Ja al segle I de la nostra Era Cristiana, l'historiador jueu Flavi Josep distingia el que a partir d'ell s'han anomenat "les quatre filosofies" del seu temps: saduceus, zelotes, fariseus i essenis. Com també ho citava l'apologista Sant Justí al segle II. Són quatre grans maneres de fer humanes, que tenen un especial reflex en el món de la religió, ja que aquest és el cim de la vivència i l'actuació humanes.
Referint-nos ja concretament a la religió cristiana, alguns autors han distingit igualment quatre grans camins d'espiritualitat o vocacions religioses (1):
1. Sacerdotal
Concelebrant en la meva ordenació pel bisbe Romà, Vic 5 setembre 2010 |
La sacerdotal. Mitjancera i intercessora entre Déu i els homes, construint el pont entre el món natural humà i el sobrenatural diví i fent present Déu als homes i els homes a Déu, vivint i mostrant el seu Amor en la litúrgia i els sacraments, essent presència de Jesucrist i amb el poder de l'Esperit Sant per a la cura de les ànimes i la salvació de tots. Un punt destacat és també la conservació, la transmissió i la vigilància de la integritat i puresa de la fe rebuda. És la única que per la seva essència està reservada sols per a homes, i la plenitud de la mateixa pertany als bisbes tot i que els preveres en tenen una gran part.
2. Missionera
La germana Rosa Dilmé (1933 - 2017) a Ruli, 2008. A l'altre foto Mn. Joaquim Vallmajó (1941 - 1994), màrtir a Rwanda. |
La missionera. Dedicada a evangelitzar i convertir, a portar la llum de Crist a tots els pobles i batejar-los segons el mateix manament que Ell va fer, col·laborant així amb l'obra divina (2) i sense por de les dificultats, renúncies, sacrificis i perills que hagin d'afrontar. Són missioners tant homes com dones i tant sacerdots com religiosos i laics i hi ha Ordes específicament missioneres. També entraria aquí l'apologètica que presenta i defensa la fe davant dels qui la desconeixen i fins la rebutgen i encara davant dels qui l'ataquen i persegueixen.
3. Teològica.
La teològica. Reflexiona sobre la Revelació divina continguda a la Bíblia amb l'ajuda de la tradició apostòlica i del magisteri patrístic i eclesiàstic, fent una acurada exegesi i hermenèutica de la Paraula de Déu, per tal d'aprofundir en ella i inculturar-la, arriscant-se en aquesta labor a poder equivocar-se i haver de rectificar però també fent en ocasions síntesis intel·lectuals de gran encert (3) i fer-ho buscant sempre una major comprensió i un major afinament de la recepció de la Revelació.
4. Monàstica.
La monàstica. Viure lluny i lliures del món i de cara a l'infinit i a l'eternitat divines, mostrant que és possible viure ja aquí les propostes evangèliques del Regne de Déu, fent penitència i pregant per tots i anticipant ja d'alguna manera un tast del Cel, ja que la caritat, la contemplació, l'adoració i la lloança són les úniques activitats iniciades en aquest món que no s'acabaran amb la mort (4). Pot ser vida individual, eremítica, o bé col·lectiva, cenobítica.
Cada tipus d'espiritualitat és més adequada per determinades persones, segons les seves disposicions de caràcter i els dons que han rebut. Són veïnes entre sí i també la sacerdotal amb la de vida religiosa, i no sols perquè hi hagi religiosos que siguin alhora sacerdots, els "pares". Però totes són compatibles entre sí i col·laboren a mantenir i estendre l'Evangeli i el Regne de Déu, essent complementaries. Evidentment hi ha altres tipus d'esperitualitat, com la laical i en ella destacadament la vocació familiar, en la que ben viscuda també es pot assolir un alt nivell de santedat. I un dels principals deures de la vida cristiana és descobrir, si pot ser ja des de jove (5), la pròpia vocació, allò que Déu ens crida a ser per tal de viure en plenitud la nostra existència a la Terra, fent la seva voluntat i trobant el sentit de la vida, tant el comú i general de tots com el particular i propi de cadascú.
(1) No únics ni exclusius, però que són predominants en molts casos
(2) Molts missioners són també sacerdots i/o religiosos.
(3) Com l'agustina, la tomista i altres.
(4) I en això s'assembla a l'espiritualitat sacerdotal, a la que estan propers.
(5) Com passa igualment en els assumptes purament humans: una persona fluixa o mitjana en un camp pot ser excel·lent en un altre i en això, carrera, feina, estat civil... també cal demanar llum a Déu en l'oració i informar-se i deixar.-se assessorar, per no cometre un error vital i poder viure de forma profitosa i feliç.