diumenge, 21 de febrer del 2021

Victòria sobre les temptacions


























La temptació és el cantó fosc del gran do diví de la llibertat. I té un gran poder. Els àngels van estar sotmesos a la temptació i una part va caure degradant-se en esperits malignes. Adam i Eva al Paradís van sofrir la temptació de la serp i van caure, arrossegant amb ells tota la seva descendència humana. El poble d'Israel va ser temptat en el desert del Sinaí i va caure... 

Però la temptació no va tenir la última paraula. Jesucrist va ser temptat pel diable (1) al desert durant el seu dejuni de 40 dies a l'inici de la seva vida pública, i va vèncer. Tot i que molt debilitat en les seves forces humanes, va rebutjar les tres grans temptacions diabòliques.  La primera, fer un miracle per a si mateix, Ell que només els va fer pels altres, per amor i per no defraudar la fe del proïsme que li demanava. La segona, fer un miracle tan espectacular que obligués a tots a creure en Ell (2), privant així a la Humanitat de la seva llibertat d'escollir, donada i volguda per Déu. La tercera el camí de la facilitat per complir la seva missió, sense esforç ni sofriment i també amb molt menys amor, i a més el diable li posa una condició del tot inversora, capgiradora: que l'adori a ell, és a dir que li doni la raó en la seva rebel·lió contra Déu (3). Aleshores Jesús és rotund: "Fuig Satanàs!" (4) i explicita "Adoraràs a Déu i només a Ell" i "No temptaràs al Senyor, el teu Déu".   

La victòria de Jesús és la nostra. Ell va vèncer perquè nosaltres vencessim, perquè l'ésser humà finalment triomfés sobre l'horrible poder de la temptació, del mal i del pecat i la mort, la temporal i l'eterna. En Jesús, home com nosaltres a més de Déu, nosaltres també guanyem. Amb aquesta esperança i aquest optimisme, que el mal ha estat derrotat, comencem el temps de la Quaresma. 


(1) Entre les dues paraules gairebé sinònimes, sembla que "diable", a més de referir-se al cap dels àngels caiguts, s'usa quan l'actuació de l'esperit del mal és externa,  i "dimoni", referit més al comú d'aquests, quan actua des de l'interior. En el cas de Jesús la temptació només podia ser externa, per això actua el diable. I pel mateix motiu és una gran blasfèmia quan en alguna ocasió l'acusen de tenir el dimoni.
(2) El diable és tan astut que usa els mateixos textos de les Escriptures, però adaptant-los a les seves conveniències, tergiversant-los al dir la lletra però no l'esperit dels mateixos, una altre gran temptació. 
(3) Per això el diable el vol apartar del pla de salvació de Déu Pare, suggerint-li que hi ha alternatives i que humanament podrien semblar millors. El que està en joc es fer la voluntat de Déu o optar per la voluntat humana, com quan Jesús renya a St. Pere, que pensant fer-li un favor i mostrar-li el seu afecte li diu que no permetran que li passi allò tan terrible que els anuncia.
(4) I el diable es retira fins a la seva oportunitat final, l'hora de les tenebres de la Passió i mort en creu de Jesucrist, on inspira als sacerdots, escribes i fariseus a explicitar la blasfema gran temptació final : "Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu i creure'm en tu", volent no sols anular la Redempció sinó sotmetre el pla de Déu a la voluntat humana.  

dissabte, 20 de febrer del 2021

La llei del cel

El Senyor, sobirà nostre, té posada en el cel la seva majestat (Salm 8). 






















No podria ser que la gravitació i la seva atracció mútua fos la manifestació a un nivell purament
físic i material de l'amor?  Expressió d' aquell amor diví que, com reconeix Dant, "mou el Sol i les estrelles"... 

divendres, 19 de febrer del 2021

Les lleis superiors de la Física i la Biologia

A més de les lleis físiques normals, cal destacar-ne una que poques vegades es cita o es té present: 

"La força més poderosa de totes és l'amor". 

