quan a l'inici de la seva vida pública el Fill de Déu és batejat pel precursor St. Joan Baptista al riu Jordà, se sent la veu del Pare "Aquest és el meu Fill, l'estimat, escolteu-lo!" i es veu davallar l'Esperit Sant sobre Ell en forma com d'un colom. Igualment a la Transfiguració, amb la veu de Déu Pare, Crist mostrant un entrelluc de la seva divinitat i el núvol que els envolta. I així en forces altres moments, com en la Crucifixió, quan Jesús diu "Pare, a les vostres mans encomano el meu Esperit" i exhala el seu alè, en la Pasqua i les aparicions de Jesús ressuscitat quan diu "Me'n vaig al Pare" i "Rebeu l'Esperit Sant" atorgant amb Ell la capacitat divina de perdonar els pecats, a l'Ascensió, a la Pentecosta... Ressaltant l'explícit de la missió "Aneu i convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant" per tal que la seva Salvació arribi a tot el món i a totes les èpoques.
La Trinitat és un misteri incomprensible per a la ment humana, que està més enllà de les matemàtiques, ja que 3 són 1 i 1 és 3, però un cop coneguda per la Revelació divina es pot veure que no és irraonable sinó tot al contrari. Des de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana s'han proposat molts símbols que permetin fer-se'n una certa idea, com el trèbol de 3 fulles o l'arbre de 3 branques, per exemple. També es pot fer una analogia amb el temps, que és passat, present i futur, però un de sol, més encara quan ja a l'AT Déu diu de sí mateix a Moisès que li pregunta pel seu nom davant l'esbarzer que crema sense consumir-se, "Jo sóc el qui sóc" o "Jo era, sóc i seré" i encara "Jo era/soc/seré el qui era/sóc/seré" amb totes les 9 combinacions possibles i implicades.
A més, Déu és Amor i l'amor és comunicació, compartir, crear, donar existència i vida, unió... i no pot estar sol. Déu és U i únic, sí, però no està sol, la soledat no és una avantatge ni una virtut o perfecció, i Déu les té totes sense que ni manqui cap, i aquestes inclouen la companyia en igualtat. Els teòlegs han arribat a explicar-ho dient que Déu Pare es coneix a si mateix perfectament i aquesta imatge idèntica és Déu Fill, i l'Amor que el Pare té al Fill i el Fill té al Pare és una tercera Persona, l'Esperit Sant, que és també l'Amor que totes 3 Persones tenen a tota la seva Creació, feta per Amor. També es pot dir, com s'havia dit ja d'antic o com a mínim en temps medievals, i crec que ho cita Ramon Llull tot i que és anterior, que essent Déu Amor això ja implica en si mateix i per essència que Ell és qui estima, qui és estimat i l'amor, és a dir l'Amor, l'Amant i l'Amat, la font de tot amor, tot l'amor que es dona o es rep i la meta última de tot amor. L'Amor és trinitari i la Trinitat és un dinamisme infinit d'existència, vida, creació, felicitat, bondat i amor, que ens fa existir i comparteix amb nosaltres els seus atributs fent-nos als humans a la seva imatge i semblança, acompanyant-nos provident, amorós i misericordiós tot el temps de la nostra vida i cridant-nos al final de nou a Ell convidant-nos a participar d'Ell. Perquè aquesta nostra existència, experiència de la vida i destí sigui exitosa, reeixida i feliç, Ell mateix ens ha salvat i ens ha fet fills seus adoptius perquè siguem de la seva família igual que Ell és en sí una família de 3 Persones, de les que l'equivalència més propera en el món és la Sagrada Família de Natzaret, amb l'eslabó comú del Fill de Déu que al fer-se home en la seva Encarnació s'ha afiliat en una família humana, amb la seva Mare física, biològica i humana la Verge Maria i amb el seu pare adoptiu, protector i legal St. Josep.
També podem considerar des d'un punt de vista celestial el fet que la Trinitat sempre actua conjuntament, però que hi ha fets que s'atribueixen més especialment a una determinada Persona, així el Pare és el Creador, el Fill el Salvador i Redemptor i l'Esperit Sant el Santificador, com es recita en el Credo. I des d'un punt de vista terrenal el fet que l'Univers és u perquè Déu és U i que és variat perquè Déu és Trinitat. I com aquestes es podrien fer moltes més consideracions i reflexions.
Però més que intentar entendre-la intel·lectualment el que cal fer amb el coneixement que Déu ens ha donat de la seva intimitat i essència com a Trinitat de Persones divines iguals en naturalesa, poder i majestat és saber-ho i agraïr-ho, estimar-la i adorar-la ja mentre vivim en aquesta vida i després veure-la i lloar-la eternament en la Glòria del Cel!.
