El camí de la vida

El camí de la vida en ocasions passa pels cims i permet contemplar millor el panorama del món. 

"El caminant sobre un mar de núvols" (1818) de Caspar David Friedrich (1774 - 1840) 

Un dels més grans místics de la Humanitat

Sant Joan de la Creu (1542 - 1591) és un dels més grans místics de la Història de la Humanitat, arribant a cotes altíssimes de contemplació. 

Explica aquesta experiència i vivències en diversos llibres, com "Subida del Monte Carmelo". Ell mateix en va fer un dibuix explicatiu, d'aquest ascens de perfecció fins a la unió de l'ànima amb Déu. És un itinerari difícil, però que val la pena.

Aquest camí, ell mateix l'explica així: 

"Modo para venir al todo:

1. Para venir a lo que no sabes, has de ir por donde no sabes.
2. Para venir a lo que no gustas, has de ir por donde no gustas.
3. Para venir a lo que no posees, has de ir por donde no posees.
4. Para venir a lo que no eres, has de ir por donde no eres."

Les seves poesies, a més de ser de les obres més grans de la mística, són també obres mestres de la literatura universal. Per sí soles ja són extraordinàries. Però encara guanyen molt més amb els seus comentaris, que ens descobreixen móns inesperats i l'experiència espiritual humana més intensa i autèntica.

Té altres llibres, com "Cántico Espiritual" i "Noche oscura del alma", tots ells ens mostren els cims més alts de la espiritualitat humana en la seva trobada amb Déu. 

Diumenge Gaudete: "Alegreu-vos!"

El Diumenge III d'Advent és el Diumenge Gaudete: "Alegreu-vos!" o "Estigueu contents!". 

És l'únic diumenge de l'any en que la vestimenta litúrgica del sacerdot per oficiar la Missa és de color rosa, de tant especial que és aquest dia del Senyor, en que se'ns convida al goig i la joia perquè el Nadal ja s'acosta. En la Corona d'Advent s'encén el tercer ciri dels quatre que hi ha, indicant que ja em passat de la meitat de l'espera i que la culminació del que ens porta allò que tan anhelem i desitgem ja és a prop. 

Totes les lectures de la Paraula de Déu que es proclamen a la Missa inviten a l'esperança ja imminent i a ser feliços. El profeta Isaïes, uns quants segles abans, ja ho anuncia. Sant Pau ens ho repeteix. I a l'Evangeli Sant Joan Baptista senyala que el qui ha de venir, el qui ell anuncia i ja és a punt d'arribar, és tan gran que ell no és res en comparació. Com és l'expectació...! 

La veritable alegria és la de la trobada amb Déu, com en l'espera del Nadal

No hi ha felicitat més gran que veure acomplerts tots els desigs més grans i nobles del nostre cor, els més autèntics i profunds, amb l'arribada del Nadal: Déu ens visita encarnat en l'adorable Nen que ve a salvar-nos, a alliberar-nos, a rescatar-nos... Ens porta el perdó, la gràcia de Déu i en definitiva la veritable felicitat i alegria. Avui és dia de recordar aquella dita popular que diu "un sant trist és un trist sant", perquè el que escau i convé a la santedat és l'alegria, la pau, la felicitat i fins l'entusiasme. El sant rector d'Ars deia que sempre que se sentia trist anava a confessar-se i St. Francesc d'Assís, el mateix de la "perfecta alegria" davant de les contrarietats i adversitats, deia que si sabéssim adorar a Déu i escoltar la seva Paraula, tindríem "la pau i la tranquil·litat dels grans rius que van cap a la mar". El secret de la felicitat és ser feliç fent la voluntat de Déu, sigui quina sigui, més encara trobar la nostra veritable gran felicitat en fer la voluntat de Déu; d'aquí la sorprenent pau i inextinguible alegria dels màrtirs i en general de tots els sants. 

Davant del Nadal no podem no sentir-nos feliços, hem de recuperar la il·lusió i innocència que teniem quan érem infants, perquè aquesta és l'actitud per entrar en el Regne del Cel. I si ens hi ajuden tots els elements exteriors, com la il·luminació, la decoració, les nadales, les felicitacions i tot l'altre amb que ho volem expressar externament, millor.

Alegrem-nos, doncs, i gaudim joiosos de la proximitat del Nadal! 

La Verge de Guadalupe

La Verge de Guadalupe, a Mèxic, és la patrona de les Amèriques.

La molt venerada imatge, d'origen sobrenatural, ve d'unes aparicions de la Mare de Déu a l'indi Juan Diego al turó Tepeyac l'any 1531. En la última de les 4 aparicions, el 12 de desembre, la Verge Maria li va dir que es presentés al primer bisbe de Mèxic, Juan de Zumárraga, portant-li unes roses, flors que no creixien al Nou Món en aquell temps; quan va desplegar el seu mantell en que les duia, es va formar la imatge, miracle  que ens ha donat la imatge de Nostra Senyora objecte de devoció i veneració des de llavors. 

En una de les aparicions, que van tenir lloc entre els dies 9 i 12 de desembre del calendari julià llavors vigent, a la Verge també la va poder veure  Juan Bernardino, oncle de Juan Diego. Hi ha molts misteris associats a aquesta imatge, com el que una tela vegetal hagi pogut resistir mig mil·lenni i la perfecció de la representació sobre un teixit bast, però sobretot el dels ulls de la imatge: la pupila i l'iris de la Verge reflecteixen un grup de persones, entre elles el bisbe Zumàrraga, el vident Juan Diego, alguns indígenes, un traductor castellà de nàhuatl, una dona negra i una família sencera, a la que la Verge dirigeix la mirada. 