El que passa és que aquesta força s'escapa a l'intent de mesurar-la,  "la mesura de l'amor és estimar sense mesura" reconeixia sant Agustí  (354 - 430), el mateix que es va avançar un mil·lenni i mig als descobriments més avançats de la ciència quan va establir "el món va ser creat amb el temps, no en el temps". I encara avui segueix essent vàlida, actual i puntera la seva reflexió: "què és el temps? si no m'ho preguntes, ho sé; si m'ho preguntes, no ho sé". Les més avançades investigacions actuals no han arribat gaire més lluny. 

Això sí, actualment ja es coneix que l'Univers no és etern sinó que va tenir un inici, una Creació, i que al principi de tot fou la llum. 

Quant a la biologia, la que potser ho ha expressat més bé, referint-se a aquestes metalleis, és l'escriptora nord-americana Flannery O'Connor (1925 - 1964): 

"Per a mi el naixement virginal, l'Encarnació, la resurrecció, són les veritables lleis de la carn i del físic. La mort, la decadència, la destrucció, són la suspensió d'aquestes lleis. Sempre em sorprèn l'èmfasi que l'Església posa en el cos, afirmant que ressuscitarà glorificat". 

dijous, 18 de febrer del 2021

El cel proclama la glòria de Déu

El cel proclama la glòria de Déu, el firmament pregona l'obra de les seves mans, resa el Salm 18. 





















Déu ha donat als éssers humans capacitat de veure'l i admirar-se'n, i també intel·ligència per poder estudiar-lo i entendre'l. Després de la religió, la contemplació de les meravelles de l'Univers és allò que fa pensar més en Déu i acosta més a l'home amb Ell. 

Una conferència divulgativa, "El món de l'Astronomia", de l'autor d'aquest blog, a l'Agrupació Astronòmica d'Osona, del 16 de febrer d'aquest any, ho pot il·lustrar, tot i que el seu caràcter és més general: 

https://www.youtube.com/watch?v=B5HFmkGvUvU

dimecres, 17 de febrer del 2021

Dimecres de Cendra

El dimecres de cendra és l'inici de la Quaresma, temps de purificació per l'ascesi per a preparar bé la Setmana Santa i la Pasqua. Els temps de la Quaresma recorda l'Èxode del poble d'Israel pel desert del Sinaí i encara més els 40 dies que Jesucrist va dejunar al desert abans d'iniciar la seva vida pública. 






En aquest dia de dejuni i abstinència s'imposa la cendra i es diu als qui la reben: 

"Recorda home que ets cendra
i en cendra et convertiràs" 

i també, cosa que és el natural corolari: 

"Converteix-te 
i creu en l'Evangeli"

La Quaresma és temps de fer penitència pels nostres pecats. I els pilars de la Quaresma són el dejuni i l'abstinència, l'oració i l'almoina. Amb ells ens exercitem en rebre i donar el perdó, en canviar de vida i en buscar tenir amb Déu una relació viva, autèntica i bona, oberta a tot el que Ell faci i ens demani, trobant a Jesucrist en fer la voluntat de Déu i en viure estimant a Déu i als altres.

Aquest any a més de poder demanar l'ajut de la Verge Maria per tal de fer una bona Quaresma, també s'escau que és l'any de sant Josep, al qui també li podem demanar que intercedeixi per nosaltres per tal que aquesta Quaresma ens sigui espirtualment ben profitosa. 

Val molt la pena d'intentar-ho! Comencem la cursa, bona Quaresma! 

dimarts, 16 de febrer del 2021

"A la meitat del camí de la vida..."

Així comença la Divina Comèdia de Dant. I és que si la vida té una duració és evident que té un punt mig  en el seu desenvolupament, aquell en que una persona té ja tants anys de vida com anys li falten per acabar-la. 

Pot ser bo considerar-ho en algunes persones famoses en general o ben conegudes per nosaltres, mirant quan estaven en aquest moment central de la seva vida. I que això ens recordi la nostra pròpia situació de caminants pel camí de la vida, el que Déu amorosament ens ha convidat a realitzar en la seva Creació. Perquè com diu la Bíblia: "Pensa en la mort i no pecaràs mai". 

