Alguns cops he pensat que al meu pare, que era tan emprenedor, dinàmic, preocupat pel benestar de la gent i desitjós d'ajudar, Déu el va cridar amb Ell el 26 de juliol del 2008, als 84 anys, per estalviar-li les misèries de la crisi econòmica mundial que es va iniciar el mateix any 2008 però que a les nostres terres no va arribar realment fins dos o tres anys més tard, a resultes sobretot de les mesures d'austeritat "anticrisi" que es van prendre per combatre-la i que en canvi la van escampar per tot arreu, aprofundir i perpetuar, essent pitjors que la pròpia crisi.
I que a la meva mare, que era tan sociable, tan oberta i tan amiga de sortir una estona cada dia i de parlar amb tothom, Déu la va cridar amb Ell el 17 de desembre de 2018, als 88 anys, en part per evitar-li viure la desgraciada situació provocada per la pandèmia de Covid a partir del març de 2020, amb la por, el confinament i altres mesures de reclusió, que a ella probablement li haguessin afectat molt.
Però això em fa pensar per quin motiu Déu deu haver cridat amb Ell al meu germà Jordi Joan, l'11 de maig del 2021, als 64 anys, ell que tota la vida va ser molt precavit respecte a les malalties i va fer tot el cas i va confiar en els metges i els medicaments, especialment amb els sotracs de salut que va tenir l'any 2014, del que gràcies a Déu es va recuperar totalment i aviat va estar millor que abans, i del 2018, quan li van diagnosticar una malaltia autoinmune, que no obstant semblava tan controlada per la seva vida sana en tots els àmbits que portava que feia poc els especialistes li havien calculat 10 anys de vida normal, fins que va donar positiu de Covid a mitjans d'abril, després de ser vacunat amb la primera dosi el 30 de març i seguint portant la vida de vigilància i precaució que havia portat des de feia un any, complint totes les obligacions i consells mèdics. És que Déu l'ha volgut deslliurar d'alguna cosa greu que potser vindrà properament i que l'hagués afectat excessivament, com es pot suposar en el cas del pare i la mare?