El temple que la Verge demanava que es construís, es va començar a fer immediatament i va donar molt de fruit, en pocs anys milions de mexicans es van convertir al Catolicisme, tot i que encara eren pocs els sacerdots i religiosos missioners allà. Avui dia és la gran Basílica de Guadalupe, amb els edificis nou i antic, objecte de peregrinació de milions de persones cap a aquesta advocació de Maria, patrona de Mèxic, d'Amèrica i de Filipines. Sobretot Mèxic és un país guadalupà. 

En aquest any 2020, com que les ingents multituds de pelegrins d'altres anys fins ara no són recomanables amb motiu de la pandèmia, el Papa Francesc ha concedit indulgència plenària a qui aquest 12 de desembre celebri aquesta advocació de la Mare de Déu a casa amb una imatge i participi en alguna Missa a través dels mitjans de comunicació, amb les condicions habituals per a les indulgències de pregar per les intencions del Sant Pare,  estar en gràcia de Déu havent confessat, assistir a una Missa completa i combregar, amb el ben entès que aquestes tres últimes condicions es poden ajornar fins que es puguin complir quan les condicions sanitàries ho permetin. 

És una gran oportunitat, val la pena aprofitar-la!  

Llum i tenebres

En el nostre món hi ha claror i foscor. I mentre vivim, estan barrejades. 

Una de les versions de "L'imperi de les llums" (1950s) de René Magritte (1898 - 1967)

Un gran filòsof i creient catòlic molt devot ho explicava així:

"Hi ha prou llum i prou foscor. Hi ha prou llum per tal que qui vulgui creure pugui creure, i hi ha prou foscor per tal que qui vulgui no creure pugui no creure. Així l'home és lliure de creure i no creure, i la voluntat humana de creure té mèrit i pot merèixer premi".  Blaise Pascal (1623 - 1662), nen prodigi, filòsof, matemàtic, físic, escriptor i catòlic fervorós. 

És a partir de la mort que la llum i les tenebres es separen, i cal haver escollit ja en aquesta vida. 

2021, l'Any de Sant Josep

Sant Josep, escollit per la Santíssima Trinitat com a pare legal del nen Jesús i espòs 
de la seva mare i Mare de Déu, la Verge Maria, i cap per tant de la Sagrada Família

Igual que el 2016 va ser l'Any de la Misericòrdia, el Papa Francesc ha instituït l'any 2021 com l'Any de Sant Josep. 

Sant Josep és el segon més gran sant, després de la Santíssima Verge Maria. Tots dos foren escollits per Déu per ser els pares de Jesucrist, Maria com la seva mare biològica i Josep com el seu pare legal. Sant Bernardí de Siena diu que "Maria i Josep eren com una imatge l'un de l'altre" en la seva santedat i dedicació absoluta, confiada i total a la voluntat de Déu. Sobretot foren ells, Maria i Josep, els que amb la seva receptivitat feren possible l'Encarnació del Fill de Déu. Maria en primer lloc, però després d'ella Josep. Escollit com a cap i protector de la Sagrada Família, que formen la Verge Maria, el Nen Jesús i ell. 

Apareixent només en els Evangelis segons sant Mateu i segons sant Lluc, Sant Josep és el Nou Testament el "sant del silenci". No tenim ni una paraula seva, només sabem que rep revelacions en somnis, escolta els avisos angèlics de part de Déu i obra segons el que li ha sigut revelat, fent la voluntat de Déu. Josep sempre obeeix i és diligent en complir amb les seves obligacions, fins i tot amb les civils com les del cens que els porta oportunament a Betlem, a temps de complir les profecies. 

Per la seva mort en companyia de Jesús i Maria, Sant Josep és també el patró de la bona mort, en gràcia de Déu, i en gran santedat en el seu cas, amb la millor i més alta assistència possible en aquest pas.

Santa Teresa de Jesús deia que Sant Josep era "el sant que no li fallava mai", que tot el que demanava per intercessió d'ell ho obtenia, si era segons la voluntat de Déu, i que en tot cas rebia la resposta d'alguna cosa encara més convenient. I el Papa Francesc ja va posar fa anys la invocació a aquest gran sant, patró de l'Església, en totes les pregàries litúrgiques, com ja estava en la pregària litúrgica I o Cànon Romà de la Missa. Que ell ens guardi i ens guíï amb la seva sol·licitud paternal.

Li podem demanar per l'Església Catòlica i per la seva missió i expansió pel món, per les vocacions sacerdotals i religioses, que siguin moltes i santes, per demanar perdó pels pecats i per la conversió dels pecadors i perquè ens protegeixi en les difícils condicions actuals, a malalts, persones en risc, sanitaris, pels afectats econòmicament i per les dures condicions psicològiques i socials del nostre temps. 

Visquem en plenitud l'Any de Sant Josep! 

El Cel i la terra

El Cristianisme en general i el Catolicisme en concret troben Déu i allò més alt en les persones i les coses més humils...

"Fang" (febrer 1952) de M.C. Escher (1898 - 1972)

En l'aigua insòlitament neta  d'un bassal de fang d'un camí rural pel que han transitat cotxes i vianants al vespre s'hi veu el reflex de les copes més altes dels arbres, de la Lluna i del cel.

El mateix fa l'Església, que veu el reflex de la divinitat a baix, en el petit i senzill d'aquest món.