En faig una petita relació del segle XX, només uns pocs però significatius exemples: 


1917 Albert Einstein (1879 - 1955), just quan publicava la teoria general de la relativitat. 

1920 Winston Churchill (1874 - 1965) 

1921 Konrad Adenauer (1876 - 1967) 

1924 Helen Keller (1880 - 1968) 

1927 St. Pius de Pietrelcina (1887 - 1968)
        George Orwell (1903 - 1950)  

1929 Ho Chi Minh (1890 - 1969) 

1930 Charles De Gaulle (1890 - 1970)
        Georges Lemaître (1894 - 1966) 

1931 C.S. Lewis (1898 - 1963)  

1932 Nikita Khrushchov (1894 - 1971) 

1935 Mao Zedong (1893 - 1976) 

1938 St. Pau VI (1897 - 1978)

1940 John F. Kennedy (1917 - 1963) 

1944 Leonid Brezhnev (1906 - 1982)
         Gamal Abdel Nasser (1918 - 1970)  
         Marilyn Monroe (1926 - 1962)

1945 Hirohito (1901 - 1989), just quan Japó es rendia al final de la Segona Guerra Mundial. 

1947 Robert Kennedy (1925 - 1968) 

1948 Martin Luther King (1929 - 1968) 

1951 Joan Pau I (1912 - 1978) 
        Yuri Gagarin (1934 - 1968) 

1953 Richard Nixon (1913 - 1994) 

1954 Sta. Teresa de Calcuta (1910 - 1997) 

1955 Katharine Hepburn (1907 - 2003) 

1956 Isaac Asimov (1920 - 1992)
         Grace Kelly (1929 - 1982) 

1960 Natalie Wood (1938 - 1981)
        Romy Schneider (1938 - 1982) 

1961 Aleksandr Solzhenitsyn (1918 - 2008)
      Audrey Hepburn (1929 - 1993), just quan s'estrenava la seva pel·lícula "Breakfast at Tiffany's". 

1962 St. Joan Pau II (1920 - 2005) 

1963 Arthur C. Clarke (1917 - 2008) 

1965 Carl Sagan (1934 - 1996)  
         
1966  Nelson Mandela (1918 - 2013) 

1967 Wilma Rudolph (1940 - 1994) 

1971 Neil Armstrong (1930 - 2012)

1975 Bobby Fischer (1943 - 2008), just quan perdia per renúncia el campionat del món d'escacs.

1979 Diana de Gal·les (1961 - 1997)  


Potser uns quants d'ells sorprenen força, però la realitat és aquesta. Així passa la temporada en el món. 

dilluns, 15 de febrer del 2021

Apòstols dels eslaus i patrons d'Europa

Sant Ciril (827 - 869) i sant Metodi (815 - 885), germans evangelitzadors de la Gran Moràvia i del món eslau i creadors de l'alfabet glagolític, per traduir la Bíblia a l'eslavònic, del qual més tard sortiria, ideat pels seus deixebles, l'alfabet cirílic encara en us. 



 
El papa sant Joan Pau II (1920 - 2005), polonès, els proclamà patrons d'Europa l'any 1980, afegint-se a sant Benet de Núrsia que ho fou declarat per sant Pau VI (1897 - 1978) l'any 1964. Més tard l'any 1999 ho foren declarades també 3 dones, santa Brígida de Suècia, santa Caterina de Siena i santa Edith Stein.

La labor dels sants Ciril i Metodi és comparable a la de sant Bonifaci, apòstol dels pobles germànics al s. VIII, a la de sant Patrici evangelitzador d'Irlanda al segle V, santa Nina a Geòrgia al s. IV, sant Gregori Fotistes a Armènia cap a l'any 300 i  i altres missioners que divinament inspirats convertiren pobles i països sencers al Cristianisme amb la seva predicació i amb l'exemple de la seva vida.

Ells dos portaren la llum, la pau i l'amor de Jesucrist a tot el món eslau, que ha conservat aquesta fe com un tresor des de fa més d'un mil·lenni, malgrat totes les dificultats i persecucions. 



 
D'aquesta manera el món sencer es transformà per a millor. I aquest canvi ha comportat per aquests països de l'Est d'Europa i aquest món eslau una forta i profunda religiositat i una particular felicitat i alegria.